Deixar-los amb els avis per primer cop

[neus10]

Hola noies!
La nostra petita té 8 mesos i mig i encara no l'hem deixada a casa dels avis a dormir. A mi em fa molta cosa deixar-la perquè tinc la sensació d'abandor i, quan em vull proposar de fer-ho al cap de poc em sento fatal per haver-ho pensat... no sé, és una sensació molt rara. La meva parella pensa que potser és massa petita però que ho podem provar. Ella dorm tota la nit i no es desperta per a res.
Vosaltres, quan vau deixar els vostres fills per primera vegada amb els avis o similars? Creieu que és massa d'hora? També penso que si anés a sopar pensaria tota l'estona en ella i no disfruteria.
Què em recomaneu? Les meves amigues em diuen que la deixi i que disfruti una mica però jo no puc, em sento fatal. De fet, elles no són mares...

Gràcies!

[charito]

Neus, nosaltres vam començar a deixar-lo a dormir amb els avis allà els 6 mesos, per circumstancies de feina l'haig de deixar una o dos nits al mes i tambè per descansar nosaltres algun dia.

El Quim es sol portar molt be, igual que a casa, l'unic que li potser li costa una mica mes caure pq esta excitat de la novetat i dels mimitos dels avis, pero un cop cau cap problema. El que fem es portar-li el nino, xumet i bibe de casa pq se senti mes segur. I tambè passa estones de dia amb ells, a la meva mare li te devoció!

Que t'haig de dir, si que hi ha un raconet que no deixa de pensar, estara be, haura plorat... esta clar que no t'oblides del teu fill, pero per altra banda et distreus i penso que pot ser bo gaudir d'una nit amb la teva parella.

I si dorm tota la nit millor que millor! Segur que els avis disfrutaran!!! Jo t'ho recomano de totes totes!

[sarabafo]

Hola neus10,
nosaltres l'hem deixat per primer cop aquest dissabte passat, la Marina té 17 mesos , cal dir que algun cop que hem tingut algun sopar l'hem deixat a casa dels avis que viuen aprop i quan hem arribat l'hem anat a buscar. Per cert, em vaig passar tot el dissabte nerviosa, sort que a la nit durant el sopar vaig poder desconectar una mica...

No ho hem fet per cap raó, però creiem que anat-la a buscar estaríem més tranquils nosaltres i ella l'endemà al matí.

Fes el que et digui el cor i el que creguis millor per la teva filla.

[neuetes]

Això fa de molt mal aconsellar, perquè hi ha tantes opinions com mares, però... si vols saber la meva opinió: no facis res que no vulguis fer. I és normal que et sentis així.
Nosaltres no hem deixat mai la nena amb els avis per anar a sopar o per anar al cine o per anar de bodes, nosaltres només hem deixat la nena amb avis per anar a treballar i prou. Considerem que som una família de tres i si no podem fer les coses junts, no les fem.

[gina2]

Hola Neus10!!!

Havera l'Aran té gairebé 16 mesos i no l'he deixat mai a dormir amb els avis, de fet només els hi he deixat alguna vegada i per motius laborals, no per sortir o airejar-me! També ens passa que l'Aran és molt difícil per dormir (de manera fàcil i ràpida només ho fa amb el pit) i es desperta moooltes vegades.... També ens agrada pendre'l a tot arreu on anem, si no ho fem jo ni el Gino crec que disfrutariem i estariem tota l'estona pensant en ell, així que per passar-ho malament doncs no.... Això de deixa'ls tard o d'hora ho farem però a dormir concretament no a no ser que sigui necesari o que el nen ho demani.

Jo t'explico el meu cas però també crec que cadascú ha de deixar el seu nen amb altre gent, familiars o no, quan s'està preparat. Hi ha qui necessita desconectar, airejar-se de tant en tant i ho necessita, i hi ha d'altres, com el meu cas, doncs que no, jo no estic gens preparada. Però tampoc no t'has de deixar influir pel que et diguin, sobretot si són noies que no són mares (és mlt difícil posar-se en la pell d'una mare fins que no s'ho és: jo tenia mlt clar q de seguida el deixaria per poder sortir algun dia i ja veus... ). Si estàs preparada endavant, però si has de patir potser no val la pena. Ja tindràs temps per deixar-la.

[Naylacris]

Neuetes yo estoy contigo, nosotros hemos ido incluso asiempre con las pasar el aniversario de bodas al mismo hotel que cuando nos casamos y peques siempre han dormido con nosotros donde nosotros vamos ellas viene, solo han dormido con la yaya, y en nuestra casa cuando nacio nuestra otra peque pero iba el papi a dormirla y cuando estaba dormida se volvia al hospital.

[Julyet]

Com et diuen les companyes, això ho has de decidir tu, no la gent que "creu que et convé". Si tu sents que és bo per a tu i la teva nena (no els avis o els amics o qui sigui), endavant. Però si no ho veus clar, no passa res per deixar-ho per més endavant.

Com la gina2, jo quan no tenia la meva nena tenia molt clar que la deixaria de tant en tant per fer coses (la de paraules que m'he menjat des que va néixer...). Però jo sento que portava molts anys d'entrar i sortir tan com volia, ni més ni menys, i penso que el temps va molt ràpid i tinc mooooolts anys per reempendre els sopars, les escapades romàntiques i aquestes coses. En canvi no em penso perdre ni un dia del meu present (que igual d'aquí poc me'n canso, però ara mateix és el que em ve més de gust, estar amb la meva família, que com diu la neuetes, de moment som nosaltres tres).

[neus10]

Gràcies noies! crec que encara no l'ha deixaré. No estic preparada i sortir per sortir doncs no!Sé que ho passaria malament i no val la pena.
Jo també deia que al ser mare no deixaria de fer coses i ja ho veus!

[pesol]

Nosaltres no l'hem deixat mai. El mes vinent tenim un casament i haurem de deixar el nen amb mons pares (tindrà 7 mesos). Jo l'aniria a buscar quan arribéssim del casament però en pesolman diu que serà molt tard i que li deixi tota la nit. La veritat és que hi penso molt i si el deixo tota la nit... em sembla que em llevaré a les 7 del matí per anar-lo a buscar! No sé encara què faré però se'm faria tant estrany... aix! no sé què fer!

[Julyet]

neus10, això de "deixar de fer coses" és relatiu. Jo crec que no he deixat de fer gaires coses, ja que la gran majoria les he adaptat. Jo he anat de viatge amb avió, de càmping, hotel, casa rural, a sopar (tot i que si ens ve de gust sortir preferim que sigui a dinar), trobades amb amics i familiars a casa, a altres cases, excursions a la muntanya, portaventura, museus... Potser no aniria de safari amb ella (de moment) o no sortim de nit (que no ho trobo a faltar gens). Però les coses que més m'agrada fer, les segueixo fent i amb molta més alegria!!

pesol, no sé com és la boda que aniràs, però jo vaig anar a una quan la meva nena tenia uns 6-7 mesos i me la vaig endur (era tarda-nit). Ella s'ho va passar molt bé veient la gent i passejant amb mi i el seu papa per allà, i com que estava jo cansada, va ser una bona "excusa" per marxar quan no ho vaig veure clar ;).

[tombarella]

Com ja t'han anat dient, això és una cosa molt i molt personal, Tinc amigues que ho fan per sistema, perquè ho necessiten així, i així funcionen bé tots plegats. A mi em va costar moltíssim! La vaig deixar a dormir amb els avis, per primer i únic cop, quan tenia una mica més de 20 mesos. I el que em va costar! I, per ara, encara no hem repetit. No per res especial, sinó perquè també ho fem tot els tres plegats.


De casori hi vam anar quan la nena tenia 2 mesos!! I ni més ni menys que a Donosti! Quilometrada, hotel, casori... Tot va anar de meravella. I ho vam repetir al cap de mes i mig (aquest cop més a la vora, això sí! ). I altre cop quan tenia 7 mesos (sí, va ser un any de moooolts casoris! ). I sempre ens l'hem endut. I mai hem tingut cap problema. A una determinada hora es clapava i ni els decibels més bèsties del paquito xocolateru la despertaven! Això sí, en totes les celebracions, el pit i la popa no han faltat, allà on hagi convingut (església inclosa!)


Ara tenim pendent una escapadeta romàntica (el meu home me la va regalar pel meu aniversari, que va ser quan vam deixar la nena amb els avis per primer cop, i encara la tenim pendent... i estem parlant del mes d'octubre... ) i ja estem preparant el terreny. Ara ja té clar quin és el seu llit de nena gran a cals avis. I això l'omple d'orgull!

[surtelsol]

Jo estic amb la neuetes.
A més penso que si no hi ha cap necessitat de deixar-los a casa els avis, pq ho hem de fer? crec que els nens han d'estar amb nosaltres, que nosaltres som els pares i que hem de crear uns vincles forts i saludables desde l'inici de la vida dels nostres fills.

Aprofitant aquesta entrada, us demano una opinió:
Ahir vaig deixar la nena (té 4 i mig) una hora a casa els meus sogres per jo poder anar a la gimnàsia hipopresiva. Quan arribo a buscar-la em trobo allà dues companyes de feina de la meva sogra que havien vingut a veure la nena. A més la nena estava a braços de la meva sogra amb una cara tota extranya (penso que era pq no ens veia al seu pare o a mi) i quan em va veure se li va il·luminar la cara, però clar, jo no em vaig atrevir a agafar-la dels braços de la meva sogra per no ser la "jove repelent" i vaig haver d'esperar que la nena rondinés pq la sogra me la donés (això va passar al cap de 5 min de la meva arribada).
Així doncs, resulta que la meva sogra va aprofitar que la nena estava allà 1h per dir a les seves companyes que vinguéssin a veure-la. I la pregunta és: No creieu que ens ho hauríen d'haver comentat? Ja els hi hem dit que si volen ensenyar a la nena que ens ho diguin que ho combinarem però em va donar la sensació que ho feien d'esquena a nosaltres.
A més em va saber molt greu per la nena ja que quan està amb extranys sempre ens té de referència al seu pare o a mi (que penso que és com ha de ser) i crec que encara no coneix prou als avis perquè li facin de referent en aquestes situacions.
Com ho veieu? sóc una exagerada?

[entrerius]

Neus10, ja he vist que t'has decedit a no deixar-lo, i crec que fas be seguint el teu cor. Si no ho tens clar, és que encara no estàs preparada per fer-ho.

El nostre fill té 2 anys i no l'hem deixat cap nit sol. Ell encara no dorm d'una tirada i demana molt la mama.
Fa poc que va començar a demanar d'anar a dinar a casa de la tieta i allí fa la migdiada tranquil, sense la mama però per la nit encara no el veig preparat. Quan ho estigui, i ell vulgui quedar-se amb la cosineta o amb qui sigui, el seu pare i jo estarem encantats de tenir una nit per nosaltres

[Ítaca]

Això depèn de vosaltres, ni més ni menys...
La nostra nena demà fa 21 mesos i l'hem deixat 3 cops a dormir a casa de mons pares (per sopars q teníem) i el mes q ve la deixarem un altre cop pq anem de casament.
Nosaltres sí q la podríem recollir quan arribéssim, però a mi em sap molt greu despertar-la (i sobretot a l'hivern) treure-la al carrer a les "tantes". Prefereixo q segueixi tranquilament i aixecar-me jo aviat al matí per anar-la a buscar...

[Ayrs]

Estic d'acord amb que és molt personal. No hi ha cap llei que digui que els nens algun dia s'han de quedar a dormir amb els avis, tal com sabem que aniran a l'escola, per tant, no hi ha un "moment" per fer-ho i ni un "encara no ho han fet". Es fa si és necessari o es vol.

Tú que vols fer??
Edito: bé, de fet ja ho has dit

Personalment no he deixat els meus fills a dormir amb els avis amb la edat de la teva. Alguna vegada la gran la vaig deixar quan tenia més de l'any i treballava a la nit i el meu marit també. Si l'horari ho permetia la adormia jo i després anava a treballar, o la deixava i quan sortia enlloc d'anar a casa m'anava a casa la meva mare i dormia amb ella el temps que fos. Alguna vegada que hem treballat tots dos a la nit la meva cunyada va venir a casa a dormir, que estava a l'atur i era qui estava per ella mentres treballavem.
I ja està, mai més no han dormit sense nosaltres.
Als 11 mesos ens vam donar permís per anar a un cinema, la vam deixar amb la meva mare i li vam demanar que anés al centre comercial a l'hora que acabava la pel·li. Jo ja veia que la nena coneixia perfectament els seus avis i els tenia confiança. Va anar molt bé i anem dos cops a l'any al cinema (bé, aquest any no perque el Manu és petit), al seu aniversari i al meu per aprofitar l'entrada que ens regalen ).
El que sí feiem nosaltres sovint, a partir de l'any o més, que ja caminava, era deixar la nena amb la meva mare per anar a comprar. Les compres amb ella havien començat a ser estressants per tothom, i ella a casa de la meva mare es quedava ben contenta i a més tenen un jardí on s'ho passa pipa.
I al Manu l'he deixat dues vegades: quan tenia 3 mesos i mig, quan es el meu gos es va posar malalt i no tenia sol·lució (estava ingressat a un dels millors hospitals veterinaris de Catalunya i allà mai han salvat un animal amb el que tenia el meu gos) vaig deixar els nens amb la meva cunyada un parell d'horetes, per acomiadar-me d'ell i donar-li una mort digne.
I divendres passat, amb 8 mesos, una horeta per depil·larme va estar amb la meva sogra i quan vaig arribar estava adormidet (té molt bona mà la meva sogra amb els nadons).
Ara, també em va preguntar quan li deixaria els nens a dormir... potser quan siguin més grans, SI VOLEN (si quieren, no si vuelan ).

Conclusió: tu mateixa veuràs si val la pena o no. Si el teu cor dubta, et diria que no ho facis. Un dia sentiràs que que la nena està preparada i que té prou seguretat amb la gent amb qui els deixes. Tot i així, voldràs o no voldràs, serà necessari o no. Però no et sentis obligada pels demés!!!

Surtelsol: en part sí es veritat que si està amb vosaltres, que sou el principal referent, millor. Però també entenc a la teva sogra. Jo fa poc vaig anar a veure a la meva sogra a la feina i ja sabia que el voldria agafar per ensenyar el nen a tothom així que li vaig dir directament: Té, que voldràs presumir de nét. Però erem nosaltres allà. L'altra dia al depil·larme se'l vaig deixar i se'l va endur a casa d'una veïna una estona, però el meu fill no extranya gaire (encara), és més grandet i es coneix la meva sogra. Ho sé perque ja és sel·lectiu a l'hora de tirar els braços i amb les àvies sempre se'n va.
Bé, estic contant bé la meva vida en aquest post, em venia de gust.

El que vull dir es que tu saps si la nena es sentirà còmode o no. Si penses que no, digue-li a la sogra que s'esperi a que esteu vosaltres, i doneu-li oportunitats de presumir de net: aneu a veure-la i convideu-la a que porti alguna amiga si vol, així quan no sigueu vosaltres no tindrà tanta necessitat de mostrar el nen.
Vaja, jo ho veig així

[Eimy]

Estic d'acord amb totes de que és un tema molt personal i que, com moltes altres coses, s'ha de fer el que realment es sent.
Al nostre cas la nena es queda a dormir a casa els meus pares alguns divendres o dissabtes. Ja fa mesos que s'hi va començar a quedar. La meva filla coneix molt als meus pares, diria que més que al meu home, que està tot el dia treballant a fora i molts dies quan marxa al matí ella encara dorm i quan torna ella ja dorm. La nena es passa gran part del dia amb els meus pares i els estima amb bogeria. Jo estic totalment tranquil·la que es quedi a dormir amb ells i la nena s'ho passa molt bé, no crec que ens estranyi gens ni al meu home ni a mi. A casa dels sogres no s'hi ha quedat mai, perquè els veu molt poc i sé que ploraria. Aquí penso que depèn del grau de coneixença dels fills cap als padrins.
Per la nostra relació de parella ens va molt bé sortir a sopar i passar una vetllada de parella, perquè ens veiem poc entre setmana i ho necessitem. Quan va nèixer la nena la nostra relació va trontollar molt, fins al punt de plantejar la separació i aquestes estones que de tan en quant passem els dos sols ens són totalment necessàries i reconstituients.

Surtelsol, referent al tema que planteges, estic d'acord amb el que t'ha dit l'Ayrs. Els avis estan tan orgullosos dels néts que és normal que els vulguin "ensenyar" als companys de feina, amistats, veins,... Tot i que no està de més que abans ho consultin als pares.

[petazetas]

La meva té 29 mesos i encara no l'hem deixat.
Si que hem fet algun soparillo i hem deixat cangur a casa (amiga o tieta) amb ella, però a dormir encara no per que jo no estava mentalitzada.
Ara mateix si que ja estem pensant en deixar-la alguna nit amb els avis per alguna ocasió mooolt especial (el nostre aniversari, o l'any que ve per carnaval, que sempre anavem disfressats amb els amics i ja fa 3 anys que no hi anem).

No crec que sigui dolent deixar-los amb els avis, però si que ho has de fer quan el cor i el cap et deixin fer-ho.
Jo fa poc volia anar a 2 concerts que es feien en 2 dies consecutius, i no m'agradava deixar la nena 2 dies sense donar-li jo el sopar i posar-la a dormir. Doncs com que no era capaç vaig haver de triar-ne un i l'altre dia estar amb la meva filla.

Per això dic que cadascú faci el que cregui convenient.

[Alexia77]

Jo encara no he deixat al nen amb els avis, ho faré quan no tingui més remei per raons de feina. De fet, el portaré a l'escola bressol quan torni a la feina, que em coincideix que serà després de les vacances, al setembre, per tant, només estarà sol amb els avis quan estigui malalt i jo no pugui deixar la feina. Penso que és molt personal, però nosaltres no el deixarem per anar a sopar o al cine, sinó el podem portar amb nosaltres, doncs no hi anem. Al menys, de moment, que és molt petit. Més endavant, suposo que el deixarem en alguna ocasió.
Surtelsol, entenc que et molesti el que va fer la teva sogra, i més si li havies comentat. A vegades, amb l'emoció de ser àvies s'obliden que els nens són nostres! Jo li diria que et va molestar, per tal d'evitar que torni a passar.

[charito]

Aqui com tot tambè depen del nen, si podeu portar el peque a tot arreu i s'ho passa pipa, segur que disfruteu moltissim tots i potser no hi ha necessitat d'esbargir-se.

Pero amb el Quim es bastant complicat portar-lo a qualsevol lloc, s'aburreix moltissim al cotxet o a la cadireta del cotxe, ell vol jugar i trastejar, per tant on estem millor es a casa o al parc, i pels papis es una mica monoton. Tambè passa que com que no para quiet un segon, a les 8.00-8.30 comença a entrar-li el sirocco d'anar a dormir i comença a plorar a llàgrima viva pq esta mort. A mes ell no dorm si no es al bressol, pq tot el distreu i l'excita. Total que no anem a gaires llocs on ens ho passem be els 3 i em fa pànic pensar en les vacances i dur-lo en cotxe molta estona, si un trajecte de 20 minuts ja va bramant...

Per la nostra relació de parella ens va molt bé sortir a sopar i passar una vetllada de parella, perquè ens veiem poc entre setmana i ho necessitem. Quan va nèixer la nena la nostra relació va trontollar molt, fins al punt de plantejar la separació i aquestes estones que de tan en quant passem els dos sols ens són totalment necessàries i reconstituients.

Nosaltres tampoc ens veiem durant la setmana pq el meu marit treballa al torn de tarda-nit i alguns caps de setmana te guàrdia, o sigui que tambè ens va be trobar-nos de quan en quan per xerrar.

[charito]

Jo estic amb la neuetes.
A més penso que si no hi ha cap necessitat de deixar-los a casa els avis, pq ho hem de fer? crec que els nens han d'estar amb nosaltres, que nosaltres som els pares i que hem de crear uns vincles forts i saludables desde l'inici de la vida dels nostres fills.

Aprofitant aquesta entrada, us demano una opinió:
Ahir vaig deixar la nena (té 4 i mig) una hora a casa els meus sogres per jo poder anar a la gimnàsia hipopresiva. Quan arribo a buscar-la em trobo allà dues companyes de feina de la meva sogra que havien vingut a veure la nena. A més la nena estava a braços de la meva sogra amb una cara tota extranya (penso que era pq no ens veia al seu pare o a mi) i quan em va veure se li va il·luminar la cara, però clar, jo no em vaig atrevir a agafar-la dels braços de la meva sogra per no ser la "jove repelent" i vaig haver d'esperar que la nena rondinés pq la sogra me la donés (això va passar al cap de 5 min de la meva arribada).
Així doncs, resulta que la meva sogra va aprofitar que la nena estava allà 1h per dir a les seves companyes que vinguéssin a veure-la. I la pregunta és: No creieu que ens ho hauríen d'haver comentat? Ja els hi hem dit que si volen ensenyar a la nena que ens ho diguin que ho combinarem però em va donar la sensació que ho feien d'esquena a nosaltres.
A més em va saber molt greu per la nena ja que quan està amb extranys sempre ens té de referència al seu pare o a mi (que penso que és com ha de ser) i crec que encara no coneix prou als avis perquè li facin de referent en aquestes situacions.
Com ho veieu? sóc una exagerada?

Francament, si vols la meva opinió, no cal fer-se mala sang, la nena estava a casa la teva sogra i als seus braços tranquila, no la va passejar por ahi, aixo si que m'hagues molestat. Pero vaja, si li feia ilusió presumir doncs no costa res fer-la feliç. Per mi, val la pena deixar les petites batalles i lluitar les coses que realment son importants.