La feina deixa de ser prioritària?
si ., segurament aqui a espanya aixo no es podria possar en practica.
Tambe vaig sentir que arrel de tants atemptants i "tiroteos"als coles doncs moltes familia havian decidit que la educacio es faria a casa iccom ve dius . es fan formar assocacions i gent especialitzada on poder recurrir per facilitar aquest nou sistema d´educacio.
Tambe vaig sentir que arrel de tants atemptants i "tiroteos"als coles doncs moltes familia havian decidit que la educacio es faria a casa iccom ve dius . es fan formar assocacions i gent especialitzada on poder recurrir per facilitar aquest nou sistema d´educacio.
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
El que crec que totes tenim clar és que, ara per ara, una família no viu amb només un sou, almenys a casa meva, segur, vaja. Però tampoc en podem ser víctimes, d'això. Però....I si un dia et diuen que pots permetre-t'ho??? HO farieu??? Reunciarieu a tot el que heu estudiat, tota la me..que us heu hagut de menjar al principi, i tots els nervis que heu passat ((i també moments dolços, és clar)) per ser mames?? No ho sé...
També em podrien dir (que ja m'ho han dit, eh?') , que si no sabés renunciar a això seria una mala mare...
També em podrien dir (que ja m'ho han dit, eh?') , que si no sabés renunciar a això seria una mala mare...

<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
Quanta raó tens mamajoe!!! però s'ha de fer veure als empresaris això.. i costarà!
Iona, em sembla que jo ara diria el mateix que tu.... PEEEEEEERO... hi havia un post molt simpatic a "una mica de tot" crec, on hi havia una colecció de mites de tipus: "quan el nen neixi no estara la casa plena de joguines", i de com canviem quan els hi veiem la carona
Ostres, a veure si el trobo, que era molt bo aquell post!
Iona, em sembla que jo ara diria el mateix que tu.... PEEEEEEERO... hi havia un post molt simpatic a "una mica de tot" crec, on hi havia una colecció de mites de tipus: "quan el nen neixi no estara la casa plena de joguines", i de com canviem quan els hi veiem la carona
Ostres, a veure si el trobo, que era molt bo aquell post!
És que el meu "problema" és que ja ara crec que la feina no és cap prioritat a la meva vida. Per desgràcia no puc viure de l'aire i per tant haig de treballar. Però la feina només és feina, i per molt que ens hi esforcem, potser que demà et fotin la patada al cul (que m'ha passat...), o també pot ser que demà els hi foti jo una butifarra i els engegui (que, més o menys, també m'ha passat). I què? Doncs aquí estic: si no treballo aquí, treballaré allà: la feina només és un mitjà per guanyar-me vida. Evidentment, sempre procuraré estar el millor possible i que la feina m'agradi el més possible.
Jo crec que s'ha de relativitzar: parlo per mi, pero la vida m'ha ensenyat que l'únic que realment val la pena és toooota la resta. El dia que la meva mare va morir aquell dia se'n va anar tot a pastar fang, i mica en mica ho vaig haver d'anar reconstruint tot un altre cop. I sabeu què? La feina era molt, molt, molt aball. Tota la resta m'importava, i m'importa, molt més que la feina.
Per tant, si mai tinc un baby, m'importarà molt més estar amb ell i disfrutar-lo, que no pas la feina.
(És una opinió personal, eh? Que ningú s'ofengui)

Jo crec que s'ha de relativitzar: parlo per mi, pero la vida m'ha ensenyat que l'únic que realment val la pena és toooota la resta. El dia que la meva mare va morir aquell dia se'n va anar tot a pastar fang, i mica en mica ho vaig haver d'anar reconstruint tot un altre cop. I sabeu què? La feina era molt, molt, molt aball. Tota la resta m'importava, i m'importa, molt més que la feina.
Per tant, si mai tinc un baby, m'importarà molt més estar amb ell i disfrutar-lo, que no pas la feina.
(És una opinió personal, eh? Que ningú s'ofengui)

-
VisitantVi
esquirol, te un problema això als EEUU, i es que hi ha molt sonat que educa als fills a casa perque al cole hi van negres (per dir algo eh? pero es cert) o perque consideren que les escoles no son prou catoliques. o per mil i una cosa...
Es una arma de doble fil... i moltes d'aquestes associacions son d'ultra-dreta radicals, molt perillosos.... vaig veure un reportatge on deien que molts dels "fills" d'aquestes associacions acababen en llocs de poder de no se quina panda d'ultradretans que hi ha al voltant del Bush...
en fi, només per posar el contra-punt al home-schooling (com tot n'hi ha de tots els colors).
Es una arma de doble fil... i moltes d'aquestes associacions son d'ultra-dreta radicals, molt perillosos.... vaig veure un reportatge on deien que molts dels "fills" d'aquestes associacions acababen en llocs de poder de no se quina panda d'ultradretans que hi ha al voltant del Bush...
en fi, només per posar el contra-punt al home-schooling (com tot n'hi ha de tots els colors).
Osti sí, la meva cunyada sempre m'ho diu, això, quan ens enfotem que la Maria, la nostra neboda d'uns pre-adolescents 9 anys es posa pesada que vol veure OT, o que es comprarà el vídeo de la Soraya i no sé què, i els pares li consenteixen. Ens diuen "Quan sigueu pares, ja us veig els dos, amb les orelles del Micky Mouse amunt i avall, xavals!!"
<a><img src="http://md.lilypie.com/qQznp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
tampoc penso que focis una mala mare IONA
com podem veure avui en dia hi ha families de tot, pares mes o menys involucrats, mares treballadores, ames de casa, families divorciades (que per haverho intentat no vol dir ser mal pares).... i sincerament no em penso que per No renunciar a una feina es sigui mala mare, cadascu sap les prioritats a la seva vida i potser agafar aquets cami tambe li dones una educacio al fill en quan a responsabilitat, superacio, autorealitzacio.....
per aixo per res crec que es ser mala mare, perque amb una bona relacio de la qualitat del temps amb els fill es seria una mare diferent!!!!!!, pero mare al final i al cabo es la que vol el millor per als seus fills i cadascu veu que es el millor.. i els humans rai que sempre podem rectificar dles erros o "endereçar" el cami que estem portant. que mai es tard per voler ser feliç!:ok:
com podem veure avui en dia hi ha families de tot, pares mes o menys involucrats, mares treballadores, ames de casa, families divorciades (que per haverho intentat no vol dir ser mal pares).... i sincerament no em penso que per No renunciar a una feina es sigui mala mare, cadascu sap les prioritats a la seva vida i potser agafar aquets cami tambe li dones una educacio al fill en quan a responsabilitat, superacio, autorealitzacio.....
per aixo per res crec que es ser mala mare, perque amb una bona relacio de la qualitat del temps amb els fill es seria una mare diferent!!!!!!, pero mare al final i al cabo es la que vol el millor per als seus fills i cadascu veu que es el millor.. i els humans rai que sempre podem rectificar dles erros o "endereçar" el cami que estem portant. que mai es tard per voler ser feliç!:ok:
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
-
VisitantVi
si PUKEKO
per mala sort avegades per valorar lo que tenim i replantarnos la vida ha de haver passat una desgracia que ens remogui els ciments.
I al cap i a la fi com be tu dius.. la vida son 4 dies i l´hem de disfrutar i aprofitar amb els qui realment ens importa.
Jo m´he canviat de feina fa 3 messos justament per trobar una feina que hem valoressin mes i aixo ens va fer rumiar si era o no el moment de seguir buscant el bb,(porto 8 messos buscant) perque i si em quedo embaraçada i em fan fora ?? (encara no tinc contracte fixe), pero total igual em poden fotre fora amb el contracte fixe i ademes no volem esperar mes, jo tinc 30 anys i el meu home 40 i si ho anem deixant pot arribar un dia que volguem i llavors ens adonem que ja no podem..., i despres que?? per aixo tambe he pensat que primer ara es si podem formar una fmailia i si no es pot.. doncs ser igual de feliços tots dos i no agobiarnos amb stress i lios de la vida que avegades t´agobien mes els altres que com vas portant tu la teva vida....
per mala sort avegades per valorar lo que tenim i replantarnos la vida ha de haver passat una desgracia que ens remogui els ciments.
I al cap i a la fi com be tu dius.. la vida son 4 dies i l´hem de disfrutar i aprofitar amb els qui realment ens importa.
Jo m´he canviat de feina fa 3 messos justament per trobar una feina que hem valoressin mes i aixo ens va fer rumiar si era o no el moment de seguir buscant el bb,(porto 8 messos buscant) perque i si em quedo embaraçada i em fan fora ?? (encara no tinc contracte fixe), pero total igual em poden fotre fora amb el contracte fixe i ademes no volem esperar mes, jo tinc 30 anys i el meu home 40 i si ho anem deixant pot arribar un dia que volguem i llavors ens adonem que ja no podem..., i despres que?? per aixo tambe he pensat que primer ara es si podem formar una fmailia i si no es pot.. doncs ser igual de feliços tots dos i no agobiarnos amb stress i lios de la vida que avegades t´agobien mes els altres que com vas portant tu la teva vida....
<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
JAJJA que vagi be la descàrrega!!!
noies jo tambe aprofito anar a dormir
De debo a estat una grata estona compartint pensaments amb voslatres!
Bona nit i fins aviat!! a fer deures, eh!!! bueno jo vaig a dormir directament :)
noies jo tambe aprofito anar a dormir
De debo a estat una grata estona compartint pensaments amb voslatres!
Bona nit i fins aviat!! a fer deures, eh!!! bueno jo vaig a dormir directament :)

<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
- socpetitona
- :: girafa

- Entrades: 2180
- Membre des de: ds. jul. 28, 2007 8:19 pm
Jo diria que no a renunciar a la feina al 100% pels fills, la feina m'agrada, m'omple i m'hi sento realitzada, considero estar ben situada, però no renunciaria a la feina per això, sino perquè crec que es bo que cadascu tingui un espai per ell, és a dir, dedicar-se només als nens (que conec dones que ho fan) és anul.lar-se com a persona, alhora que crec tampoc és bo per les criatures, es tornen dependents, sempre tenen la mare al costat, no maduren...
Tinc un cas pròxim que és així. La mare viu
UNICA i EXCLISIVAMENT per les seves nenes, NO sap parlar de res més que elles,perquè és que a la seva vida no te res més! Es lleva i ja dedica les hores a elles, quan estan a l'escolala casa, quan pleguen les porta a les activitats extraescolar, moltes vegades és queda a mirar-les i tot! i a casa, doncs amb les nenes a fer els deures,a sopar,i dormir. CADA DIA AIXÍ! Jo això no ho voldria per res del món, quina depre! i les nenes... si les veiguéssiu... que si la mama aquí, que si la mama allà..., pavetes
El cas del EEUU, no m'interessaria,la socialització primària que viu un infant a l'escola és tan o més imporant que la que viu a casa!
En fi... crec que també aniré a dormir!
Nanit!
Tinc un cas pròxim que és així. La mare viu
UNICA i EXCLISIVAMENT per les seves nenes, NO sap parlar de res més que elles,perquè és que a la seva vida no te res més! Es lleva i ja dedica les hores a elles, quan estan a l'escolala casa, quan pleguen les porta a les activitats extraescolar, moltes vegades és queda a mirar-les i tot! i a casa, doncs amb les nenes a fer els deures,a sopar,i dormir. CADA DIA AIXÍ! Jo això no ho voldria per res del món, quina depre! i les nenes... si les veiguéssiu... que si la mama aquí, que si la mama allà..., pavetes
El cas del EEUU, no m'interessaria,la socialització primària que viu un infant a l'escola és tan o més imporant que la que viu a casa!
En fi... crec que també aniré a dormir!
Nanit!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Jo no penso que dedicar-se exclusivament als fills sigui anul·lar-se com a persona (trobo que aquesta frase és molt forta!), penso que és més aviat una elecció personal que no té perquè ser definitiva. Personalment, si algun dia em quedo embarassada i tinc fills, a mi m'agradaria poder deixar la feina uns anys i veure com creixen. Crec que haver de deixar-los a l'escola bressol o als avis perquè se'n facin càrrec és molt trist (tot i que probablement ho hagi de fer per qüestions econòmiques). Només tenim aquesta vida i em sembla que el ritme que portem ens impedeix disfrutar de les coses veritables. I pel que fa a la postura de les empreses respecte a la maternitat, la trobo injusta però l'entenc, perquè la veritat és que no es pot ser a missa i repicant... Els nens es posen malalts i volen atenció, i qui continua fent hores extres? Trobo que és l'Estat el que hauria d'ampliar les cobertures, no podem esperar comprensió per part dels empresaris. I ara segurament encetaré una polèmica, però diuen que la naturalesa és sàvia i si són les dones les que tenen els fills serà per alguna cosa (perquè els agrada més cuidar-los, perquè el lligam és més fort... no ho sé). I que consti que jo sóc econòmicament independent des dels 21 anys i feminista com la que més (a casa les feines les compartim a mitges i ningú no m'imposa res). L'ideal és tenir llibertat per escollir i diners per poder-ho fer, i crec que cada persona és un món, i la seva evolució depèn de molts factors, no només de que la mare no treballi sinó també del seu caràcter, de predisposicions genètiques... A mi em va cuidar sempre la meva mare i no em considero especialment pànfila, tot i que fins als 17 anys vaig ser molt tímida, però no crec que hi tingués res a veure, vaig jugar com tothom i vaig tenir i continuo tenint (les mateixes i unes quantes més) amigues.
ui aquest tema m'encanta! Iona no t'amoïnis, molt aviat quant et quedis embarassada,tu mateixa afluixaràs el ritme, però això no vol dir que no estiguis per la feina. Jo també em preocupava per això, havia vist molt bones professionals que després de tenir un fill/a, només parlaven de potitos, robeta i etc. Pensava, em tornaré així? Doncs no, però això va a persones. El meu cas és diferent perquè fa 4 anys que vaig muntar la meva empresa (amb el meu marit) i clar, ens podem organitzar mínimament davant d'imprevistos. Per contra, hem de viatjar molt per feina, i això no hi ha organització que ho arregli. Doncs bé, quan al juny em vaig assabentar de que estava embarassada, vaig continuar viatjant com si res. Al mes de juliol la calor ja m'emprenyava més i per no volar tant, el meu estimadet es va fer càrrec d'algun viatget que em tocava a mi. L'agost res, perquè entre vacances i que el vaig perdre, doncs res, però em va quedar clar que almenys durant l'embaràs el cos et frena ja. En el cas de tenir fills, jo ja havia buscat guarderia per apuntar-lo al setembre (havia de néixer al febrer del 2008) i més d'un i una em deien que era una cafre per portar la criatureta tant petita a la guarderia. Jo tinc molt clar que haurem de sacrificar moltes coses per estar amb els nostres fills (fixeu-vos que parlo amb plural, perquè és responsabilitat meva i evidentment també del meu home) però la feina no la vull ni la puc convertir en la segona opció. Tenim unes quantes persones que depenen d'aquesta empresa, i no sé si és perquè ho he vist a casa meva (la mateixa situació, empresa familiar) però es pot compaginar amb molta organització i sacrificis personals. Potser no tindré temps ni ganes el dissabte d'anar al teatre o sortir amb amics, però vull tenir-lo per portar els meus fills al bàsquet el divendres a la tarda (sino viatjo, clar). Vull oferir el millor als meus fills i això és temps, dedicació i recursos. I això només ho podré tenir amb la meva feina, o sigui que no crec que s'hagi de triar, sino anar prioritzant per les situacions que et trobis. Com diu ma mare, ja ho aniràs fent pel que et vagis trobant...pues eso!
feina
Si et passa com a mi, des del dia que va nèixer el meu fill, fa 17 mesos, res està davan d'ell: ni la feina, ni amics, ni cap altre familiar, ni el meu marit,... Ell està per davant de tothom i tot el temps que pugui passar amb ell és sagrat.
Vaig demanar reducció de jornada, vaig buscar una feina més aprop de casa, peque no em vull perdre el temps d'estar amb ell.
Sembla que tot hagi de durar molt, però els nens evolucionen tant ràpid,... canvien per moments. El que fan quan tenen 2 setmanes de vida, ja no es repeteix quan tenen tres mesos.
A més et necessiten moltíssim, volen estar amb tu a totes hores, perquè lo normal és que com amb la mare no estiguin amb ningú.
Així que, de debó, la feina que s'esperi i disfruta del teu nen/a tot el possible!
Vaig demanar reducció de jornada, vaig buscar una feina més aprop de casa, peque no em vull perdre el temps d'estar amb ell.
Sembla que tot hagi de durar molt, però els nens evolucionen tant ràpid,... canvien per moments. El que fan quan tenen 2 setmanes de vida, ja no es repeteix quan tenen tres mesos.
A més et necessiten moltíssim, volen estar amb tu a totes hores, perquè lo normal és que com amb la mare no estiguin amb ningú.
Així que, de debó, la feina que s'esperi i disfruta del teu nen/a tot el possible!

<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lt1m.lilypie.com/wLqFp1.png" width="200" height="80" border="0" alt="Lilypie Trying to Conceive 21 to 37 day cycle tickers" /></a>
I TANT QUE LA FEINA DEIXA DE SER PRIORITÀRIA!!!!! LA PRIORITAT ÉS EL TEU FILL/A
CREC QUE ES UNA COSA INNATA, VULL DIR QUE NO ES QUE PENSIS UFF ARA DEIXARÉ LA FEINA EN SEGON TERME, EL PRIMER SERÀ EL MEU FILL ÉS QUE NI T'HO PLANTEGES, ÉS AIXÍ I PUNTO. I ES AIXÍ DES DEL MOMENT QUE SAPS QUE ESTÀS EMBARASSADA.
JO TAMBÉ ERA DE LES QUE ANAVA A TREBALLAR AMB UNA GRIP MAL CURADA O AMB MAL DE COLL I FEBRE I QUAN EM VAIG QUEDAR EMBARASSADA A LA SETMANA 26 VAIG COMENÇAR AMB CONTRACCIONS I AMENAÇA DE PART PREMATUR... TOTAL: BAIXA I REPOS FINS AL PART.... MES DE 12 SETMANES DE BAIXA!!!!!! I SINCERAMENT NO EM VA SUPOSAR CAP TRAUMA, AL CONTRARI L'UNIC QUE PENSAVA ERA VOLIA QUE EL MEU NEN NASQUÉS A TERME I BE I QUE SI NO PODIA NI AIXECAR-ME DEL LLIT, DONCS NO HO FEIA I PUNT.
TENIR UN FILL ÉS EL MILLOR QUE M'HA PASSAT A LA VIDA!!!
CREC QUE ES UNA COSA INNATA, VULL DIR QUE NO ES QUE PENSIS UFF ARA DEIXARÉ LA FEINA EN SEGON TERME, EL PRIMER SERÀ EL MEU FILL ÉS QUE NI T'HO PLANTEGES, ÉS AIXÍ I PUNTO. I ES AIXÍ DES DEL MOMENT QUE SAPS QUE ESTÀS EMBARASSADA.
JO TAMBÉ ERA DE LES QUE ANAVA A TREBALLAR AMB UNA GRIP MAL CURADA O AMB MAL DE COLL I FEBRE I QUAN EM VAIG QUEDAR EMBARASSADA A LA SETMANA 26 VAIG COMENÇAR AMB CONTRACCIONS I AMENAÇA DE PART PREMATUR... TOTAL: BAIXA I REPOS FINS AL PART.... MES DE 12 SETMANES DE BAIXA!!!!!! I SINCERAMENT NO EM VA SUPOSAR CAP TRAUMA, AL CONTRARI L'UNIC QUE PENSAVA ERA VOLIA QUE EL MEU NEN NASQUÉS A TERME I BE I QUE SI NO PODIA NI AIXECAR-ME DEL LLIT, DONCS NO HO FEIA I PUNT.
TENIR UN FILL ÉS EL MILLOR QUE M'HA PASSAT A LA VIDA!!!
a mi també em preocupa això, no en el sentit de perdre la feina perquè sóc funcionària i la plaça és meva i ja està però quan acabi el periode de maternitat (si algun dia me quedo per fi embarassada) crec que haurà d'anar de ben petitet a la guardeira ja que els meus pares treballen i no se'n podrien fer càrreg. No sé, quan arribi el dia (espero que sigui aviat) ja m'ho plantejaré.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |















