Problemes per dormir per partida doble

[cullareta]

Hola,

Us escric sense anim de trobar una solucio pel nostre problema, ja que ho veig com una utopia, sino per desfogar-me una mica i treure'm durant una estona aquesta frustracio que porto a sobre...

Primer problema: En Julio, 22 mesos. Podem comptar amb els dits de la ma les nits que ha fet del tiron, tot i que hem millorat molt i ara quan es desperta es pq ha perdut el xumet, o te set i de seguida torna a dormir. El seu problema es adormir-se al vespre. No hi ha manera de que s'adormi tot sol. I es mes, cada dia triguem gairebe 1h per que s'adormi. No importa si ha fet 3h de migdiada, si ha fet 1h o si no ha dormit, si s'ha aixecat a les 7 del mati o a les 10... cada dia la mateixa historia. En canvi, al migida, no triga ni 5 min en adormir-se...

Segon problema: La Carlota, gairebe 5 mesos. Nomes es dorm amb la teta. De dia no dorm gens. Nomes s'adorm a la teta i quan la intento posar al llitet es desperta. Inclus posant-la al meu llit es desperta als 5 min. A la nit s'adorm cap a les 9h30 despres de 40 min de teta i dura 5 o 6h. Quan es desperta la passo al meu llit i va fent teti intermitentment fins que ens aixequem.

Amb aquest panorama, cada dia ens donen les 11 de la nit i el Culleret i jo encara no hem sopat. Ens sentim fustrats i esgotats i de mal humor....

Algun consell????

[lila]

Doncs jo estic si fa no fa en la mateixa situació que tu, si bé la petita encara no ens dorm més de 2 hores seguides i la gran es desperta un o dos cops i també s'adorm com el teu, relativament ràpid...

...només et puc dir que paciència, que tot passa i no ens n'adonarem i els nostres fillets ja seran grans i no n'haurem gaudit prou per culpa de les nits... jo no faig més que mirar la gran i pensar que el temps m'ha passat volant, preguntant-me on queden totes aquelles nits que es passava despertant-se cada hora...

certament, tot passa, i cal saber disfrutar de les coses positives i relativitzar les negatives...

[angelina]

Ostres cullareta jo la solució no te la poc donar però compateixo amb tu (o com se digui) el Walid no se sap adormir sol,no hi ha manera!!! cada nit es un xou, plors o millor dit gemecs es rosega el dit i no para de fer pataletes, aixi cada dia (be aquesta ultima nit s¡ha adomit com un nen gran!!! però es pura anècdota, no passa gaire sovint... o quasi mai...) i es desperta a les 4 amb gemecs altre cop, i ostres per adormir-lo o be li faig un bibi o be l'enganxo a la teta.. sinó no hi ha manera ...( i de cara a l'estiu el voldria destetar, i no vull q tingui la costum de teta per dormir, sinó per plaer...)però quan es desperta al mateix temps que la inès es un problema!! La migdiada el poso al seu llir remuga 5 minuts i cau kao!!!

És cert que amb la Inès per ara no tinc gaire problema, de dia es bastant tranquila, si ens veu al seu voltant i li anem dient cosetes va aguantant (entre tomes 2-3h) a les 12 fa una migidadeta d¡unes 3h i després ja es fa una mica més la dificil, però la veritat en aquest àmbit no em queixo! i després a les 21h dorm per la nit fins les 4-5 o 6 depén del dia, de si es desperten l'un a l'altre... i després cada 2h.

La veritat es que veient com esteu/estan altres mames dobles i simples doncs m'adono que les coses van bastant bé i dormim "bastant" però a vegades quan en senti un remugar el primer q faig es pensar aiii que sigui ja el mati... però vaja que ja passarà.
El que passa que el que més em preocupa es saber que li perturba el son d'aquesta manera, te malsons? angoixes!? abans dormia genial de 20h a 8h! fins l'estiu passat, llavors va ser terrible, calorades queixals sortint... no erem a casa... etc etc... al tornar va costar de tornar a lloc però es va reestablir el vam posar a la seva habitaciḉo sol i dormia genial, es despertava amb set o amb alguna mala-posició i en 2 minuts estava tranquil... la migdiada la feia sense remugar i a la nit només calia q em poses al costat del seu llit i li cantes 4 cançonetes! i als ultims mesos del'embaràs van tornar a apretar els queixals i ja hi som altre cop, vaig acabar instalarnt-me un llit a la seva habitació panxa amunt, panxa avall... i després li costa un munt tornar a la "normalitat" i de moment encara l'estem tantejant... fins i tot l'he portat a la nostra habitació pq anar d'una habitació a l'altre amb els dos remgant... ara ja estic pensant en tornar-lo a posar a la seva aviam si tornem a la calma abans de la tempesta de l'estiu

ja anirem explicant!

[Carme74]

Per començar jo et recomanaria en la mesura del possible, que sopeu els tres junts!! A nosaltres també ens frustrava molt això d'estar sense sopar fins a les 11 tocades. Si sopeu aviat i junts, podeu encarar amb millor humor l'estona que us toca passar en acabar.
A nosaltres ens ha costat horrors que les nostres nenes s'adormissin a la nit. Contes, carícies, cançonetes i paciència!!! Fins que poc a poc les coses van millorant i l'estona d'adormir-se és cada cop més curta. Ara ja són grans (6 i 3), però les rutines de dormir continuen molt marcades.
Molts ànims!!

[MARUXA]

Hola Cullereta,

Nosaltres també estem igual... El nostre Roger s´adorm a la teta i es desperta un mínim de tres vegades (faig una festa quan només es desperta 3 cops). Molts ànims... es duríssim viure sense dormir, però crec que no hi podem fer res... nosaltres hem intentat de tot (excepte l´Estivill) remeis homeopètics etc, però res, finalment ja estem resignats, ja canviarà.

Ahir, vaig llegir en aquest post viewtopic.php?f=17&t=12198&start=780 la declaració de una mami (la puc puc) que ens donava ànims ja que el seu fill ja dormia i que realment arriba el dia en que això passa i dormen tota la nit... em vaig emocionar i tot, hi ha llum al final del túnel!!!

En fi, que molts ànims, només un apunt, com t´han dit les companyes pot ser os aniria bé sopar plegats no? nosaltres també ho fem així, ja ens hem acostumat a sopar en horari "britànic" tot i que a les 10 jo ja torno a tenir gana jajajajjaa! (estil Hobbit).

Espero que aviat poguem obrir posts per donar ànims a altres mamis indicant que els nostres nens fan nits senceres de forma habitual

[entrerius]

Cullereta, et podria explicar que més o menys estic com tu.... però avui estic filosòfica i tinc ganes de dir-te que tot el que no puguis "acceptar" serà font de frustració i no et deixarà ser feliç.

Accepta la situació tal com és i intenta treure-li'n profit. Tot a la vida és transitori, i de tot se'n pot aprendre. Totes les situacions poden ser positives o negatives... tot depèn de com tu les vegis.

Adaptar-se als canvis i ser flexible sempre és una molt bona opció de supervivència, i tenir fills és un gran canvi.

[angelina]

Ahh cullareta nosaltres tb sopem "junts" o al menys tots som a taula al mtx temps i no el poso a dormir fins q tots hem acabat de menjar

[cullareta]

Gracies noies pels anims. Probarem avui aixo de sopar tots junts. A veure com ho quadrem tot plegat... per cert, a quina hora poseu a dormir els vostres peques?? Els de l'edat d'en Julio mes o menys....

[angelina]

jo voldria q s'adormís abans... però a no ser q estigui molt cansat com mes d'hora mes guerra! aixi q espero q estigui "cansat"... sobre les 22h a vegades se'ns fan les 23h o més!!! i això q a les 8h ja estem en peu! i la migdiada a vegades es llarga però a vegades es una mini mini migdiada!!!

[Nuri g]

Hola

Jo aniré a contracorrent, però vull explicar-ho.

Jo et recomano el llibre "Guia practica para tener bebes tranquilos y felices" de la Tracy Hogg.
En el mon de la son només es coneixen dues tendencies: l'Estivill i la Rosa Jové. L'Estivill proposa un metode conductivista amb base de provocar el plor controlat i la Rosa Jové parla de l'evolució del son.

L'evolució del son va +o- així:

Dels 0 als 3 mesos els bebes no diferencien el dia de la nit, reparteixen el son durant les 24 hores del dia. Tenen cicles de 40-50-60 minuts amb 2 fases (REM (60%) i profund (40%)) Necesiten menjar durant la nit per perill d'hipoglucemies.

Dels 4-7 mesos, comencen a diferenciar el dia i la nit. Els cicles de son es comencen a allargar: 80-90 minuts i adquireixen més fases (fase somnolencia, son lleuger, son profund (70%), fase REM) Encara necesiten menjar, però molt menys.

Dels 8 mesos a 2 anys: Etapa inici maduració del son. Hi ha canvis emocionals, fisics, del llleguatge, rabietes...
Ja no necesiten menjar

Dels 2 anys als 6 anys: Etapa final de maduració del son. Despertars nocturns esporadics. Maduració personal a tots els nivells.

Per això mateix els despertars que tenen els bebes i els nens estan totalment justificats, no dic pas el contrari, però crec que SI hi podem fer alguna cosa.

Jo no estic d'acord ni amb l'un ni l'altre. Deixar plorar els bebes a proposit em sembla cruel, i en contra, no fer res (potser la paraula seria acompanyar), em sembla absurd, perquè crec que els problemes de son dels bebes són causats (o com a mínim, incentivats) per errors dels pares.

Jo sòc la primera que reconec que m'he equivocat. Faig pit i creia fermament que era un gran invent, el meu fill queia rendit als meus encants... ja,ja,ja... Però no, va ser un miratge... Ara trigo moltissim a fer-lo adormir. Com tu, tardo 40-50-? minuts a dormir-lo amb el pit. I cada vegada que es desperta, torni, pit... i la majoria de vegades no són per gana... llavors, perquè es desperta? Per costum. A la nit, mig grogui, no et pares a observar el bebe, ni els seus plors... agafes la solució fàcil: li dono la teta i segur que s'adorm.... funciona un temps fins que te n'adones que ja no ho és.
Com sortir del cicle viciòs? Llegueix la Tracy.

Que és el que proposa la Tracy Hogg, que implantis rutines i apliquis metodes per problemes concrets (despertars per costum, rituals per anar a dormir...) El llibre explica com ensenyar als bebes a dormir sense "opoyos" com el pit, el xumet, braços... i no només explica com sino que explica les causes que provoquen molts dels despertars. I si no es resolen aviat (durant el primer any de vida) es converteixen en problemes dificils de solucionar, perquè llavors els nens ja entenen la relació causa-efecte.

Bé... jo et recomano el llibre... no sé si et podrà ajudar amb en Julio, però segur pel cas de la Carlota.

[Carme74]

Jo tampoc no vull creure que els problemes de son de la meva filla siguin incentivats pels meus errors. Una nena que es despertava un munt de cops a la nit, amb plors i gemecs, mig adormida i aterrida, no era per estar prop meu sinó perquè alguna cosa l'havia fet despertar abans, no?

[Nuri g]

Segon problema: La Carlota, gairebe 5 mesos. Nomes es dorm amb la teta. De dia no dorm gens. Nomes s'adorm a la teta i quan la intento posar al llitet es desperta. Inclus posant-la al meu llit es desperta als 5 min. A la nit s'adorm cap a les 9h30 despres de 40 min de teta i dura 5 o 6h. Quan es desperta la passo al meu llit i va fent teti intermitentment fins que ens aixequem.

Et dono alguns consells per intentar millorar les migdiades:

- Quan dormis la nena al pit, no deixis que es quedi totalment adormida als teus braços. Quan la vegis bastant grogui, posa-la al bressol i de seguida que puguis li comences a donar copets (lleugers) a l'esquena o al cul... encara que obri els ulls (uns moments), tu segueix fins que s'adormi del tot. Potser les primeres vegades no funcionarà, i es desvetllarà, però d'en mica en mica associarà el bressol a dormir. (A mi també amb passava, no durava més de 10-20 minuts i he aconseguit que hi dormi)

- Intenta marcar unes pautes per les migdiades, amb 5 mesos poden aguantar 2 hores entre dormida i dormida. Hauria de fer 3 migdiades al dia... si les fa bé, segur que no trigués tanta estona a adormir-la a la nit ( jo encara no ho he aconseguit...)

Ànims!!!

[Nuri g]

Per costum? El nen no vol despertar-se ni fer pit, però nosaltres li hem acostumat a que ho faci? Doncs no, en absolut, no és per costum. Es desperten per comprovar que no estan sols enmig del no-res i que sa mare és allà i vetlla per ells. És innat, no és cap costum imposat per les mares, ho porten escrit al gens i és el que ha permès la supervivència humana durant segles.

Tens raó, el principi es desperten per supervivència... els primers mesos es totalment necesari.
Quan parlo de costum em refereixo a una altra cosa. Exemple: Una nit el bebe es desperta perquè s'ha fet un pet ( a mi m'ha passat), no té gana, però li afereixes el pit per adormir-se... si la nit següent també es desperta, perquè ha sentit una fresa, i li tornes a aferir el pit... potser que a partir de la tercera nit es desperti sol (per costum) perquè el tornis a adormir amb el pit... i no ha passat res de res...

No és cert, i ho he pogut comprovar amb el meu primer fill, que ja té 5 anys i pot dormir perfectament d'una tirada al seu llit després d'haver fet collit i xumet durant molt de temps. Tot passa, només hem de deixar que les coses facin el seu curs, i punt. I què passa si els nens entenen la relació causa-efecte? Precisament és el que han d'acabar entenent!! "Ja no cal que em desperti buscant la mama perquè ja sóc plenament conscient que la mama és aquí i ja sé que no em pot passar res". Cal anar-los imbuint contínuament d'aquesta relació causa-efecte, perquè al final arribin a la conclusió que ja poden dormir tranquils. Però és qüestió de temps, i prou. No siguem impacients, tot passa.

A veure... no dic pas que sigui un problema sense solució. Simplement que quan un nen no sap adormir-se sol o té un hàbit, és molt dificil de fer-li canviar. El metode de la Tracy consisteix precisament en donar confiança i seguretat al bebe perquè es pugui adormir sol i aprengui a relaxar-se.

Quins problemes de son? Un nen de l'edat del seu fill que es desperta per voler pit no té cap problema de son, cap ni un. En tot cas el problema de son el tenen els pares, que els ha tocat viure en una societat en què l'endemà s'han de llevar d'hora i treballar, però el seu nen? El nen no té cap, de problema de son.

Quan dic "problema" és una manera de generalitzar....
Que entens per voler pit? Jo entenc que el pit es alimentació, consol, seguretat.... però no la única manera de relaxar-se que té el meu fill. Si a la nit plora per gana, dona-li pit, sens dubte.... però si vol pit perquè no sap com adormir-se...doncs no.

Per tant si totes aquestes propostes de la Tracy Hogg aquesta parteixen de la base que 1) un nadó que es desperta per la nit té problemes de son i 2)que a més els despertars no són naturals sinó que són imposats per costum (???), ja podem plegar veles, perquè a partir de plantejaments erronis només es pot arribar a conclusions errònies.

Perdona, no m'he explicat prou bé. El son és evolutiu i els bebes es desperten per diferents raons. La Tracy planteja que els primers mesos no sabem interpretar prou bé els senyals i les necesitats dels bebes i actuem utilitzant una solució fàcil que amb el temps es converteix en una mala solució... (aquí no generalitzo... a algú li anirà bé i altra gent no)

[angelina]

crec que els problemes de son dels bebes són causats (o com a mínim, incentivats) per errors dels pares.

Quins problemes de son? Un nen de l'edat del seu fill que es desperta per voler pit no té cap problema de son, cap ni un. En tot cas el problema de son el tenen els pares, que els ha tocat viure en una societat en què l'endemà s'han de llevar d'hora i treballar, però el seu nen? El nen no té cap, de problema de son.

Aixi jo de problema de son no en tinc cap pq no treballo ara seriosament es cert que m'agobio menys (suposo!!!) sabent que l'endemà em podré "reposar" que si hagués de llevar-me a les 6-7 o 8 per anar a treballar!

Nuri g jo tampoc penso que "tinguin problemes de son per costum". Segons la meva experiencia esclar. Veuràs el Walid dormia molt i molt bé, feia despertars, menjava i altre cop a dormir... mica en mica va anar allargant i de 3 mesos a 6 mesos feia nits llarguissimes em preocupava i tot!! No feia 3 migdiades sino una petita al mati 20 minutets i una a la tarda 1h30+- (igual que la inès aproximadament) als 6 mesos vam tenir un petit descontrol amb la sortida de les 1es dents, es va arreglar ràpid fins l'any que van atacar els queixals... un cop sortits tot va anar tornant a l'ordre normal (va costar uan mica, establir utines de nou etc etc... i ara fa poc va tornar a passar un cop mes amb els queixals i comença a arreglar-se.
De bebe l'adormia a la teta i dormia hores i hores enganxat, nit i dia (algunes migdiades) però desrpés quan més gran li vaig "demanar" de3 dormir al llit cap rpoblema, certament no s'hi sabia adormir sol, però li vaig ensenyar, el vaig acompanyar (potser et sembla poc util però a nosaltres ens va anar bé) vaig passar 15 dies de nits horribles, si, però després el tenia en braços li cantava 3 cançonetes i posar-lo al llit mig adormit com dius tu i ja s'adormia sol... ara tornem a començar amb aquest procés... mica en mica les nits van millorant...
Amb això et vull dir que cada nen es diferent i les necessitats que tenen no son iguals, quan el meu fill es desperta bramant amb una angoixa terrible, dubto que sigui pq vol unicament teta per fer-lo dormir... pq ja dormia abans de tenir aquesta terror!
Avui precisament tenia reuni´o amb els especialistes que segueixen el Walid i ens ha explicat que molts nens es desperten la nit, no per assegurar-se que els papes son al seu costat sinó per dir ehh que soc aqui estic bé. vaja que no vol dir que sigui el teu cas ni el meu ni el de la cullareta o la goga o qui sigui, però que no podem generalitzar el son dels nens en la jové, l'estivill o la tracy (era aquest nom, oi?) Cada nen te pors diferents i necessitats diferents (ja sé que soc pesada, però es imporatnt, i tu mateixa has dit q encara no has aconseguit establir una rutina de son, per cert quina edat te el teu bitxo?)
En canvi la Inès des del primer dia va haver d'adormir-se sola, va haver de fer UVA a la mater i s'¡hi havia d'estar 3h seguides, durant 3 dies i no va pas anar bé... arribant a casa vaig intentar que no s'acostumés a adormir-se al coll o la teta... i tot i aixi no en sap no es sap aodrmir sola al llitet (be a la nit si) i per tant no l'he acostumat a dormir enganxada a la teta o almenys Encara no
Enfi que no vegis aquest text com un atac (per si de cas ) simplement que es cert q es dificil entendre el pq d'aquestes supèr-nits que tenim o hem tingut!
Espero de totes maneres que la cullareta pugui treure algun bon consell i que li serveixi en tot això que ens has explicat que també es interessant saber punts de vista diferents i jo aquesta Sra. encara no n'havia sentit parlar, es cert q la Jové, l'estivill i el Gonzalez son els mes coneguts a nivell d'educació dels peques, però segur que n'hi ha molts més amb teories ben interessants!

[cullareta]

Espero de totes maneres que la cullareta pugui treure algun bon consell

I tant Angelina que trec algun bon consell!! De moment aq nit ja hem implementat el sopar tots junts a les 20.30h i a les 21.55h ja haviem sopat tots i en Julio ja dormia. La veritat es que ajuda el tenir l'estomag ple per enfrontar-se al moment de portar al llit a en Julio. No hem trigat ni 10 min (aixo si, m'he hagut de ficar al llit amb ell ).

En quant als llibres que mencioneu.... el tinc TOTS i sincerament, algunes coses de les que diuen pot ser son certes pero d'altres que serveixen simplement per vendre exemplars i ja esta.... poder soc jo que no "se llegir be" pero vaja, a mi no m'han donat cap solucio....

Despres volia puntualitzar unes coses: a mi JA no m'importa que en Julio es desperti un parell de vegades a la nit xq s'adorm deseguida o be es fica al nostre llit i continuem tots dormint. Ja ho tinc assumit i no em suposa cap problema. El que mes m'estressa es el que li costa adormir-se...
En quant a la Carlota, de dia no dorm gaire (avui pero ha fet una excepcio) pero tampoc ella esta neguitosa o irritable, pel que entenc que es una nena de dormir poc. I em sembla q no ho vaig dir pero no hi ha manera de que agafi el xumet....

Us deixo vaig a dormir, que em fa falta

[Nuri g]

Angelina, tu ho dius molt bé.... no tots els nens són iguals, ni els pares tampoc. Jo només volia dir que les solucions no són les mateixes per tothom... a uns nens i pares els hi anirà bé acompanyar el procés i altres no. Volia mostrar una altra opció...

PD: I el problema el tenen els pares...(Goga, si jo ja et dono la raó) però tot acaba passant factura, i els nens se n'acaben adonant i patint també (nervis, desesperació, frustració...). Perquè malauradament si s'ha d'anar a treballar.

[MARUXA]

Cullereta,
El Roger normalment, decideix quan s´en va a dormir, normalment entre les 8.30-9.30h, apaga llums i diu "a nuní!" i ja està ell solet va "tirant" cap a la seva habitació. Però això de l´hora d´anar a dormir dels nens, crec, depen molt de la dinàmica del dia, de les migdiades que hagi fet, de l´hora que està acostumat a anar a dormir...

Jo també he llegit el llibre de la Tracy però crec que vaig fer tard per aplicar el seu mètode, el meu nen ja tenia un any...

[Salander]

Doncs el meu ha donat tota la raó a la Rosa Jové. No hem aplicat cap mètode concret i en poques setmanes ha passat de despertar-se 4 o 5 cops les bones nits (8 o 10 les dolentes) a 1 o com a molt 2 cops (i una nit en que no es va despertar ). I això ho ha fet ell solet ja passat l'any, cap als 13 mesos. Ah, i tampoc fa migdiades llargues ni les ha fet mai, simplement no van amb ell.

Dit això, que cadascú dormi com millor pugui i a veure si els germans es coordinen una miqueta i us deixen dormir!

[angelina]

Nuri G que jo no he dit que no tinguessis raó eh! ni res sinó que he doant la meva opinió... aviam si totes plegades podem dormir millor!!! uff jo que deia q no m'estressava tant pq l'endem,à no treballo i que dormiem relativament bé... aquesta nit la inès s'ha despertat a les 12 just quan anava jo al llit, a les 3 a les 5 i a les 8!! brffff i el Walid ems embla que ha tingut mal sons pq no parava de remugar, normalment posant-lo al meu llit s'arregla... però avui res de res seguia remugant i girant i nose que carai feia però quina nit nenes! bé espero que noe stigués tinguent malsons i no s'ho hagi passat gaire malament , ja farem una bona migdiada! Ara que s¡ha despertat fresc com una rosa el tio eh!! si esq tenen uina energia aquests bitxos!!!!!!!!111

[entrerius]

Cullereta

Sembla mentida com un petit canvi d'hàbits familiars pot deixar fluir la resta. És qüestió d'adaptar-se a les noves circumstàncies i vet aquí el resultat.

El tema del son, els hàbits, els mètodes....... tal com moltes de vosaltres comenteu, tots som diferents: el nen, el pare, la mare...... tots tenim una forma de funcionar i és el conjunt de la família qui fa que les coses vagin d’una manera o d’una altra.

Jo sóc molt activa pel matí, però a la nit estic que no m’aguanto.
L’entreriusu al matí li costa molt arrancar, i en canvi a la nit està ple d’energia.
El petit de casa fa migdiades molt llargues, però a la nit es desperta cada 2x3. Li costa adormir-se i és molt matiner.

Com lliguem tot això, amb la feina i la vida familiar? Segurament la solució no me la donarà cap mètode. Hauré de fer el “mètode família entrerius” que possiblement sigui el més adient per la nostra situació.
Els llibres van be per informa’t, treure coses d’aquí i d’allà, i adoptar les que creguis que et poden anar be a la teva vida “real”, al teu dia a dia.
No crec que els “mètodes” per la senzilla raó que no som màquines. No podem funcionar amb llibre d’instruccions per que som humans. El nostre funcionament és molt complex i té moltes variables i les possibles “causes-efectes” son infinites.
No sabem encara com funciona ni el 10% del nostre cervell, no sabem com interaccionen la part racional i l’emocional.... no en sabem pràcticament res!
Això sí.... som experts en crear-nos necessitats, en generar incertesa, angoixa, ansietat, en tenir l’autoestima pel terra i en anul.lar els nostres instints.

Penso que el que hauríem de fer és escoltar més la nostra família i confiar més en nosaltres mateixos.