Germanes que comparteixen habitació

[irma]

Hola novament!

Tinc un bebé de 8 mesos que encara dorm al bressol o amb mi al llit perquè NO VEIG EL MOMENT de passar-la a la habitació amb la seva germana de 3 anys...
El tema és que la petita és molt sensible als sorolls i ha de dormir en un lloc tranquil i la seva germana per la nit li costa molt adormir-se i demana aigua, pipi, etc. amb el que segur que em desperta a la petita (i hi ha el risc de que em costi dormir-la novament).
No se noies, m'agobio de pensar-hi, com ho heu fet les que teniu criatures que comparteixen habitació?

Mil gràcies!!

[Monnie]

Jo tinc bessones i desde sempre comparteixen habitació. I han tingut males nits, tos, vòmits, demanen llet o pipi... i no sé si és que estan tan acostumades una a l'altra que mai no s'han despertat. Fins i tot una d'elles va tenir una temporada de terrors nocturns i ens donava unes nits horribles.... i mai no s'han despertat. Jo crec que s'acaben acostumant als "sorolls" de l'altra.

[MIRJAN]

Irma, m'ha fet gràcia llegir-te perquè el que descrius és exactament el que tenim a casa. Nosaltres primer posem a la gran i quan aquesta s'adorm queda com un tronc, no es desperta, i llavors posem a la petita (quan prèviament queda dormida com sigui, en braços, al nostre llit, etc...). Ara si veus són més de les 3 de la matinada! Hem enviat uns dies a la gran a dormir a casa dels avis, avui és el primer dia (dos pisos més avall per sort) per "ensenyar" una mica a la petita a dormir-se soleta al seu llit i en això estic. ´M'ha costat molt decidir-me però al final li estem fent un "mini estivill" perquè aprengui a adormirse al seu llit com feia mesos enrera.
Amb el tema dormir en aquesta casa ho hem passat fatal, doncs la gran no ha dormit una nit sencera fins els 3 anys. Va coincidir fins i tot que la peque dormia bé i la gran la despertava!
Doncs això, molta sort! i has de fer el que puguis, segons vagis veient.

[irma]

Monnie, suposo que com que les teves ho han fet TOT juntetes no els ha costat gens, segurament estan tan acostumades l'una a l'altre que com tu dius, ni es molesten amb crits, quina sort!

Mirjan, uffffffffff em veig igual que tu en uns mesos, jo també tinc la meva cunyada a 2 pisos de casa i potser hauré de recórrer a ella...
El cas és que jo també estic ensenyant a dormir a la petita amb el mètode de la Tracy Hogg i sembla que anem millorant, pero més que ensenyar-la a dormir em preocupa el soroll que pot fer l'altra i que me la deserti! No se, potser com diu la Monnie s'acostumen als sorolls de l'altra i no passa res, ja us diré com va la cosa, pero de moment m'esperaré un meset més i intentaré fer més soroll per casa quan la petita dormi, a veure si la vaig acostumant

[boira]

Nosaltres hem fet el canvi aquesta setmana santa. Hem aprofitat que teníem vacances els 10 dies, i si no dormíem tant no passava res. Ha anat força bé. La petita encara menja a la matinada (a vegades a les 5:30, a vegades a les 6, a vegades a les 7, avui a les 7:30...). Només hi ha hagut un dia que s'han despertat l'una a l'altra. Les nits no han estat tan plàcides com quan dormien separades. Alguna cosa noten, però lo bo és que algunes nits m'he aixecat fins a 10 vegades però mai per totes dues de cop. O era una o l'altra. Les 3 últimes nits sembla que ha anat millor. Aquesta nit només m'he aixecat per la petita dues vegades a posar-li el xumet i una per menjar que després ja era hora d'aixecar-me.

La meva opinió és que quan facis el canvi no desisteixis a la primera. Intenta fer-ho quan tu estiguis preparada i descansada, que si tens una nit dolenta no vulguis tornar enrera. Nosaltres les 4 primeres nits les passàvem una mig bona i una fatal. Els dies pitjors, com que tenia el meu home disponible també, quan es despertava la gran s'aixecava ell, i amb la petita jo.

No tinguis pressa i quan ho facis sobretot tu segura de tu mateixa i sense cap por, que les petites ho notaran. Si tu n'estàs convençuda segur que triomfes!

Molta sort!

[boira]

Ah, no t'ho he comentat, però a vegades he posat la petita a dormir i ja dorm tranquil·lament i la gran la porto després perquè està acabant de sopar o fent el que sigui, i comença a cridar MAMAAAA CONTEEE o VULL LLEEEEET i la petita no se n'entera. Algun dia sí, però s'ha tornat a adormir.

A vegades ho fem al revés perquè la "toma" de la petita ve més tard i després va millor, perquè si la gran ja dorm segur que no la desperta.

No sé com porta la teva gran el tema gelos, però jo no li dic res de que tenim la petita dormint al costat perquè com més li dic que ha d'estar en silenci més crida. Fem com si no hi fos i així no crida tan. Cada casa és un món, però aquesta és la nostra experiència...

[mireiafor]

Nosaltres tot i que cadascun d'ells té habitació pròpia, resulta que volen dormir junts. Per anar a dormir no hi ha problema perquè se'n van junts i no fan gens de xivarri i si algun d'ells es desperta per la nit es vé fins al nostre llit o ens crida i l'altres ni s'adona. El problema el tenim per els matins els dies de festa, que l'un per l'altre no hi ha ni un dia que dormin encara que sigui fins les 8 del matí

Com la gran ja té un rellotge a la seva habitació depenent a l'hora que s'hagin anat a dormir (ja dic que parlo dels dies de festa) l'aviso de quina hora es poden aixecar i de vegades es desperten més d'hora però es queden xerrant fins que arriba l'hora acordada i llavors assalten el nostre llit !!!

[irma]

Boira, la meva petitona es desperta si sent una mosca volar, per això ho veig dificilissim quan la gran cridi que vol aigua, etc.
Mireiafor, sembla que les teves ja són més grandetes i llavors hi ha avantatges i altres inconvenients...
Ja us explicaré com va... Pero encara penso: "esperem una miqueta més" no em veig preparada per passar nits durilles...

Merci a totes

[mireiafor]

Sí que és veritat que els meus són més grandets però dormen junts des de ben petits, jo crec que a la que s'acostumin no notaran els moviments o sorolls dels altres, encara que sempre hi ha imprevistos com l'altre dia que la gran es va llevar a mitja nit perquè tenia mal de panxa i també es va despertar el petit

Que vagi molt bé i pensa que quan pitjor pensem que anirà després els petits ens soprenen per a bé