Mou els braços i fa coses que el posen nerviós

[xaia]

Hola,

El meu nen de 5 mesos és molt demandant, des de fa un mes o així, de tant en tant, sobretot quan es cansa del que fa (dormir, jugar,...) mou els braços amunt i avall amb força i cada cop els va movent més fins que es posa histèric i plora. De vegades ho fa a la nit quan l'intento dormir i, clar no es relaxa. Si li aguanto els braços per evitar que vagi a més o es faci mal (per exemple quan el vesteixo després del bany ho fa molt i clar, es fa uns cops a panxa i fetge que preocupa), doncs si l'intento parar agafa berrinche i és pitjor.

Altres coses que fa: és frega els ulls i orelles amb força quan té son, inclús quan ja està mig dormit i si no el paro es desperta, després del bany es grata la panxa i braços...

Tot plegat crec que són nervis però voldria saber si a algú mésli passa o li ha passat i què feu quan fan aquestes coses... i sobretot si al crèixer els hi ha passat o si han seguit fent-ho i/o sent nerviosos.

Una altra cosa que fa: mira els llums fixament i els hi riu... això ho fa des de petit però és que em preocupa perquè ho fa encara que estigun apagats! Molt normal no és, no?

[onze]

Hola Xaia,

el meu nen té més o menys el mateix que el teu i també fa això de moure braços i cames amunt i avall com un boig, i s'excita molt quan ho fa. Ho fa molt després del bany perquè diria q és un moment q ja està molt cansat i té ganes de cereals i a dormir. El problema és q es posa més nerviós i acaba plorant, pobre. Jo el q intento és relaxar-lo cantant-li cançonetes o distreient-lo amb alguna joguina pq si li agafo els braços és pitjor, com amb el teu. Hi ha dies que funciona, i hi ha dies que no.

El que també fa és això de fregar-se els ulls i la cara, i si té el xumet o el que sigui a les mans, s'ho refrega per la cara q de vegades li he de treure o es faria mal. I sí, sí, ho fa quan està a punt d'adormir-se i es desperta. és com si es boicotegés a sí mateix. Aquí de vegades l'agafo en braços per calmar-lo, de vegades li faig shhhht-shhhht a poc a poquet, li poso la mà a la panxa... no sé, intento que es relaxi.

El que li passa al meu és q cada vegada és més viu, veu més coses, ho vol agafar tot, no para mai quiet, esta descobrint moltes coses i clar, no deu ser fàcil desconnectar. Per exemple, ja fa la croqueta i cada vegada q el poso al llitet, es vol girar per fer-la, com si tingués una molla q el fes girar-se cada vegada q l'estiro. Al principi el tornava a posar de cara, ara ja el deixo fer pq així s'adorm abans.

Com veus no tinc cap solució, però certifico q el teu fill no és l'únic hiperactiu del forum!!
Ah, i m'ha fet mooolta gràcia q miri les llums i rigui, jajaja, el meu de vegades es pixa de riure mirant a l'infinit, i no saps què li passa. Però vaja, mentre riguin, ja està bé.

[marranxeta]

Hola Xaia, ja et dic que no ets la única amb un nen nerviós. El nostre mou els bràços que sembla un ventilador i només té tres mesos però és que de ben ben petit ja ho feia... A vegades amb el sac del cotxet li posava ben apretat pq no es pogués moure....

Ara últimament el que fa quan el posem al moisès i vol agafar el son és empotrar el cap com si se'l volgués posar bé, però li acaba caient... Sóc especialsta en fer invents pq se li aguanti a la boca, però es mou tan que me'ls desfà tots...

I amb el cotxet he de vigilar molt quan moc l'ança perquè de sobte hi posa el braç pel mig i li faria mal... La nena no m'ho havia fet mai això...

Total que com li dic jo: és un estressat i la veritat a mi també em costa calmar-lo... Ah i ja no parlaré de quan em busca el pit, que ho fa moure tot, sembla posseït el tiu.. Té un excés d'energia.

I també riu molt, tant que quan menja, sobretot pit que ara ja em costa més perquè de seguida me'l deixa anar, no el puc mirar. Si el miro ja l'he fotut perquè se li obre la boca, em fa una rialla i se li escapa tota la llet pel costat o sigui que em faig la longuis i miro de no creuar-hi gaire mirades, jeje....

[mireiafor]

Hola noies, jo havia sentit que amb nens més petits els dóna seguretat estar en un espai semblant a quan estaven a dintre de la panxona de la mama que estan en un espai petit ben arraulits, i per això quan els nens es posen molts nerviosos els emboliquen en una tovallola de forma que no puguin moure braços i cames, i es calmen de seguida, fins i tot es queden adormits. A uns amics meus els hi van fer, eren pares primerencs i estaven desesperats perquè la nena no parava de plorar i al final es van pensar que potser li feia mal alguna cosa, la van portar a urgències, la infermera els hi va embolicar en una tovallola i la nena es va relaxar en un moment.

El que passa és que aquest mètode, igual que posar-los al costat d'un soroll semblant al que senten dintre de l'úter matern (hi ha vídeos de com els nens es queden adormits sentint la rentadora, un assecador, o l'aixeta bern forta), doncs com us deia aquests mètodes sempre els havia sentit per a nens menors de tres mesos

[lila]

La meva gran, quan era petitona, també devia moure molt els braços i les cames, perquè recordo que amb el meu marit sempre dèiem que teníem una filla-ventilador... però no recordo quan ho va deixar de fer... ara és força tranquil·leta.

[esquitx]

El meu també ho fa, té 16 mesos i ho ha fet sempre, a vegades es deixa la panxa com un mapa de tant gratar-se i s'apreta la panxa, es pica el cap amb les seves mans o amb objectes, es frega els ulls que sembla que se'ls hagi de treure o es posa el dit a l'ull directament, les orelles se les estira i se les cargola que a mi em fa mal de veure-ho...i una temporada li va agafar per serrar les dents i fer com si tingués un atac de ràbia. A mi també em va preocupar i li vaig comentar a la pediatre i em va dir que tranquila, que era normal, és una forma de canalitzar els sentiments, bons i dolents. Segur que quan està content també és molt expressiu. A mesura que es fan grans i apareix el llenguatge aquestes coses van marxant pq ells aprenen com expressar el que senten,
com solucionar-ho? Nosaltres quan fa qualsevol d'aquestes coses li intentem agafar els braçets i que s'acarici o ens acaricii a nosaltres, fer-li petons, abraçar-lo, o sigui fer el contrari del que fa ell, i sobretot li diem: "tranquil, no passa res, ja sabem que ens estàs intentant comunicar alguna cosa i no t'entenem però aviatt ho podrem fer", o bé li cantem alguna cançó que li agradi o intentem distreure'l amb alguna cosa.
Si has d'estar més tranquil.la li fas la consulta al pediatre però és normal, sobretot amb nens moguts i inquiets.

Ah!! Lo dels llums, ara ja li ha passat però el nostre fins hi tot hi xerrava!!! Hi tenia devoció total. a vegades anavem a algún lloc i passava de les persones però en canvi reia i xerrava amb els llums!!! La veritat, és que nosaltres tampoc ho enteniem, no sé que es deuen imaginar que és...
de veritat que el teu cas m'ha fet pensar molt amb el nostre, ja veus, els patrons de conducta dels nens es repeteix.

[emanens]

Xaia la meva peque fa tooooooooot i exactament lo mateix que has explicat, jo diria que poc o molt ho fan tots, excepte aquells nens que són molt tranquils!!!ella tambe és bastant nerviosa

[xaia]

Onze quina gràcia que facin coses tant semblants. El meu també fa croquetes a la nit, és com si de cop recordés que ho sap fer i ho fa. El meu també mira l'infinit... o al costat d'on sóc jo sense que hi hgi ningú i riu... el meu home diu que veu esperits (és que el sexto sentido ha fet molt mal, jeje).

marranxeta Amb 3 mesos ja ho fa? M'he pixat de riure amb ho de que riu amb la boca plena i se li escapa tot, jeje...

lila Així ho va deixar de fer? ufff almenys hi ha una esperança

esquitx Ja li vaig preguntar al pediatre però va dir que era nerviós i quan jo vaig insistir va dir que era que volia braços... en fi, el meu en ha volgut i tingut molts braços des del 1er dia, i sé que no és això. Després de llegir-te m'he fixat i ho dels braços moltes vegades ho fa quan està content o vol alguna cosa... així que el teu pediatre tenia raó, és una manera de comunicar-se. Ara, va tot esgarrapat, fins i tot a les orelles... he de tenir-lo mb una manicura perfecta i hi ha dies que ni així.... el meu també parla amb els llums i els hi canta... és amb qui més xerra.... la meva mare per relaxar-lo fa un tour per tots els llums de la casa i després el dorm de seguida!

emanems Ens anem trobant... si, ja veig que no és el meu nen sol i em consola... mal de muchos.... jeje

Gràcies a totes per respondre.

[shila]

Hola noies,

quin fart de riure que m'he fet amb les coses que expliqueu.
El meu peque avui fa 1 mes, i des de sempre, ja a l'hospital, que movia els braços amb molta força. La meva mare em va dir que li preguntés al pediatre si això era normal... jo, per vergonya, no li vaig preguntar res.
A més, quan està mamant i arriba a la llet del final (o potser és que ja no raja més llet) es posa fet una fera amb la teta a la boca i l'estira i fa com uns gemecs com si estigués posseït, pobret meu!!!
Ell també s'esgarrapa la cara i s'estruja les orelles... no sé com no s'ha fet mal als ulls.
Durant les classes pre-part, la comadrona ens va explicar això que una de vosaltres ha comentat, que l'emboliquem amb una bressadora. El meu marit ho fa quan està molt nerviós i no s'adorm. Li posa els bracets a dins i, ràpidament, l'embolica apretadet (sense passar-nos, eh?) i es queda relaxat en uns minuts. A vegades s'adorm passats 15 segons.
Una altre cosa és que li costa molt dormir... fins i tot quan està mort de son.

Això ho hauré de buscar bé, ja que m'han dit que tots aquests mètodes tant famosos per dormir... no es poden fer servir fins més endavant.

Noies, tenim uns nens mogudets, mogudets... però oi que són els més guapos del món?

[Abril*]

Hola xaia!

El meu Adrià deu ser cosí - germà de l'Aran, fa el mateix amb els braços i també li fascinen els llums!!! que fort quan t'he llegit he flipat!

El primer cop que ens vam fixar, va ser a casa de la meva avia que te una làmpara d'aquelles d'aranya, i vam pensar que li feia gràcia al ser tan aparatosa, però no senyor els alògens de casa nostra le pirran, i sí també apagats els mira i riu! és ben curiós!

Lo dels braços no acabo d'entendre perquè ho fa, les situacions són molt diverses, quan està content...., quan s'està enfadant...., un dia surtirà volant tan agitar-se, i ara a més dels braços mou els canells i sembla que balli sevillanas, o s'estira d eles orelles d'una manera que em fa cosa no se les arrenqui del cap un dia d'aquest.

[xaia]

Hola Abril!

Quina sorpresa trobar per aquí una altra desembrera!

Ho dels braços crec que és una manera d'expressar-se, fixant-me he arribat a diferenciar quan està content ho fa d'una manera, quan està enfadat d'una altra... L'Adrià deu ser més artista i per això balla sevillanes jajaja quina gràcia, m'agradaria veure'l!

I ho de les orelles... uff fa cosa, oi? el meu petit té temporades, fa un mes o així ho feia continuament i ara fa dies que no ho fa.

Ara, és molt fidel a les llums... l'altre dia en va descobrir una de petita que tenim al costat del sofà i es veu que fins ara no l'havia vist i es va tornar boig!!! I quan anem a un lloc nou és el primer que mira, jaja