La feina deixa de ser prioritària?
La feina deixa de ser prioritària?
Holaaa,
M'he animat a obrir aquest tema, que a mí m'angoixa especialment.
La pregunta és: sabré assumir que hauré de deixar la meva feina en segon terme? I quan em trobi malament, em sabré quedar a casa i no faré com quan tinc febre o una grip, que em mig curo i me'n vaig a treballar?? Podré assumir que potser que posin un substitut al meu lloc??
UFf...Què us sembla???
M'he animat a obrir aquest tema, que a mí m'angoixa especialment.
La pregunta és: sabré assumir que hauré de deixar la meva feina en segon terme? I quan em trobi malament, em sabré quedar a casa i no faré com quan tinc febre o una grip, que em mig curo i me'n vaig a treballar?? Podré assumir que potser que posin un substitut al meu lloc??
UFf...Què us sembla???
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
Jo tamé hi penso bastant en això... els dies dolents de feina es mes facil (penses A CAGAAAR, no es val tant de sacrifici això), pero en el fons dol haver-hi de renunciar ni que sigui una mica.... fa por oi? em sentire inutil? Seré el que desde petita havia dit que no volia ser: una dona que NOMES viu pels fills 
hola Iona!!!!!1
jo tambe ho rumio i li dono voltes perque sempre he pecat de "trabajolica", es que m´agrada molt el que faig i ho disfruto i tambe penso i quan hagi d´anar al metge o em trobi malament si demanare permisos. ??¿?¿
Perque ara no demano permis ni per anar al metge, perque no m´agrad demanar permisos i quan necesito anar perque no tinc altre remei sempre busco les hores dle mitjdia o m´ho combino i vaig de bolid total per no perdre hores de feina
aixi que t´entenc perfectament... ja em balla el cap del dia que els hi tingui que dir al meu jefe.. ufffff
pero em penso que si es pot combinar, no???, ojala si tenim un bon embaraç i podem seguint anant a la feina per "distreurens"
igual despres amb el nostre petito als braços igual no volem tornar al a feina!!! JAJA
bueno jo encara estic buscant l´embaraç aixi que quna m´hi trobo.. ja veurem com van les coses ..
Una abraçada!
:)
jo tambe ho rumio i li dono voltes perque sempre he pecat de "trabajolica", es que m´agrada molt el que faig i ho disfruto i tambe penso i quan hagi d´anar al metge o em trobi malament si demanare permisos. ??¿?¿
Perque ara no demano permis ni per anar al metge, perque no m´agrad demanar permisos i quan necesito anar perque no tinc altre remei sempre busco les hores dle mitjdia o m´ho combino i vaig de bolid total per no perdre hores de feina
aixi que t´entenc perfectament... ja em balla el cap del dia que els hi tingui que dir al meu jefe.. ufffff
pero em penso que si es pot combinar, no???, ojala si tenim un bon embaraç i podem seguint anant a la feina per "distreurens"
igual despres amb el nostre petito als braços igual no volem tornar al a feina!!! JAJA
bueno jo encara estic buscant l´embaraç aixi que quna m´hi trobo.. ja veurem com van les coses ..
Una abraçada!
:)
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
És que precisament, i sembla una tonteria, però aquest és el principal tema de discussió a casa. El meu company sempre em renya quan aprofito un dia de festa per anar al metge. I sempre em crida: L'EMPRESA HA D'ASSUMIR QUE TÚ PUGUIS ANAR AL METGEEEE!!!! i jo em menjo força l'olla, perquè, com diu la ., jo mai he volgut ser de les dones ((ho dic amb tot el respecte del món)) que només saben parlar dels nens i viure per ells, i que s'arrepengen força de la feina i es demanen excedències. Precisament, tinc companyes que s'han transmutat en mares insuportables típiques de-...el meu nen això, el meu nen allò.-... fins que acabes del nen dels pebrotets i dels seus vòmits, malalties vàries i gracietes diverses fins al ....
És que avui, dinant amb un dels meus companys, m'he desanimat molt. Perquè parlant de l'estat de l'empresa, que si canvien el director blablabla,...ha dit "Clar, és que aquí, quan una dona es queda embarassada, no li faciliten res la vida..". I jo m'he quedat pensativa.
NO vull renunciar a toooot l'esforç que m'ha costat arribar on sóc, que no és res de l'altre món però és la meva feina, la meva professió i la meva vocació. Però tampoc vull renunciar a ser mare!!!
Uff....perdoneu lo rotllo!!!
És que avui, dinant amb un dels meus companys, m'he desanimat molt. Perquè parlant de l'estat de l'empresa, que si canvien el director blablabla,...ha dit "Clar, és que aquí, quan una dona es queda embarassada, no li faciliten res la vida..". I jo m'he quedat pensativa.
NO vull renunciar a toooot l'esforç que m'ha costat arribar on sóc, que no és res de l'altre món però és la meva feina, la meva professió i la meva vocació. Però tampoc vull renunciar a ser mare!!!
Uff....perdoneu lo rotllo!!!
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
En el meu cas, sí que ha deixat de ser prioritària. Em sap greu doncs m'he currat molt el lloc on estic ara, però ho tenia clar que en arribar un petitó hauria de renunciar a certes coses.
He hagut de decidir abandonar la carrera que portava i optar per una opció més estable, així que segurament m'estanco però crec que val la pena.
Jo també era de les que mai havien agafat un dia de baixa i anava a currar amb febre, però just veure que estava embarassada ja et canvia la vida i intentes no fer escessos (tot i que durant l'embaràs molts dies he currat més de 12 hores...). I ara que aviat hi tornaré, llavors si que res de res, faré reducció de jornada i ho compliré a rajatabla... espero complir-ho però havent-hi una personeta que depén de tu no hi ha més remei.
Però sabeu el que més em fot? Qué els homes ni ho noten... és injust!
He hagut de decidir abandonar la carrera que portava i optar per una opció més estable, així que segurament m'estanco però crec que val la pena.
Jo també era de les que mai havien agafat un dia de baixa i anava a currar amb febre, però just veure que estava embarassada ja et canvia la vida i intentes no fer escessos (tot i que durant l'embaràs molts dies he currat més de 12 hores...). I ara que aviat hi tornaré, llavors si que res de res, faré reducció de jornada i ho compliré a rajatabla... espero complir-ho però havent-hi una personeta que depén de tu no hi ha més remei.
Però sabeu el que més em fot? Qué els homes ni ho noten... és injust!
-
VisitantVi
Sabeu que passa? que també tinc clarissim que quan tignui un fill el vull veure créixer... no vull ser com mon pare, que ens veia els cap de setmana practicament, i una setmaneta de vacacnes a l'any... Existeix l'equilibri perfecte? Sabrem trobar el terme mig? i el "mas dificl todavía": seran els nostres companys i jefes capaços de comprendre la situació i acceptar-la? bufffffff.....
Un dia un amic em va dir que si la gent penses gaire abans de tenir fills, s'extingiria l'especie humana! I té raó! al final ens llancem a la piscina amb un munt d'incerteses...
Un dia un amic em va dir que si la gent penses gaire abans de tenir fills, s'extingiria l'especie humana! I té raó! al final ens llancem a la piscina amb un munt d'incerteses...
Sí, segur que teniu raó. Jo tampoc sé com reaccionaré quan m'hi trobi. De fet, moltes vegades penso que he de cremar l'etapa de joven-soltera-emparejada-sincompromisos a tope perquè, després, quan em trobi amb un nen als braços, pensi que no m'he perdut res i que ja estic preparada per una nova etapa. Sí, ., jo també m'emmirallo ((o més aviat no)) en l'exemple dels meus pares. No només el meu pare, la meva mare tampoc va renunciar a RES per tenir-nos al meu germà i a mí. Mentre ens "criava", estudiava una carrera i treballava, però ens va criar amb cometes, és a dir, no gaire. Però saps allò que diuen que els fills no volen ser com els pares?? La meva mare em va ensenyar tot allò de la dona alliberada i independent econòmicament i blablabla, però a vegades em pregunto si la seva lluita m'aportarà alguna cosa de positiu. Perquè jo vull ser mare-treballadora, no dona-treballadora i punt.
Nusé...veig massa companyes/mares que estan renunciant a la seva professió, i la veritat, és el que més m'està costant d'assumir de tot plegat...I això que encara no hem fet diana!!!!
Nusé...veig massa companyes/mares que estan renunciant a la seva professió, i la veritat, és el que més m'està costant d'assumir de tot plegat...I això que encara no hem fet diana!!!!
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
-
socpetitona
- :: girafa
- Entrades: 2180
- Membre des de: ds. jul. 28, 2007 8:19 pm
Jo sóc una mica un híbrid entre el que heu dit. Ara per ara ho donc tot per la feina, m'encanata la feina que faig, disfruto, l'ambient és bonissim, i tot s'ha de dir, la qualitat de vida que tens a la meva empresa és també molt bo, però el que si que tinc clar és que la vida serveix per viure-la i el treballar ens ha de permetre viure la vida d'una manera millor, però en cap cas anul.lar-la.
Que trist és perdre't la vida per una feina.. si, arribes molt amunt, et sents realitzat, cobres molt diners, però... i quan arriba la jubilació, mires enrera i que veus? Doncs que has estat hipotecant la teva vida per una empresa i per una feina que amb un plas! pel fet que tens 65 anys ha desaparegut, i que has fet a més a més? doncs res, no has sopat amb la família, no has vist créixer els teus fills,no has sentit la seva primera paraula, no els has pogut portar al metge,res de res. I que et queda?
Jo noies, la feina m'encanta i treballo tant com puc, però el que si tinc clar és que quan tingui fills treballaré igualment, però més per ells que per l'empresa. Faltaré a la feina per un fill malalt, el que no li faltaré mai serà al fill per l'empresa.
Els fills seran fruit meu, em pertanyeran, l'empresa... és dur, però en sóc un numero més, avui hi soc, demà potser ja no.
A disfrutar de la vida. Jo treballo per viure, no visc per treballar (sona molt tòpic però no hi podria estar més d'acord).
Salut!
Que trist és perdre't la vida per una feina.. si, arribes molt amunt, et sents realitzat, cobres molt diners, però... i quan arriba la jubilació, mires enrera i que veus? Doncs que has estat hipotecant la teva vida per una empresa i per una feina que amb un plas! pel fet que tens 65 anys ha desaparegut, i que has fet a més a més? doncs res, no has sopat amb la família, no has vist créixer els teus fills,no has sentit la seva primera paraula, no els has pogut portar al metge,res de res. I que et queda?
Jo noies, la feina m'encanta i treballo tant com puc, però el que si tinc clar és que quan tingui fills treballaré igualment, però més per ells que per l'empresa. Faltaré a la feina per un fill malalt, el que no li faltaré mai serà al fill per l'empresa.
Els fills seran fruit meu, em pertanyeran, l'empresa... és dur, però en sóc un numero més, avui hi soc, demà potser ja no.
A disfrutar de la vida. Jo treballo per viure, no visc per treballar (sona molt tòpic però no hi podria estar més d'acord).
Salut!
Tens tota la rao .
les pors i indecisions cap el futur potser ens fa retrasar el moment de voler tenir un fill..serem bons pares??? Podrem arribar a final de mes i donarli una bona educacio al nostre fill??? tindra exit el meu matrimoni??
pero no hi hem de donar voltes.. oi que volem ser mares algun dia???
Doncs ens hem de llençar a la piscina i jo tambe vull estar molt present en la vida del meu fill i no perdrem cap detall, pero per tema diners tambe se que tindre que treballar cosa que ja m´agrada el que faig, pero lo fotut potser sera trobar l´equilibri entre familia-feina.
Trobar uns horaris felixibles i unes feinas potser no tna estesants....
aixi que mamajoe... em sembla molt ben fet poder convinar totes dues coses i potser renuncia una mica mes a la feina.. que ja no seria com abans pero tens l´alegria de fer.ho per un excelent motiu!!! Veure creixer i formar part mes directe de la vida dels teus fills
Jo recordo a la meva mare que estave sempre amb nosaltres quan erem petits i semprehe he pensat que tambe m´agradaria que els meus fills poguessin comptar amb la "mama" i snetirla tant aprop com jo ho estic de la meva.
Penso que Si es possile trobar l´equilibri!! :) i es el que hem d´aconseguir!!! aixi que a por todas noies!!!!
tambe penso que avegades l´important no es el temps que passes amb els teus fills sino la qualitat d´aquets temps.. :)
les pors i indecisions cap el futur potser ens fa retrasar el moment de voler tenir un fill..serem bons pares??? Podrem arribar a final de mes i donarli una bona educacio al nostre fill??? tindra exit el meu matrimoni??
pero no hi hem de donar voltes.. oi que volem ser mares algun dia???
Doncs ens hem de llençar a la piscina i jo tambe vull estar molt present en la vida del meu fill i no perdrem cap detall, pero per tema diners tambe se que tindre que treballar cosa que ja m´agrada el que faig, pero lo fotut potser sera trobar l´equilibri entre familia-feina.
Trobar uns horaris felixibles i unes feinas potser no tna estesants....
aixi que mamajoe... em sembla molt ben fet poder convinar totes dues coses i potser renuncia una mica mes a la feina.. que ja no seria com abans pero tens l´alegria de fer.ho per un excelent motiu!!! Veure creixer i formar part mes directe de la vida dels teus fills
Jo recordo a la meva mare que estave sempre amb nosaltres quan erem petits i semprehe he pensat que tambe m´agradaria que els meus fills poguessin comptar amb la "mama" i snetirla tant aprop com jo ho estic de la meva.
Penso que Si es possile trobar l´equilibri!! :) i es el que hem d´aconseguir!!! aixi que a por todas noies!!!!
tambe penso que avegades l´important no es el temps que passes amb els teus fills sino la qualitat d´aquets temps.. :)
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
Tinc uns coneguts que s'ho han muntat de conya: viuen als estats units, i tenen 3 criatures. Bé, doncs ella treballa a casa (escriu llibres) i ell no treballa: crien als seus nens. És a dir, els nens no van a l'escola, els ho ensenyen tot ells, viuen 100% per als fills. No cal dir que els crios son una passada!!! molt centrats, super-feliços, llestos, pacients... una autèntica passada!!!!
A vegades els envejo (especialment quan estic amb els crios que son una canya), i a vegades penso: caram, el dia que marxin de casa, que faran? o sigui, basar la vida en criar els fills ... què fas quan ja els tens criats?
Entre això i mon pare hi ha d'haver un terme mig
A vegades els envejo (especialment quan estic amb els crios que son una canya), i a vegades penso: caram, el dia que marxin de casa, que faran? o sigui, basar la vida en criar els fills ... què fas quan ja els tens criats?
Entre això i mon pare hi ha d'haver un terme mig
Molta rao socpetitona....
s´ha de treballar per viure no viure per treballar........
jo ara veig aquest futur una mica amb neguit, pero segur potser que quan tingui un fillet a la panxa, sera lo primordial i lo demes passara a segon pla.
Sempre passa que una es va deixant estar pero per els altres sempre ho pots fer.... nose si m´explico, que pe rmi ara no ho faig peor segur que per un fill o la qualitat d evida.. doncs si
s´ha de treballar per viure no viure per treballar........
jo ara veig aquest futur una mica amb neguit, pero segur potser que quan tingui un fillet a la panxa, sera lo primordial i lo demes passara a segon pla.
Sempre passa que una es va deixant estar pero per els altres sempre ho pots fer.... nose si m´explico, que pe rmi ara no ho faig peor segur que per un fill o la qualitat d evida.. doncs si
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Sí, però no us remou l'estómac de pensar que un home, amb la mateixa formació i capacitat que VOSALTRES, mentres NOSALTRES ens quedem embarassades i SOM MARES, ell segueix la seva carrera i no s'immuta tot i havent sigut pare???, ÉS DUR, MOOLT DUR!!! I molt injust!! Què carai???!!!
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
(mon pare es el meu jefe tambe, no ho se si ho havia comentat en algun lloc..... miedo me da el dia que li digui que m'agafo una baixa.. em deshereda!!!!!)
ma mare ha treballat sempre tambe, i tot i que ens venia a buscar al cole (o sigui que va adaptar el seu horari) tampoc estava molt per la labor..... ha fet carrera com a funcionaria, i això vol dir que es una de les poques funcionaries del mon que ha currat mes hores que un rellotge... no m'he sentit mai que fos prioritaria en les seves vides (tot i que suposo que sí, espero vaja)...
ma mare ha treballat sempre tambe, i tot i que ens venia a buscar al cole (o sigui que va adaptar el seu horari) tampoc estava molt per la labor..... ha fet carrera com a funcionaria, i això vol dir que es una de les poques funcionaries del mon que ha currat mes hores que un rellotge... no m'he sentit mai que fos prioritaria en les seves vides (tot i que suposo que sí, espero vaja)...
-
VisitantVi
Iona, no em remou l'estomac... penso que es una decisió que prenen ells! prefereixen la feina a veure creixer els seus fills, no em fan cap enveja tampoc... també conec homes que s'han agafat la baixa paternal de dos mesos per estar amb els bb's, renunciant tambe a part de la seva carrera..
Ara, tambe es cert que si per nosaltres es dificil i dur decidir, imagina't per ells, que el 99,9999999% dels empresaris opinen que nomes els hi falta ara que els homes tam´be els agafin baixes maternals!!!!! (la incomprensió cap a ells es multiplica per 100).
quin rotllo que portem avui eh? es que el tema s'ho val
M'alegro molt de compratir aquests pensaments i veure que no soc l'unica que es menja el tarro!!!
Ara, tambe es cert que si per nosaltres es dificil i dur decidir, imagina't per ells, que el 99,9999999% dels empresaris opinen que nomes els hi falta ara que els homes tam´be els agafin baixes maternals!!!!! (la incomprensió cap a ells es multiplica per 100).
quin rotllo que portem avui eh? es que el tema s'ho val
M'alegro molt de compratir aquests pensaments i veure que no soc l'unica que es menja el tarro!!! jo tambe conec un cas que qui es queda a casa amb els fills (tenen 3) e s el pare. i la mare, que profesionalment potser podia arribar mes alt que el home. doncs es la que esta teballant.
A mi aixo tambe em sembla fantastic... hi ha de tot en aquets mon i cadascu ha de trobar lo que es senti realitzat i que "compagini" amb la fmailia
Potser Iona molts pares ja els agradaria ja poder gaudir mes del fills o reduir la jornada, pero en aquesta societat (que no es com penso jo) esta vist que "l´home" es qui ha de portar el menjar a casa o potser s´ha de "sacrificar" mes per tal potser doncs que la mare pogui nomes fer jornada reduida...
avui en dia es molt dificil viure nomes d´1 sou
penso que els homes tenen els mateixos drets que les mares de gaudir de la vida dels seus fills, pero socialment s´han de fer "mes durs" i seguir la rutina d e la feina
A mi aixo tambe em sembla fantastic... hi ha de tot en aquets mon i cadascu ha de trobar lo que es senti realitzat i que "compagini" amb la fmailia
Potser Iona molts pares ja els agradaria ja poder gaudir mes del fills o reduir la jornada, pero en aquesta societat (que no es com penso jo) esta vist que "l´home" es qui ha de portar el menjar a casa o potser s´ha de "sacrificar" mes per tal potser doncs que la mare pogui nomes fer jornada reduida...
avui en dia es molt dificil viure nomes d´1 sou
penso que els homes tenen els mateixos drets que les mares de gaudir de la vida dels seus fills, pero socialment s´han de fer "mes durs" i seguir la rutina d e la feina
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Ara que ho dius, Gàrgola,...Estic a punt d'obrir un altre post... però em sembla que no seria políticament correcte...¿¿El nen s'ha de convertir en el centre del món??? Jo això sí que ho tinc clar: el nen, quan arribi, serà un més de casa. Passarem de ser dos a ser tres. I això no vol dir que no el mimem, el cuidem i alguna vegada el consentim. Però tinc claríssim que no es convertirà en el nen més vigilat, més controlat i, per dir-ho d'una manera gràfica, que no tindrà joguines d'ell per tota la casa. Uff.. no sé si m'explico, però és que no sé si odio més els nens superconsentits, o els pares que perden el cul darrere del nen i ho fan tooot en funció de l'humor amb què s'hagi aixecat el petit de la casa...Ho sento. Ja paro...ufff...
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
Lo dels amics dels EEUU, jo el que mes admiro es que puguin imposar un ritme, una disciplina i uns horaris mes o menys regulars i tota la pesca... Jo seria totalment incapaç si no fos per la feina, de fer un horari!!!
Es veu que alla es molt normal això, que ho fa moltissima gent, i per tant hi ha associacions on s'ajuden, molta informació... no tornen cap aqui a viure perque aqui no ho podrien fer.
Es veu que alla es molt normal això, que ho fa moltissima gent, i per tant hi ha associacions on s'ajuden, molta informació... no tornen cap aqui a viure perque aqui no ho podrien fer.
osti IONA.......
estic amb tu 100%, de debo que tampoc entenc aquestes mares que tooooooooooota l´estona estant dient que el seu fill es "perfecte"
esclar que per tota mare el seu fill es el millor dle mon, pero tenir que dir.ho les 24 hores dle dia i fent competencia une samb les altres???
osti potser es nota que no soc mare pero es que hi ha gent que acaba agobian.. (per exemple la meva cunyada.. no puc mes!!!!)
estic amb tu 100%, de debo que tampoc entenc aquestes mares que tooooooooooota l´estona estant dient que el seu fill es "perfecte"
esclar que per tota mare el seu fill es el millor dle mon, pero tenir que dir.ho les 24 hores dle dia i fent competencia une samb les altres???
osti potser es nota que no soc mare pero es que hi ha gent que acaba agobian.. (per exemple la meva cunyada.. no puc mes!!!!)
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Seria genial que els homes s'impliquéssin tant com nosaltres! Però la realitat és que ho fan molt poquets. I crec que seria positiu doncs si tenir un fill els hi porta els mateixos problemes als empresaris tant si són homes com dones no hi hauria tanta discriminació envers a les dones ja que els homes també demanarien la baixa de paternitat llarga, anirien al metge amb els fills, etc...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |