Ara.cat: Ser mare

Més qüestions.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Julyet » dv. abr. 15, 2011 4:19 pm

tombarella ha escrit:
Comentari de la infermera pediàtrica del CAP a la revisió dels 2 anys de la meva filla:

- Encara li dones pit?
- Sí.
- Doncs ja és ben estrany, per ser nativa!

Einc????? ?-)


brutal... quina crack... va per ella:

Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: entrerius » dv. abr. 15, 2011 5:33 pm

juliet ha escrit:.......
Aquesta era la idea, per sort amb el temps sabem que no té res a veure l'estar prim, el tamany dels pits o tenir un nen molsudet, amb el fet de poder criar als teus fills mooolt de temps amb la llet materna, i allargar-ho tan com sigui possible introduïda també AC.


Això jo també ho he comprovat.

Tothom em preguntava:"sols li dones pit?... doncs quina sort que tens.... jo no en tenia prou de llet o se'm va retirar de seguida o no se m'hi va agafar be...."

No es possible que tantes dones de la generació anterior hagin tingut tants problemes amb la LM. La falta d'informació tant de les dones com dels professionals, el no deixar al nadó amb la mare al acabar de néixer i la introducció temprana de la LA en van ser les causes, no pas la dificultat de la dona per alletar.

Ara, moltes dones (no totes) saben que la introducció de LA redueix la producció de llet materna, i si ho fan és amb coneixement de causa. Aquestes si que poden DECIDIR, les d'abans no.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: entrerius » dv. abr. 15, 2011 6:30 pm

En aquest bloc hi ha un article que l'he trobat molt interessant (una mica llarg): "Criar seres libres"

http://www.tenemostetas.com/

va a ser el just contrari del que diu l'article que obre el post.
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: tombarella » dv. abr. 15, 2011 7:59 pm

Julyet ha escrit:
tombarella ha escrit:
Comentari de la infermera pediàtrica del CAP a la revisió dels 2 anys de la meva filla:

- Encara li dones pit?
- Sí.
- Doncs ja és ben estrany, per ser nativa!

Einc????? ?-)


brutal... quina crack... va per ella:



:-D :-D :-D :-D :-D :-D :-D :-D :-D
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
Abril*
:: lleona
:: lleona
Entrades: 936
Membre des de: dj. juny 17, 2010 9:11 am

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Abril* » dv. abr. 15, 2011 10:34 pm

juliet ha escrit:A mi em va quedar gravat un comentari d'aquests de "falta d'informació" de les generacions d'abans.
El Roger tenia 5 mesos, estava gran i com diuen les àvies "macot" (mofletes, cames amb plecs...), doncs estava amb la meva tieta a la plaça on viu(llavors tenia 75 anys) i es va costar una veïna amiga seva (de la mateixa quinta) i la meva tieta tota contenta li "mostra" el seu nebot-net i li diu mira que macot està i només pren pit!! i la amiga de la meva tieta em mira de dalt a baix i em diu noia et felicito! amb "lo"prima que estàs i el pots alimentar només de llet!!
O sigui, estar macot per una generació és prendre "pelargón" (era la única marca de llet artificial de l'època, i com el "bimbo" li va quedar batejat el nom)i a més, si estàs prima o no tens pits...no tindràs llet o no la suficient per alimentar al teu nadó
Aquesta era la idea, per sort amb el temps sabem que no té res a veure l'estar prim, el tamany dels pits o tenir un nen molsudet, amb el fet de poder criar als teus fills mooolt de temps amb la llet materna, i allargar-ho tan com sigui possible introduïda també AC.



Juliet, m'he sentit una mica identificada amb tu, potser no és el mateix cas però bé.........el meu petit te tres mesos però està molt gran (pesa 6,800 i medeix 64 cm)i jo sóc petitona i primeta, l'altra dia vaig haver de sentir això: mama tan que està deixant a sa mare tota xuclada!!!!... m'ho vaig prendre amb humor però tela amb els comentaris de la gent....
Imatge
Avatar de l’usuari
sandrajuli
:: pantera
:: pantera
Entrades: 873
Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: sandrajuli » ds. abr. 16, 2011 7:34 am

Jo m'he trobat amb un metge que era un hombre que era digno de admirá!
A mi em va dir que al poble, a aquestes edats ja només donàvem teta les africanes i jo!!
Imatge
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: tombarella » ds. abr. 16, 2011 11:13 am

Goga ha escrit:Aquest comentari que li han fet al diari crec que la clava:

L’article de la CL és el típic de les dones que sempre havien dit “jo-no-tindré-fills”; “el-fill-no-em-canviarà-la-vida”, etc.I quan tenen el nen. Patapam! Tenen un merder al cap i al cor de ca l’ample.

L’article està ple de perles. Un batibull de prejudicis. Un potipoti d’ignorància i sobretot de ximpleries entre el qui vol i dol.

Per cert, ma mare, que em va donar biberó, també em tenia en un altar.


Quan el vaig llegir també vaig pensar que l'encertava de ple. De fet, crec que fica el dit a la llaga...!
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: juliet » ds. abr. 16, 2011 3:02 pm

tombarella ha escrit:
Goga ha escrit:Aquest comentari que li han fet al diari crec que la clava:

L’article de la CL és el típic de les dones que sempre havien dit “jo-no-tindré-fills”; “el-fill-no-em-canviarà-la-vida”, etc.I quan tenen el nen. Patapam! Tenen un merder al cap i al cor de ca l’ample.

L’article està ple de perles. Un batibull de prejudicis. Un potipoti d’ignorància i sobretot de ximpleries entre el qui vol i dol.

Per cert, ma mare, que em va donar biberó, també em tenia en un altar.


Quan el vaig llegir també vaig pensar que l'encertava de ple. De fet, crec que fica el dit a la llaga...!

i molt ben ficada :-D :-D
poques paraules ben dites són suficient:-) :-)
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
isa
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3178
Membre des de: dj. oct. 11, 2007 1:56 pm
Ubicació: Al poble del meu cor!

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: isa » dt. abr. 26, 2011 10:42 pm

Arribo tardet a llegir l'article, si se'n pot dir article! No m'ha agradat gens i no li trobo el què, sincerament. Per mi escriu quatre línies i NO DIU RES. Perquè no diu res de clar, perque les idees no estan clares.....i escriure no és només juntar paraules! No m'ha agradat, gens, a banda de que no estic d'acord amb el que intenta dir, per suposat.
I odio quan diu que "es deixin de donar consells".Home per favor, això vol? Que es deixi de tenir accés a la informació, a tomar pel sac la era de la informació tu! Se la carrega amb dos tristos minuts tu! >.-<: >.-<: >.-<:
Passeu pel post de la Pao viewtopic.php?f=35&t=6220
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
raquel79
:: dinosaure
Entrades: 7784
Membre des de: dl. ago. 31, 2009 12:22 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: raquel79 » dj. abr. 28, 2011 9:36 am

heura, m'ha agradat molt i molt aquest article! crec que l'autora, la Carol López, descriu molt i molt bé el sentiment que tenim moltes mares... vols ser mare, desitges tenir un fill, veure la seva carona, estimar aquesta personeta que té més de tu que tu mateixa... i quan arriba el moment tant desitjat... és una suma de sentiments...! pors, neguits, incertesa, amor... tota una pluja de sentiments molt i molt gran i intensa... perquè és clar, ets mare, però com diu la carol lópez, ets moltes més coses, i com combinar-ho tot? al principi tot plegat es converteix en un gran tetris on intentes encarbir-ho tot... i això sumat al devesall de consells, informacions vàries, el que et diu ta mare, ta sogra, la veïna del costat que ha estat una super mare que ha donat el pit als seus 8 fills fins els 5 anys cadascú... jo almenys sentia que fes el que fes ho faria malament... i estic totalment d'acord amb la conclusió de l'article... seguir el teu cor i el teu sentit comú... aquesta és la millor forma de criar un fill, amb bibi, amb teta, amb estivill, amb carlos gonzález... tot és igual... únicament amb amor i creient fermament que fas el millor pel teu fill i per la resta de la teva família
:ok:
un petó per totes, mamis!
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2409
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: charito » dj. abr. 28, 2011 10:46 am

Ole Raquel, que ben expressat!!! Es ben be el que sento pero jo no se explicar-ho tan be! Gracies!

:-()-)
Avatar de l’usuari
raquel79
:: dinosaure
Entrades: 7784
Membre des de: dl. ago. 31, 2009 12:22 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: raquel79 » dj. abr. 28, 2011 10:56 am

roser a. ha escrit:Ole Raquel, que ben expressat!!! Es ben be el que sento pero jo no se explicar-ho tan be! Gracies!

:-()-)


:ok:
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Ayrs
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1824
Membre des de: dv. ago. 03, 2007 9:47 pm
Ubicació: Molins de Rei

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Ayrs » dj. abr. 28, 2011 11:57 am

raquel79 ha escrit:heura, m'ha agradat molt i molt aquest article! crec que l'autora, la Carol López, descriu molt i molt bé el sentiment que tenim moltes mares... vols ser mare, desitges tenir un fill, veure la seva carona, estimar aquesta personeta que té més de tu que tu mateixa... i quan arriba el moment tant desitjat... és una suma de sentiments...! pors, neguits, incertesa, amor... tota una pluja de sentiments molt i molt gran i intensa... perquè és clar, ets mare, però com diu la carol lópez, ets moltes més coses, i com combinar-ho tot? al principi tot plegat es converteix en un gran tetris on intentes encarbir-ho tot... i això sumat al devesall de consells, informacions vàries, el que et diu ta mare, ta sogra, la veïna del costat que ha estat una super mare que ha donat el pit als seus 8 fills fins els 5 anys cadascú... jo almenys sentia que fes el que fes ho faria malament... i estic totalment d'acord amb la conclusió de l'article... seguir el teu cor i el teu sentit comú... aquesta és la millor forma de criar un fill, amb bibi, amb teta, amb estivill, amb carlos gonzález... tot és igual... únicament amb amor i creient fermament que fas el millor pel teu fill i per la resta de la teva família
:ok:
un petó per totes, mamis!


El que dius està molt bé i força cert, però no és el que diu la Carol segons el meu punt de vista.

Ella diu que hi ha una moda de mares que ho fan d'una manera (part natural, lactancia perllongada, collit...) i a més son intolerants i gairebé sectàries, que van de mares perfectes (o supermares, tot i que s'hauria de veure si la veïna del costat ha dit alguna vegada ser millor mare que qualsevol altra per molts anys de pit que hagi fet), i ella vol ser de les imperfectes i "reals", que donen bibi (molt respetable, consti que es ella qui engloba la LA dins la imperfecció com si fos un defecte), zapatillazos (no tant) i no s'informen perque es veu que tenen tant de sentit comú que no els fa falta.

Edito: que si jo hagués vist a l'article el mateix que tu, hauria estat la primera en aplaudir-la.
ImatgeImatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8600
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Raqueleta » dj. abr. 28, 2011 12:11 pm

Ayrs ha escrit:
raquel79 ha escrit:heura, m'ha agradat molt i molt aquest article! crec que l'autora, la Carol López, descriu molt i molt bé el sentiment que tenim moltes mares... vols ser mare, desitges tenir un fill, veure la seva carona, estimar aquesta personeta que té més de tu que tu mateixa... i quan arriba el moment tant desitjat... és una suma de sentiments...! pors, neguits, incertesa, amor... tota una pluja de sentiments molt i molt gran i intensa... perquè és clar, ets mare, però com diu la carol lópez, ets moltes més coses, i com combinar-ho tot? al principi tot plegat es converteix en un gran tetris on intentes encarbir-ho tot... i això sumat al devesall de consells, informacions vàries, el que et diu ta mare, ta sogra, la veïna del costat que ha estat una super mare que ha donat el pit als seus 8 fills fins els 5 anys cadascú... jo almenys sentia que fes el que fes ho faria malament... i estic totalment d'acord amb la conclusió de l'article... seguir el teu cor i el teu sentit comú... aquesta és la millor forma de criar un fill, amb bibi, amb teta, amb estivill, amb carlos gonzález... tot és igual... únicament amb amor i creient fermament que fas el millor pel teu fill i per la resta de la teva família
:ok:
un petó per totes, mamis!


El que dius està molt bé i força cert, però no és el que diu la Carol segons el meu punt de vista.

Ella diu que hi ha una moda de mares que ho fan d'una manera (part natural, lactancia perllongada, collit...) i a més son intolerants i gairebé sectàries, que van de mares perfectes (o supermares, tot i que s'hauria de veure si la veïna del costat ha dit alguna vegada ser millor mare que qualsevol altra per molts anys de pit que hagi fet), i ella vol ser de les imperfectes i "reals", que donen bibi (molt respetable, consti que es ella qui engloba la LA dins la imperfecció com si fos un defecte), zapatillazos (no tant) i no s'informen perque es veu que tenen tant de sentit comú que no els fa falta.

Edito: que si jo hagués vist a l'article el mateix que tu, hauria estat la primera en aplaudir-la.

Estic totalment d'acord amb tu, Ayrs!
Si digués el que ha entès la Raquel79 em semblaria genial però jo també ho entenc d'una altra manera.
Avatar de l’usuari
raquel79
:: dinosaure
Entrades: 7784
Membre des de: dl. ago. 31, 2009 12:22 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: raquel79 » dj. abr. 28, 2011 12:16 pm

Ayrs ha escrit:
raquel79 ha escrit:heura, m'ha agradat molt i molt aquest article! crec que l'autora, la Carol López, descriu molt i molt bé el sentiment que tenim moltes mares... vols ser mare, desitges tenir un fill, veure la seva carona, estimar aquesta personeta que té més de tu que tu mateixa... i quan arriba el moment tant desitjat... és una suma de sentiments...! pors, neguits, incertesa, amor... tota una pluja de sentiments molt i molt gran i intensa... perquè és clar, ets mare, però com diu la carol lópez, ets moltes més coses, i com combinar-ho tot? al principi tot plegat es converteix en un gran tetris on intentes encarbir-ho tot... i això sumat al devesall de consells, informacions vàries, el que et diu ta mare, ta sogra, la veïna del costat que ha estat una super mare que ha donat el pit als seus 8 fills fins els 5 anys cadascú... jo almenys sentia que fes el que fes ho faria malament... i estic totalment d'acord amb la conclusió de l'article... seguir el teu cor i el teu sentit comú... aquesta és la millor forma de criar un fill, amb bibi, amb teta, amb estivill, amb carlos gonzález... tot és igual... únicament amb amor i creient fermament que fas el millor pel teu fill i per la resta de la teva família
:ok:
un petó per totes, mamis!


El que dius està molt bé i força cert, però no és el que diu la Carol segons el meu punt de vista.

Ella diu que hi ha una moda de mares que ho fan d'una manera (part natural, lactancia perllongada, collit...) i a més son intolerants i gairebé sectàries, que van de mares perfectes (o supermares, tot i que s'hauria de veure si la veïna del costat ha dit alguna vegada ser millor mare que qualsevol altra per molts anys de pit que hagi fet), i ella vol ser de les imperfectes i "reals", que donen bibi (molt respetable, consti que es ella qui engloba la LA dins la imperfecció com si fos un defecte), zapatillazos (no tant) i no s'informen perque es veu que tenen tant de sentit comú que no els fa falta.

Edito: que si jo hagués vist a l'article el mateix que tu, hauria estat la primera en aplaudir-la.


ayris, continuo estant d'acord amb la carol i en el que diu l'article, i crec que així ho havia expressat... i estic d'acord també en que hi ha una sèrie de mares que són sectàries i intolerants en la seva forma de veure i viure la criança de la seva criatura... no m'ha semblat entendre que considerés la LA com a res imperfecte, i jo tampoc ho crec (de fet vaig donar pit fins els 6 mesos)

que consti que ho dic de bon rotllo i que per mi són molt interessants totes les aportacions que esteu fent... el que passa és que sovint quan escrius resulta tot molt més sec que quan dius les coses parlant... :love: :love: el que passa és que quan sorgeixen aquests temes s'ha d'anar al tanto amb els comentaris que es fan i com es fan per no ferir susceptibilitats... :ok:
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Ayrs
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1824
Membre des de: dv. ago. 03, 2007 9:47 pm
Ubicació: Molins de Rei

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Ayrs » dj. abr. 28, 2011 12:27 pm

I tant! Això digue-li a la Carol López, jejeje
Jo no coincideixo, però en cap cas pretenc dir-te que no hi estiguis d'acord (només faltaria que et digui què has d'opinar), només que el teu missatge (el citat) segons el meu parer no és el mateix que el del text de la Carol López. Això no treu que a banda estiguis d'acord o no amb el text.

Jo es que escribint son directa, però amb carinyo i respecte :r)
ImatgeImatge
Imatge
Avatar de l’usuari
raquel79
:: dinosaure
Entrades: 7784
Membre des de: dl. ago. 31, 2009 12:22 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: raquel79 » dj. abr. 28, 2011 12:38 pm

Ayrs ha escrit:I tant! Això digue-li a la Carol López, jejeje
Jo no coincideixo, però en cap cas pretenc dir-te que no hi estiguis d'acord (només faltaria que et digui què has d'opinar), només que el teu missatge (el citat) segons el meu parer no és el mateix que el del text de la Carol López. Això no treu que a banda estiguis d'acord o no amb el text.

Jo es que escribint son directa, però amb carinyo i respecte :r)


:ok: :love:
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Abril :)
:: gosset
:: gosset
Entrades: 427
Membre des de: dc. març 10, 2010 3:29 pm

Re: Ara.cat: Ser mare

EntradaAutor: Abril :) » dc. maig 04, 2011 12:48 pm

Julyet: excel·lent! Completament d'acord amb tu! M'encanta! Gràcies! :)

Julyet ha escrit:Doncs jo no vull viure el que la meva mare, que quan ens va parir a les meves germanes i a mi (la gran amb 21 anyets) estava sola amb el personal mèdic, sense epidural, havent de fer tot el que li deien, sense haver pogut consultar enlloc què li anava a passar, sense poder queixar-se de dolor, de por, perquè la renyaven. Que quan va parir al meu germà la van adormir tota i li van treure amb una ventosa. Que li van prohibir donar-li el pit a la meva germana fins no sé quants dies després del part "perquè allò no és bo" i ella ja no es va enganxar. Que va haver de donar biberons i quan tot el seu cos i ment volien alletar "i no et queixis que es crien igual". Que tantes vegades m'ha dit "se'm trencava el cor cada cop que et veia plorar, quina sort has tingut tu que ara us diuen que podeu donar el pit sempre que volgueu". Que no hi ha dia que em digui que tan de bo ella hagués tingut la formació i la informació per prendre decisions que li sortien del cor. Que va haver de sentir per activa i per passiva que ens mimava massa.

Jo aprofito quan puc per agrair a totes les mares i professionals (i mares professionals) que tant m'han facilitat les coses, que gràcies a elles vaig tenir un part força respectat, una lactància meravellosa sense cap problema, un embaràs feliç, i estic gaudint de cada minut de la meva filla sense remordiments, pors o neguits innecessaris. I tot això amb un profund respecte a la meva mare, que dins del context en que va haver de tirar endavant la seva joventut i maternitat, trobo heroica la manera en que se'n va sortir.

Ah, i no sento cap vergonya en dir que sí, que la meva filla (i els altres que pugui arribar a tenir) és el que dóna sentit a la meva existència. Sí, a mi m'omple, m'omple al 100%, em dóna una felicitat que ni sospitava que pogués existir. I la meva vida completament gira al voltant d'ella. No trobo que sigui més digne dedicar la teva vida (la qual té data de caducitat) a la teva feina o a fer viatges transatlàntics. I menys quan ho poses per davant dels teus fills.
Tampoc sento vergonya quan li dic que de vegades és una cansina i la porto a jugar amb els seus cosins que l'entreten de meravella, o estic desitjant que arribi l'hora d'anar a dormir per poder-me estirar al sofà i esciure/llegir al socpetit o navegar per internet o llegir o mirar les mussaranyes. I no trobo que res del que he dit em faci més o menys perfecte. Igual que no crec que desitjar que arribin les vacances em converteixi en mala professional. Però quan ens sentim malament per alguna cosa burlar-nos de qui fa allò contrari no trobo que dignifiqui a ningú.
Imatge
Imatge

Torna a “Altres temes”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::