3 mètodes de criança diferents

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » ds. maig 07, 2011 4:19 pm

Estic al·lucinant amb la cruella de vil. Per favor! Però si ni és mare! Aquesta dona no té sentiments ni té res. Sembla que totes les seves frustacions, el seu odi, la seva ràbia les aboqui amb els pobres nadons víctimes d'uns pares que s'han deixat convèncer per aquestes animalades! De debò, és que entraria a la pantalla i agafaria aquestes pobres criatures indefenses.

Però és que només cal sentir com acaba el primer dels vídeos (per ara, l'únic que he vist... i molts ànims hauré d'agafar per seguir veient tanta barbaritat junta... :-:) ). Com deia, el primer vídeo acaba així:

La mare ensenya a la "mentora" (cruella de vil) una foto en què es demostra que hi ha guineus que volten per la zona i diu que no veu clar això de deixar la seva criatura a fora al jardí, tota sola, amb el risc que hi ha de guineus. I a la cruella de vil només se li acut dir que les guineus no li faran res! Però com pot sotmetre un nadó a aquest risc, per favor! És que m'encenc, no puc, de debò!!! :-(( :-(( :-(( :-(( :-(( :-((

Encara bo que les altres dues "mentores" diuen coses força més lògiques i entenimentades, perquè si no ja m'hauria agafat un atac! :-:)
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
Pinguina
:: rateta
:: rateta
Entrades: 199
Membre des de: dl. ago. 16, 2010 3:47 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Pinguina » dg. maig 08, 2011 1:06 pm

Moltíssimes gràcies, entrerius!
A mi m'ha semblat moolt interessant a nivell personal -és evident: encara no sóc mare i ens hem mirat el documental amb el pingüino, juntets i anar comentant la jugada :-)love(-: - i a nivell "professional" ja que estic estudiant Psicologia i em serveix molt per una assignatura que estic fent ara. :ok:

Moltes gràcies per compartir-ho! :-()-)
pingüina

Imatge
nuriaau
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1649
Membre des de: dj. abr. 17, 2008 2:39 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: nuriaau » dl. maig 09, 2011 11:19 pm

Moltes gràcies ENTRERIUS, és molt interesant! encara ho haig d'acabar de veure.... reconec que ho he passat fatal veient com obligaven als pares a no mirar els fills quans els hi donaven el biberó, o deixar-los sols al jardí (amb la porta tancada perquè no el sentíssin plorar!!!...però si pot passar algú, endur-se'l i ni se n'enteren...en fi)...hi ha coses que les he trobat molt inhumanes.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: entrerius » dt. maig 10, 2011 6:26 pm

El programa va ser retirat del canal 4 per les crítiques per maltractament i per que es va destapar que la suposada experta infermera que aplicava el mètode dels anys 50, Claire Verity no té ni la titulació professional ni l'experiència de la que es vanagloriava.

http://www.timesonline.co.uk/tol/life_a ... 748754.ece
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5536
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: neuetes » dt. maig 10, 2011 6:28 pm

Ja deia jo...

Gràcies, entrerius! :ok:
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Julyet » dt. maig 10, 2011 9:48 pm

El julyeto i jo l'estem mirant. Portem 2 parts. Estem flipant...

Jo a la "Cruela" la vaig veure fa temps, ja que en van parlar en el bloc "bebé y más". Però ara que ho estic veient sencer, encara al·lucino (al·lucinem) més. Ara em posaré radical, molt radical, però això és maltractament en estat pur i penso que va en contra dels drets humans.

Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.

En fi, ja ho heu dit tot... però realment és per denunciar a aquesta persona que forma a pares per desatendre els seus fills.

D'altra banda, els altres dos "models de criança" que ja serien algo més racional també se'n pot comentar. M'agrada molt el que diu el "Dr. Spock" (que per cert, sempre ens ve al cap Star Trek) sobre seguir el teu instint. Però per a mi això és una arma de doble fil, ja que de vegades mai saps on comença l'instint i on acaba la inèrcia. Potser a vosaltres no us passa (i quina sort!) però jo de vegades haig de donar moltes voltes a les coses, informar-me, pensar, preguntar... fins arribar a ell. I aleshores aniríem al "Concepto del Continuum", que està bé això de sorgir de l'observació. I m'ha fet certa "gràcia" que a casa nostra, sense adonar-nos, hem acabat fent gairebé tot el que diu el mètode. El que passa que per a mi perd la "gràcia" quan ho fas com a mètode. M'explico: tot això t'ha de facilitar la vida, no complicar-te-la, i si tu no ho veus clar i ho fas perquè algú t'ho ha dit, probablement pringaràs .Jo veia clar que em seria pràctic per fora de casa portar la meva nena penjada. Després em vaig trobar que els nens poden plorar molt quan els deixes al moisés, hamaquetes, etc... (n'hi ha que no, però l'Emma sí...) i els portabebès ens van ajudar moltíssim. Sobre el collit, era pura supervivència... Però jo me'n fotia (en el bon sentit de la paraula) de qui ho feia per "beneficis" (i quin benefici més gran hi ha que dormir!!) abans de trobar-m'hi.
La lactància sí, per a mi no hi havia cap mena de dubte i penso que quan tots els organismes de salut ho recomanen com a primera opció ja quedaria "extra mètodes" (alhora exigint el suport necessari per a la mare, sanitari, entorn, etc.).
Sobre el que parlaven de les visites, doncs depèn. A mi això de la tribu m'atabalava una mica... A mi les visites m'encantaven, però perquè en la majoria de casos tenia la confiança amb la gent de dir "ara sí, ara no". Però penso que tenir moments d'intimitat en família són crucials.

Bé, aquestes són algunes de les impresions que he tingut, i m'encantarà seguir l'intercanvi. A veure si d'aquí un ratet mirem la tercera part :).
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » dv. maig 13, 2011 10:40 pm

Bé, ja els he vist tots. Julyet, subscric cada paraula que dius. Estic totalment d'acord amb tu.

I segueixo pensant que el que fa la cruella de vil és inhumà.

I, tot i que és cada família ha de trobar la seva pròpia manera de fer (cosa que ja no lliga amb les imposicions sense contemplacions de la cruella de vil), posar per davant de tot la possibilitat de fer una festa amb 50 persones a casa, quan la criatura encara no té ni 3 mesos i fer passar pel que fan passar a la pobra criatura per poder arribar a aquest fi... bé..., sense ànims de jutjar... però com a mínim em sembla molt egoista. :ufs: I encara se'n vanaglorien a la trobada final entre famílies... En fi.
Imatge Imatge

||*||
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Julyet » ds. maig 14, 2011 7:03 am

Efectivament, tombarella. Sembla que l'objectiu del documental era mostrar el mètode que feia que els pares "recuperessin la vida d'abans". A mi això sempre em fa gràcia, perquè per això... no tinguis fills!

Com vaig comentar això de "seguir un mètode" em resulta artificial, perquè penso que hem de fer coses que vagin amb la nostra manera de ser (o sigui, instint). Però com deia l'instint de vegades el tenim bastant contaminat del que hem après sempre...

En fi, que quan pugui em llegiré "El Concepto del Continuum" ;). Ara, no m'arriscaré a deixar ganivets a l'abast dels meus fills...
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » ds. maig 14, 2011 10:00 am

Julyet ha escrit:Ara, no m'arriscaré a deixar ganivets a l'abast dels meus fills...


Sí, això també em va semblar molt bèstia... :-:)
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: entrerius » dl. maig 16, 2011 10:11 am

Docs a mi això dels gabinets em va fer pensar....
Penso que el tema dels gabinets és quelcom representatiu de com deixem experimentar amb el “perill” als nostres fills. Crec que són capaços de fer moltes més coses dels que els hi deixem fer per por a que prenguin mal. Sempre estem protegint-los del perill (lògic) i molts cops el que fem és traspassar-li les nostres pròpies inseguretats.

Ahir vaig fer un experiment. Cada cop que estava a la cuina amb el nen era impossible fer alguna cosa pel perill que comportava. Sempre està pegat a mi i rondant els fogons... uff.. :ufs:
Doncs ahir vaig donar-li una taula de tallar i un gabinet dels de "sucar la mantega", d’aquells que no tenen pràcticament tall.
Va ser tot un esdeveniment per ell. Estava súper content i "tallava" el julivert amb una cara se satisfacció indescriptible. Vaig poder fer-ho tot amb tranquil.litat mentre el nen aprenia a tallar (el que feia realment era xafar amb el gabinet i tallar amb els dits...)

Quan va arribar el seu pare i el va veure amb el gabinet a les mans i se'n va adonar que havia estat jo qui li havia donat va fer una cara de no saber que dir.... però va deixar que continués tallant julivert. Desprès vam parlar del tema i ell no hi estava gens d'acord...
Ell sempre li nega la possibilitat de fer quelcom que ell considera perillós. En canvi jo deixo que experimenti, sempre molt atenta i deixant-li clar que és el que pot passar.

Jo em vaig deixar portar pels instints, i em va portar al collit, a la LM a demanda i a la motxileta mentre ell ho va voler (va voler mirar endavant molt aviat... i no volia estar-s’hi). Sense saber-ho vaig aplicar una mica el concepte del continuum. I suposo que en el tema de l’experimentació també ho he fet sempre una mica.
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » dl. maig 16, 2011 10:51 am

Entrerius, trobo molt interessant el que comentes. Realment crec que tens raó amb què els hem de deixar experimentar i que hem de procurar no transmetre'ls les nostres pors. Però hi ha riscos que ells no són capaços de mesurar i amb conseqüències que poden ser nefastes. Aleshores, on està la frontera? Fins on sí que poden experimentar i a partir de què no? Suposo que depèn una mica de cada criatura (n'hi ha de més esvalotades i de més tranquil·les, de més madures o de més inconscients...) però també depèn de la capacitat de no perdre els nervis dels pares.

I sí, l'instint... hem de procurar fer-lo aflorar, però sent conscients que, sovint, el tenim contaminat i no és fàcil destriar el que és instint del que hem absorbit al llarg dels anys.

De fet, quan vaig acabar de veure els vídeos li vaig comentar això dels ganivets al meu company i, tot i que sempre ha estat defensor del collit, de dur-la a coll, de no deixar-la plorar..., amb això es va posar les mans al cap. I és que així, d'entrada, no deixa de ser esfereïdor...
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: entrerius » dl. maig 16, 2011 11:57 am

Tombarella, suposo que el límit hauria de ser una mica la coherència entre el que saben controlar i el que el "perill" en sí demanar controlar.

El meu fill ara té un determinat control de les mans i els dits. Penso que aquest control és suficient per poder oferir-li un gabinet sense tall i que ell comenci a fer pràctiques, juntament amb quelcom tou per tallar. No li oferiria tallar secallona, per exemple, com tampoc un gabinet afilat, per que encara no controla la força.

Les escales són un altre gran perill, quan comencen. Aquí també hi va haver divergència d’opinions amb l’entreriusu. Jo li vaig deixar provar quan ell m’ho va demanar, sempre sota vigilància i donant-li el temps que necessitava. El meu home es posava les mans al cap.....

El petit ha començat a saltar i no para de fer-ho, fins i tot dins la banyera. Això ho considero molt perillós i no li deixo fer per que fins i tot un adult pot caure i fer-se molt mal. Tampoc el deixo saltar de determinades alçades ell sol, o per les escales sense donar-li la ma......

Amb 2 anys ho entenen tot perfectament. Si sempre has deixat que experimentin sota control i amb les indicacions necessàries, entenen perfectament quan és un NO POT SER, un d’acord però amb molt de compte i mama t'ajuda, i un sí sense impediments.
Hi ha coses que sols les vol fer en la meva presència i demana que estigui amb ell per indicar-li si hi ha perill o no, per ajuda’l, o simplement per donar-li la seguretat que necessita per fer-ho (o al menys això em sembla a mi)

La veritat és que són un perill i que has d'estar amb 4 ulls per que no prenguin mal i l'entreriusu es posa dels nervis quan em veu deixant-li fer coses que ell considera que no li toquen encara. Però tal com he dit, penso que poden fer moltes coses si el que els hi transmetem és prudència i no por........És complicat.... m’agradaria poder-li ensenyar a confiar en ell mateix i a ser conscients de les seves possibilitats però sense oblidar la cautela per saber discernir entre possible i imprudent.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Julyet » dl. maig 16, 2011 11:25 pm

Ui, això s'està posant massa interessant pel poc temps que tinc.

Quan miràvem el documental el julyeto em deia "això dels ganivets NO ho farem". I li vaig intentar explicar que sense haver de fer servir ganivets es mostra com els nens perceben la seguretat dels pares i fan les coses per ells sols quan ja estan preparats, sense que ningú els hi ensenyi i bla bla bla. I ell sempre em responia "el que tu vulguis, però això és passar-se, no hi ha necessitat".

Aleshores penso que en principi no, no hi ha cap necessitat. També hi ha ganivets i ganivets, no cal deixar el "jamonero" però per exemple això que deia l'entrerius és una opció. I penso que també ha de ser que t'ho demanin. Jo fa mesos que li deixo forquilles grans, i entre això i un ganivet de mantega... doncs tampoc hi ha gaire diferència, no es tallarà un dit i es pot treure un ull igual que amb altres coses. Però no ho faria per iniciativa pròpia, sinó perquè li veig interès, curiositat i seguretat.

Això de les escales, igual que qualsevol tema de desenvolupament psicomotor, penso que els nens ho fan quan estan preparats i se senten segurs. Jo recordo que hi havia gent que em recomanava que li ensenyés a baixar del sofà a l'Emma, i jo pensava que no hi havia necessitat, que quan la deixés allà sola seria perquè ha sapigut pujar-hi sola, i segur que en sabria baixar. I les escales igual, un dia a casa dels meus sogres va començar a enfilar-se... i a dia d'avui mai ha caigut (que mai vol dir que ho faci, però avui per avui, no).

Sigui com sigui penso que tampoc cal caure en el passotisme. Les situacions de risc existiran encara que esperem una eternitat a fer coses noves i prenguem totes les mesures de seguretat. També penso que hi ha riscos innecessaris (per exemple, jo tinc tots els endolls tapats). I estar ben a prop i atentes (però si no se n'adona el nen, millor) per si arriba l'emergència, poder actuar.

Seguiria amb el tema i altres coses del documental, però no tinc temps!!
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: entrerius » dt. maig 17, 2011 11:52 am

Tornant al documental, em va donar la impressió que la “pressió” de la parella era un dels motius pel que algunes famílies escollien un o un altre sistema de criança. En determinats casos es sobreposen les necessitats de l’home a les de la dona i sobre tot a les del nadó.
Està clar que és un factor determinant. La vida en parella canvia totalment desprès d’haver tingut un fill. Ja no som dos, ara som tres i el nouvingut ens ocupa tot el temps. Crec que molts homes es senten desplaçats en aquest moment, i no tots ho porten de la mateixa manera, ni tots son capaços de no veure la nova situació com a “competència”.

Analitzant algunes cosetes a veure si us puc explicar com ho veig:

El sexe, el tema estrella. L’home té unes necessitats diferents a les de la dona en aquest moment. Ell no té les molèsties de desprès del part, ni té la libido pel terra per tot el que comporta haver tingut un fill, alletar-lo, falta de descans, hormones alterades, inseguretats..... En canvi en el documental, en algunes parelles sembla que el més important es tornar a tenir activitat sexual de seguida, i això possiblement sigui relacions amb penetració...... a qui li ve de gust una penetració desprès del part?

On dorm el nadó: Per moltes mares, el més normal seria posar el bebé al seu costat, però no tots els pares veuen amb bons ulls haver de compartir aquest “territori”.

La vida de parella: òbviament se’n sent ressentida i molt... però tenir fills és això no? No es pot pas pretendre continuar la vida com si res no hagués passat.... Els temps que ens podem dedicar l’un a l’altre canvia molt... se l’emporta tot el nadó. Quina és la necessitat de la dona en aquest moment, estar amb el pare o amb el nadó?

La vida social: si és complicat trobar temps per la parella, per descansar i per dutxa’t com aquell qui diu.... tenir vida social “sense la criatura” és tota un miracle.

Avui per casualitat he llegit això:

Primero la pareja:
Son Los hijos Los que deberán acomodarse. La vida familiar no tendrá que girar en torno a ellos, sino en torno de los padres.
Tengamos el valor de decir: 'Primero MI pareja', o irnos preparando, muy posiblemente, para pasar una vejez solitaria, por no haber aprovechado la oportunidad que tuvimos para construir una vida en pareja.
Sigue estas sencillas reglas y tendrás éxito...
1. SOLTER0 O SOLTERA: PRIMERO TUS PAPÁS.
2. CASADO O CASADA: PRIMERO TU PAREJA EN SEGUNDO LUGAR: TUS PADRES.
3. CASADO O CASADA CON HIJOS: PRIMERO TU PAREJA EN SEGUNDO LUGAR: TUS HIJOS EN TERCER LUGAR: TUS PADRES.
SI CAMBIAS EL ORDEN EN CUALQUIERA DE LOS PUNTOS... PROBABLEMENTE TENDRÁS UNA VEJEZ SOLITARIA.


Estic segura que hi ha dones que acaben fent les coses d’una forma que no s’adiu amb les seves necessitats per la por a quedar-se soles, a ser rebutjades per la seva parella, per no sentir retrets…….
Hauríem de ser capaços (tots, homes i dones) d’escoltar-nos mútuament i no fer xantatge emocional, a no imposar formes de fer, a ser conscients de les necessitats de tots els membre de la família sense oblidar-nos del nadó, i a veure aquesta etapa com a transitòria i sobretot única en la vida del petit nouvingut.
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » dt. maig 17, 2011 12:06 pm

Entrerius, sí, estic totalment d'acord amb tu. Sobre aquest text que cites, senzillament el trobo indignant. Primer, perquè és manipulador amb ganes. La meva vida de parella pot funcionar o no, independentment dels fills. I què vol dir? Que si la meva vida de parella deixa de funcionar perquè em dedico als meus fills, especialment quan són nadons, la meva vida queda relegada a la solitud?? Que no podré trobar una altra persona, si amb aquesta no em va bé?

I, si no em va bé "només" perquè em dedico als fills (que són de tots dos!!), potser és que la relació ja no era prou sòlida de base... la veritat!

Jo tinc la sort (o vaig tenir l'encert quan el vaig triar ;-) ) de compartir la vida amb un home que, a més de bon company, és un gran pare i està implicat al 100% en la criança de la nostra filla. Però és que també és la SEVA filla. No pas la seva competència ni rival! Quina llàstima que alguns homes ho visquin així, la veritat! :ufs:

I en un dels casos del documental, l'home ho diu clarament: ell no volia tenir fills. I fan un pacte amb la dona: ella tindria el "seu" fill i ell el "seu" gos. Per mi, aquí ja ho han dit tot. Que ho diuen mig en broma? Sí. Però ho diuen. :ufs: I això no vol dir que ell no s'estimi la criatura, és clar, però la implicació és molt diferent. I la paciència, i el saber cedir, i el comprendre la seva dona i el seu nadó i les seves respectives necessitats... En fi. Que si no vols que et canvïi la vida, no tinguis fills. Però, si els tens, ells passen per davant de tot. Així, clar i ras.
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: entrerius » dt. maig 17, 2011 5:14 pm

el text aniria més o menys en aquesta línia de dona submisa

http://www.youtube.com/watch?v=TanDS2Ar9iY&feature

Es tracta de compartir, de caminar junts, d’assumir la responsabilitat que comporta tenir un fill. Segons el meu punt de vista, la parella del continuum que no va tenir problemes amb la LM, ni amb els còlics, ni amb el son del bebé .... és la que millor ho portava... però es clar.. no va tenir problemes.
L’altra va tenir cesària, problemes amb la LM, còlics... i se’ls veia als dos esgotats. Em vaig identificar molt amb aquesta parella......

Efectivament, l’home de la parella de “si tu tens un fill jo tinc un gos” està equiparant un nadó, el SEU futur nadó, a una mascota...?????...
Si no recordo malament, aquesta parella era la que desprès volien tenir una estona d’intimitat al sofà i el nen plorava i li demanava a la dona que el deixés, que es quedés amb ell... i com és natural la dona no va poder “relaxar-se” mentre el nadó plorava sol a l’habitació. I em va donar la impressió que ella es va sentir pressionada per portar al nen a la seva habitació abans de sentir-se preparada.

La dona de la família de bessons, vol tenir els fills al seu costat però el marit diu que a la seva habitació... i a ella se li trenca el cor... però els hi porta, amb l’agreujant de que no pot anar-los a agafar quan ploren..... Tot i que el marit col.labora en la criança, sembla no tenir en compte els sentiments de la dona... i no cal parlar els dels nadons...

L’altra parella del mètode “Cruella”, sembla que és la dona qui decideix establir les rutines per que ha de tornar a treballar (ves per on en una guarderia...)... però no recordo haver vist al marit compartir la criança. Em va donar la impressió que en certa manera la dona volia autodisculpar-se convencent-se a sí mateixa de la sort que tenia de poder tornar a tenir sexe tant aviat (a instàncies del seu home). La mateixa dona que va dir que en els “10’ de contacte permès” tenia la sensació d’haver fet algo mal fet i que ho havia de reparar......

Per resumir, em va semblar que les parelles del continuum estaven més conscienciades de que la criança era una responsabilitat conjunta, de que el nadó té uns drets i que així que naix passa a ser un membre de la família i que a partir d’aquell moment caminaran plegats.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Julyet » dt. maig 17, 2011 6:12 pm

Entrerius, has donat la clau: la responsabilitat. A més has fet un retrat perfecte del que mostrava el documental.

Voldria comentar moltes coses de les que dius... a veure si més tard puc, perquè és molt interessant.
Avatar de l’usuari
powerpuff_girl
:: pantera
:: pantera
Entrades: 847
Membre des de: dt. març 02, 2010 3:52 pm
Ubicació: Barcelona

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: powerpuff_girl » dc. maig 18, 2011 8:42 pm

Feia molt de temps que buscava aquest documentals , moltes gracies entrerius :ok:

No puc comentar-los tant extensament com voldria però sí que m'agradaria comentar un parell de cosetes

- La senyoreta Rottenmeier aquesta d'ensinistrar animals, vull dir bebès, em sembla una mica surrealista, em costa molt de creure que de veritat fa això en la vida real i la gent ho paga. És que trobo molt no sé, com massa guionitzat que sigui tant dolenta, tant mala malosa, i que digui tant alegrement allò que la gent que agafa els bebès és idiota i ho digui davant de tothom. No sé, és com si s'hagués exagerat el personatge per recalcar que aquest és un mètode dur. Si fins i tot la gent que deixa plorar perquè dormin s'espera als 6 mesos, no ho faria amb nadons tant petits!!!

- Només he vist 2 episodis, potser després canvio d'opinió, però m'ha decebut molt la noia que explica el rollo continuum i la teoria en sí, no vull dir que no m'agradi la teoria sinó com s'exposa, crec que dóna la sensació de ser una cosa diferent. Us explico... jo fa anys pensava allò de la bufetada a temps i els càstics, encara que tampoc ho havia rumiat massa. Va ser veure uns documentals crec que de la BBC sobre com evolucionava el cervell dels bebès i com no entenien els càstics, negatives, etc. que vaig començar a pensar-ho, recapacitar i vaig veure que estava equivocada. I m'havien donat una raó científica per demostrar-ho. Ara bé, jo sóc una mare primerenca, embarassada, no conec mètodes i tampoc em fa molt el pes seguir el que digui una eminència sobre criança però veig aquest documentals que són per un públic general, veig que existeixen aquests tres mètodes i què voleu que us digui, tal i com ho planteja em quedo amb el dr Spock perquè tot el tema tribu i tornar als orígens i tot això està molt i molt bé, però en el documental sembla que sigui tant rígid com el mètode dels 50: dóna la sensació (els 2 capítols que he vist!!) que és obligatori donar pit, dormir amb els bebès al llit, portar-lo a sobre les 24h del dia, és a dir, que si no fas això ja no segueixes el mètode, mentre que el dels 60 només et diu que segueixis el teu instint, que estimis molt el teu bebè i que tot el que facis ho faràs bé, pit o biberó, dormir amb ell o al moisès, portar-lo a sobre o al cotxet... tot estarà bé sempre que l'estimis i no deixis d'atendre les seves necessitats.

M'enteneu què vull dir? Per una mare poc informada o que no té interès per informar-se d'aquestes coses, aquest mètode no li suposa cap mètode i per tant si fa alguna cosa "incorrecta" per desinformació, pensarà que la fa bé perquè el millor és seguir el seu instint, cosa que per una banda és cert, però per altra penso que els professionals de la salut, educació, etc haurien de donar unes pautes bàsiques de les coses que sempre surten a debat (LM vs LA però òbviament deixant clar que LM sempre serà el millot, perquè s'ha fet collit sempre i quins són els beneficis/perills, perquè és bo portar els bebès a sobre, etc etc). I ja que cadascú decideixi.

És que quan la cruella de ville li ha dit a la noia que el seu mètode portava funcionant des del s.XIX i era eficaç i que quant de temps portava el seu i la noia no li ha respost li he cridat a la pantalla "c*llons nena si és ben fàcil de respondre DES DE QUE EL HOME EXISTEIX!!!". I clar, després han presentat la parella del part en casa que acaba en l'hospital amb el nen amb problemes respiratoris... si es veuen els documentals per sobre, com faran molt del públic objectiu a qqui va dirigit, al fina queda com que el continuum aquest ho fan uns hippies bojos que volen anar amb el nen en la teta tot el dia i que volen tornar a la vida salvatge de la prehistòria. I no és això :ufs: :ufs:

Perdoneu si m'explico jo també una mica asín asín, vaig de bòlit amb el bitxo ;-)
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: tombarella » dc. maig 18, 2011 8:52 pm

powerpuff_girl t'has explicat de conya! :ok: I estic d'acord amb tu! A mi també em va fer molta ràba que la noia del continum no respongués a la pregunta de la bulldog! I mira que era fàcil! :-(( Però vés a saber com està muntat el documental, ja que es nota que moltes converses queden mig tallades... :-:)
Imatge Imatge

||*||
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: 3 mètodes de criança diferents

EntradaAutor: Julyet » dc. maig 18, 2011 10:01 pm

Bé, jo crec que quan acabis el documental canviaràs d'opinió... Jo al principi també vaig pensar (i de fet ho vaig escriure) que això del mètode del continuum em semblava una xorrada enmarcar-ho en un "mètode", perquè no calia fer "obligatori" el contacte durant tot el dia. Però de mica en mica vaig anar veient detalls que em van agradar més i més.

I bé, crec que al final els pares més satisfets eren els del continuum (no les que tenien el part complicat, l'altra família) i els del mètode rígid (molt contents de tenir una vida "com si no tinguessin fills"), ja que els pares de l'instint (o després van apareixent normes, com no dormir amb els fills i van suggerint el deslletament) al final tenia la sensació que no sabien on tocaven.

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::