L'hem malcriat?

[Alehop]

Hola noies,

Us escric perquè, de cop i volta, la Mar ha fet un canvi que em sobta…i que volia compartir amb vosaltres.
Des que va néixer ha sigut una nena super tranquila, que no ha plorat gens (i de debò que quan dic gens és gens) (algún gemeguet per fer-se notar, però res que hagi durat més de 5 minuts), super alegre i riallera i que sempre s’ha adormit sola i ha dormit tota la nit del tiron (des del primer dia a casa). Total…un cel de nena.

La semana pasada va tenir una pujada molt forta de febre, i dijous i divendres va arribar a estar a 39ºi pico…tampoc no es queixava gaire, però sí que feia una carona de tristor que feia molta peneta…solución: apiretal, dalsy, tovalloles humides i molts mimitos i molts braços. I dormir al nostre llit les nits de dijous i divendres. La de dissabte, només a partir de les 5 del matí, perquè es va despertar i va decidir que volia llit gran i no bressol…

Ahir ja va començar amb els “crits”: quan li treiem el mando de la tele, rebequeria, quan li treiem el mòbil que li havia “mangat” al papi, rebequeria, quan la deixavem a la ganduleta, rebequeria…Jo no l’havia sentit plorar així mai.

I a la nit es va dormir bé i soleta al seu bressol (dorm a la seva habitació desde fa un mes), però es va despertar a les 3h perquè li va caure la pipa…i ha començat la festa: deia que al bressol m’hi quedés jo. Cada vegada que li posava i tornava a marxar, berridos al canto. Total, que casi a les 5 l’he ficat al meu llit i se li han passat tots els mals.

Què faig? L’hem malcriat en 4 dies? A alguna li ha passat alguna cosa similar? És que tot va ser arrel de la febrada i la peneta que feia...

Us agraeixo molt opinions, consells i vivències!!

Gracies!!

[petazetas]

Ui, però si només té 6 mesets...
No l'heu malcriat no, simplement ella es troba més bé al llit dels papes com és normal.
I totes les criatures tenen etapes, i has de pensar que heu tingut un extra de mimitos i contacte constant aquests dies de malatia... només exigeix el mateix nivell d'atenció

Amb tant poquet temps com té, ni la malcries per que te la fiquis al llit, ni per que tot el dia la duguis a braços ni res de res.

[dym]

Alehop reina, estic totalment d'acord amb la petazetas... es un momentet passatger!! ha passat per una febrada i es normal que necessites mimitos i mes contacte amb vosaltres, pero ja veuras com en uns dies la Mar torna al seu llitet i a ser l'angelet que sempre ha sigut!!

Vinga kuka, moooolts animss! muaaaaa!

[Ítaca]

ostres, jo també pensava q era més "gran" mentre et llegia... és massa petita encara per parlar de malcriar-la! Segur q dins uns dies torna a ser la mateixa nena de sempre... tots els nens tenen èpoques

[normandie]

Hola!
Suposo que cadascú té la seva experiència, però segons la meva, en un moment o en un altre, arriba aquest canvi que comentes. La nostra és molt bona, va començar a dormir tota la nit als 3 mesos, va canviar de la nostra habitació a la seva a l'any (una mica de plor la primera nit i ja està), es dormia soleta quasi cada nit, i en general plorava poquet (per tema menjar, que fins a l'any i pico, va costar "una miqueta" més jaja).
La questió és que el tema dormir sempre ho ha portat molt bé... fins aquest estiu (quan va cumplir 2 anyets). Passava molta calor per les nits, es despertava demanant "agua", anava a la seva habitació per donar-li... però ja no es volia quedar sola! Rutina: portar-la al nostre llit.
Tornar un altre cop a la seva habitació ens va costar uns quants berrinches, però va tornar... Però quan va començar la llar d'infants, i es va començar a posar malaltona: un altre cop al nostre llit. La veritat, quan estan amb febreta, tu mateixa et quedes més tranquil·la si estan amb tu.
Suposo que d'alguna manera els malcries (... o no: el Carlos González defensa molt la pràctica del "colecho"), però sempre estàs a temps de, amb paciència i carinyo, recuperar els bons costums.
Tema rabietas igual: un dia o un altre arriben jeje. La meva també ha començat amb aquesta "interessant fase" als 2 anys :D
Si veus que és una cosa puntual però ella continua sent bona, estigues tranquil·la. I lo de dormir, doncs el que et digui el teu instint. Si tu mateixa et quedes més tranqui perquè es troba malament, posa-la al teu llit. Ja tindràs temps de tornar a acostumar-la al seu llitet. Com diuen sempre: tranquil·la que amb 10 anys no voldrà dormir amb vosaltres! Res que impliqui mimar-la més pot ser dolent, no?
Espero haver-te ajudat!

[Alehop]

moltes gràcies guapes!! ja sé que és molt petita...però com que sempre ha sigut una santa del cel...jejeje...pensava..."ara comença la festa!!".

Gràcies de debò...em quedo més tranquila!!

muaks

[amaiam]

Estic d'acord amb la Petazetas; però a més penso que encara que ja no tingui febre potser encara no es troba bé al 100% i per això continua reclamant l'extra d'atenció. Jo el que veig és que tenen etapes i que cada cop que es posa malalt el Guiu, fa un canvi d'actitud, de costums, etc.

Amaiam

[entrerius]

Alehop, estic d'acord amb el que t'ha dit la Petazetas.

Al contrari que tu, jo el vaig haver de "malcriar" des de que va nàixer. Jo no vaig tenir tanta bona sort com tu, i mai, mai ha volgut moisses, ni bressol, ni hamaqueta ni res que no fos contacte directe..... per tant a mi no em va donar opció.... el meu és un malcriat de mena

[sandrajuli]

A mi m'ha passat el mateix, em pensava que parlaves d'una nena més gran!!!
Tu tranquil·la que d'això que esteu fent no se'n pot dir malcriar... això és bencriar! Els nens malcriats normalment és per falta d'atenció i a la teva això no li falta... Si necessita estar al vostre llit tranquil·la, ja et sabrà expplicar ella mateixa quan ja no ho necessiti. El meu també seria malcriat de menal segons tu!
a part, té 6 mesos... encara no saps què són els "berrinches" de veritat!
ànims!

[lila]

a part, té 6 mesos... encara no saps què són els "berrinches" de veritat!
ànims!

Quina gràcia m'ha fet aquesta frase: quanta raó, Sandrajuli! I que identificada m'he sentit recordant a la meva filla gran fent els seus "numerets" particulars...

Jo també et diria que has tingut molta sort, aquests sis mesos, de poder gaudir d'aquesta "santa", que t'ha deixat dormir nits senceres i que s'adormia gairebé sempre sola... jo ja no recordo el què és dormir dues hores seguides i tinc l'esquena ben contracturada!

Però ho porto fenomenal (i ho dic sincerament, no en broma), sé que tard o d'hora la meva petitona s'anirà adaptant, anirà allargant, entenent que és hora de dormir i que pot dormir-se soleta, i que seré al seu costat quan em necessiti...

Per això et dic que no pateixis, que la teva petitona també tornarà a ser un "angelet", amb paciència i molt d'amor...

[Alehop]

Gracies a totes, noies...la veritat és que hem tingut moltíssima sort amb el caràcter de la Mar..

I, si us plau, no us prengueu a mal quan dic "malcriar",eh? No vull dir que els nens que demanen sempre braços i mimitos ho siguin...és que no trobava cap paraula millor...

Bona nit guapes!! (de moment, s'ha tornat a dormir soleta...)