El meu marit no hi es mai...( per feina)

[arlet76]

Doncs aixó noies , es que no se m'agradaria compartir experiencies amb algú que li passes el mateix.
El meu marit té una empresa i li ha de dedicar moltissimes hores, marxa a les 6 del matí i fins les 9 de la nit no torna a casa, sempre ha set igual ja de nuvis així que es podría dir que ja hi estic acostumada. Jo abans de tenir la nena també tenia una feina que m'ocupava moltes hores , marxava de casa a les 7 i tornava a les 19 , pero es clar al neixer la nena aixo no podia continuar així i com que tampoc teniem massa ajuda i jo vaig tenir que deixar la feina. Per un cantó era molt gratificant poder cuidar de la nena tot el dia, pero hem sentía una mica culpable per no treballar, així que cuan la nena va tenir uns dos anyets vaig agafarme una feina a mitja jornada a prop de casa, la questió es que ara hem sento una mica desbordada per que tot i que la nena ja va al cole ho tinc que fer absolutament tot jo i es bastant fustrant. El pitjor es que la nena s'en comença a donar compte de que la mare ho fa tooooot... en fi. No culpo al meu marit, al contrari, ell treballa molt pero el trobem a faltar... a ell no l'hin parlo massa d'aquest tema perque llavors se sent malament....


En fi disculpeu el "rotllo" pero es que tenia ganes de deshofegarme...

Moltes gràcies!!!!

[martinica]

Arlet, bónica no saps com t'entenc cambia les 6 per les 7 i les 9 per les 10 i aquest misatge el podria haber escrit jo. De fet nomes de llegir el titol ja he pensat, mira, altre que exerceix de mare soltera

Ara no tinc masa temps per escriure, pero si vols ens podem anar consolant, ja saps que diuen, mal de molts.......

[arlet76]

hola Martinica!!!
je je , doncs si això de mare soltera ho he pensat jo molts cops... anem parlant, i deshofegantnos de pas!!!!

[güerita]

Una altra que s'uneix!

El meu home marxa a les 8 del matí i com a molt aviat arriba a les 9 del vespre, ... i els tres dies que té futbol, passades les 11 de la nit!

Quin rollo!!!!

Ànims guapes!

[papalloneta]

M'afegeixo al club!!!! Abans de tenir al petit, el meu home i jo tenien uns horaris terribles, marxàvem de casa a les 7:30h i jo no arribava mai abans de les 22h, i el meu marit normalment encara arribava mes tard....
Ara jo he tornat a la feina, però m'han facilitat les coses, així que a les 17h ja estic amb el petit, exercint de mare soltera, jajaja.... A partir de les 21h, quan el poso a dormir, em connecto un parell d'hores mes i avanço feina
El meu marit però, continua amb els horaris llarguissims, per tant, entre setmana no ens veiem (quan ell arriba a casa el petit i jo ja dormim). Hi han dies que se'm fa durillo, però de moment és el que hi ha, no és una cosa que em vingui de nou, i el que intento és no pensar-hi gaire (la única manera de treballar menys és canviant de feina, i ara per ara, no està la cosa per gaires aventures!).
Per sort tinc ajuda a casa, el que em permet dedicar les tardes al peque i tenir el cap de setmana per a disfrutar de la familia. Dissabtes i diumenges aprofitem per estar els tres junts i "compensar" el temps que no ens veiem durant la setmana..

Bueno, ja ens anirem animant per aqui, que veig que som unes quantes que estem igual

[sivi]

Una altre que s'uneix al club.
El meu home a les 8 marxa de casa, sol venir cap a les 2 i ales 4 ja es fora, encara ve a dinar algun dia, i al vespre sol arrivar cap a les 9.
Ell treballa de dilluns a divendres en aquest horari i el dissabte sols el matí, però i hem de sumar que te guardies de nit o de cap de setmana de tant en tant.
Jo ara no treballo, encara estic de baixa, però se'm fa dur, cuidar la nena, la feina del pis i acabar els estudis que estic fent...hem falten hores o algun tipus d'ajuda!!!!!!!!
Bona aquesta de ser mare soltera, si no fos perque li rento la roba a vegades ho pensaria.
Ja anirem parlant.

[Helia]

Una altra, doncs!! jo que em pensava que era la única desgraciada... El meu home marxa a les 7 i torna com a mínim, a les 8 del vespre. Dic com a mínim, perquè és totalment variable, i hi ha dies, en temporades de més feina, que torna quan ja som a dormir...
Hi ha dies que no veu la nena, només dormint, i per descomptat, no sé què és això de "compartir" o "col·laborar" amb les feines de casa... Com a mooooolt, fa algun dia el sopar, para taula, o recull el sopar... i amb la nena, doncs sí, quan arriba d'hora està amb ella, o m'ajuda a banyar-la... però vaja....
Tampoc m'ha vingut per sorpresa, jo ja sabia que treballar a pagès era així... fins ara no m'importava, però ara, des que hi ha la nena, m'emprenya una mica, la veritat...

Ah! Els caps de setmanes també treballa, tot i que "només" al matí...

[mariami]

Una altra que s'uneix al club de mares casades però solteres
El meu marxa a les 7 i a les 18 sol plegar però nomès quatre dies a la setmana i el pitjor de tot és que treballa els caps de setmana de les 7 del matí a la 1 o les 2 de la nit. Això és el que porto pitjor i només em falta el típic graciós que quan surto a passejar amb els nens i amb el remordiment de no haver fet tota la feina de casa em diu "vas soleta?" o "on teniu el papa? que no vol venir?" Sort que la nena ha començat a contestar-los dient que treballa per guanyar diners per poder menjar i comprar roba, es queden amb una cara
Això si els quatre vespres que és a casa sol fer el sopar

[nurdeu]

M'afegeixo al grup!!! El meu marit marxa cada dia a les 7 o una mica abans i torna a les 8. Nosaltres fins ara com que el gran no anava a la llar hem adaptat els horaris i així el pot veure, banyar, sopar i jugar una miqueta amb ell. Però a partir del setembre que comença l'escola em sembla que el veurà ben poc, tot just per dir-li bona nit i prou.

S'arriba a fer molt pesat, i en moltes ocasions et sents incompresa. Com a mínim a mi em passa que hi ha a vegades (poques, per sort) que m'he de sentir a dir que no he fet tal o qual cosa a casa, però és que amb els dos nens i sola poc temps em queda!!

I el que és pitjor, que treballant tantes i tantes hores té un sou casi de mileurista!! Por em fa ara quan hagi de tornar a la feina, serà tot molt més embolicat!!

[papalloneta]

Ostres, ja se que és tard, però el que donaria jo per tenir el papa a casa a les 20h o 21h del vespre.... Ell no acostuma a arribar abans de les 23h - 24h..... El dia que sopem junts se'm fa extrany i tot!!!
Ara serè dolenta, però hi ha dies que m'encaaanta estar sola al vespre, tinc tot el sofà i el mando per a mi, jejje. El dia que està a casa no puc veure cap sèrie ni pelicula tranquila!!

[nurdeu]

Si, si, papalloneta, no és el mateix a les 20 que a les 23, per vosaltres és encara molt més fotut!! Jejeje, veus, jo el sofà l'he de compartir, tot i que de vegades també m'agradaria per mi sola!!

[arlet76]

ufff, doncs si que som colla les mares casades-solteres , je je je . No sabeu com m'hi he identificat llegint-vos. I alguna de vosaltres s'ha plantejat no treballar a fora per poder cuidar als nens ... es que no se nosaltres volem anar a pel segon capp a l'estiu i s'hem fa molt costa amunt. Per desgracia jo no tinc a la meva mare per que m'ajudi i tampoc vull ni puc carregar a la meva sogra amb més feina ja que es gran i hem sap greu, i no tinc a ningú més que hem pugui donar un cop de má , per mes "inri" vivim en un poble on no tenim moltes opcions en cuant a guarderies... uffff es que es tot molt complicat....

[yuyu]

hola noies, aqui una que s'hi afegeix...pro ho porto molt be!!
Tinc un ene de 17 mesos, treballo, i a mes tinc un gos que em demana sortir cada 4 horetes!!jajajajaj pero ja m'hi he acostumat.
El meu marit s'en va a les 8 del mati i no torna fins les 8 del vespre, no ve a dinar i jo soleta m'encarrego de portar la casa, el nene a la llar d'infants o casa avis, treure el gos, i a mes arriva a l'hora a la feina!!! buff sembla molt pero es el meu dia a dia! i no em queixo perque al menys estem sans, ens estimem i el mes imprtant tots dos tenim feina que avui dia ja es molt
PEro trobo que aquest post esta be.....
Espero en breu que això canviiiii, ja que potser canvia de feina el yuyo, i espero aviat quedar-me embarassada tota una altra aventura...pero que em depararà el futur???? això nomès ho sabre vivint-lo.
un peto a totes les marones que eus sentiu soles....i anim que sempre tenim els caps de setmana!

[laura_28]

hola noies que tal??

m'afegeixo al club........ de mares solteres algún dia vaig estar pensant i tot que si ens separavem com a mínim l'Eloi veuria el seu pare cada 15 dies que portem des de que va nèixer que res de res........mare soltera totalment..

quasi sempre arriba quan l'Eloi ja dorm i marxa molt d'hora al matí.... ara ja m'hi he costumat bastant amb el tema, com a mínim el tinc una mica als caps de setmana (aixó en fa dos) fins ara era treballar 7 dies a la setmana, que no em queixo perquè jo puc esta pel nen però clar em sento sola, molt sola i tinc ganes de treballar per sortir de casa i portar diners però no trobo res per aquí......

es igual ja m'enteneu...........

[arlet76]

yuyu a mi no hem queden ni els caps de setmana , ja que el meu home nomes fa festa els diumenges a la tarda i sempre está tan cansat que nomes vol dormir..... aiiiiiissssssss quin panorama....

[heaven25baby]

Una altra que s'uneix al club de "mares solteres"!!! Jo no treballo i el meu marit treballa de nit 20h a les 6h i dorm de dia de 7h fins les 15h o 16h... Amb la nena anava fent però es que ara amb el nen... És un estress total!!! Jo vull trobar feina però és una mica problema pel tema horaris...

[Keta]

jo també sóc del club!
de totes maneres, quan tens fills, no només depèn dels horaris o viatges del marit, també és molt important l'ajuda que es tingui, ja sigui de família com de cangurs.
Arlet, t'aconsello que de cara al segon fill, si no tens gaire ajuda de la família, busquis una cangur o senyora de fer feines, si us ho podeu permetre, que us doni un cop de mà
en el meu cas treballem tots dos, el meu sou se'n va quasi bé tot per la cangur que també fa feines a la casa, però ho considero una inversió per quan el nen vagi a l'escola i no calgui tenir-la tant temps. M'agradaria més fer reducció de jornada per no anar tant de bòlit, però és difícil amb la feina que faig.
m'he acostumat a les absències del meu marit, a prendre les decisions jo sola, a manegar els metges i les extraescolars a la meva manera, de la que jo puc, i penso que és una llàstima que ell no hi pugui participar més però ara per ara necessitem la seva feina i està complicada la cosa per aventurar-se.
em costa quan em comparo amb d'altres mares que poden compartir més l'educació dels seus fills, el seu dia a dia, per gaudir d'estones junts, anar a reunions de l'escola...però com ha dit la Yuyu, el més important és tenir salut i estimar-se, que com diu el refrany: "qui dia passa any empeny".
salut!

[Nima]

També m'afegeixo al post de les mares que ho fem tot... Marxem tots junts al matí pero ell no torna fins les 21h i es clar torna cansat i a aquella hora els nens ja han sopat i estan banyats, hem fet deures i com us passa a totes la mama ha de treballar, netejar, comprar, cuinar i fer toooootes les tasques de casa sola.
També he de dir que els caps de setmana com diu que esta cansat dorm i jo continuu encarregant-me de tot. A setmanes s'em fa molt "durillo", però per sort d'altres puc anar passant.

En fi que el que necessitem totes es paciència i tenir sempre bon humor no?

Sort

[sivi]

Es complicat, i algunes ho teniu mes complicat que d'altres, però ja se sap, la vida es així.
Jo ja ho sabia avanç de casar-nos que ell treballava tot el dia i algun nocturn o festiu, no es cap novetat, però desde que va nèixer la nena tot es mes pesat, no perquè ho hagi de fer tot jo, sino perque ell s'està perdent moltes coses i quan esta amb la nena, ella li sol plorar ja que quasi no el coneix i la posa nerviosa i com que no sap com tractar-la ell es posa nervios i trist i diu que la nena no l'estima.
Jo ja intento que quan ell es a casa estigui mes amb la nena i jo mirp de no estar a prop perquè la nena s'acostumi a ell, però a la que ella plora, ell s'atabala i ja la torno a tenir amb mi.
Ja no se pas que fer-hi. Com ho feieu vosaltres?

[yuyu]

Sivi, es molt normaal he vist que nomes t e 3 mesos...no es pas que no el conegui no pateixis, es que els bebes quan els separes de la mare plora, això passara, quan sigui una miqueta mes grandeta ja veuras com s'ho passaran pipa, t'ho dic perque a mi tambe em va passar, i crec que moltes noies del forum tambe, pensa que tu tens la escalforeta que ella coneix, la olor, no se si li dones pit, pero esclar tu li dones seguretat. El que has de fer es que ell s'acostumi i li expliques que no plora perque ell l'agafa sino perque no sent la teva olor, han estar 9 mesos disn nostre ostres es normal que plorin quan els separem de les mamis!
Nomes et dic paciencia que això passa