Astenozoospermia. Hi ha solució?

[sotalalluna]

Hola noies...

Ara feia molt que no entrava, més que res per no menjar-me molt el coco i aviam si així em relaxava i feiem diana d'una vegada.

Al final, com no hi ha havia manera, vam decidir anar a fer-nos proves. Encara no fa un any que busquem però el ginecòlec va ser força comprensiu, i en va fer un seminograma pel meu home, y una analitica hormonal per mi.

Avui hem anat a buscar els resultats i m'ha caigut el món a sobre. Jo tinc la progesterona baixa (si el paràmetre mínim és 0,8, jo estic a 0,7) y la testosterona alta però sense surtir-se'n dels paràmetres normals, la tinc al límit. Suposo que hi ha solució per això, no??

Al meu home li han detectat astenozoospermia moderada. Ens hem quedat gelats quan ho hem vist!! Només puc que plorar. A més he fet el que no s'ha de fer mai: buscar informació per internet. Ho pinten tot tant negre que m'estic enfonsant per moments.

Tenim visita amb el metge el 12 de gener, però m'agradaria, que si alguna hi entén o hi ha passt per això, que em pogués explicar si hi ha solució, si em podré quedar embarassada de manera natural o ha de ser RA per nassos.

Us ho agraeixo de tot cor!!

[juliet]

Sotalalluna, sé que com deus estar, quan et donen resultats no gaire bons el primer que penses és que no podràs tenir fills.
El millor que pots fer és anar directament a ICSI, pensa que astenozoozpermia no és que no hi hagi espermes, és que el que hi ha mòbils són pocs, però d'haver-hi hi han, per tant una ICSI és la millor via.
Quan estiguis en mans d'un centre de reprodocció assistida ells ja "equilibraran" les teves hormones per tal d'aconseguir un número d'òvuls madurs suficients per fer la inseminació.
Jo et vull animar, perquè jo estava semblant a tu fa 6 anys, el julieto també té astenozoospermia, i ara tinc 2 nens de 5 i 2 anys preciosos!!
Si vols alguna recomanció del centre on m'ho vaig fer o la doctora que em va portar envia'm un MP i et donc les dades, ok?
Bé, i pel que vulguis saber, si et puc ajudar ho faré encantada
Molts ànims, ja veuràs com aviat comences a veure-ho menys negre

[sotalalluna]

Moltes gràcies Juliet,

t'he enviat un privat!

[atlanta]

Sotalalluna, t'entenc perfectament però no t'angoixis abans de temps.
Nosaltres portavem 5 mesos buscant i l'atlanto va tenir una infeccií i vam aprofitar perquè l'uròleg li fés un spermiograma, i ens va sortir el resultat. I vam fer el mateix que vosaltres i no es pot fer: buscar per internet.

Quan vam anar al ginecòleg i li vam ensenyar els resultats, ens va dir que no estaven per a que ell és fés donant, però que no hi havia d'haver problema per a que em quedés en estat. I saps què? Quan hi vam anar ja estava embarassada però encara no ho sabia- Ara estic de 8 setmanes.

Els resultats varien molt depenent de la quantitat d'espermes que li surten quan ejacula... aneu al metge, però ja et dic, aquest diagnòstic no vol dir per res del món que no et puguis quedar

Molts ànims!

[shila]

Hola,

tal i com diuen les noies, tot i que sé que és difícil, no t'hi amoïnis gaire.
Et faig 4 línies del meu cas:
jo tinc ovaris poliquístics (no ovulo bé), i endometriosi (una barrera més per a l'embaràs), i al meu marit li van diagnosticar astenoteratozoospermia. La gine ens va dir que "ho tindriem una mica més difícil que d'altres parelles". Ens vam quedar a quadres. També ens va dir que, concretament el tema de l'astenoteratozoospermia i els seus resultats depenen de molts factors com l'alimentació, el pes, la contaminació ambiental, i mil coses més. I és veritat, unes setmanes més tart li van repetir i estava com un rei.
Ara, uns mesos més tart, estic embarassada de 4,5 mesos. L'embaràs va arribar quan menys ho pensavem. Estavem preparant un viatge molt especial i actiu i no vam pensar en l'embaràs... i va ser llavors quan va arribar. M'ho havien dit moltes vegades... i ara em passa a mi.
Pel que et vull dir el que em van dir 1001 vegades altres noies del socpetit: "no t'hi capfiquis, que quan menys t'ho esperis.... arribarà".

Una abraçada, i que tinguis unes bones festes.

Un altre concell, li vaig demanar al rei blanc que, per l'any vinent, poguéssim ser tres... i mira!!

[sotalalluna]

Moltes gràcies pels ànims noies...

Esperarem a veure que diu el metge i ja veurem que fem!!

Bones festes!

[sandradani]

El meu marit, tb li han detectat el mateix, el primer semiograma va sortir fatal el segon molt millor, ens van comentar que seria dificil pero no impossible, ens donan de plaç fins a març i a partir d'aqui decidirem que fem... així que calma, que hi han mil casos i només necessitem un que hi arribi! se que es dificil però tranquila,,....

[shila]

Bon dia noies,

repassant temes antics, recordo que encara hi havia obert aquest tema.

Com van les coses?

Jo estic de 7 mesos ja!!!

Sandradani, m'interesso, en concret, pel teu tema. Al post hi poses que el gine us donava de plaç fins al març. Com està el tema?

Siau!!! I molta sort a totes!!

[sandrix77]

Hola noies!

M'agradaria explicar-vos el cas q conec. Vagi per endavant q no vull donar falses esperances a ningú, però tb m'agradaria dir-vos q les coses no són sempre balnques o negres.
Us explico:

La meva germana i el meu cunyat portaven mesos buscant i no hi havia manera. Al cap d'un any de nothing de nothing es van fer proves i...Tatxan! El meu cunyat tenia azoospermia: pocs bitxitos i dolents. Van anar a un andròleg (crec q el nom és així). I el seu veredicte va ser q si no feien tractament in vitro no podrien tenir fills pel mètode natural. Q so treguessin del cap.

Bé, doncs després de molt patir (algun avort etc, un any q se'ns va fer etern) va arribar la meva primera neboda, la Natàlia.

Quan la nena tenia quasi 2 anys, la meva germana es va quedar embarassada. Imagineu-vos quan li va dir la gine. Va flipar. Com li deia al meu cunyat?? Q pensaria ell?? Per sort, no va pensar res dolent.

Va anar a l'andròleg i li va insinuar clarament q ma germana li havia fotut les banyes. Molt heavy! Un abans de dir segons q, s'ha d'assegurar.

El cas és q li van repetir les proves i...Tenia la tiiiiira de bitxitos i cap obstrucció. Es creu q allò q va tenir va ser temporal, fruit d'una medicació q prenia per l'alèrgia.

I van tenir una altra nena q afortunadament va néixer ben sana.

Noies amb akesta història, insisteixo, no us vull enganyar. Només dir-vos q hi ha 1.000 casos i q ni tan sols la ciència és perfecta.

ÀNIMS A TOTES!!!