Culpabilitat i lactància mixta

[baina]

Hola noies!

Com a mare novata inexperta però intuitiva he de confessar que em sento molt culpable amb com estic portant la lactància amb la meva filla. Culpable, per no haver seguit el meu instint de que tot i que ella és menuda, està eixerida i no calen suplements (i molt menys una lactància mixta). Culpable, per haver fet us i abús de la mugronera (ara està cremada a la foguera). Culpable, cada vegada que la meva filla plora davant del meu pit i en canvi s'acaba els biberons (més d'un, dos i tres). Culpable, per haver intentat animar-la tan al meu pit que potser l'he "forçat" (ja m'enteneu). Culpable, perque tot i que en moltes ocasions plora per son o aburriment, passo del meu instint i crec al que m'aconsella el meu entorn immediat de que té gana i els meus pits no tenen prou llet (i torna a caure un altre biberó). Culpable, perque tot i que moltes de les meves intuicions són coincidents amb el que llegeixo sobre lactància materna, per por o falta de confiança amb mi mateixa, soc incoherent amb aquests principis. Culpable, per angoixar-me per totes aquestes qüestions i no gaudir d'aquesta etapa meravellosa de la maternitat (no és així sempre, només en ocasions eh!). Culpable, per perdre els nervis (especialment amb la meva mare i la meva parella pro-biberons) i sentir-me acusada de l'expressió poc encertada i cada vegada més comú de "taliban de la LM". Culpable, per no anar a cap grup d'alletament perque sé perfectament què em diran, ho compartiré plenament i em sentiré encara més culpable, quan no segueixi els consells, un cop a casa. Culpable, en resum per la contradictòria opinió del meu entorn familiar i la meva pròpia respecte a la lactància; i per la meva rendició progressiva per por a equivocar-me i que la meva filla pagui les conseqüències de la meva "insistència".

Noies, en el meu entorn no entenen com puc aferrar-me a la lactància materna, si ha quedat demostrat que no em funciona i que m'esclavitza d'horaris. No ho entenen. I jo no els ho sé explicar.

[damma85]

No et sentis culpable. Els que s'haurien de sentir culpables són tots aquells que donen consells o opinions sense que ningú els hi demani i sense saber ni piu de lantància. Són ells els qui s'haurien de sentir culpables, no una mare primerenca amb els seus dubtes normalíssim i super comprensibles que l'únic que vol és el millor pel seu fill o filla.
Si vols tornar a relactar podries contactar amb algún grup de lactància que tinguis a prop, normalment són gent super maca amb moltíssima experiència i t'ajudaran moltíssim.
Una abraçada ,

[atreya]

Uff noia, no et sentis culpable, ......... tu ets la mare perfecta per la teva filla i això tingueu ben clar.
Aquesta frase me la va dir un psicoleg que va venir a donar-nos una xerrada al grup postpart i em va quedar ben gravada pq jo li explicava els problemes que tenia en aquell moment per que la nena dormis al moises i que em sentia culpable pq la posava al meu llit i la gent em deia de tot i ell em va dir això que fes el que el meu cor em deia i que era la mare perfecta per la meva filla.
Jo tinc la nena amb quatre mesos i mig, encara faig LM encara que una toma al vespre li dona el meu marit de biberó artificial.
També he sentit de tot, la sogre que ara ja comença a necessitar més la llet artificial que la meva pq alimenta més. buffffffff, molta gent que si no estic cansada, que si es molt esclau, jo ja passo, la nena amb aquests 4tre mesos ha estat sanissima, no ha tingut ni un refredat, bé ara un pero de petit. jajajajaa i es alegre i feliç, de pes sempre ha anat justeta pero per sort he tingut molt suport de la meva pediatra que sempre mha dit que seguís amb la LM.
Resumint noia que fes el que tu creguis bo per la teva filla i si finalment fas LA no passa res, lo important es que tu i la nena estigueu bé.
molts petons

[Julyet]

Les assessores de lactància amb les que jo he tingut contacte algun cop són molt i molt maques. Tens l'instint, la nena i totes les eines per actuar de la manera que vulguis. Però potser t'han pres la confiança en tu mateixa. Estic segura que si una experta parla amb tu et donarà moltíssima seguretat. A mi quan algú em confirma que tinc raó (algú en qui confio, és clar) em dóna molta autoestima i seguretat.

Per la meva part estic segura que tens llet i que gaudiràs d'una lactància meravellosa.

[baina]

Gràcies pels comentaris. M'identifico amb el que dieu. La meva nena en tres mesos i mig que té, tampoc ha estat malalta. I es veu una nena feliç. Des que pren els bibes, té més mal de panxa i a vegades li costa més defecar, però està igualment feliç com sempre. El que em costa entendre és com soc tan sensible al que diuen al meu entorn que em fan trontollar ràpidament les meves intuicions. Molt bo això de la mare perfecta per la teva nena. M'ho apunto! A veure si m'ho crec d'una vegada. Teniu sort de tenir el suport mèdic. Si els meus arguments son febles, imagineu quan a casa meva em diuen:"Fins que el metge no ho digui..."

Abraçada

[ninoia]

Ostres baina!!
sembla que parlis de mi mateixa!!! jo em vaig sentir igual!! la meva nena va néixer amb 3200 grs però va perdre massa a la clínica (jo tinc el mugrons plans i ella no sabia xuclar bé i s'enfadava plorava com si la matéssin i em rebutjava el pit). Ella dormia molt i les infermeres em deien que era normal, que la deixés (això el primer dia) el segon dia venien i de males maneres me la posaven al pit i per postres fins als 2 dies d'haver nascut i després de la meva insistència que la nena no "'enganxava" bé cap infermera em va ajudar tal com Déu mana a posar-me-la bé al pit i clar, va arribar fins a 2830grs) Total que al final em van portar una mugronera i llavors si que xuclava! però havia perdut molt pes i em van obligar a donar-li suplements de bibi ens van fer quedar un dia més per controlar-li el sucre i el pes (tot bé) i ens van donar l'alta dient-me que fes suplement fins la propera visita perquè recuperés pes. Als 4 dies tocava pediatra i la nena havia guanyat 150 grams o sigui que li vaig comentar si podia fer pit exclusiu i em va dir que sí, vam estar una setmana fent pit una hora si una hora no dia i nit i quina va ser la meva decepció quan vam anar al pediatre i ens va dir que havia perdut 90 grams!! ens va tornar a dir que havíem de fer lactància mixta, però quan vam arribar a casa tots els del meu entorn em van estar inflant el cap: que si la teva llet no és prou bona, que si no s'atipa, que si es queda amb gana, que si les llets d'ara són iguals o més bones que la teva...en fi que entre que jo estava amb la depressió postpart, portava més d'una setmana sense dormir més de 20 minuts seguits i estava molt preocupada perquè la nena perdia pes... em vaig ben creure tot el que em deien i vaig fer només un mes de lactància mixta i llavors em vaig passar a lactància artificial, perquè se'm va anar reduint la quantitat de llet als pits (de fet mai vaig tenir la pujada de la llet i al no estimular-me'ls tant la petita... amb els 2 pits no arribava a extreure'm 50 ml cada vegada finalment com un peix que es mossega la cua vaig acabar fent-li bibis de llet artificial exclusivament) He plorat molt i molt, el que tu dius, no em sentia bona mare i m'ha costat molt acceptar-ho perquè jo també m'havia informat molt i sabia que el que em deien la gent del meu voltant no era cert, però suposo que entre que tenim els nervis a flor de pell, les hormones revolucionades i la gent al nostre voltant que ens diu què hauríem de fer... ho reconec em vaig rendir. i sempre tindré aquesta espina clavada al meu cor.
També t'he de dir que des que fem bibis la nena s'ha anat engreixant bé (però no va sobrada de pes, no és gaire bona menjadora!) Ara té tres mesos i està feliç i contenta jo amb el pas dels dies ho he anat veient diferent i ara ja intento no pensar-hi en el fet de no haver pogut donar-li el pit. Penso que hi ha moltes altres coses que podem fer per ser unes bones mares i jo és el que estic intentant fer.!
No sé si t'ha servit de gaire, però a mi m'ha anat molt bé explicar-ho ara! llegeixo i segueixo els forums del soc petit des que em vaig quedar embarassada però hi he participat poc, sóc bastant reservada i tot i que quan he participat sempre he trobat bones respostes, des que he tingut la nenai fins que no he estat millor no he tingut ganes d'escriure-hi. però al llegir-te a tu m'he sentit tan identificada que no me n'he pogut estar i he ben buidat el pap!!! moltes gràcies baina! encara que no t'ho pensis m'has ajudat molt! no m'he sentit tan sola!

[soneta]

baina, sembla que m'estiguis describint a mi fa 9 mesos, al final per culpa de l'entorn i també perquè el nen va estar ingressat per una icterícia molt greu i amb els nervis em va baixar molt la producció de llet (no tinc excusa perquè amb insitència ho haguéssim aconseguit i ho sé) vam fer lactància mixta, no t'aturis, segueix el teu insitint i mira de no escoltar el teu entorn (costa, ja ho sé), t'ho dic per experiència i ara m'arrepenteixo tan de no haver-ho fet...tot el que em deien també m'afectava, jo estava molt i molt sensible en tot el que feia referencia al nen (tots els comentaris de que si té gana, que si està massa fart, que ara té fred, ara té calor, té són, nono, no té són, aquest nen té mal de panxa, o d'orella.....), i amb el temps he apres que com el teu instint no hi ha res i no faras res malament, ets la millor mare per la teva nena, sigues forta bonica, tu estaràs bé i la teva nena també

[nunus]

Hola baina!

Primer de tot, felicitats per la teva nena!

Et llegia i m'he vist molt reflectida en el que expliques, ara fa justament 2 anys. He passat per moltes d'aquestes sensacions que descrius i t'entenc perfectament.

Al meu fill li va costar molt agafar-se al pit, i es va deshidratar només la segona nit a la clínica. Vam marxar a casa amb suplements (amb xeringa i amb el consell que els hi traguéssim al més aviat millor), i jo veia que cada cop n'hi donava més.
Vam anar enllaçant les famoses crisis de creixement (que no sabíem el que eren) i els pediatres no ens vam saber ajudar.
El meu home em donava suport, però també creia que el petit es quedava amb gana i sempre m'acabava convencent de donar-li un biberó.
Em vaig llegir Un regalo para toda la vida, però tot i que sabia què havia de fer, no em sentia millor perquè pensava que mai podria treure-li els bibis.
I tampoc vaig anar mai a cap grup de lactància... no sé per què. Hi hauria hagut d'anar.

Tot i així, et vinc a dir que no has fet tard, baina. Jo vaig aconseguir treure-li els bibis al meu fill cap als 5 mesos. No és que prengués molta quantitat (no crec ni que arribés a 120 ml al dia), però vaig anar reduint i després... a la bassa! I vaig decidir deixar d'escoltar-me la gent que m'aconsellava que deixés el pit.
No m'he considerat mai radical de res (i menys d'això); només ho vaig fer perquè quan va néixer el Guillem -tot i les dificultats- em va semblar el més natural intentar donar-li el pit; tenia la sensació que ho havia fet tota la vida.
I li he donat el pit fins fa cosa d'un mes.

Si tu realment tens ganes de seguir amb el pit, no dubtis que pots fer-ho!!!
Una abraçada i ànims!
I, sobretot, res de sentir-te culpable!

[soclamarga]

Baina: Ostres quin greu que a casa no et recolzin amb una cosa tan important i que planteja TAAAANTS DUBTES I INCERTESES com és la lactància materna! Fa molta ràbia que la gent de l'entorn sense saber de què parlen insisteixin tan, quan ets TU qui ha anat (probablement eh) al curs pre part, quan ets TU qui t'has informat de com funciona tot això de la lactància, dels beneficis, dels problemes que poden sorgir, de les confusions a l'hora d'interpretar el que vol la criatura... TU ets la mare, i per molt que se l'estimin el teu home, la teva mare, la sogra i qui sigui, TU ets la persona més important i amb més criteri sobre què cal fer amb la teva nena, i més amb una cosa taaant personal com és la lactància. Que és esclau??? que saben què era un esclau???? quan una cosa la fas voluntàriament no et poden dir que siguis una esclava, per més hores que hi dediquis!! Que fort, és que ho he sentit dir molt i em fa molta ràbia això! que es pot fer "pesat" quan les coses no rutllen com voldríem?? doncs sí, és clar, però tenir un fill és el que té: el teu benestar passa a un segon terme i el fill passa per davant (i això no vol dir que no t'hagis de cuidar o que hagis d'estar feta una coca per intentar LM a costa del que sigui eh!).

Bé, m'estic enrotllant molt, però el que volia dir-te és que TOTES hem tingut (i tenim, i tindrem) dubtes sobre qualsevol tema relacionat amb els fills, i segur que totes hem d'escoltar "consells insistents" i moltes vegades contradictoris, per part de l'entorn, que moltes vegades el que fan és confondre'ns més, i totes (segurament) hem "caigut" i hem provat de fer el que ens deien, tot i no estar-ne convençudes... però és que de vegades ja no saps què fer, i ÉS CLAR que poden tenir raó (de vegades), per tant per provar-ho no es perd res en la majoria de casos.

Jo el que et diria és el que ja t'han dit i penses que hauries de fer, que és anar a un grup de suport a la lactància i que t'aconsellin però amb coneixement de causa. I faria el que et sentíssis més còmode, sempre i quan la nena estigui bé, és clar. Menys mal que existeix la llet artificial, que ens permet tirar endavant els nostres fills si la LM no funciona... però que no se'ns giri en contra, si tu realment vols fer LM i POTS, ENDAVANT!!!

Molts ànims, i no et sentis culpable, que tot el que has descrit que et passa, és perfectament normal, i no cal ser primerenca per tenir dubtes. Cada nen és un món, com sempre es diu... però és que és veritat!

[soclamarga]

Per cert, m' ho descuidava...

Si els meus arguments son febles, imagineu quan a casa meva em diuen:"Fins que el metge no ho digui..."

Doncs els metges no ho saben tot, ni molt menys!!!!! I metges entesos en LM n' hi ha pocs, fins i tot ginecòlegs i pediatres, que són els que més n'haurien de saber, oi??

(quan va néixer el meu nen va tenir hipoglucèmies, i van haver-lo d'ingressar uns dies a neonats... les infermeres em deien que em posés a l'extractor de llet per anar estimulant, i jo els DEMANAVA!!! que m'hi pogués posar el nen, que millor que ell no hi hauria res! i em deien que no, que si ja no hi havia llet.... i mentrestant li fotien suplement de llet artificial! Els 5 dies que vam passar allà vaig haver de fer el que em deien, estava "a casa seva", i només desitjava tornar a casa per fer el que el cor em deia! Que a veure, no volia que es deshidratés i si aquells dies li va fer falta Llet artificial, molt bé, però que no me'l deixéssin posar el pit perquè no feia mitja hora que havia acabat de mamar... per matar-les! i això en un hospital públic "amic dels nens".....)

[esquitx]

Baina: insisitir amb el que t'han dit una mica totes que has de fer el que et digui el cor, que la mare ets tu i ningú millor que tu sap que ha de fer amb el seu fill/a.

Jo, com la soneta, també vam tenir el nostre fill ingressat a la uci per una ictericia severa durant una setmana. Durant una setmana no va fer res de pit, jo em treia la llet i li donavem amb biberó. Però abans d'anar a l'hospital tampoc va mamar massa pq la puja de llet va trigar, els pits el tenia tant megainflats que no es podia agafar, l'entorn va començar a dir que no me'n sortiria...així que em treia llet i li donava amb biberó pq semblava que quedava més tip... Llavors, va venir l'ingrés d'una setmana, total que vam tornar a casa quan el nen tenia 15 dies, hi havia mamat quatre vegades comptades... anava justíssim de pes pq en va perdre molt, així que el pediatre ens controlava molt i ens va aconsellar suplements.
Sempre havia tingut molt clar que volia donar el pit al meu fill però quan vaig tornar a casa després de l'espant inicial, no ho vaig tenir clar, ho vaig tenir claríssim!! El meu entorn estava totalment en contra, el nen, no havia mamat durant quasi 10 dies, me'l posava al pit i res de res. L'entorn, en contra i jo no sabia com fer-ho, tenia molts dubtes però tenia clar que volia continuar amb LM, sí o sí. Havia estat una setmana que quasi no vaig poder tocar el meu fill i tenia la sensació que tenia un deute amb ell, em sentia fatal com a mare i volia compensar-li com fos, i donar-li el pit era la millor opció: per contacte mare-fill i pq li donaria el millor aliment. Així que em vaig convertir amb una lleona i vaig passar del que deien, em vaig posar en mans d'un grup de lactància i perfecte. Els tres primers mesos van ser durs, molt, durs, no et vull pas enganyar però després és fantàstic. El nen va sobrat de pes, toco ferro, però no ha tingut res de res, ni un refredat i està feliç i jo ni t'ho explico!!!
Vam fer LM exclusiva fins els 12 mesos i ara en té 16 i encara fa molta, molta teta tot i que menja de tot.
I no saps quin gustasso quan tota aquella gent que no creien que me'n sortis, que em deien que no tenia llet i no sé quantes més històries em diuen: "quin nen tant guapo i feliç, és nota que la teta li va molt bé!!" o que el pediatre, infermeres i companyia, em feliciten per no haver tirat la tovallola, tot i les dificultats.

Si vols pots, sigues valenta, no tiris la tovallola i no facis res que després te'n puguis empenedir. I quan et surtin amb qualsevol cosa que tu no estiguis d'acord, no necessites cap argument de ningú, ja el tens i és el més important, només has d'afegir amb qualsevol frase: "perquè sóc la seva mare, sóc la que conec més a la meva filla, per tant feré el millor per ella".
No entris en cap descusió ni escoltis cap consell negatiu, no et deixis influir i si vas a un grup, veuràs que t'enfortiràs, sentiràs altres casos i podràs transmetre als teus familiars, en situacions complicades, que hi ha moltes noies amb la teva situació o més difícil i els hi podràs explicar que van fer per tirar endavant.
si el teu entorn rep la informació adequada i real sobre la LM, et recolzarà molt més. Moltes vegades et condicionen negativament per desinformació, per mites, perquè no sé qui diu no sé què... si convé, que la teva parella t'acompanyi al grup i potser també ho veu d'una altre manera.

Molta, molta sort, facis el que facis, seràs una bona mare segur, només per el fet de tenir dubtes, pors de no fer-ho bé i buscar solucions, ja diu molt de tu.
El teu missatge es veu clarament l'amor que tens per la teva filla i els ingredients més importants, per a mi són: Pasciència i AMOR, molt d'amor!! ànims i aquí estic per el que necessits!!!

[entrerius]

Baina, felicitats per la teva maternitat.

Instaurar la lactància en moltes ocasions no és fàcil, com va ser el meu cas (mugroneres, clivelles, dolor ...), i resulta encara més difícil quan l'entorn no és favorable.
Crec que el que es més necessari en aquests moments és un suport emocional, tenir algú al costat que t'animi, que t'entengui, que es posi a la teva pell i que t'ajudi en la teva decisió.... no que contínuament et qüestioni!
Jo et diria que si això no ho trobes a l’entorn familiar ho busquis en un grup de lactància. Fan una gran feina!!! segur que allí trobaràs el suport emocional que necessites.... si més no ho pots intentar. Necessites ser sincera amb el teu sentiment de culpa i declarar-lo obertament al grup de suport, tal com has fet aquí amb nosaltres.

Parlar-ne al fòrum segur que t’ajuda molt també. Si necessites qualsevol cosa, ja ho saps, aquí estem.

Conec perfectament la sensació de sentir-se culpable per demanar suplements a l’hospital i voler alimentar al meu fill. Jo també volia alletar al meu fill i sabia tota la teoria, però no em va servir de gaire quan vaig tenir el fill a les mans. Vaig passar 2 mesos molt dolents, però ara ja portem 2 anys.
Una cosa és segura, la LM es més complicada al principi que la LA, però desprès és molt més còmoda, ràpida i neta.

Ànims i endavant amb la LM si és el que vols.

[laiac]

Hola noies!!!

em sento tan identificada amb totes vosaltres!

Quan va nèixer en Martí (ara farà 2 anys) vaig trobar-me també amb tots aquests problemes, realment et fan dubtar de que siguis bona mare i ho facis bé... vaig arribar a sentir-me dir que no era normal que preferís fer-li passar gana per no donar-li bibis!!! Però ell guanyava pes i el pediatra em deia que anàvem bé, que no calien suplements, no hi havia manera de fer-ho entendre a la gent del meu voltant... vaig aconseguir no fer-los massa cas i va pendre pit fins a l'any!

Ara fa un parell de mesos que va nèixer en Lluc, i realment està anant tot molt diferent, suposo que ara tothom ja veu que amb en Martí va anar bé que no els fes cas i persistís amb la meva idea de donar-li el pit... però no us penseu que sigui fàcil, quan encara estava a l'hospital ja vaig deixar clar a tothom que no m'atabalessin amb els bibis...

Un consell: TU ETS LA PERSONA QUE MÉS CONEIX AL TEU FILL/A I LA QUE EL CUIDARÀ MILLOR, FES EL QUÈ TU SENTIS I NO ET DEIXIS INFLUIR! Quan ets mare primerenca tothom s'atreveix a donar-te mil consells i dir-te totes les coses que no fas bé... no en facis cas! Ningú millor que tu sap el què és bo per al teu peque!

Felicitats per la teva recent maternintat, ànims i endavant, segur que ho fas molt bé!

Laiac

[baina]

Noies....després de llegir-vos em sento molt però que molt millor...i amb molts ànims d'anar a cercar consell i suport emocional en un grup de lactància. Em sento reforçada a lluitar pel dret legitim de la meva filla i meu de la LM. Si el meu "entorn" es puja al carro, perfecte...sino...doncs endavant igualment. No serà la primera ni la ultima cosa que puc fer sola, amb paciència i amor.
MOLTES GRÀCIES!

[Ayrs]

M'anava a afegir als comentaris de les companyes però ja no fa falta

[entrerius]

Noies....després de llegir-vos em sento molt però que molt millor...i amb molts ànims d'anar a cercar consell i suport emocional en un grup de lactància. Em sento reforçada a lluitar pel dret legitim de la meva filla i meu de la LM. Si el meu "entorn" es puja al carro, perfecte...sino...doncs endavant igualment. No serà la primera ni la ultima cosa que puc fer sola, amb paciència i amor.
MOLTES GRÀCIES!

Molta sort

[soneta]

molts anims i molta força baina!

[nunus]

Noies....després de llegir-vos em sento molt però que molt millor...i amb molts ànims d'anar a cercar consell i suport emocional en un grup de lactància. Em sento reforçada a lluitar pel dret legitim de la meva filla i meu de la LM. Si el meu "entorn" es puja al carro, perfecte...sino...doncs endavant igualment. No serà la primera ni la ultima cosa que puc fer sola, amb paciència i amor.
MOLTES GRÀCIES!

Que us vagi molt bé!

[baina]

Bé...han passat uns mesos des que vaig obrir aquest tema....i per si alguna llegeix el contingut, he de dir que els consells i especialment els ànims....ens van acompanyar en un procés dur però que amb paciència vam tenir èxit....ara la meva nena té 6 mesos i ja fa temps que estem de nou amb LME!!! Tot just introduim ara la fruita...i ens iniciem amb els tirallets (això també sembla complicat....). Quan has superat la primera pantalla...ara passes de nivell....jajajaj

[Julyet]

Bé...han passat uns mesos des que vaig obrir aquest tema....i per si alguna llegeix el contingut, he de dir que els consells i especialment els ànims....ens van acompanyar en un procés dur però que amb paciència vam tenir èxit....ara la meva nena té 6 mesos i ja fa temps que estem de nou amb LME!!! Tot just introduim ara la fruita...i ens iniciem amb els tirallets (això també sembla complicat....). Quan has superat la primera pantalla...ara passes de nivell....jajajaj

No saps quan me n'alegro!!!! Totes mereixem gaudir de la lactància i que no sigui un patiment!!! Què bé que t'hagis trobat persones que t'hagin donat suport i ajudat!!! A seguir gaudint!!!