Ara.cat: Ser mare

Més qüestions.
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dt. abr. 12, 2011 8:27 pm

Pues yo soy de las que piensa que en esta vida se puede criar de muchas formas y todas son buenas pq cada una sabe como criar y como tirar adelante su vida. Lo importante es quererlos, cuidarlos, educarlos bien y sobre todo escucharlos. Mientras no haya falta de respeto, maltarto...Para mi cada una de nosotras sabe lo que necesita y quiere. Jamas criticare una forma de educar distinta a la mia pq mis hijos son unos y únicos y yo soy una y única.
Yo quiero a mis hijos por encima de todo y sin ellos mi vida no tendría sentido pero no sólo soy madre, soy hermana, soy esposa, soy amiga, soy mujer y el dia tiene 24 horas en los que he de sacar un pedacito de cada una de ellas. Me gusta estar con mis hijos pero también me gusta que mi marido salga a pasear con ellos y yo aprovechar para estar en mi casa y hacer cosas. Me gusta ir a buscar a mis hijos al cole pero también me gusta salir a tomar un cafe con mis amigas y hablar de mi vida y de la suya con ellas, me gusta hacerles la cena a mis hijos pero tambien me gusta a veces verles dormir mientras yo aprovecho para cenar con su padre, sentarme en el sillon y hablar de nuestras cosas...Me apasiona los viernes y sabados noche pq son los días que ellos se acuestan tarde y puedo ver pelis con ellos, jugar a la nintendo...pero me vuelve loca escaparme un viernes cada 2 meses a dormir con mi hermana para pasarme hasta las tantas hablando, viendo algun capítulo de alguna serie o simplemente en la cocina sentadas delante de una taza de cafe recordando lo felices que fuimos de niñas...y es que eso es lo que hacíamos cuando viviamos juntas.
Yo tengo claro que no quiero que mis hijos sean unos niños dependientes y el por que es el siguiente: Yo tenia una dependencia de mi madre inhumana, para mi era todo, no me gustaba dormir fuera de casa pq queria estar siempre con ella...un dia mi madre se fue, yo tenia 29 años pero me dejo sola de la noche a la mañana y hoy 9 años después aun sigo ligada a ella, como bien deciamos nunca rompimos el cordón umbilical y ahora tan lejos me es imposible. Vivir sin ella me esta siendo muy duro asi que no quiero cometer el error de hacer lo mismo con mis hijos. Siempre estare para caminar a su lado pero el camino lo hemos de hacer juntos nada de llevarles en brazos y de hacerles todo yo...Cada uno tiene que conocer a sus hijos y saber como son y en función de eso educarles, lo que sirve para uno no sirve para el otro.

ROSER A....Me gusta tu manera de pensar!!!!!!!!
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: juliet » dt. abr. 12, 2011 8:57 pm

marchita no crec que fer pagar als teus fills per una dependència que no saps ni tan sols si ells tindran, sigui motiu per dir que per això els vols fer indenpendents desde ben petits i fer-los entendre que la teva vida és teva i la d'ells envers la teva ha d'estar deslligada emocionalment.
Fa temps que vas dient el mateix i encara a dia d'avui no entenc la lògica del que dius i el que fas, o del que dius que sents i amb el que dius que eduques als teus fills, són termes massa oposats, al meu entendre.
Jo també vull que els meus fills, arrivats a una edat siguin independents, però per aconseguir que ho siguin amb seguretat crec que mentre s'estan formant necessiten que jo estigui al seu costat, és la millor manera de fer-los segurs i forts pel que el dia de demà hauran de fer per ells mateixos.
Tothom, o molta gent ha tingut pèrdues properíssimes i sempre la reacció ha estat viure al màxim el que tenen, gaudir al màxim de tots els que estimen, perquè mai se sap on estaràs el dia de demà....
Quan tens fills, viure al màxim és gaudir-los al màxim, a ells i a tots els qui t'estimes, però com que el dia és curt, és necessari crear unes prioritats.
Això no vol dir descuidar la resta, però inevitablement quan tens fills, uns van abans i altres darrera.
Si el temps t'ho permet ho pots compaginar tan com vulguis, però si per motius de feina el temps no t'ho permet doncs i encara que soni malalament per alguns... el primer és el primer.

Si jo em passo tota la setmana treballant, arrivo a casa a quarts de set, amb prou feines puc veure els meus fills més perquè m'ajudin (jugant per ells) a estendre la roba o plegar la que he retirat o a fer els sopar....com puc arrivar al cap de setmana i deixar-los a casa els meus pares per descansar jo??com puc deixar-los amb la meva parella per marxar jo a fer cafès o tertúlies amb els meus amics??.. i encara menys se'm passa pel cap deixar-los per marxar una setmana a les Barbados!!!!!
Això no vol dir que quan els deixo dormint pugui marxar amb els amics o la parella, els dormim nosaltres i quan es desperten estem nosaltres, per tant això no vol dir que no es pugui organitzar les sortides a la mida dels nens per tal que nosaltres no perdem ni un moment d'estar amb ells i ells no se'n perdin cap d'estar amb nosaltres....que prou tenen ja de totes les hores que es passen entre setmana quan els pares treballem i ells van a l'escola, sense nosaltres.
Tot té el seu temps i tot té el seu moment i en el moment que es decideix tenir fills, els temps i els moments passen per ells, per mi no té cap més història.
Sóc radical en tres temes...independència, república i maternitat plena.
I com agrada molt a moltes..acabo dient, és així com ho penso, ho sento i ho faig, respecto la resta i desito que la resta em respecti a mi.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dt. abr. 12, 2011 10:00 pm

juliet ha escrit:marchita no crec que fer pagar als teus fills per una dependència que no saps ni tan sols si ells tindran, sigui motiu per dir que per això els vols fer indenpendents desde ben petits i fer-los entendre que la teva vida és teva i la d'ells envers la teva ha d'estar deslligada emocionalment. .

O yo me explico mal o lo siento pero tú no sabes leer lo que yo pongo...puedes ser cualquiera de las dos opciones. ¿Yo he dicho que les quiero hacer independientes desde bien pequeños? yo he dicho que mi vida es mia y que quiero que este desligada emocionalmente a ellos? Pues si eso he dicho no es lo que ahora hago.
Yo he dicho que no quiero que se repita lo que me paso a mi, no quiero eso para mis hijos y que eso va en funcion no solo de lo que yo haga, sino en función de como son. Yo con la niña se que puedo "colgarme" mas en este tema pq ella de por si es más independiente pero con el niño...ojo!!!!!! pq él es como yo y si no pongo de mi parte acabará como yo. ¿que hago? Desde luego que no le dejo solo emocionalmente pero intento, y digo intento pq muchas veces no puedo, que no me necesite para todo, que pueda hacer cositas él solo y que sepa que estoy para todo pero que él puede hacer las cosas solito.
Yo tengo clarisimo que es lo primero para mi, pero realmente veis tan horroroso que una tarde salga a merendar con unas amigas en lugar de estar con mis hijos? Si eso fuera todas las tardes por sistema seria extraño, pero que una tarde, de vez en cuando, yo meriende con una amiga y mi marido se vaya con ellos lo veo lo mas, no solo normal, sino lo mas natural y sano. ¿vuestros hijos van a fiestas de amigos? ¿vais con ellos? Pues igual que ellos se juntan con niños de su edad y juegan y lo pasan bien, yo me junto con mis amigas, igual que él se va una noche a casa de un amiguito a dormir yo me voy a casa de mi hermana. Al dia siguiente estan contentos y me explican mil cosas, han disfrutado, han salido y han pasado una noche de maravilla y yo tambien pq les veo felices
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dc. abr. 13, 2011 6:59 am

Que pereza por Dios la gente que siempre entra a poner la puntilla, ha meterse con los demas zz:-) ...Es una persecución continua. Sabes, prefiero ser una persona que explica mi vida, que ha sido y es Feliz a ser una persona que en cuanto puede machaca al contrario (normalmente eso esconde algo, no digo que sea tu caso eh?). Con toda la educación del mundo y sin faltar a nadie: Goga Por favor no me vayas detrás incordiando que me cansas y no tengo tiempo para perderlo contigo :ok:
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
pesol
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2106
Membre des de: dl. juny 29, 2009 3:15 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: pesol » dc. abr. 13, 2011 7:08 am

Vinga va! hi hagi pau que fins ara havíem sabut compartir les nostres opinions sense barallar-nos. Havia sigut un post molt constructiu, que ho continuï sent!

Bon rotllo que ja és dimecres i falta poc per divendres!
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dc. abr. 13, 2011 7:28 am

pesol ha escrit:Vinga va! hi hagi pau que fins ara havíem sabut compartir les nostres opinions sense barallar-nos. Havia sigut un post molt constructiu, que ho continuï sent!

Bon rotllo que ja és dimecres i falta poc per divendres!


:ok: :ok: TIENES TODA LA RAZON :ok: :ok:
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
Eimy
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 574
Membre des de: dt. nov. 27, 2007 5:02 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Eimy » dc. abr. 13, 2011 7:39 am

cadascú té la seva realitat amb un munt de característiques diferents dels demés i el que ens serveix a unes a les altres potser no els serveix i per això hem de criticar d'aquestes maneres destructives arribant a fer sentir malament a les persones?
A mi també m'agrada quedar de tan en quant amb les amigues i algun dissabte ens escapem a sopar i a la disco amb el meu home i deixem la nena a casa els meus pares. I què passa? doncs res, mentre siguem feliços i no vivim pendents de si les nostres actuacions són "socialment" correctes, no passa res; ma filla està boja pels avis!
Cadascú s'ho sap i sempre que s'actuï de forma sensata i sincera amb el que nosaltres creiem, ho estem fent bé. Ara bé, després bé la gent que es reprimeix i pel què diran de deixar els fills una estona amb els padrins i anar a fer una altra activitat de "passar-ho bé" no ho fan. D'aquests en conec uns quants del meu entorn i tela marinera.
M'agrada que expliqueu exemples i vivències pròpies, llegir-les ajuda a veure diferents realitats. :ok:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Ítaca » dc. abr. 13, 2011 8:52 am

Si ens dediquessim a llegir bé tots els missatges q s'han escrit, es veuria clar q això q comenta l'Eimy no surt a l'article... simplement és un tema nou ha sorgit i q s'ha comentat. De súper bon rotllo, com sempre, eh? :ok:

Està clar q aquest post té els dies comptats... ja era estrany q no s'hagués encès la foguera encara (sempre igual...) :ufs:
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: entrerius » dc. abr. 13, 2011 9:03 am

marchita ha escrit:.......Cada uno tiene que conocer a sus hijos y saber como son y en función de eso educarles, lo que sirve para uno no sirve para el otro.



aquesta és la clau.... i per molts manuals, models de criança, consells o espectatives que tinguem.... cadascun dels nostres fills son únics i exclusius, originals 100%.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Julyet » dc. abr. 13, 2011 9:18 am

M'encantaria tenir tot el temps del món per respondre cada un dels comentaris... s'han dit tantíssimes coses interessants i he gaudit molt llegint-los.

Només aclarir uns punts:

- Efectivament, no té res a veure que els teus fills siguin la teva prioritat amb que no estiguin les 24 hores del dia amb tu. Avui mateix jo surto a sopar amb unes companyes de feina. I treballo. I com vaig dir en el meu altre missatge de vegades em va bé "descongestionar" la casa i quedar-me sola. Però tot això no he fet (ni ho faré) quan vegi que la meva nena em necessita. Ara té 15 mesos, però quan en tenia 1,2, 8... era impensable i no me'n penedeixo gens d'haver respost a les seves necessitats.

- No, jo tampoc sóc hippy. No tinc res en contra dels hippies i penso que n'hi ha de tota mena. Però no m'acaba d'agradar el concepte de tribu urbana. I trobo molt absurd i simplista etiquetar una sèrie d'opcions (i sobretot encadenar unes i d'altres com si fossin el ying-yang). Digueu-me ignorant, però jo a l'autora d'aquest article no la coneixia. I dubto que la torni a llegir per iniciativa pròpia.

- En relació, quina mania amb això de dir que respectar les necessitats dels teus fills vol dir no vacunar-los i passar de la medicina convencional (bé, això de la medicina convencional no ho diu l'article, però forma part de la rumorologia popular). Precisament quan t'informes (i sense haver de buscar gaire) trobes les respostes a per què és millor la LM i per què és important vacunar.

- Si voleu crear dependència d'una persona cap a vosaltres, res millor que intentar posar distància o maltractar-la. No teniu amigues que s'han obsessionat amb un nòvio que passava d'elles?? O mireu totes les dones víctimes de violència de gènere.
Una relació sana és en la que l'amor, l'atenció i el respecte en són la base. Tot això dóna seguretat, siguem adults o nadons.
I no, no passaré menys temps amb una persona per por a què passarà el dia que aquesta em falti. Precisament quan he perdut a algú estimat l'última cosa que he pensat ha sigut "quin greu que haguem compartit tant junts", sinó "quina llàstima que la vida ens hagi donat tan poc temps".

- Prou del mite de "totes les mares són bones mares" perquè no, no és veritat. Hi ha moltíssimes mares que desatenen als seus fills, que posen per davant de les necessitats dels seus nens els seus capricis... Per descomptat que són temes molt complexos i hi ha un ampli ventall de possibilitats, situacions, etc. Però no passo per creure que el dia que et quedes embarassada et tornes una persona amb llums.

- En relació a això de titllar de malcriar als teus fills quan el que fas és atendre a les seves necessitats: http://www.bebesymas.com/educacion-infa ... prichosa-i
http://www.bebesymas.com/educacion-infa ... richosa-ii

- Sandrajuli: efectivament pretendre que el teu fill sigui una persona respectuosa (i "cuerda") quan a casa hi ha sabatilles voladores... M'imagino la teva cara al llegir l'article ;).

- pesol, a mi m'encantaria que ningú és mossegués la llengua i poguéssim dir la nostra i generar debat de cada cosa que ens vingués de gust... però hi ha tantes poques llums en el nostre entorn! Per tant em toca seguir la teva tècnica més del que voldria...
Igualment per a poder discutir, dialogar, cal molt de sentit comú i respecte, el qual "brilla por su ausencia". Ah, i sentit de l'humor...

- Goga, de vegades estic temptada de fer un recull de les teves entrades i portar-les impreses a la butxaca. I en moments de crisis llegir-ho. Com a mínim em treuries un somriure...

- juliet, igual que amb la Goga, gaudeixo molt de cada un dels teus comentaris (bé, que t'haig de dir...).

- entrerius, en el teu comentari hi ha la clau: Tot plegat que representarà en el global de tota la meva existència aquest temps dedicat en exclusiva? Un 2 o un 3% de tota la meva vida? Vaig voler tenir un fill i crec que tant ell com jo ens ho mereixem. Efectivament!! És que no és res!! I estic segura que tot i el cansament, els moments de caos, els dubtes, etc... serà la millor època de la nostra vida!! (i tot això gràcies en part al que han lluitat els nostres avantpassats i moltes persones que no s'han mossegat la llengua!).
Quin plaer llegir-te, de debò.

- Alba Padró: forma part de l'Olimp... >.-<: Per a mi és com una professora que vaig tenir a l'institut, que em donava una alegria cada una de les seves classes... doncs igual amb les seves entrades. Sempre desitjant que sigui dilluns, dimecres o divendres.
Mai he sigut gens mitòmana amb cantants, actors i tal, però sí que ho sóc amb gent "de carn i ossos".

- Ayrs, quina llàstima no poder llegir el teu comentari, ja que has d'estar registrar a Ara.cat per llegir-lo. M'encantaria veure'l, ja que acostumes a donar visions molt crítiques i molt encertades.

- Sóc radical en tres temes...independència, república i maternitat plena. - juliet. Boníssim.
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Ítaca » dc. abr. 13, 2011 9:27 am

Itac@ ha escrit:q estem en una època "hippie-happy" com li dic jo. I penso, q és com tot, no cal ser tan radical, ni per una banda ni per una altra... un terme mig, per mi, està de conya.


Em cito a mi mateixa pq he vist q algunes de vosaltres heu fet referència a això... ummmm, una coseta... què us heu donat per al·ludides??? pq jo tampoc he donat cap nom ni he encasillat a ningú, simplement he dit q penso q estem en una època hippie-happy com jo l'anomeno, res més...
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Julyet » dc. abr. 13, 2011 9:33 am

Itaca, jo m'he donat per al·ludida quan es fa servir aquesta fórmula X+Y=Z i jo segueixo dues d'aquestes variables, però no estic gens d'acord amb la tercera, i ho vull aclarir. Per exemple: les que donen LM i no fan volar sabatilles no vacunen als seus fills. Doncs vull aclarir que no és el meu cas ni el de moooooooolta gent.
Avatar de l’usuari
Ayrs
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1824
Membre des de: dv. ago. 03, 2007 9:47 pm
Ubicació: Molins de Rei

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Ayrs » dc. abr. 13, 2011 10:19 am

Julyet ha escrit:- Ayrs, quina llàstima no poder llegir el teu comentari, ja que has d'estar registrar a Ara.cat per llegir-lo. M'encantaria veure'l, ja que acostumes a donar visions molt crítiques i molt encertades.

Gràcies, però en aquest cas no vaig fer cap crítica ni donar cap visió, només dir-li que ha fet un escrit de mare novata i de persona que parla des del desconeixement, no ja de la maternitat sinó del que està criticant.

Benvinguda al món de la maternitat!
I t'ho dic amb dos sentits: amb el de donar-te l'enhorabona i el de fer veure que és evident que recent t'hi trobes.
T'ho he de dir, és molt propi de novates (triin el tipus de criança que trïin) el jutjar el que fan altres mares, i bastant lleig, per cert.

A més, el teu article és un recull de tòpics que ja he vist en altres articles, és el que donen els prejudicis.

parkman369, hem sap greu per tu l'últim comentari. Tots els nens són especials i diferents. Potser cap ho és més que els altres, però tots ho son.


Podria haver fet una crítica pormenoritzada dels seus comentaris, però és l'únic que m'inspira dir-li a aquesta noia.
ImatgeImatge
Imatge
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: tombarella » dc. abr. 13, 2011 11:40 am

Julyet, em trec el barret. Estic absolutament d'acord amb totes i cadascuna de les paraules que dius. Sí senyora! :ok:

Aquest matí havia escrit mitja parrafada que se 'ha anat en orris... :-(( , però venia a recollir moltes coses de les que comentes, incloent la gran frase de la Juliet: Sóc radical en tres temes...independència, república i maternitat plena. >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: juliet » dc. abr. 13, 2011 12:36 pm

Julyet ha escrit:- Prou del mite de "totes les mares són bones mares" perquè no, no és veritat. Hi ha moltíssimes mares que desatenen als seus fills, que posen per davant de les necessitats dels seus nens els seus capricis... Per descomptat que són temes molt complexos i hi ha un ampli ventall de possibilitats, situacions, etc. Però no passo per creure que el dia que et quedes embarassada et tornes una persona amb llums.

:ok: :ok:
Tot el que has dit, com sempre, fantàsticament escrit :-) :-)



Eimy ha escrit:mentre siguem feliços i no vivim pendents de si les nostres actuacions són "socialment" correctes, no passa res; ma filla està boja pels avis!
Cadascú s'ho sap i sempre que s'actuï de forma sensata i sincera amb el que nosaltres creiem, ho estem fent bé. Ara bé, després bé la gent que es reprimeix i pel què diran de deixar els fills una estona amb els padrins i anar a fer una altra activitat de "passar-ho bé" no ho fan. D'aquests en conec uns quants del meu entorn i tela marinera.

De veritat creus que ens reprimim i que ens guiem pel que és "socialment correcte" i ens preocupa el que la gent pugui pensar ?-) ?-)
Crec que confons els termes...o no has entès el que estem dient.
La repressió ve quan no fas allò que vols o sents o quan no pots actuar d'acord amb les teves idees i pensaments...i aquest no és el cas de cap de les que aquí estem dient que ser mare no és només engendrar i parir
Imatge
Imatge
potrita
:: peixet
:: peixet
Entrades: 283
Membre des de: dg. jul. 11, 2010 11:21 am

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: potrita » dc. abr. 13, 2011 3:04 pm

Juliet estoy de acuerdo contigo en que ser madre, no solo es engendrar y parir.

Pero mucho menos amamantar y dormir con tu hijo, te recuerdo que antiguamente si la madre no tenia calidad de leche se buscaba a una nodriza y hacer colecho lo puedo hacer con una abuela, tia o amiga...

Asi que por favor, no empezemos la eterna discursion, en la vida cada uno tiene una forma de enfocar su camino, pensar y/o hacer y ya esta.

No creo que nadie sea mas que nadie por tomar sus propias decisiones y criar a sus hijos de la forma que considera mas correcta.
Avatar de l’usuari
Eimy
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 574
Membre des de: dt. nov. 27, 2007 5:02 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Eimy » dc. abr. 13, 2011 3:28 pm

Goga jo no dic que a l'article s'afirmi exactament el que he dit a l'anterior missatge, a més tampoc dic que les que no estem d'acord amb l'article ho afirmem; això ho dius tu mateixa en forma de pregunta. El que he posat és només un exemple dels molts que esteu posant vosaltres.

Sí que entenc el que esteu dient, Juliet, i està clarament relacionat amb l'article de la Carol que, a l'afirmar que vol ser mare de les d'abans està dient que tot va a “modes” (diu:Ho dic perquè ara estan de moda les mares perfectes), ens movem amb el que la societat ens marca correcte o incorrecte. I oi tant que molta gent actua segons el què diran! Moltíssima! Per por de ser jutjades com “mares imperfectes” hi ha mares que fan o deixen de fer coses que interiorment no les creuen; i com he dit, al meu entorn conec gent així, la mateixa que després critiquen a tort i a dret i no donen possibilitat a les idees diferents.

Cadascú ha de fer el que cregui convenient, i davant l'afirmació que totes les mares són bones mares, qui és la que pot jutjar-ho? Quines són les característiques que defineixen una bona mare d'una que no ho és? La senyoreta perfecta que tiri la primera pedra, va!

potrita ha escrit: No creo que nadie sea mas que nadie por tomar sus propias decisiones y criar a sus hijos de la forma que considera mas correcta.
exacte! :ok:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dc. abr. 13, 2011 3:30 pm

Goga ha escrit:Marchita, t'has sentit al·ludida? Perquè no he donat cap nom. Et penses que intervinc al post aquest per tu? Estic opinant sobre el tema des de fa estona. Tens un ciber-ego bastant gros.


Julyet ha escrit:Itaca, jo m'he donat per al·ludida quan es fa servir aquesta fórmula X+Y=Z i jo segueixo dues d'aquestes variables, .


Vaya pues yo como Julyet...Desde luego que no intervienes por mi pero si yo aparezco en escena....

[quote="Goga"]
Si voleu crear dependència d'una persona cap a vosaltres, res millor que intentar posar distància o maltractar-la. No teniu amigues que s'han obsessionat amb un nòvio que passava d'elles?? O mireu totes les dones víctimes de violència de gènere.
Una relació sana és en la que l'amor, l'atenció i el respecte en són la base. Tot això dóna seguretat, siguem adults o nadons.


L'has clavat. No cal ni ser ser mare per adonar-se que quan un adult té una dependència malaltissa cap a un altre adult no és per resultat de l'enorme amor que li dóna aquest altre adult, sinó més aviat tot el contrari: un buit emocional existent important.
[/quote
Pues quiza sera en los adultos pero en los niños las dos variantes sirven...Yo cuanto mas estaba con mi madre mas queria estar y mas lloraba si me separaba de ella asi que ella para que no llorara más estaba conmigo...resultado: pegadas todo el dia!!!!! Es evidente que yo no me arrepiento de haber pasado lo máximo con ella solo faltaría pero me arrepiento de esa dependencia...de no haber sabido separarme un pelin y poco a poco. Ahora superar su muerte me cuesta muchooooo.

Yo tambien tengo una opinion sobre las personas que pillan manía a otras sin ton ni son, sin conocerlas y sin ni siquiera haberlas visto nunca, y es que cuando alguien ha vivido algo que deseas para ti y tu jamas lo has tenido quiza la rabia y la envidia te pueden...lo mejor, machacarla. No siempre se cumple eh? esto es como lo de la falta de amor y la dependencia
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: entrerius » dc. abr. 13, 2011 3:48 pm

Marchita, ja que has tret el tema, et voldria fer una pregunta referent al que comentes de la teva dependència cap a la teva mare (si no et sap greu contestar-la, es clar):
Tens records diguéssim "desagradables" o "dolorosos" d'aquesta necessitat de contacte amb la teva mare, o bé ho recordes com quelcom natural? De quina edat creus que són aquests records?per que creus que tenies aquesta necessitat d'estar amb ella?

Personalment penso que tots tenim aquesta necessitat quan som petits. La mare sempre és la mare, i com la mare no hi ha ningú..... representa tantes coses: seguretat, confort, protecció, aliment, consol...........fins a determinada edat no crec que se'n pugui dir "dependència", més aviat jo parlaria de necessitat.
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: marchita » dc. abr. 13, 2011 6:16 pm

ENTRERIUS para nada me cuesta contar mis cosas, es mas podeis preguntarme lo que querais pq si esta en mi mano contestarlo no tengo problemas de hacerlo.
Te explico un poco: Soy la pequeña de dos hermanas y quiza por eso ya mi madre me "mimaba más". De las dos yo soy mas sensibilona y aunq era un bicho enseguida "lloraba" y conseguia un poco lo que quería. Cuando me despertaba a media noche me iba a la cama de mis padres y mi madre me hacia un sitio a su lado, me encantaba!!!! Cuando empezó la época de las excursiones de dos dias(colonias) en el cole me llevaba al autocar y una vez alli no queria irme, asi que volvia conmigo a casa..Y asi siempre. Es evidente que cuando me hice mayor ya salia más, pero aun asi si me iba una semana de vacaciones con amigas disfrutaba al maximo pero echaba de menos a mi madre, (no lloraba claro esta pero a la semana ya deseaba volver). Cuando ella se iba de vez en cuando (tenemos la familia de mi madre fuera de catalunya) ,por algún motivo unos días, yo la llamaba y siempre estaba "¿cuando vuelves?". Con el paso de los años es evidente que hice mi vida, tuve mis novios...pero yo no me casé y no tuve hijos hasta dos años despues de morir mis padres. que fue, que no encontré el hombre de mi vida hasta entonces o que quiza no lo hubiera encontrado nunca pq era muy dificil para mi salir de casa? No se. Además la relación con mi hermana también siempre ha sido impresionante y la de las dos con mis padres igual. Yo pretendo hacer lo mismo con mi familia, quererlos, ayudarles, apoyarles, inculcarles a mis hijos que se ayuden, se apoyen, hablarlo todo con ellos...Pero no me gustaría que crearan esea dependencia tan grande ¿como lo hare? Jamas les dejare solos, pero les enseñare como buenamente pueda a salir de casa, a ir de colonias si es lo que quieren, a dormir en casa de amiguitos sin echarme de menos... a poder quedarse sin mi presencia tranquilamente
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>

Torna a “Altres temes”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::