Com afrontar la mort amb els nens/es...
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola!!
Feia molt i molt de temps que no entrava pel socpetit, però necessitava recopilar informació sobre com parlar de la mort als nens,..i us he trobat!!
Sóc mare de dos nens. El gran, que fa P-3, comença a fer preguntes sobre la mort.
He viscut la mort de manera molt propera, ja que als 18 anys vaig perdre el pare en accident de cotxe i als 24 a ma mare, en un altre accident. Ara ja en tinc 34, í m' adono de que no ho tinc tant assimilat com em pensava, ja que se'm fa molt difícil parlar-ne amb ell. Sempre pensava que no seria un tema tabú, que sempre en parlariem obertament i amb sinceritat, sense enganys. Però ara m' adono que l' hem estat amagant, ja que a casa no hi ha fotos dels meus pares, no en parlo mai, no li explico que només té 2 avis i on són els altres dos. Així que la naturalitat que volia no hi és. Ara comença a preguntar, aquest matí ha acabat plorant dient que no es volia morir i que no es volia quedar sense pares. Li he explicat que tots naixem i tots morim. I el que passa és que ens transformem, (com els gormitis,...). No ha quedat convençut, perquè suposo que necessita una resposta clara i directa.
Suposo que aniré a casa la meva àvia a buscar fotos, a ensenyar-li qui eren els seus avis,...aixx...que dificil que és descobrir la vida...i la mort!!!
I Vosaltres, com resoleu aquest dubtes existencials??
Per les mestres, us recomano moltissim un llibre que es diu ROCK AND DOLL, és una experiència d' un professor sobre aquest tema. Val molt la pena perquè explica tot el treball que van fer a l' aula.
Moltes gràcies per ser-hi!!!!
Feia molt i molt de temps que no entrava pel socpetit, però necessitava recopilar informació sobre com parlar de la mort als nens,..i us he trobat!!
Sóc mare de dos nens. El gran, que fa P-3, comença a fer preguntes sobre la mort.
He viscut la mort de manera molt propera, ja que als 18 anys vaig perdre el pare en accident de cotxe i als 24 a ma mare, en un altre accident. Ara ja en tinc 34, í m' adono de que no ho tinc tant assimilat com em pensava, ja que se'm fa molt difícil parlar-ne amb ell. Sempre pensava que no seria un tema tabú, que sempre en parlariem obertament i amb sinceritat, sense enganys. Però ara m' adono que l' hem estat amagant, ja que a casa no hi ha fotos dels meus pares, no en parlo mai, no li explico que només té 2 avis i on són els altres dos. Així que la naturalitat que volia no hi és. Ara comença a preguntar, aquest matí ha acabat plorant dient que no es volia morir i que no es volia quedar sense pares. Li he explicat que tots naixem i tots morim. I el que passa és que ens transformem, (com els gormitis,...). No ha quedat convençut, perquè suposo que necessita una resposta clara i directa.
Suposo que aniré a casa la meva àvia a buscar fotos, a ensenyar-li qui eren els seus avis,...aixx...que dificil que és descobrir la vida...i la mort!!!
I Vosaltres, com resoleu aquest dubtes existencials??
Per les mestres, us recomano moltissim un llibre que es diu ROCK AND DOLL, és una experiència d' un professor sobre aquest tema. Val molt la pena perquè explica tot el treball que van fer a l' aula.
Moltes gràcies per ser-hi!!!!
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Per cert,...
voldira afegir que ahir el company li va dir al peque que només es moren els vellets, jo vaig dir que no, perque el que no vull fer és enganyar-lo!! Perquè si mai hem de viure una mort propera d' algú més jove que hi estigui preparat!
voldira afegir que ahir el company li va dir al peque que només es moren els vellets, jo vaig dir que no, perque el que no vull fer és enganyar-lo!! Perquè si mai hem de viure una mort propera d' algú més jove que hi estigui preparat!
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola Helena!
La primera experiència de la Mariona va ser la de la mare del Bambi cap allà els dos anys i mig. Va entendre perfectament que el Bambi es quedava sense mare i va plorar amb un desconsol que no li havia vist mai fins llavors. Em sembla que va passar un parell de nits més neguitosa del normal i durant un temps no va voler saber res del llibre, però de mica en mica el vam tornar a llegir i parlava de la mort amb molta naturalitat.
L'any passat es va morir el meu pare que la Mariona encara no tenia els tres anys. Va veure el meu pare molt malalt, però semblava que ho portava molt bé. Només un dia va plorar perquè li vam demanar que parlés més fluix. Sé que no va plorar perquè la fèiem parlar fluix sinó de l'ambient que hi havia a casa, però la vam consolar, la vam distreure i ja està.
Nosaltres li hem dit que ens podem morir per diferents motius, la vellesa, una malaltia greu, un accident..., però li diem que això no passa gaire sovint i li posem exemples d'accidents, de les seves pròpies malalties que ha superat i gent gran que no s'han mort.
Ella té temporades que en parla molt, però penso que és més pel que té de desconeguda la mort, que no perquè hi estigui obsessionada o l'angoixi. Hi ha dies que també diu que troba a faltar el meu pare i que se'n recorda d'ell, però em sembla que ho diu sobretot per cridar l'atenció. Fins i tot alguna vegada que ha estat trista per algun altre motiu, ha plorat per la mort del meu pare, però jo sé que aquest no era el motiu de debò i que només volia que la consolessin.
Ah! nosaltres li hem parlat de què passa amb el cos d'un mort explicant-li la veritat i amb coherència amb les nostres creences. No creiem en el cel ni en reencarnacions, així que li hem dit que els cossos dels morts es fan malbé com les flors i els altres animals i que per això els enterrem o els cremem.
Em sembla que el més important és que tu visquis la mort sense angoixes ni pors per transmetre-li aquesta tranquil·litat.
La primera experiència de la Mariona va ser la de la mare del Bambi cap allà els dos anys i mig. Va entendre perfectament que el Bambi es quedava sense mare i va plorar amb un desconsol que no li havia vist mai fins llavors. Em sembla que va passar un parell de nits més neguitosa del normal i durant un temps no va voler saber res del llibre, però de mica en mica el vam tornar a llegir i parlava de la mort amb molta naturalitat.
L'any passat es va morir el meu pare que la Mariona encara no tenia els tres anys. Va veure el meu pare molt malalt, però semblava que ho portava molt bé. Només un dia va plorar perquè li vam demanar que parlés més fluix. Sé que no va plorar perquè la fèiem parlar fluix sinó de l'ambient que hi havia a casa, però la vam consolar, la vam distreure i ja està.
Nosaltres li hem dit que ens podem morir per diferents motius, la vellesa, una malaltia greu, un accident..., però li diem que això no passa gaire sovint i li posem exemples d'accidents, de les seves pròpies malalties que ha superat i gent gran que no s'han mort.
Ella té temporades que en parla molt, però penso que és més pel que té de desconeguda la mort, que no perquè hi estigui obsessionada o l'angoixi. Hi ha dies que també diu que troba a faltar el meu pare i que se'n recorda d'ell, però em sembla que ho diu sobretot per cridar l'atenció. Fins i tot alguna vegada que ha estat trista per algun altre motiu, ha plorat per la mort del meu pare, però jo sé que aquest no era el motiu de debò i que només volia que la consolessin.
Ah! nosaltres li hem parlat de què passa amb el cos d'un mort explicant-li la veritat i amb coherència amb les nostres creences. No creiem en el cel ni en reencarnacions, així que li hem dit que els cossos dels morts es fan malbé com les flors i els altres animals i que per això els enterrem o els cremem.
Em sembla que el més important és que tu visquis la mort sense angoixes ni pors per transmetre-li aquesta tranquil·litat.
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Marta!
Com trobava a faltar les teves sàvies paraules! Saps posar molt bé les coses al lloc.
Tens raó, suposo que primer haig de superar la meva pròpia por si vull transmetre tranquilitat i serenitat. Tinc molt a treballar!
Jo com la Mariona, quant he tingut ganes de consol he agafat el rol de victima,cosa que estic deixant enrera!
mil gràcies per compartir-ho!
Com trobava a faltar les teves sàvies paraules! Saps posar molt bé les coses al lloc.
Tens raó, suposo que primer haig de superar la meva pròpia por si vull transmetre tranquilitat i serenitat. Tinc molt a treballar!
Jo com la Mariona, quant he tingut ganes de consol he agafat el rol de victima,cosa que estic deixant enrera!
mil gràcies per compartir-ho!
- brunadenit
- :: zebra

- Entrades: 1361
- Membre des de: dg. abr. 11, 2010 7:46 pm
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Noies he trobat aquest post mentre buscava un reportatge sobre el tema que vaig veure en un diari dissabte, però no la trobo! algú més ho va veure?
Per si us serveix, la meva filla ara ja té 7 anys. Quan en tenia 2 es va morir la seva besàvia, amb qui hi tenia molta relació perquè la cuidava una estona cada dia. llavors ella no en va ser molt conscient, però va venir a l'enterrament, encara que no a primera fila. Despre´s ha tingut dos besavis i dos tietes molt malaltets en una residència fins que s'han mort i també es va morir una altra besàvia de sobte. Ella ha estat sempre amb nosaltres, estalviant-li la part més dramàtica però sense amagar-li res. Sap que la iaia es pensa que són tots junts al cel i jo no m'ho crec i crec que els cossos es desfan i al desfer-se tornen a formar part de la naturalesa. jo mai li dic que la iaia no té raó, li dic que jo no m'ho crec gaire, però que ella pot pensar el que vulgui.
De vegades pregunta coses sobre els morts, les tombes, les incineracions, etc. i semrpe hem intentat explicar-li la veritat. Personalment crec que els nens passen un dol molt menys difícil perquè no tenen experiència i no s'adonen de tot el que significa. Poc a poc, troben a faltar la persona, però no els suposa tan traumàtic com als adults. I crec que com menys tabús i me´s s'hi acostumen de petits millor ho entendran i ho portaran de grans. La tristesa no és dolenta, només si ens impedeix de fer altres coses.
Salut
Joana
Per si us serveix, la meva filla ara ja té 7 anys. Quan en tenia 2 es va morir la seva besàvia, amb qui hi tenia molta relació perquè la cuidava una estona cada dia. llavors ella no en va ser molt conscient, però va venir a l'enterrament, encara que no a primera fila. Despre´s ha tingut dos besavis i dos tietes molt malaltets en una residència fins que s'han mort i també es va morir una altra besàvia de sobte. Ella ha estat sempre amb nosaltres, estalviant-li la part més dramàtica però sense amagar-li res. Sap que la iaia es pensa que són tots junts al cel i jo no m'ho crec i crec que els cossos es desfan i al desfer-se tornen a formar part de la naturalesa. jo mai li dic que la iaia no té raó, li dic que jo no m'ho crec gaire, però que ella pot pensar el que vulgui.
De vegades pregunta coses sobre els morts, les tombes, les incineracions, etc. i semrpe hem intentat explicar-li la veritat. Personalment crec que els nens passen un dol molt menys difícil perquè no tenen experiència i no s'adonen de tot el que significa. Poc a poc, troben a faltar la persona, però no els suposa tan traumàtic com als adults. I crec que com menys tabús i me´s s'hi acostumen de petits millor ho entendran i ho portaran de grans. La tristesa no és dolenta, només si ens impedeix de fer altres coses.
Salut
Joana
- brunadenit
- :: zebra

- Entrades: 1361
- Membre des de: dg. abr. 11, 2010 7:46 pm
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Per cert, en l'últim enterrament estava entestada en que volia veure el mort. Jop no vaig vole deixar-li veure, perquè crec que encara no està preparada, però no sé si vaig fer ben fet...
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
brunadenit ha escrit:Noies he trobat aquest post mentre buscava un reportatge sobre el tema que vaig veure en un diari dissabte, però no la trobo! algú més ho va veure?
Joana
Hola,
jo el vaig llegir, era la diari ARA, al suplement que es diu "Criatures", he estat buscant la seva web i surten articles molt interessants però justament aquest de la mort només surt anunciat, no desenvolupat...
A veure si en uns dies el pengen...
Us deixo el link del Criatures, ja que el trobo interessant:
http://criatures.ara.cat/
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Es una tema dificil...
Jo amb el meu fill encara per sort encara no he tingut cap experiència pero m'agradaria saber quina forma d'actuar és la millor. El que tinc clar es que no li amagarè res. Jo m'enrecordo perfectament quan va morir el meu avi, tinc com un trauma perquè no em van deixar anar a l'enterrament, tampoc sabia que estava malalt... crec que en realitat el que volia era un moment per acomiadar-me, suposo que pensava que s'havia de fer a l'enterrament i com no em van deixar no ho vaig poder fer.
Jo amb el meu fill encara per sort encara no he tingut cap experiència pero m'agradaria saber quina forma d'actuar és la millor. El que tinc clar es que no li amagarè res. Jo m'enrecordo perfectament quan va morir el meu avi, tinc com un trauma perquè no em van deixar anar a l'enterrament, tampoc sabia que estava malalt... crec que en realitat el que volia era un moment per acomiadar-me, suposo que pensava que s'havia de fer a l'enterrament i com no em van deixar no ho vaig poder fer.
fox l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. abr. 12, 2011 8:40 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola guapes, no sé si la meva vivència us servirà...quan jo tenia 14 anys i la meva germana mitjana 10 es va morir la meva cosina, era com una germana, ja que els pares estaven separats i sempre estava a casa nostra. Jo ho vaig descobrir sola, mentre dormia al sofà esperant notícies de l'hospital , va morir d'una meningitis fulminant i els meus pares no em van saber dir la veritat per què la situació els sobrepassava, i jo ja m'ho olorava...i va ser un trauma, avui en dia, encara ho és, només de llegir-vos ja plorava. Després d'haver-me enfadat molt amb ells, li van explicar la veritat a la meva germana, li van dir que la Moni, es va posar molt malalta, i que el seu cor es va parar, però que havia de pensar sempre en tots els bons moments que havia viscut amb ella per no oblidar-la, vam anar tots al velatori, i crec que per ella ha estat menys traumàtic, per a mi en canvi, a més a més de la pèrdua (teniem la mateixa edat i ens havien criat juntes), vaig arrossegar molts anys una ràbia incontenible i la meva adolescència va ser complicada, i un dels factors importants va ser que els meus pares m'havien enganyat, i no els hi podia perdonar. Ara passat els anys, ho entenc.
I explicar la mort als infants de curta edat, m'he vist en la situació de fer-ho, amb les meves nebodes, de 4 i 5 anys, quan vaig perdre el Jan, els hi vaig voler explicar jo. Elles sabien que a la panxa de la tieta estava el seu cosí Jan, i el primer cop que les vaig veure, em van preguntar que on estava el bebè, i els hi vaig explicar així, dient-lis que el seu cosinet, s'havia posat malalt, i que havia marxat i que mai tornaria, i que a vegades aquestes coses passen, però que estiguéssin tranquil.les, per que el seu cosinet estava bé, i que les cuidaria sempre. Es van posar tristes, però ara de mica en mica sembla que se'ls hi ha passat, tot i que sovint em pregunten si estarà bé. Una cosa molt curiosa que em va passar ( i que em va fer plorar com una magdalena), va ser quan van fer la festa del cel, les vam portar el meu home i jo a la platja a veure els avions, i de sobte, la petita, em diu:-Tieta, aquell avió vola tan alt que segur que veu el bebé i la meva iaia!
Ningú els hi havia dit res del cel, (bé potser la mare, estan separats), però per elles, ja saben que la mort existeix.
Jo crec des de la postura de nena, que la veritat és un bé que no té preu, i els nens són molt espavilats i entenen molt més del que creiem.
Uff...vaja rollo us he fotut...
I explicar la mort als infants de curta edat, m'he vist en la situació de fer-ho, amb les meves nebodes, de 4 i 5 anys, quan vaig perdre el Jan, els hi vaig voler explicar jo. Elles sabien que a la panxa de la tieta estava el seu cosí Jan, i el primer cop que les vaig veure, em van preguntar que on estava el bebè, i els hi vaig explicar així, dient-lis que el seu cosinet, s'havia posat malalt, i que havia marxat i que mai tornaria, i que a vegades aquestes coses passen, però que estiguéssin tranquil.les, per que el seu cosinet estava bé, i que les cuidaria sempre. Es van posar tristes, però ara de mica en mica sembla que se'ls hi ha passat, tot i que sovint em pregunten si estarà bé. Una cosa molt curiosa que em va passar ( i que em va fer plorar com una magdalena), va ser quan van fer la festa del cel, les vam portar el meu home i jo a la platja a veure els avions, i de sobte, la petita, em diu:-Tieta, aquell avió vola tan alt que segur que veu el bebé i la meva iaia!
Ningú els hi havia dit res del cel, (bé potser la mare, estan separats), però per elles, ja saben que la mort existeix.
Jo crec des de la postura de nena, que la veritat és un bé que no té preu, i els nens són molt espavilats i entenen molt més del que creiem.
Uff...vaja rollo us he fotut...

Estem fent la manteta dels 100 desitjos, ens hi vols ajudar???
http://www.elfildenjan.blogspot.com
Fotopacte de panxulina: martabv, Naiff, tonamar, campanilla, maneta, xuxe, aRaSal, Mof, soleilua, nacristai, Hawi, Laida, Ninetaa, solet2, Peke25, Ada82, Ania, nuit
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
ei, noies!
ostres, nacristai, també tens experiència amb la mort!
Aquestes dies amb l' Èric n' he parlat molt. Hem vist un conte molt bonic on es moria una llebre i explica com ho viuen els seus amics, el talp, la guineu i la llúdria. És un conte preciós que tenim a casa, ja us passaré el nom.
També vem parlar de la mort un dia que va arrencar unes plantes d' uns testos i també vem parlar-ne un dia que es va fer mal i es va posar a plorar d' una manera molt dramàtica fins que li vaig dir que per una rascadeta no es moriria i es va calmar a l' acte!!
Ara està molt més tranquil, suposo que ha vist que se'n pot parlar i que de moment tenim corda per estona!!!

ostres, nacristai, també tens experiència amb la mort!
Aquestes dies amb l' Èric n' he parlat molt. Hem vist un conte molt bonic on es moria una llebre i explica com ho viuen els seus amics, el talp, la guineu i la llúdria. És un conte preciós que tenim a casa, ja us passaré el nom.
També vem parlar de la mort un dia que va arrencar unes plantes d' uns testos i també vem parlar-ne un dia que es va fer mal i es va posar a plorar d' una manera molt dramàtica fins que li vaig dir que per una rascadeta no es moriria i es va calmar a l' acte!!
Ara està molt més tranquil, suposo que ha vist que se'n pot parlar i que de moment tenim corda per estona!!!
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola noies,
després de molts mesos seguir aquest post, mhe decidit a escriure-hi. Per sort, de moment no tinc cap vivència directa per escriurehi, i toquem fusta perquè encara quedi temps perquè arribi el dia que li hagi dexplicar a en Pau, on ha anat qui i perquè. De fet encara té 3 besavis, i 2 estan en estupendes condicions (condueixen, van a fer calçotades amb els amics...).
Jo el que sí és que recordo moltíssim la mort del meu avi i del meu tiet, que vivien a casa, i jo era molt petita. I la manera de com ho vaig viure lhe arrossegat al llarg dels anys. És molt important parlarne amb els nens, molt, fins que es quedin satisfets amb el que sels hi explica.
Gràcies per qui va penjar en link de la Conxita Larrull, em va ajudar molt llegir-la perquè no fa gaire em van encomanar un conte que parlés sobre la mort, i us prometo que vaig tardar 2 mesos només a llegir i a informarme sobre el tema
Gràcies a les que heu compartit les vostres experiències, de debò que mheu ajudat molt
després de molts mesos seguir aquest post, mhe decidit a escriure-hi. Per sort, de moment no tinc cap vivència directa per escriurehi, i toquem fusta perquè encara quedi temps perquè arribi el dia que li hagi dexplicar a en Pau, on ha anat qui i perquè. De fet encara té 3 besavis, i 2 estan en estupendes condicions (condueixen, van a fer calçotades amb els amics...).
Jo el que sí és que recordo moltíssim la mort del meu avi i del meu tiet, que vivien a casa, i jo era molt petita. I la manera de com ho vaig viure lhe arrossegat al llarg dels anys. És molt important parlarne amb els nens, molt, fins que es quedin satisfets amb el que sels hi explica.
Gràcies per qui va penjar en link de la Conxita Larrull, em va ajudar molt llegir-la perquè no fa gaire em van encomanar un conte que parlés sobre la mort, i us prometo que vaig tardar 2 mesos només a llegir i a informarme sobre el tema
Gràcies a les que heu compartit les vostres experiències, de debò que mheu ajudat molt

Lluma l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 13, 2011 6:54 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
lluma,...
que decebedor que aprofitis aquest post per fer publicitat dels teus contes,...de debò! M' acabes de trencar tota la màgia i la confiança! feia temps que no entrava al socpetit, perque em vaig cansar de publicitat, de trolls i d' altres històries.Pensava que aqui trobaria bons consells (i els he trobat!!) però no pensava que trobaria precisament aixó!
Segurament no ho has fet amb mala intenció i no vull crear un debat i mal rotllo, però nomès he volgut explicar com m' he sentit llegint el teu comentari.
Per què no parles amb el Toni i mires d' insertar publicitat directament? Potser et fa una bona oferta!
que decebedor que aprofitis aquest post per fer publicitat dels teus contes,...de debò! M' acabes de trencar tota la màgia i la confiança! feia temps que no entrava al socpetit, perque em vaig cansar de publicitat, de trolls i d' altres històries.Pensava que aqui trobaria bons consells (i els he trobat!!) però no pensava que trobaria precisament aixó!
Segurament no ho has fet amb mala intenció i no vull crear un debat i mal rotllo, però nomès he volgut explicar com m' he sentit llegint el teu comentari.
Per què no parles amb el Toni i mires d' insertar publicitat directament? Potser et fa una bona oferta!
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Ostres Helena, et prometo q en cap cas, i tho dic amb el cor a la ma i amb tota la sinceritat del mon mundial, q no he escrit en aquest post per fer publicitat! De fet aquest post el segueixo des del dia q es va obrir i nomes volia agrair el com mhavia ajudat en escriure una narracio enfocada duna bona manera, un conte q no hauria pogut escriure sense les experiencies i opinions q heu exposat.
Suposo q amb els anys q fa q rondo per aquí es com trobarme a casa meva i de vegades es pot malinterpretar... De veritat q ho sento! Aixi q si ara puc des del mbl ho modifico!
Gracies per dirmho, de veritat!
Suposo q amb els anys q fa q rondo per aquí es com trobarme a casa meva i de vegades es pot malinterpretar... De veritat q ho sento! Aixi q si ara puc des del mbl ho modifico!
Gracies per dirmho, de veritat!
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola noies, feia molt que escrivia en aquest post..
Us penjo alguna info que ens han donat, potser més encarada als mestres, però ampliable en altres situacions.
- Si l'escola està preparada per afrontar la mort d'un alumne (o pares o germans) és molt diferent que si no ho està. Si l'ENTORN no respon, aquest dolor s'afegeix al dolor de la mort (parlem del "dol acumulatiu")
- Equip de mestres: no ha d'evitar parlar-ne, cal fer rituals (nens, mestres, etc.)
- Si l'alumne afectat no està ben portat en el procés, sol "fer el rescate" dels pares (pe: mort d'un germà), assumint la càrrega i interioritzant-la (fent regressió, etc.)
- Cal empatitzar amb l'afectat per ajudar-lo a desfogar-se, acompanyar, expressar emocions, contacte físic, respecte, síntonia, etc. per entrar en el camí del dol (l'objectiu de l'empatia és fer que l'altre AUGMENTI el nivell de consciència del que està visquent). L'empatia consisteix en LEGITIMAR el dolor (no jutjar, minimitzar, desviar, donar consells, interpretacions, etc.). L'única forma de treballar el dol és SENTINT EL DOLOR, parlar dels sentiments que sorgeixen ("què vas fer"? què no vas fer? etc. sempre FENT PREGUNTES OBERTES per deixar que aflorin les emocions i pensaments)
- els éssers humans només podem INTEGRAR en tots els seus nivells (física, emocional, cognitiu, comportamental, existencial i espiritual) allò que podem ACCEPTAR
Què fer quan ens hi trobem:
1) Professorat: abans d'obrir l'escola, davant d'una notícia d'una mort propera, és important reunir a tots els professors i membres de l'escola per compartir la recollida d'informació entre tots i tenir coneixement per igual dels fets, evitant la distorsió informativa
2) inciar les classes amb el reconeixement de la situació tot dient: "Aquest cap de setmana (ahir, etc.) el nen/a (o familiar) .......ha mort. SILENCI. Preguntar-los si en tenen coneixement. SILENCI
>>> donar espai als nens si tenen alguna pregunta, dubte, etc. (pe: a mi també em pot passar? com ha sigut? etc.)
>>> Cal connectar amb el dolor però també seguir les "rutines" habituals de l'aula (excepte la classe on hi ha l'alumne afectat en que s'hi dedicarà TOT EL DIA si convé)
>>> Els nens han de tenir l'experiència d'un ADULT QUE NO TÉ POR, que pugui transitar en el dolor (plorar, per exemple) per seguir fent la vida normal i resituar-se en la realitat. Si el mestre no pot fer-ho, cal que ho faci un altre o ell amb l'ajuda d'aquest
3) Amb els nens a l'escola més que preguntes s'han de fer ACTIVITATS (rituals, expressió plàstica, dibuixos, música, cançons, etc.). cal confiar en la seva capacitat creativa, que ho escolleixin i preparin ells. D'aquesta forma s'integra l'experiència i se li dóna significat. És d'una gran ajuda per l'alumne afectat (si és un germà, pares...) o pels companys de la mort d'un alumne (pe: cada dia durant una setmana o el que es consideri, posar una rosa o flor a la seva cadira/taula....)
Aq blog també està prou bé
http://dol-mort.blogspot.com/
espero que serveixi d,ajuda a algú!
Us penjo alguna info que ens han donat, potser més encarada als mestres, però ampliable en altres situacions.
- Si l'escola està preparada per afrontar la mort d'un alumne (o pares o germans) és molt diferent que si no ho està. Si l'ENTORN no respon, aquest dolor s'afegeix al dolor de la mort (parlem del "dol acumulatiu")
- Equip de mestres: no ha d'evitar parlar-ne, cal fer rituals (nens, mestres, etc.)
- Si l'alumne afectat no està ben portat en el procés, sol "fer el rescate" dels pares (pe: mort d'un germà), assumint la càrrega i interioritzant-la (fent regressió, etc.)
- Cal empatitzar amb l'afectat per ajudar-lo a desfogar-se, acompanyar, expressar emocions, contacte físic, respecte, síntonia, etc. per entrar en el camí del dol (l'objectiu de l'empatia és fer que l'altre AUGMENTI el nivell de consciència del que està visquent). L'empatia consisteix en LEGITIMAR el dolor (no jutjar, minimitzar, desviar, donar consells, interpretacions, etc.). L'única forma de treballar el dol és SENTINT EL DOLOR, parlar dels sentiments que sorgeixen ("què vas fer"? què no vas fer? etc. sempre FENT PREGUNTES OBERTES per deixar que aflorin les emocions i pensaments)
- els éssers humans només podem INTEGRAR en tots els seus nivells (física, emocional, cognitiu, comportamental, existencial i espiritual) allò que podem ACCEPTAR
Què fer quan ens hi trobem:
1) Professorat: abans d'obrir l'escola, davant d'una notícia d'una mort propera, és important reunir a tots els professors i membres de l'escola per compartir la recollida d'informació entre tots i tenir coneixement per igual dels fets, evitant la distorsió informativa
2) inciar les classes amb el reconeixement de la situació tot dient: "Aquest cap de setmana (ahir, etc.) el nen/a (o familiar) .......ha mort. SILENCI. Preguntar-los si en tenen coneixement. SILENCI
>>> donar espai als nens si tenen alguna pregunta, dubte, etc. (pe: a mi també em pot passar? com ha sigut? etc.)
>>> Cal connectar amb el dolor però també seguir les "rutines" habituals de l'aula (excepte la classe on hi ha l'alumne afectat en que s'hi dedicarà TOT EL DIA si convé)
>>> Els nens han de tenir l'experiència d'un ADULT QUE NO TÉ POR, que pugui transitar en el dolor (plorar, per exemple) per seguir fent la vida normal i resituar-se en la realitat. Si el mestre no pot fer-ho, cal que ho faci un altre o ell amb l'ajuda d'aquest
3) Amb els nens a l'escola més que preguntes s'han de fer ACTIVITATS (rituals, expressió plàstica, dibuixos, música, cançons, etc.). cal confiar en la seva capacitat creativa, que ho escolleixin i preparin ells. D'aquesta forma s'integra l'experiència i se li dóna significat. És d'una gran ajuda per l'alumne afectat (si és un germà, pares...) o pels companys de la mort d'un alumne (pe: cada dia durant una setmana o el que es consideri, posar una rosa o flor a la seva cadira/taula....)
Aq blog també està prou bé
http://dol-mort.blogspot.com/
espero que serveixi d,ajuda a algú!
smile! ;)
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Quan jo anava a 4t de primària va morir una nena de l'escola que anava a 6è, el curs de la meva germana i que jo coneixia moltíssim perquè feiem una activitat extraescolar juntes. Recordo que em va impactar moltíssim, però que va anar molt bé fer un acte de comiat a l'escola. Els seus pares van decidir incinerar-la i varem enterrar part de les cendres al pati de l'escola, on les seves companyes van deixar-hi dibuixos i li van escriure coses. Crec que en vam aprendre molt....
- mundotueris
- :: formigueta

- Entrades: 90
- Membre des de: dt. gen. 11, 2011 10:27 pm
- Contacta:
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Tema díficil de tractar a l'escola. M'han encantat els consells.
Potser també buscaria estratègies per poder recolzar a la familia o oferir-li recursos per tractar el tema amb el nen.
Jo conec una llibreria especialitzada en el dol, està molt bé i ofereixen molta bibliografia:
http://www.alfinlibros.com/cas/index.php?op=1&pg=portada
Nosaltres en tenim algun que tracta el tema, però volem anar ampliant i fer una secció especial, però poc a poc ja arribarem.
N'hi ha un que està molt bé i que nosaltres tenim que explica als nens el tema de la mort de manera molt objectiva:
"Así es la vida" (Ana-Luisa Ramírez y Carmen Ramírez), que també està editat en català
Potser també buscaria estratègies per poder recolzar a la familia o oferir-li recursos per tractar el tema amb el nen.
Jo conec una llibreria especialitzada en el dol, està molt bé i ofereixen molta bibliografia:
http://www.alfinlibros.com/cas/index.php?op=1&pg=portada
Nosaltres en tenim algun que tracta el tema, però volem anar ampliant i fer una secció especial, però poc a poc ja arribarem.
N'hi ha un que està molt bé i que nosaltres tenim que explica als nens el tema de la mort de manera molt objectiva:
"Así es la vida" (Ana-Luisa Ramírez y Carmen Ramírez), que també està editat en català
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Gràcies mundotueris!
En aquest cas, el pare tenia càncer, la oncolliga també ajuda als familiars i els donen eztrategies per parlar amb els fills, però no treballen amb els nanos fins que el familiar mor...
En aquest cas, el pare tenia càncer, la oncolliga també ajuda als familiars i els donen eztrategies per parlar amb els fills, però no treballen amb els nanos fins que el familiar mor...
smile! ;)
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
- mundotueris
- :: formigueta

- Entrades: 90
- Membre des de: dt. gen. 11, 2011 10:27 pm
- Contacta:
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Està bé conéixer això, el meu marit és mestre i potser algun dia li tocarà passar per una experiència similar. Gràcies per compartir la teva.
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola,
Als Centres de Recursos Pedagògics també hi ha material molt útil per tractar el tema de la mort i el dol a l'escola.
També us volia recomanar el llibre: "El nen i la mort" de Montse Esquera i Anna M. Agustí, de Pagès Editors.
Us felicito pels comentaris d'aquest post, és un tema que com heu dit costa de tractar i és molt útil conèixer-ne diferents experiències.
Una abraçada
Als Centres de Recursos Pedagògics també hi ha material molt útil per tractar el tema de la mort i el dol a l'escola.
També us volia recomanar el llibre: "El nen i la mort" de Montse Esquera i Anna M. Agustí, de Pagès Editors.
Us felicito pels comentaris d'aquest post, és un tema que com heu dit costa de tractar i és molt útil conèixer-ne diferents experiències.
Una abraçada
Re: Com afrontar la mort amb els nens/es...
Hola a totes, es molt interesant tota aquesta informació que esteu donant, perque la veritat es que quan t'hi trobes... jo al meu fill no li he amagat mai l'existencia de la mort, he procurat parlar-li amb naturalitat. Quan tenia 6 anys es va morir la meva àvia(la seva besavia), hi tenia molta relació, ella se'l quedava molt mentre jo treballava, i era relativament jove, pero per una cosa que en principi no tenia gaire importancia i que es va anar complicant... Quan li vaig haver de dir al nen... encara ara que ja han passat gairebé tres anys ploro al recordar la cara que va posar. Cada nen es un món, ell no podia sufrir veure'm trista, "sobreactuava" per fer-me riure, no volia parlar del tema. Parlant amb una amiga psicóloga em va dir que era el mecanisme que ell tenia de defensa: no parlar-ne. A l'escola ho vaig avisar, perque no sabia com podria anar la cosa. Un dia li vaig dir que si estava trist o tenia ganes de plorar no passava res, pero em va dir que quan es posava trist pensava en les coses que feien junts, com quan ella li feia un vas de llet amb Cola Cao, i que jo fes el mateix per no estar trista. Em vaig quedar flipada!! un nen de 6 anys el consell que em va donar!!
Gràcies per "escoltar-me" i gràcies pels consells que sempre son benvinguts i més en aquests temes una mica espinosos pero reals, que si a nosaltres ens costen d'assimilar als nens també.
Gràcies per "escoltar-me" i gràcies pels consells que sempre son benvinguts i més en aquests temes una mica espinosos pero reals, que si a nosaltres ens costen d'assimilar als nens també.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |















A la primera amb omifin!!!









