Manca de suport familiar
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Re: Manca de suport familiar
No et creguis Eimy, a nosaltres a vegades ens dirigeixen via Skype
Deu anar en la condició d'avi i, tens tota la raó, pot arribar a ser molt dur!
Crec que és un problema que va lligat al fet de tenir pocs néts (o només un, com és el nostre cas) i, d'altra banda, no adonar-se que els/les fills/es són adults/es i perfectament capaços/es de prendre les seves decisions. Paciència, diuen que cap als dos anys es calmen una mica (els avis). 
Deu anar en la condició d'avi i, tens tota la raó, pot arribar a ser molt dur!

- Santandria
- :: peixet

- Entrades: 268
- Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:31 pm
Re: Manca de suport familiar
Estic d'acord amb l'Elidé.
Nosaltres no podem comptar amb la família però no perquè estigui lluny, sinó per motius da salut i altres problemes i, tot i així, he d'aguantar comentaris de com educo els meus fills. M'he d'armar de paciència. Quan opinen sempre penso: "per ajudar no esteu però per opinar i jutjar sí!!!???". La veritat és que és un tema que m'afecta molt.
Nosaltres no podem comptar amb la família però no perquè estigui lluny, sinó per motius da salut i altres problemes i, tot i així, he d'aguantar comentaris de com educo els meus fills. M'he d'armar de paciència. Quan opinen sempre penso: "per ajudar no esteu però per opinar i jutjar sí!!!???". La veritat és que és un tema que m'afecta molt.
Re: Manca de suport familiar
Eimy què fotut!!! Nosaltres no hem hagut de suportar cap lliçó a la cara però quan vaig tenir la gran i va fer un anyet la vaig voler portar a la guarde unes horetes pel matí i la sogra li va dir al meu home que a ella no li semblava bé, que per això estaven els avis. Jo li vaig dir al meu home: molt bé, ves a casa dels teus pares i els hi dius que si se la volen quedar cada matí unes horetes a mi em sembla molt bé però que ha de ser cada dia, que no m'ho poden canviar d'un dia per l'altre per si tenen excursió, sortides, restaurants, etc. Sabeu què va dir el sogre?? QUE NI PENSAR-HO!!!
Re: Manca de suport familiar
Nenes, vosaltres sí que valeu!!!!! Sou les meves heroïnes anònimes!!!!!!!!!
.
Volia personalitzar però amb tentes que sou explicaré en general:
Veig que moltes feu com podeu amb els marits i la feina perquè tot quadri, jo igual, faig reducció a la feina (sort,sinó em moro!) i el meu marit quan arriba a les 6 a casa s 'ocupa de la nena. La nena nés tà molt del pare, tenen un lligam molt fort pq es veuen moltíssim.
Jo ja la porto a l´escola bressol però només les hores que jo treballo però tinc pensat de deixar-la més hores per poder fer alguna cosa, ja que les hores de l´escola bressol són les úniques que no està amb mi, almenys per tenir el pis una mica net,que tampoc és que hagi brillat mai.
És cert que les que tenim la família a prop i a més no en tenim cap ajuda, fa com més mal perquè dóna la sensació que la gent t´entén menys i creu que en algun moment et deuen ajudar quan no és així. A mi també em va costar d' acceptar la situació, bé, encara em costa, per això vaig decidir obrir el post.
Potser m´havia fet il.lusions que les meves amigues m´ajudarien, sabent el meu cas, i no ha estat axí,he parlat amb elles i s´han sincerat, q ue és difícil entendre la situació, elles tenen avis i jo estic rodejada de veIns amb néts, però els costa veure la mostra d´afecte que comporta rebre unes trucades, tenir un taper pel sopar de la filla,un bon dinar el diumenge, coses senzilles que fan la vida més fàcil, encara que no ho sembli, quan ho tens,és com l´aire que respires, no el trobes a faltar però, ui si no hi fos...
També entenc que ha de ser dur sentir.te anulada per la família perque aquesta ho manega tot...jo ara estic molt acostuamda tenir la iniciativa total de totes les coses que fan refèrencia a la meva filla,però també és cert que no t´'en lliiures, que per Nadal, la parentela et dirà totes les coses que has fet malament durant l any, a sobre...
Agraeixo les noies que heu entrat al post per comentar que sou molt conscients de la sort que teniu amb els avis,m´agrada que empatitzeu amb nosaltres i ens envieu força.
M´ha agradat molt llegir.vos a totes, teniu molta paciència, la feina que fem és molt important i vull enviar-vos molts ànims!!!!!
Estem en contacte!!!!!!!!!!

.Volia personalitzar però amb tentes que sou explicaré en general:
Veig que moltes feu com podeu amb els marits i la feina perquè tot quadri, jo igual, faig reducció a la feina (sort,sinó em moro!) i el meu marit quan arriba a les 6 a casa s 'ocupa de la nena. La nena nés tà molt del pare, tenen un lligam molt fort pq es veuen moltíssim.
Jo ja la porto a l´escola bressol però només les hores que jo treballo però tinc pensat de deixar-la més hores per poder fer alguna cosa, ja que les hores de l´escola bressol són les úniques que no està amb mi, almenys per tenir el pis una mica net,que tampoc és que hagi brillat mai.
És cert que les que tenim la família a prop i a més no en tenim cap ajuda, fa com més mal perquè dóna la sensació que la gent t´entén menys i creu que en algun moment et deuen ajudar quan no és així. A mi també em va costar d' acceptar la situació, bé, encara em costa, per això vaig decidir obrir el post.
Potser m´havia fet il.lusions que les meves amigues m´ajudarien, sabent el meu cas, i no ha estat axí,he parlat amb elles i s´han sincerat, q ue és difícil entendre la situació, elles tenen avis i jo estic rodejada de veIns amb néts, però els costa veure la mostra d´afecte que comporta rebre unes trucades, tenir un taper pel sopar de la filla,un bon dinar el diumenge, coses senzilles que fan la vida més fàcil, encara que no ho sembli, quan ho tens,és com l´aire que respires, no el trobes a faltar però, ui si no hi fos...
També entenc que ha de ser dur sentir.te anulada per la família perque aquesta ho manega tot...jo ara estic molt acostuamda tenir la iniciativa total de totes les coses que fan refèrencia a la meva filla,però també és cert que no t´'en lliiures, que per Nadal, la parentela et dirà totes les coses que has fet malament durant l any, a sobre...
Agraeixo les noies que heu entrat al post per comentar que sou molt conscients de la sort que teniu amb els avis,m´agrada que empatitzeu amb nosaltres i ens envieu força.
M´ha agradat molt llegir.vos a totes, teniu molta paciència, la feina que fem és molt important i vull enviar-vos molts ànims!!!!!
Estem en contacte!!!!!!!!!!

Re: Manca de suport familiar
Elidé ha escrit:No et creguis Eimy, a nosaltres a vegades ens dirigeixen via Skype![]()
![]()
![]()
Deu anar en la condició d'avi i, tens tota la raó, pot arribar a ser molt dur!Crec que és un problema que va lligat al fet de tenir pocs néts (o només un, com és el nostre cas) i, d'altra banda, no adonar-se que els/les fills/es són adults/es i perfectament capaços/es de prendre les seves decisions. Paciència, diuen que cap als dos anys es calmen una mica (els avis).
Sí Elidé! jo també he pensat que si hi hagués 4 o 5 néts a la família ens deixarien molt més tranquils. El "problema" és que la nostra nena és única néta, única neboda i única néta-neboda (els meus cosins tampoc tenen fills i tinc 2 tietes que estan boges per ma filla). Les mostres d'afecte i d'estimació de les 2 famílies, especialment la meua, és molt satisfactòria i enriquidora per la nena, però hi ha dies que em sento molt oprimida i "xafada". Avui estic bé, després de marxar a fora el meu home, la nena i jo, i de gaudir aquests 2 dies sols estic molt bé. I quan estic optimista veig que l'ajuda que tinc és genial i que per molt empalagosos que siguin, puc comptar amb tots ells.
Molts ànims a totes!!!



- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Re: Manca de suport familiar
L'Ada també és única néta i única neboda, a vegades en sento com si fos la seva germana i no la seva mare


Re: Manca de suport familiar
La meva també és única néta, neboda i cosina!
Re: Manca de suport familiar
Encara no he llegit els comentaris... però nosaltres tampoc no hem pogut comptar amb la família.
La meva viu al costat, però els meus pares tenen quasi 80 anys i les germanes ja tenen prou feina amb lo seu.
La del meu marit està a 1500km, al Marroc.
El que vam fer es intentar compaginar els nostres horaris laborals amb els del nostre fill.
L'entreriusu treballa amb jornada complerta de matí. Tarda lliure
A l'acabar la baixa maternal, jo vaig demanar 1/2 jornada de tarda. Jo me'n feia càrrec al matí i el meu marit per la tarda.
Sobre els 15 mesos vaig haver de tornar a la jornada complerta per pressió de l'empresa
, però tot i tenint dos sous mísers, vam decidir que durant el temps que fes falta contractaríem algú per fer la feina de casa i el dinar. Hem tingut molta sort de trobar algú que ens ha ajudat moltíssim!!!
Pel matí va a la llar de 9 a 12. Jo arribo a les 13 i el nen ja ha dinat, i tinc els nostre dinar pràcticament preparat i la feina de casa feta
Podríem dir que pago a una altra persona la 1/2 jornada que no he pogut continuar fent... però val molt la pena de poder arribar a casa i tenir tot el temps per dedicar-li al petit abans de tornar a treballar a la tarda.
La meva viu al costat, però els meus pares tenen quasi 80 anys i les germanes ja tenen prou feina amb lo seu.
La del meu marit està a 1500km, al Marroc.
El que vam fer es intentar compaginar els nostres horaris laborals amb els del nostre fill.
L'entreriusu treballa amb jornada complerta de matí. Tarda lliure
A l'acabar la baixa maternal, jo vaig demanar 1/2 jornada de tarda. Jo me'n feia càrrec al matí i el meu marit per la tarda.
Sobre els 15 mesos vaig haver de tornar a la jornada complerta per pressió de l'empresa
, però tot i tenint dos sous mísers, vam decidir que durant el temps que fes falta contractaríem algú per fer la feina de casa i el dinar. Hem tingut molta sort de trobar algú que ens ha ajudat moltíssim!!! Pel matí va a la llar de 9 a 12. Jo arribo a les 13 i el nen ja ha dinat, i tinc els nostre dinar pràcticament preparat i la feina de casa feta
Podríem dir que pago a una altra persona la 1/2 jornada que no he pogut continuar fent... però val molt la pena de poder arribar a casa i tenir tot el temps per dedicar-li al petit abans de tornar a treballar a la tarda.

- lismatamala
- :: puça

- Entrades: 31
- Membre des de: dt. maig 10, 2011 1:20 pm
SENSE PARES DES QUE VA NEIXER EL PRIMER FILL
El meu cas es una mica..... no sabria com dir.... De fet,he entrat en aquet foro per veure si algu s'havia trobat com jo.
Aquests es el post que mes si acosta.
Despres de neixer el meu primer fill, vaig sentir el gran amor que sent una mare per un fill, va ser en aquest moment que em vaig plantejar que havien fet els meus pares amb mi????? vaig començar una terapia que encara dura, per refer la meva historia i dins la meva historia estaven els meus pares, doncs be..... quant els vaig fer saber que m'havien fet molt de mal i que ara necessitava repara-lo, vaig d'eixar d'existir. Avui estic sumament feliç perque he preservat el mes important que hi ha la mon, estimar. Estimo als meus fills com ningu mai els podra estimar i si us he de dir la veritat,sort han tingut de no coneixer els seus avis. Encara avui jo els ploro, però ara ja, nomes d'enyorança. Els avis, si, son molt important si els pots tenir aprop i poden fer aquest paper, però sinò.... que hi podem fer.......
REs que quant jo sigui àvia, em menjare als meus nets a petons encara que visquin a 1000 km, sere una àvia tant pesada!!!
I per les que teniu pares que realment farien el paper d'avis super be, felicitar-vos i dir-vos que teniu un tresor, lluny de casa, però el teniu!!!!!!!
cuideu-vos, molts petons i abraçades.
Lis
Aquests es el post que mes si acosta.
Despres de neixer el meu primer fill, vaig sentir el gran amor que sent una mare per un fill, va ser en aquest moment que em vaig plantejar que havien fet els meus pares amb mi????? vaig començar una terapia que encara dura, per refer la meva historia i dins la meva historia estaven els meus pares, doncs be..... quant els vaig fer saber que m'havien fet molt de mal i que ara necessitava repara-lo, vaig d'eixar d'existir. Avui estic sumament feliç perque he preservat el mes important que hi ha la mon, estimar. Estimo als meus fills com ningu mai els podra estimar i si us he de dir la veritat,sort han tingut de no coneixer els seus avis. Encara avui jo els ploro, però ara ja, nomes d'enyorança. Els avis, si, son molt important si els pots tenir aprop i poden fer aquest paper, però sinò.... que hi podem fer.......
REs que quant jo sigui àvia, em menjare als meus nets a petons encara que visquin a 1000 km, sere una àvia tant pesada!!!
I per les que teniu pares que realment farien el paper d'avis super be, felicitar-vos i dir-vos que teniu un tresor, lluny de casa, però el teniu!!!!!!!
cuideu-vos, molts petons i abraçades.
Lis
Re: Manca de suport familiar
Lismatamala, el meu cas és molt similar al teu,tenim moltes coses en comú, no hi va haver bons tractes en la meva infantesa i fent teràpia i molt d´esforç ho he superat.
Ara he après a jugar les cartes que m´han tocat a la vida i a ser molt pragmàtica: el que més mínteressa és fer el millor per la meva filla i saber com mé'n puc anar sortint sense ajut familiar, que per uns motius o altres us passa a moltes. Les vostres intervencions m´ajuden molt.
Una pregunta,
alguna de vosaltres té o ha tingut cangur per algunes hores?? com l´heu trobat? el nen s´hi ha volgut quedar? Gràcies!!!!
Ara he après a jugar les cartes que m´han tocat a la vida i a ser molt pragmàtica: el que més mínteressa és fer el millor per la meva filla i saber com mé'n puc anar sortint sense ajut familiar, que per uns motius o altres us passa a moltes. Les vostres intervencions m´ajuden molt.
Una pregunta,
alguna de vosaltres té o ha tingut cangur per algunes hores?? com l´heu trobat? el nen s´hi ha volgut quedar? Gràcies!!!!

Re: Manca de suport familiar
Jo tinc una cangur que me'ls recull del cole, ara mateix 3-4 tardes per setmana però a époques era tots els dies...
La primera noia la vaig trobar demanant referències a la llar d'infants. Em van posar en contacte amb una noia que hi havia treballat allà al mes de juliol (i per tant el meu mico la coneixia) i va anar bastant bé... Amb l'excepció que em deixava "tirada" quan tenia exàmens a la universitat. Finalment, just abans dels exàmens de juny em va dir que plegava.
Aleshores vaig preguntar a l'escola (el mico ja anava a P3) i una de les profes em va posar en contacte amb la senyora que li anava a netejar a casa un parell de matins a la setmana... desde feia 20 anys. D'això d'aquí uns dies en farà 7 anys i encara està amb nosaltres. Els nens la veuen com una iaia (joveneta, que deu tenir 50 i pico) i se l'estimen molt. Sobre tot el petit, que l'ha coneguda tota la vida!!
Això si, com ella treballa pels matins no hi puc contar més que per les tardes i els dimarts tot el dia. Que sempre és un pal quan els nens es posen malalts - pobrets, només tenen 3 dies a la setmana per posar-s'hi: els dimarts, els dissabtes o els diumenges
(vaja rollo que he soltat, no?)
En fi, a lo que anava, que els meus nens s'hi queden encantats (tot i que prefereixin a la mama, eh?) i que l'escola o la llar són bons llocs per preguntar. Aiiii amb lo fàcil que era dir això!! 
La primera noia la vaig trobar demanant referències a la llar d'infants. Em van posar en contacte amb una noia que hi havia treballat allà al mes de juliol (i per tant el meu mico la coneixia) i va anar bastant bé... Amb l'excepció que em deixava "tirada" quan tenia exàmens a la universitat. Finalment, just abans dels exàmens de juny em va dir que plegava.
Aleshores vaig preguntar a l'escola (el mico ja anava a P3) i una de les profes em va posar en contacte amb la senyora que li anava a netejar a casa un parell de matins a la setmana... desde feia 20 anys. D'això d'aquí uns dies en farà 7 anys i encara està amb nosaltres. Els nens la veuen com una iaia (joveneta, que deu tenir 50 i pico) i se l'estimen molt. Sobre tot el petit, que l'ha coneguda tota la vida!!
Això si, com ella treballa pels matins no hi puc contar més que per les tardes i els dimarts tot el dia. Que sempre és un pal quan els nens es posen malalts - pobrets, només tenen 3 dies a la setmana per posar-s'hi: els dimarts, els dissabtes o els diumenges
(vaja rollo que he soltat, no?)
En fi, a lo que anava, que els meus nens s'hi queden encantats (tot i que prefereixin a la mama, eh?) i que l'escola o la llar són bons llocs per preguntar. Aiiii amb lo fàcil que era dir això!! 
- Santandria
- :: peixet

- Entrades: 268
- Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:31 pm
Re: SENSE PARES DES QUE VA NEIXER EL PRIMER FILL
lismatamala ha escrit:El meu cas es una mica..... no sabria com dir.... De fet,he entrat en aquet foro per veure si algu s'havia trobat com jo.
Aquests es el post que mes si acosta.
Despres de neixer el meu primer fill, vaig sentir el gran amor que sent una mare per un fill, va ser en aquest moment que em vaig plantejar que havien fet els meus pares amb mi????? vaig començar una terapia que encara dura, per refer la meva historia i dins la meva historia estaven els meus pares, doncs be..... quant els vaig fer saber que m'havien fet molt de mal i que ara necessitava repara-lo, vaig d'eixar d'existir. Avui estic sumament feliç perque he preservat el mes important que hi ha la mon, estimar. Estimo als meus fills com ningu mai els podra estimar i si us he de dir la veritat,sort han tingut de no coneixer els seus avis. Encara avui jo els ploro, però ara ja, nomes d'enyorança. Els avis, si, son molt important si els pots tenir aprop i poden fer aquest paper, però sinò.... que hi podem fer.......
REs que quant jo sigui àvia, em menjare als meus nets a petons encara que visquin a 1000 km, sere una àvia tant pesada!!!
I per les que teniu pares que realment farien el paper d'avis super be, felicitar-vos i dir-vos que teniu un tresor, lluny de casa, però el teniu!!!!!!!
cuideu-vos, molts petons i abraçades.
Lis
Doncs aquest cas se sembla molt al meu. Sempre he sentit a dir que quan tens fills entens millor als teus pares. Jo sempre he dit que en el meu cas ha estat tot el contrari, ara que sóc mare no puc concebre l'actitud dels meus pares. Tinc un rencor vers ma mare molt gran i cada dia em molesta més que em truqui o que digui que ve a veure els nens. I si li sumes que ve quan a ella li sembla i quan jo li demano sempre em diu que no, encara m'enfado més. El cas és que jo no sé si seria capaç de dir-li tot el que penso, així que vaig aguantant una situació que em supera dia a dia. I trobo molt trist que ella es pensa que és la millor mare del món i sempre es tira floretes de com hem sortit nosaltres gràcies a la seva educació
En fi, repeteixo, aquest tema m'afecta molt ( i el que no vull és que arribi a afectar els meus fills)Re: Manca de suport familiar
Doncs aquest cas se sembla molt al meu. Sempre he sentit a dir que quan tens fills entens millor als teus pares. Jo sempre he dit que en el meu cas ha estat tot el contrari, ara que sóc mare no puc concebre l'actitud dels meus pares. Tinc un rencor vers ma mare molt gran i cada dia em molesta més que em truqui o que digui que ve a veure els nens. I si li sumes que ve quan a ella li sembla i quan jo li demano sempre em diu que no, encara m'enfado més. El cas és que jo no sé si seria capaç de dir-li tot el que penso, així que vaig aguantant una situació que em supera dia a dia. I trobo molt trist que ella es pensa que és la millor mare del món i sempre es tira floretes de com hem sortit nosaltres gràcies a la seva educació En fi, repeteixo, aquest tema m'afecta molt ( i el que no vull és que arribi a afectar els meus fills)
Aquest text el podria haver escrit jo!! Des que van neixer els meus fills que la relació amb els meus pares (ma mare, sobre tot) s'ha anat en orris. Abans seguia la rutina (total, la meva vida sempre havia estat així) i no n'era conscient de TOTES les mancances (i no parlo materials, eh?) que havia arribat a patir.
Ara, em fa ràbia fins i tot que els faci fotos als nens les 4 vegades que vé (com tu has dit, quan a ella li rota, no quan cal). Desprès es va passejant pel poble explicant lo boníssima avia que és. I el seu net gran és intolerant a la lactosa i encara li compra galetes SENSE GLUTEN I UN OU KINDER PERQUE NO ESTIGUI TRIST!!!!
Tros de *#$!! pot pendre tot el gluten que vulgui, el que li fa molt de mal és la llet!!!!Només un detallet més i paro: el meu petit va ser prematur i va estal molt greu (ella va venir un parell d'hores el primer dia i en els dos mesos que hi vam estar no va tornar). Just abans de l'alta, ens van donar la típica foto de l'hospital que, en el cas dels prematurs, els hi feien un parell de dies abans d'anar a casa. En la seva foto, encara està dins una incubadora i porta una sonda al nas. Per mi és la foto d'un nen meravellós i que està PRECIOS!!! Doncs bé, la meva mare (la seva àvia!) quan la va veure va fer cara d'angunia i la va deixar cap per avall a sobre la taula. Què passa? Si no és un nadó grassonet no és prou bona per ensenyar a les "amigues"???
- Santandria
- :: peixet

- Entrades: 268
- Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:31 pm
Re: Manca de suport familiar
Xana,
el meu peque va néixer sense respirar i el van haver de reanimar. Després el van tenir 3 horetes a la incubadora perquè havia perdut massa escalfor. Ara, 2 anys i mig després la meva mare no se'n recordava que això havia passat i què trista vaig estar i a sobre em diu que no li debia explicar!! Però si ella estava a l'habitació quan vaig arribar sense el nen!! i em vaig fer un fart de plorar cada cop que em trucava algú a preguntar-me com havia anat!!
Però la veritat és que això no és res comparat amb moltes altres coses que em fan sentir molt diferent a la resta de gent. M'he passat la vida lluitant per sentir-me una més.
Buf! quin tema més dur!
el meu peque va néixer sense respirar i el van haver de reanimar. Després el van tenir 3 horetes a la incubadora perquè havia perdut massa escalfor. Ara, 2 anys i mig després la meva mare no se'n recordava que això havia passat i què trista vaig estar i a sobre em diu que no li debia explicar!! Però si ella estava a l'habitació quan vaig arribar sense el nen!! i em vaig fer un fart de plorar cada cop que em trucava algú a preguntar-me com havia anat!!
Però la veritat és que això no és res comparat amb moltes altres coses que em fan sentir molt diferent a la resta de gent. M'he passat la vida lluitant per sentir-me una més.
Buf! quin tema més dur!
- lismatamala
- :: puça

- Entrades: 31
- Membre des de: dt. maig 10, 2011 1:20 pm
Re: Manca de suport familiar
XANA , SANTANDRIA, CORCULLA i totes les mares que la maternitat us ha burxat l'estomag..... em fa mal sentir les vostres paraules perque son les mateixes que les meves ara fa uns 5 any ( quant va neixer el meu primer fill) Gràcies a deu he fet una terapia que m'ha ajudat molt, bé no m'ha ajudat, ha fet tornar a somriure la nena que estava plorant dins meu!!!!! L'altre dia vaig obrir un post a l'apartat de generals ( ABANS I DESPRES DE SER MARE) m'agradaria que hi entressiu,hem estat parlant amb diferents mares d'aquest "dolor" que sent una al cor, quant sent el gran amor que porta una mare al pit, el dolor ve quant et preguntes " i amb mi, que van fer? remoure la meva infancia m'ha fet desmuntar tota la familia, per tornar-la a col.locar, hi ha quin no he sabut on posar-lo i amb moltes llagrimes i patiment, s'ha quedat fora de la meva vida, aquest era el meu pare. Noies les infancies dures, endureixen el cor, però quant neix un fill el cor s'estova tant que no vols mai mes aquestes pedres que pesen tant !!!! ànims a totes i si podeu mireu el post de ABANS I DESPRES DE SER MARES ) sempre ajuda saber que no estas sola en el teu viatge intern.
Una abraçada enorme i per les que teniu uns pares increibles que es perden pels vostres fills, feu-els-hi un munt d'abraçades i mil petons, aixo si que son pares!!!!
Una abraçada enorme i per les que teniu uns pares increibles que es perden pels vostres fills, feu-els-hi un munt d'abraçades i mil petons, aixo si que son pares!!!!
- lismatamala
- :: puça

- Entrades: 31
- Membre des de: dt. maig 10, 2011 1:20 pm
Re: Manca de suport familiar
M'he etivocat, el post es dintre de GENERALS i dintre de tot una mica.
un peto
un peto
Re: Manca de suport familiar
"Jo t'ajudaré en tot el que em demanis, perquè jo sé el que és no tenir ningú que t'ajudi i no vull que tu passis pel mateix".
Aquesta frase ja els hi dic jo als meus fills!! De fet ahir el petit, que té 4 anys, ja em deia que quan sigui gran em portarà els seus bebés perquè jo li cuidi
. I tinc ben clar que haig de arribar amb salud a la vellesa per, si els meus nens em necessiten, estar allà per ells. Pot sonar ridícul (encara són molt petits i vés a saber què voldran fer), però ara mateix és el que quan veig les coses negres em fa tirar endavant!Lo de la meva mare també és egoisme pur i dur. "Gran senyora de casa seva" tota la vida (en somnis, es clar, que som classe mitjana i tirandito), va expremer el meu pare tant com va poder (i tampoc ell era un sant, vamos!) i ara que ell és malalt l'ha fotut en una residència i el va a veure un cop per setmana, una mitja horeta a tot estirar.
Doncs xata, tal faràs, tal trovaras!!!
Re: Manca de suport familiar
Jo de vegades quan vaig tan atabalada que penso que m'estic fent vella a corre-cuita, sempre em dóna per pensar el dia que els meus fills tinguin els seus tot el que m'agradaria ajudar-los, donar per ells tot el necessitin (però sense agobiar-los eeeee
)
Quan la meva filla tenia nou mesets em vaig fer un esguinç a la mà esquerra, el traumatòleg em va dir "o treballes en una fàbrica o tens un bebé" perquè es veu que és una lesió normal en mares amb nens petits que van tot el dia amb els nens, fen coses amb l'altre mà, males postures, etc. La primera setmana només em van posar un embenat però com estava jo sola tot el dia a casa amb la nena i la neteja, la compra, tot.... no se'm va curar i llavors m'ho van enguixar per immobilitzar-ho completament perquè el traumatòleg em va dir que no se'm curaria. Jo no parava de pensar com m'ho faria i el meu home innocent em va dir "tranquila que ara truco a la meva mare que et vingui a donar un cop de ma per les tardes" i sabeu què li va contestar: que no podia, que havia d'anar a ballar country!!!
Una altra vegada que jo encara treballava la nena se'm va posar malalta jo m'anava a quedar a casa i el meu home (no n'apren) em va dir que trucaria la seva mare per portar-li a casa seva i ens va dir que cap problema, que li portéssim que havia d'anar a la perruqueria i que se l'emportaria a fer-se metxes (amb febre i tot durant no sé quantes hores fins que li pugessin les metxes!!!!!), o sigui que vaig faltar a la feina i em vaig quedar amb la nena.
Però vaja que si algun dia em necessita ja sé què dir-li: que tinc country!! O si s'ha fet mal i algú ha d'estar per ella li diré que cap problema, que me l'emporto a la perruqueria

) Quan la meva filla tenia nou mesets em vaig fer un esguinç a la mà esquerra, el traumatòleg em va dir "o treballes en una fàbrica o tens un bebé" perquè es veu que és una lesió normal en mares amb nens petits que van tot el dia amb els nens, fen coses amb l'altre mà, males postures, etc. La primera setmana només em van posar un embenat però com estava jo sola tot el dia a casa amb la nena i la neteja, la compra, tot.... no se'm va curar i llavors m'ho van enguixar per immobilitzar-ho completament perquè el traumatòleg em va dir que no se'm curaria. Jo no parava de pensar com m'ho faria i el meu home innocent em va dir "tranquila que ara truco a la meva mare que et vingui a donar un cop de ma per les tardes" i sabeu què li va contestar: que no podia, que havia d'anar a ballar country!!!
Una altra vegada que jo encara treballava la nena se'm va posar malalta jo m'anava a quedar a casa i el meu home (no n'apren) em va dir que trucaria la seva mare per portar-li a casa seva i ens va dir que cap problema, que li portéssim que havia d'anar a la perruqueria i que se l'emportaria a fer-se metxes (amb febre i tot durant no sé quantes hores fins que li pugessin les metxes!!!!!), o sigui que vaig faltar a la feina i em vaig quedar amb la nena.
Però vaja que si algun dia em necessita ja sé què dir-li: que tinc country!! O si s'ha fet mal i algú ha d'estar per ella li diré que cap problema, que me l'emporto a la perruqueria

Re: Manca de suport familiar
NOies, sou molt bones!!!!
Lismatamala, he vist el teu post, m´hi sento molt identificada i hi he participat!!!!!!
Tema cangur:
A mi em feia molta gràcia que ala meva filla li fes de cangur la mateixa persona que em cuidava a mi quan jo era petita però li ho vaig mig insinuar i es va fer una mica de desentesa. Vaig pensar que millor no insistir,no creieu? aix, és que són una idealista i m´hagués agradat que també tingués relació amb la meva filla, Reconec que em va saber greu.
A l' escola bressol m,´han recomanat una noia de 18 anys però,no sé, no la troeau massa jove per tenir cura dúna nena de 15 mesos? a més, m´han dit que només és per aquest anly, de després se'n va a estudiar a fora. No sé, no pensava que fos tan complicat, tinc la sensació que no sé delegar la feina.
Penseu que visc en una carrer petit tot ple de iaies,i cap no s´ha ofert mai. El meu marit diu que elles ja tenen les seves famílies i ja en tenen prou.
Lismatamala, he vist el teu post, m´hi sento molt identificada i hi he participat!!!!!!
Tema cangur:
A mi em feia molta gràcia que ala meva filla li fes de cangur la mateixa persona que em cuidava a mi quan jo era petita però li ho vaig mig insinuar i es va fer una mica de desentesa. Vaig pensar que millor no insistir,no creieu? aix, és que són una idealista i m´hagués agradat que també tingués relació amb la meva filla, Reconec que em va saber greu.
A l' escola bressol m,´han recomanat una noia de 18 anys però,no sé, no la troeau massa jove per tenir cura dúna nena de 15 mesos? a més, m´han dit que només és per aquest anly, de després se'n va a estudiar a fora. No sé, no pensava que fos tan complicat, tinc la sensació que no sé delegar la feina.
Penseu que visc en una carrer petit tot ple de iaies,i cap no s´ha ofert mai. El meu marit diu que elles ja tenen les seves famílies i ja en tenen prou.
Re: Manca de suport familiar
Jo reconec que he tingut una sort enorme de poder tenir la noia que tinc!!! cada dia dono gràcies per disposar d'aquesta ajuda. Fa de cangur quan està malalt, el porta i el recull del cole, em fa la feina de casa.....
Ara està
i aviat no podré comptar amb ella com fins ara..... Ja us explicaré com me'n surto aleshores.....
La veritat és que és un tema ben complicat trobar a algú de confiança per que es quedi amb els fills. En un poble suposo que resulta més fàcil per que coneixes més a la gent, però en una ciutat ha de ser difícil.
Ara està
i aviat no podré comptar amb ella com fins ara..... Ja us explicaré com me'n surto aleshores.....La veritat és que és un tema ben complicat trobar a algú de confiança per que es quedi amb els fills. En un poble suposo que resulta més fàcil per que coneixes més a la gent, però en una ciutat ha de ser difícil.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |
















