Quan l'àvia vol manar

[Fuzztoon]

Hola noies,
obro aquest post per defogar-me. Aquesta tarda ha vingut la meva mare per donar-me un cop de mà amb la netega del pis ja que a les 7 venen uns possibles compradors i amb els gossos, els gats, la nena i nosaltres (que també embrutem) no està tot lo net que ha d'estar per una visita així.
Doncs avui no sé per que, la nena està bastant nervios i plora i no vol dormir (poden ser les dents?). Doncs estic jo intentant fer dorminr a la nena i ma mare cada 5 segons "vols que agafi jo a la nena?" "ho probo jo que tu no t'en surts" "jo així no aguanto, no la puc sentir plorar així, pobreta" i unes quantes més per l'estil. Jo estava estirada al llit amb ella donant-li el pit, abraçant-la, fent-li mimitos i ma mare que només volia gafar-la en braços. Al final ha fet el que li ha donat la gana i ha agafat la nena (més ben dit, just acabava d'acabar de canviar-la que l'ha agafat de les meves mans) i ha fet el que li ha donat la gana. I aqui m'he emprenyat, perquè no és el primer cop que fa el que li don la gana encara que jo li estigui dient que no. I li he dit que si no es capaç de respectar el que jo dic, doncs que no vindrà més a casa. Sempre ha de fer el que ella vol i el que jo li dic per una orella li entra i per l'altre li surt. I ja n'estic ben tipa.... Si algun dia anem pel carrer va exibint la nena com si fos seva. Es com si volgues fer de mare una altre vegada, i això em pot, ja que no es pot dir que tingui el premi a la millor mare del món. Per dir-ho una mica ràpid, ma mare es monta la pel·licula al cap i com no surti com ella vol ja la tenim liada.... Porta tota la vida despreciant com sóc i el que faig ja que ella somiava una princeseta i li vaig sortir jo que sóc una bruta i gens presumida. De fet, quan va seber que portava una nena, va comprar tot de vestidets perque quan li deixes la nena la pensava vestir com a ella li agrada.
Se que en el fons m'estima, però ha estat una vida de despreci, com que no li ha agradat com sóc, no s'ha preocupat de viure les coses importants amb mi (ni les bones ni les dolentes) i sembla com si ara, amb l'Emma vulgui tindre la nena que no va tindre en mi i clar, jo li molesto...
Al final li he demanat per favor que marxes a casa, que d'aquesta manera no ajudava en res i ha marxat tota ofesa. Se que és molt lleig fer fora a ta mare de casa, però esque m'ha posat de molt mala llet. I ara estic aqui plorant d'impotencia i de ràbia....
Perdoneu pel rotllo, però necessitava vomitar-ho. Gràcies per escoltar-me/llegir-me.

[edae]

Ostres, són molt complicades les relacions!!
Entenc que t'hagis emprenyat!! Jo ja m'emfadava només lleginte!!!
Jo de tu, aquest cap de setmana, en fred, aniria a parlar amb ella (sola, sense ni la teva parella ni la nena) i li explicaria com et sents i intentar-ho fer tranquilament sense enfadar-te. Li expliques que entens que se l'estimi molt, però que és la TEVA filla, i la que pren les decisions ets tu. Que si no li sembla bé alguna cosa, que t'ho comenti, però que no es passi tot el dia recriminante coses, i menys davant de la teva filla (que d'aquí 4 dies ho entendrà tot i no pot ser que et desautoritzi).

Una abraçada ben gran, i espero que almenys t'haguem servit perquè et puguis desfogar!!

[Fuzztoon]

Gràcies bonica. Prò em sembla que això d'anar a parlar amb ella no serveix de res,. Una alte qualitat de ma mare és que quan li dius alguna cosa que no li agrada o no li interessa pot fer dos coses:
1- De cop i volta li entra una sordera impresionant
2- T'escolta però ho transforma tot de forma que enten el que li convé, encara que li estiguis dient negre, el seu cervell ho transforma en blanc, que és el que ella vol sentir.
De totes formes gràcies per donar-me suport!!!

[JOMAX]

Hola Fuzztoon!!!
Ais ais em sembla que quasi totes hem passat pel que estàs explicant.
Pensa que avui potser també estas un xic més nerviosa per això del pis i.... les mames o les sogres poden ser molt molt pessades o irritables quan volen!!!!
Tots necesssitem paciència i a vegades se'ns acava i PAMMMMMMM patem!!!!
i.,.. el que t'ha dit la eade.. ves parlar amb ta mare aquest cap de setmana tranquilament.......
ànims guapa!!!!!

[CASA]

Uiiii,
Jo vaig passar per una escena mooooolt semblant fa 15 dies (a l'hospital i acabant de parir). També la vaig engegar i no va venir cap dels tres dies a veure'm. Ni a mi ni a la petita. A vegades poden ser molt cruels, jo em vaig fer un fart de plorar, ja que les hormones tampoc colaboraven.
Ara veig les fotos de l'hospital i tothom te fotos amb la nens menys els avis: i saps que et dic: ells s'ho perden!
Aquestes estones no les recuperaran mai, però recorda sempre:
-ES CASA TEVA
-LA TEVA FILLA
-LA TEVA FAMILIA
-LA TEVA VIDA
=
LES TEVES NORMES

Tranquila, desfoga't.....ja li passarà, i si no, ella s'ho perd!

[Fuzztoon]

Moltes gràcies boniques. Es que em fa ràbia perque ella fa el que vol i sempre sóc jo qui ha de baixar del burro. A vere si aquesta nit us explico la historia de la meva vida per acabar de buidar del tot i així m'entengueu una mica més. Per sort fa 10 minuts que ha arribat el meu marit i m'ha fet una abraçada i m'ha calmat molt. El pobre sempre sap com animar-me. Sort en tinc d'ell i la seva familia.....

[sek]

Fuzztoon, ai, ai, ai!!! és un tema molt complicat. De fet, a mi em va passar una cosa molt semblant a la Casa... A l'hospital ja no vaig poder més (portava les seves amigues, quan jo sóc d'aquestes que vaig deixar molt clar que no hi volia ningú al principi i va fer el que li va rotar: haviar d'ensenyar el nen) Doncs bé, no vaig poder més i la vaig fer fora. El dia següent era el meu aniversari, ni em va trucar ni res i bé.... jo amb les hormones a tota màquina etc... i ella res, així que finalemnt perquè m'estava fent molt mal a mi mateixa, vaig baixar del burro (com sempre., ell a no ho ha fet ni ho farà mai) i després de molts plors, etc , etc (t`'estalvio la història) les coses van quedar més o menys be... En fi... que moltes vegades la necessito per tenir cura del nen,i intento tenir amb ella una relació més o menys cordial: veure-la poc, per això i demanar-li favors quan és necessari, sense demanar més del compte. Ara bé, algun dia, la tindrem: és la història de la nostra vida. Jo en molts moments m'he sentit molt malament, sobretot quan ho expliques i la gent no t'entén que no acabis de tenir una molt bona relació amb la teva mare... però en el meu cas, mira... ara estem molt bé, però sé que d'un dia per l'altre la cosa pot canviar. En fi... sento el rotllo, però que m'he sentit molt identificada. Només puc dir: que vosaltres heu d'estar bé, i almenys jo, si m'enfado amb algú no estic bé... així que baixo del burro (encara que tingui claríssim que jo no sóc la "culpable" o que tinc "raó"), és igual, prefereixo estar bé. I bé... al cap i a la fi... els meus pares són els avis del meu fill...
Una abraçada!

[edae]

I si parles amb el teu pare?

[setneuf]

Fuzztoon, ai, ai, ai!!! és un tema molt complicat. De fet, a mi em va passar una cosa molt semblant a la Casa... A l'hospital ja no vaig poder més (portava les seves amigues, quan jo sóc d'aquestes que vaig deixar molt clar que no hi volia ningú al principi i va fer el que li va rotar: haviar d'ensenyar el nen) Doncs bé, no vaig poder més i la vaig fer fora. El dia següent era el meu aniversari, ni em va trucar ni res i bé.... jo amb les hormones a tota màquina etc... i ella res, així que finalemnt perquè m'estava fent molt mal a mi mateixa, vaig baixar del burro (com sempre., ell a no ho ha fet ni ho farà mai) i després de molts plors, etc , etc (t`'estalvio la història) les coses van quedar més o menys be... En fi... que moltes vegades la necessito per tenir cura del nen,i intento tenir amb ella una relació més o menys cordial: veure-la poc, per això i demanar-li favors quan és necessari, sense demanar més del compte. Ara bé, algun dia, la tindrem: és la història de la nostra vida. Jo en molts moments m'he sentit molt malament, sobretot quan ho expliques i la gent no t'entén que no acabis de tenir una molt bona relació amb la teva mare... però en el meu cas, mira... ara estem molt bé, però sé que d'un dia per l'altre la cosa pot canviar. En fi... sento el rotllo, però que m'he sentit molt identificada. Només puc dir: que vosaltres heu d'estar bé, i almenys jo, si m'enfado amb algú no estic bé... així que baixo del burro (encara que tingui claríssim que jo no sóc la "culpable" o que tinc "raó"), és igual, prefereixo estar bé. I bé... al cap i a la fi... els meus pares són els avis del meu fill...
Una abraçada!

Ostres, tot això que dius ho podria haver escrit perfectament jo...... i també em passa com a tú que la gent sembla que no entengui que tinguis una relació "especial" amb la teva mare...
ÀNIMS FUZZTOON ja veus que som moltes les que tenim mares dificils.. sembla que és més fàcil quan és la sogra la que complica les coses perquè almenys a elles no els i tens ni confiança ni vincles emocionals forts i les pots enjegar sense plorar, però les mares fan mal i fan patir!

[Raqueleta]

Ostres, Fuzztoon, quin greu, noia.
Jo amb ma mare tinc bona relació però de vegades em supera perquè també sempre vol tenir la raó o dir-me com he de fer les coses, però sense arribar als nivells de ta mare. Però la sensació de que vol tornar a fer de mare amb la nena sí que l'he tingut algun cop
Ànims i mira, sigues positiva i pensa que al teu costat tens un company que sap entendre't i fer-te sentir millor!

[esquimal]

Hola Fuzztoon, mira jo no em queixo per què he aconseguit tenir la situació més o menys controlada, però una cosa si que et dic jo sóc la mare del meu fill i NINGÚ passa per davant del meu home ni jo pel que respecte a ell! Jo sempre he callat bastant, però des que el tinc he posat els co... sobre la taula, aquí mano jo! I que consti que hi ha bona relació, el problema és que viuen al pis de sobre i de vegades barrejen casa seva amb casa meva i per aquí no hi passo, cadascú necessita la seva intimitat. I al principi em deien si plorava una mica: Mira hem estat parlant i aquest nen necessita..., o no li facis pessigolles que no és bo... Jo els contesto, i si la cago la cago amb el meu fill, però jo decideixo, i mira al final han vist que tot va molt bé i ara em diuen que sóc una mare fantàstica i que li he sabut trobar el que li convé al meu fill. Ara bé, sempre he d'estar alerta pq en qualsevol moment pam!
I això de treure't la nena de les mans jo tampoc ho suporto, sóc jo qui dic si es pot agafar o no, que no és un mico de fira.

Bé en comptes d'ajudar-te va i et foto el rotllo. Molts ànims i t'has de mantenir ferma, tú ets la mare!

[CISCA]

Aquest tema pot donar per molt, eh!!!
A mi també hem passa, li sembla que ella o sap fer tot millor que jo, ademés sempre ha cuidat nens. I el pitjor de tot veig que o porta amb el meu home, quan ell li diu com s'ha de fer algo de la nena no li agrada gaire. Però la necesito, per cuidar-me la nena i moralment, per mí, així que intento portar-ho lo millor posible i que poc a poc vegi que nosaltres ens en sortim. Mirem el costat positiu, la sort que tenim de tenir les mamis a prop, i encara que quan ens enfadem no o veiem, podem apendre moltes coses d'elles.

[silviapml]

Ostres quan sento aquestes situacions. A mi em passa amb el meu pare des que va morir la meva mare. La relació ha anat a pitjor i ni que li expliquis que escolta. Ho interpreta tot com li va millor a ell i de forma que sempre és la víctima.
Jo em poso d'urpes quan intenten manar a casa meva i, em sap greu, però si qui en teoria m'estima no és capaç de respectar-me, doncs s'ha acabat, sobretot si em fa mal.

[esquitx]

Fuzztoon: no tinc paraules, et llegia i veia la meva història!! no sé que dir-te pq jo no hi he trobat cap solució, en el meu cas, hi veig que en el teu tb, són persones que van a la seva, tenen unes idees prefixades i ja pots intentar explicar-li de dret, del revés que elles a la seva!!
jo hi ha dies que estic desesperada pq no faig res bé amb el nen (ella com a mare ha set un desastre com per ara donar lliçon) , de fet, per ella mai he fet res bé, no he set la filla que ella volia.

En fi, és una història llarga, no sé com ajudar-te, només et puc dir que no ets l'única, jo prefereixo no parlar-ne més publicament però si necessites desfogar-te, em vols preguntar alguna cosa, o et puc ajudar en algu no dubtis en enviar-me un MP.

[Aditi]

Fuzztoon cariño ante todo muchos animos, te envio desde aqui un ciber abrazo enorme.

Entiendo como te sientes, nosotros alguna vez hemos tenido que llamarle la atencion a mi madre, porque nos desautoriza delante de los niños, y cuando le decimos que no puede decir nada cuando reñimos a los niños su respuesta es "yo soy su abuela y estoy para mimarlos y malcriarlos, para educarlos ya estas tu" Yo creo que las cosas no son asi, pienso que los abuelos estan para mimarlos, y ofrecerles cosas que los padres no solemos hacer, es logico que si se van con ellos les compren alguna chuche, o algo asi, pero de hay ha pasar por encima de lo que nosotros decimo como que no. Ultimamente cuando lo hace mi mirada la corta, pero sabes porque es????? estando embarazada de Gaizka tubimos una peta de narices, estubimos varios meses sin hablarnos, ni llamarnos, ni nada de nada, no pasamos las navidades, ni fin de año ni reyes con ellos, y eso que es la unica familia que tenemos aqui. Pues bien, antes de nacer Gaizka se bajo del burro, normalmente siempre soy yo la que baja del burro, tanto con mi madre como mi padre, hasta con mi pareja, yo siempre soy la que cede o intenta arreglar las cosas, pero esta vez, me puse dura y aunque lo apse fatal y llore un monton porque "necesitaba" a mi madre, con todo lo del reposo del embarazo, etc... me hubiera echo mucha falta, pero sabes que??? creo que es la mejor decision qur tome, no bajarme del burro hasta que ella no diera el primer paso, en ningun momento durante esos meses le prohibi ver a los niños, pero ella por orgullo nunca llamo para pedir que se los lelvara, asi que se tiro 5 meses sin ver a sus nitos, ni a su hija, y cada vez que quedaba con mi hermana para poder verla la llamaba que tenia que ir para casa YA.

Hace unas semanas volvimos a tener una peta por culpa de mi padre, yo coji un rebote de narices pues el mismo dia me llamo para intentar solucionarlo, y palabras textuales fueron "pensaba que te habias enfadado y que volveriamos a pasar lo que pasamos", se que duele mucho, que se llora mucho, pero ahora no me arrepiento de lo que hice aunque lo pase fatal, porque creo que le he abierto los ojos, que no siempre sere yo la que se baje del burro y que soy muy muy muy capaz de vivir sin ella aunque me duela.

Ahora bien, la decision es tuya, tu conoces a tu madre mejor que nadie y solo tu puedes decidir que hacer ante esta situacion. Pero aqui nos tienes para lo que necesites, si te ha ido bien para desahogarte pues oleee!!! y si quieres desahogarte aun mas aqui estamos para lo que haga falta.

Ante todo es tu hija y solo tu y tu pareja teneis derecho a decidir sobre ella, hasta que ella pueda tomar sus propias decisiones, la Emma nunca nunca nunca tendra una madre mejor que tu. Apoyate en tu pareja y seguir para adelante, yo creo que acabara dandose cuenta ella de lo que pasa si se enfrenta a ti.

un besazo enorme cariño

[Fuzztoon]

Hola boniques,
són les 2:30 de la matinda i no pc dormir encara de la ràbia que porto. Moltes gràcies a totes pels vostres ànims i per les vostres opinions. Hem sap molt de greu a les que esteu en una situació com la meva, perque mira, que una sogre sigui ogre fastidia, pero quan es ta mare....
Us vaig a explicar una mica per sobre la historia de la meva vida a vere si aixi em podeu entendre un xic més.
El meu pare va quedar vidu amb dos fills, un noi de 17 anys i una noia de 10. La meva mare era la "chacha" dels tios del meu pare des de feia 14 anys. Un dia que el meu pare la portava a no se on, li va dir si es volia casar amb ell, que necesitava algú que es cuides de la casa i dels nanos. Ma mare, que sempre havia volgut viure com a una gran senyora va acceptar a canvi de tindre un fill propi. El meu pare no volia cap més fill però al final va cedir. Val a dir que no estaven enamorats, era un matrimoni de conveniencia per les dues parts. I també val a dir que me mare coneixia el meu pare des de feia molts anys i sabia que aquest home maltractava a la seva difunta dona i fills psicologicament, que anava de putes i que es gastava tota la pasta en els seus capricis. Així va vindre el meu germà al món. I set ans després vaig arribar jo. A mi ningú m'esperava i jo no esntrava dins de cap pacte ni acord. Vaja, que ja vaig entrar amb mal peu. Us puc ben jurar que podria comptar amb els dits d'una mà les vegades que la meva mare ha jugat amb mi. Mai ningú s'ha assegut amb mi per a fer els deures o senzillament parlar o tractar els meus problemes. Tot es solucionava amb "això són tonteries". Mai m'ha faltat de res economicament, però mai he tingut l'amor d'uns pares. Ma mare volia una nena presumida i fineta, que fos la seva millor amiga (la meva mare no té amigues, sempre va amb me tia) i jo no he estat el que ella volia. Tota la vida he tingut recriminacions per ser com sóc. Sempre que he dit la meva opinió en alguna cosa, he sigut criticada i menyspreada. De fet, sempre se m'ha dit que a casa dels meus pares, jo era una invitada.
Una vegada que ja no vaig poder més amb el meu pare (em va dir que era el pitjor que li havia passat en la vida) vaig estar dos anys sense voler saber res d'ell. Doncs ma mare trucant dia si dia també, que havia de fer les paus amb ell. Jo!!!! A sobre que m'havien insultat i m'havien dit que era el pitjor!!!!! Doncs va ser tornar a tolerar la presencia del meu pare, que ella ja em torna a trucar per dospotricar tot el que ell fa, però jo no tinc dret d'odiar-lo perque es el meu pare. PEr favor, si l'odi me l'ha anat inculcant ella des de ben petita.
Vol que li tingui pena per la merda de marit que te, que ens ha despreciat tota la vida. Vol que sigui la nena coqueta que ella volia i que sigui la seva millor amiga i confident i no es capaç de veure la única filla que te. Sempre li ha importat més el que diran que no pas el que passa pel meu cap o quins són els meus sentiments.
Sort n'he tingut del meu marit i la seva familia, que m'an acollit amb els braços oberts. Que els hi agradi o no, m'accepten com sóc i m'han donat un sostre on poder viure tranquil·la i estimada. La famailia del meu marit no és perfecte, però es la familia que vull que la meva filla tingui com exemple. I us juro que cadacop que vaig a dinar a casa dels meus pares em poso dels nervis. No suporto que el meu pare s'apropi a la nena. I em fa una ràbia que ma mare fagi el que vol amb la nena, perque sé que si la nena no resulta ser com ella vol, la despreciarà i l'intentarà manipular perquè acabi sent com ella vol. I com entendreu, a ma filla no la desprecia ningú.
Ara que sóc mare, em costa entendre que si ma mare ens estima tant com ella diu (al meu germà i a mi) que hagi permes que el meu pare ens hagi maltractat tota la vida . Bé, primer ja no et cases ni et planteges tenir fills amb una persona així....
No se noies, ja us he vomitat una mica la meva vida. No se si us heu enterat d'alguna cosa, però n'estic molt farta de ma mare i de les seves tonteries, i per molt mal que fagi, jo ja he crescut sense el suport d'una mare, puc viure sense ella. El que tinc clar es que no manarà sobre la meva filla i que si no es capaç d'entendre-ho, doncs no estarà amb la nena. Jo he de mirar per la meva filla i per sort, en la familia del meu marit, hi te un bon exemple a seguir. Però mai es fàcil acceptar que no ets el que els teus pares volen. No es fàcil acceptar que no t'aprecien i que com que no ets com ells volen, es senten defraudats i no accepten la teva persona (ni com ets, ni el que sents, niel que comuniques....)
De nou, moltes gràcies per escoltar-me/llegir-me i molts ànims a les que com jo, no teniu la relació mare-filla idilica que tothom espera i dona per sentada.... Molts petons floretes

[esquimal]

Buff noia m'he quedat de pedra! Només puc dir molts ànims i fes el que creguis millor per la teva filla. I que la familia del teu marit, que és la teva també, sigui un bon entorn per la teva filla. Un petonàs!

[amaiam]

Hola,

Espero que et llevis més tranquil·la. Jo crec que has de posar fre a això i has dit les paraules clau:
jo ja he crescut sense el suport d'una mare, puc viure sense ella. El que tinc clar es que no manarà sobre la meva filla i que si no es capaç d'entendre-ho, doncs no estarà amb la nena

Així tal qual li has de dir a la teva amre sense ningú més davant. Ella triarà el camí a seguir i tu també ho podràs fer.

Petons,
Amaiam

[setneuf]

Fuzztoon ja se que és difícil però.... pel bé de la teva salut mental i física.... has de passar de la teva mare! fes-li el menys cas possible, i no la deixis posar-se en la teva vida.... no són imaginacions teves, no, ella realment vol tenir una segona oportunitat amb la teva filla i la vol convertir en la nineta dels seus ulls, però tú has de pensar en la teva filla!

Esta clar que estem davant d'un tema complicat on hi ha molts entrellats que s'han de anar desfent i sol·lucionant.... però de moment centrat en tú, la teva filla i la teva parella es a dir, centrat en la teva família* i no et sentis culpable per enjegar-la a fregir esparrecs quan fa alguna cosa que no t'agrada, perquè sinò et manipularà al seu gust
sobretot optimisme i no et capfiquis, ja veus que totes et donem la rao!!

Un petó molt gros i ànims

[Aditi]

Fuzztoon muchos animos cariño, si crees que has de poner mar de por medio hazlo, no creo que te defrauden mas como padres de lo que lo han hecho hasta ahora, lo principal es que tu ahora seas feliz con tu familia, la que tu has creado con tu pareja y tu hija, y no dejes nunca que nadie pase por encima de ellos y si realemnte crees que tu madre puede despreciar a tu hija por no ser como ella quiere, yo directamente la separaba de ella, porque en un futuro le puede hacer daño a Emma y eso si que no.

Siento ser tan dura, se que son tus padres y apesar de lo pasado te duele, pero creo que seria lo mejor, es una opinion personal, pero nadie mejor que tu sabe lo que es lo mejor.

un besazo y muchos animos, para lo que necesites aqui estoy de corazon.