Rabietes...

[Edu]

Bon dia a tothom, sóc nou aquí, espero col.laborar tant com pugui.
Tinc un dubte, el nostre nadó de 10 mesos, que fa molts equilibris per mantenir-se dret, quan está distret fent la seva riu i és molt sociable però alhora de marxar d'un lloc quan ell es diverteix o treure-li alguna joguina quan és l'hora d'anar a dinar comença a plorar pels descosits i a fer uns espectacles no gaire dignes, és normal aquest comportament? l'hem de deixar fer? al ser tant petit no sé si acaba entenent que ha de cruere....
Gracies per tot!!! a reveure.

[sandrajuli]

Benvingut!!!! ostres, fa il·lusió perquè no hi han gaire homes per aquí...
home, el teu nen és molt petitó encara...
jo crec que encara us queda força temps perquè entengui que "ha de creure", com dius tu,... jeje!
però jo crec que encara no us heu trobat amb les rabietes... això que fa és la seva manera de dir-vos que no li agrada marxar quan s'ho passa bé, etc. En la meva opinió, heu de ser flexibles i mirar realment si s'ha de marxar sí o sí, si es pot esperar una estona més per dinar, etc i llavors explicar-li bé les coses encara que us sembli que no les entengui, ja que si comenceu ara raonant, llavors, quan us pugui entendre de debó ja no us costarà tant!
I això dels espectacles no gaire dignes,... vols dir? què entens per dignitat? i la dignitat d'un nadó? simplement és un nen que està explicant a la seva manera, com es pot expressar a aquesta edat, el que li agrada i el que no. I si algú no ho troba digne o es molesta... s'hi haurà de posar fulles, no? Primer és el nen!

[Edu]

Hola Sandrajuli, gracies per tot, quan deia "espectacles no gaire dignes" era una manera de parlar... el que passa és que al ser el primer fill, no tenir gaire experiència i ell, al expresar-se d'aquesta manera tant efusiva doncs em feia patir, comences a pensar si serà així sempre o fara s'anirà calmant...
Fins aviat!

[sandrajuli]

No, segurament no sempre serà així... canvien molt i més quan hi vas poguent parlar. Ja veuràs que quan ell parli, la comunicació és molt millor!

[martabv]

Benvingut!!!

El meu bebè no té encara els 9 mesos i també agafa aquestes rabietes quan li treus alguna cosa, es posa a plorar desesperadament, es posa vermell vermell!!! tot i que és molt petit crec que potser se li ha de començar a fer entendre que tot té un final i que no pot fer sempre el que vol, hem de tenir en compte que els nens per molt petits que siguin son mooolt llestos i crec que ens entenen més del que ens sembla.
Però bé, agafa les rabietes però enseguida torna a riure.

[Raqueleta]

A mi em preocupa una mica la Clara. També té enrabiades i quan és, per exemple l’altre dia, perquè està jugant amb una cosa i ve son pare de treballar i l’agafa per a jugar, entenc que és perquè en aquell moment vol seguir amb el que feia, tot i la frustració de son pare. Si és perquè ha agafat alguna cosa que no ha de tocar (una forquilla a taula, per exemple) entenc el motiu però no li torno per a que se li passi, la distrec amb una altra cosa.
El que em preocupa, però, és que a la guarde també està tenint enrabiades fortes. Ja sé que a aquesta edat no són sociables, no empatitzen ni res però es veu que si un altre nen li pren una joguina es posa tota vermella i tremola i tot. Fa cosa... no pretenc que als 11 mesos aprengui a compartir però que ho porti així de malament no m’agrada.

[sandrajuli]

Al meu nobot li passava el mateix... es posava d'una manera si li agafaven algo o simplement volia la joguina d'un altre nen... però ha sigut una fase que més o menys ha acabat sola. Se li anava dient que això no podia ser, que ho deixava una estona i després ja li tornarie, etc... però en cap moment van pretendre que entengués el sentit de compartir, ja que a aquesta edat crec que és impossible. I ell sol ha anat veient que deixant les coses o conformant-se molts cops anava millor la cosa.
Crec que aquestes coses tenen el seu temps, i tot i que hi ha coses que no es poden deixar passar, sobretot si comporten perill pel nen/a, doncs ens hem de posar a la seva pell i entendre el perquè de l'enrabiada.
no?

[onze]

Bona tarda a tots,

el meu nen és molt petit i encara no té enrabiades ni res, parlo més pel que he vist amb els meus nebots i els fills dels meus amics. Crec que depèn del motiu de l'enrabiada sí que s'ha d'actuar, el nen/a encara que sigui petitó ha de començar a veure que no sempre pot fer el que vulgui. És clar q són petits per explicacions complexes i conceptes com el compartir i demés, però crec q està bé q sàpiguen que no es pot fer tot. El nen és el primer, sí, però amb compte.

Clar que és fàcil opinar sense haver-m'hi trobat, potser quan m'arribi el torn acabo permetent-li tot i no sent capaç de posar-li límits...

[Takita]

Hola!
Nosaltres ja portem un temps en aquesta fase de les rebequeries i no el deixo fer. Per exemple, si enganxa el comandament de la tele (no el deixem al seu abast, però s'enfila i l'agafa) i comença a donar-li cop amb la taula, doncs li treiem, es posa a "plorar", es tira a terra i fa el numeret; en aquesta situació, no li puc tornar el comandament perquè el destrossi, així que, li explico que allò no és per jugar i marxo (a la cuina, per exemple) deixant-lo a terra. No passa ni un minut i ja ve a buscar-me amb una joguina perquè juguem plegats.
El mateix fa al parc; vol agafar la pala (o el que sigui) d'altres nens, quan nosaltres ja portem els nostres estris, doncs quan els altres nens no li deixen o marxen i li treuen, rebequeria a terra. Li intento explicar (ja sé que encara és petitet i potser no m'entendrà) i el distrec portant-lo al gronxador o al tobogan.
És una fase més i espero, com diu la sandrajuli, que quan hi hagi més comunicació per ambdues parts, canviï.

[Alesta]

Noies (i noi!!!jejeje), la meva avui m'ha fet la seva primera rebequeria!!! m'ha fet gràcia, però no li he deixat passar. que té 9 mesos acabadets de fer!!!! i si ja comença així... ai la que m'espera... S'ha tirat a terra i s'ha posat a plorar perquè li he tret el comandament de la tv i li he dit que allò no era per jugar (que no sé com ha arribat fins a ell perquè estava ben lluny d'on era ella... però hauré de començar a reconsiderar el concepte lluny...). El cas és que no li puc deixar que jugui amb el comandament perquè se'l posa a la boca i segur que me l'espatlla o es fa mal ella i tampoc penso deixar que "aprengui" que fent rebequeries aconseguirà tot el que vulgui... no, no, no, que després farà com la meva neboda, que amb 4 anys que té i va donant cops de peu i de puny a sons pares i insultant-los i posant-se a plorar perquè sap que així ho aconsegueix tot (això sí, després de moltes amenaces, xantatges, crits i demés, que per altra part s'ho podrien estalviar si al final han de fer el que la nena volia...oi?bé, cada casa és un món...).

[entrerius]

Els dos anys es consideren l'edat de les rabietes, en que els nens comencen a demanar "la independència" de forma contundent.... però és cert que a partir de l'any -o abans- ja comencen a estar en desacord amb determinades coses i es fan entendre: no vull canviar el bolqué, no vull pujar a casa, no vull que paris amb el cotxet, no vull que em prenguis contínuament totes les coses que trobo interessants.......

Els petits no tenen la capacitat d'expressar el seu parer, els seus sentiments o les seves emocions més que d'una manera: plorant i xisclant. No saben parlar, ni raonar, ni negociar..... les seves neurones encara s’estan formant i el seu cervell s’està acabant de fer.

La missió que tenim com a pares és la d'ensenya'ls-hi a viure, a expressar els seus sentiments i a saber gestionar les emocions.
No es tracta d'entrar en una lluita de poder..... es tracta de transmetre coneixements, costums i hàbits. I per això necessitem una sobredosi de paciència!!! Es un no parar!!! contínuament hem d'estar amb 4 ulls per que no prenguin mal i per que puguin experimentar, cosa necessària, de forma segura. I en moltes ocasions hem de fer servir el NO com a resposta.

Una forma de fer entendre a la criatura el que volem sense contínuament haver-lo de frustrar en les seves aspiracions és fer servir les ordres en positiu: baixa de la taula, dona el comandament a la mama, la flor és per olorar.... i donar opcions com a contrapartida: ara marxem d'aquí però anem a X i allí podem fer Y.....el comandament és per la TV, nosaltres podem jugar amb X

I això repetir-ho tantes vegades sigui necessari i amb tota la paciència i amor de que puguem disposar en cada moment.

[Takita]

Totalment d'acord, entrerius, i molt ben expressat .

[Alesta]

Entrerius hi estic totalment d'acord!!! Tot i que de vegades em costa una mica... tan acostumada a sentir NO des de petita i a sentir-ho de la majoria de pares cap als seus fills... que de vegades costa, oi? Vinga, amb una mica de paciència i pensant dos segons abans d'obrir la boca segur que ho aconseguiré sempre!

[Amal]

Els dos anys es consideren l'edat de les rabietes, en que els nens comencen a demanar "la independència" de forma contundent.... però és cert que a partir de l'any -o abans- ja comencen a estar en desacord amb determinades coses i es fan entendre: no vull canviar el bolqué, no vull pujar a casa, no vull que paris amb el cotxet, no vull que em prenguis contínuament totes les coses que trobo interessants.......

Els petits no tenen la capacitat d'expressar el seu parer, els seus sentiments o les seves emocions més que d'una manera: plorant i xisclant. No saben parlar, ni raonar, ni negociar..... les seves neurones encara s’estan formant i el seu cervell s’està acabant de fer.

La missió que tenim com a pares és la d'ensenya'ls-hi a viure, a expressar els seus sentiments i a saber gestionar les emocions.
No es tracta d'entrar en una lluita de poder..... es tracta de transmetre coneixements, costums i hàbits. I per això necessitem una sobredosi de paciència!!! Es un no parar!!! contínuament hem d'estar amb 4 ulls per que no prenguin mal i per que puguin experimentar, cosa necessària, de forma segura. I en moltes ocasions hem de fer servir el NO com a resposta.

Una forma de fer entendre a la criatura el que volem sense contínuament haver-lo de frustrar en les seves aspiracions és fer servir les ordres en positiu: baixa de la taula, dona el comandament a la mama, la flor és per olorar.... i donar opcions com a contrapartida: ara marxem d'aquí però anem a X i allí podem fer Y.....el comandament és per la TV, nosaltres podem jugar amb X

I això repetir-ho tantes vegades sigui necessari i amb tota la paciència i amor de que puguem disposar en cada moment.

M'agrada molt tot el que has dit i la manera d'expressar-ho. A vegades no ens parem a reflexionar d'aquesta manera. Gràcies per obrir-me els ulls ara que comencem amb les rebequeries i a tocar tot el que no es pot tocar.