Vomita quan vol... ajuda!

[normandie]

No sabia ben bé on ficar aquest post, però aquest és el tema. La meva nena té quasi 3 anys, de sempre ha tingut molt facilitat per vomitar. Quan li donava pit, perquè estava tipa i vomitava (no regurgitar, sinò autèntiques vomitades de llet... el metge em va dir de reduir minuts de pit i va anar bé).
Però sembla que li va quedar aquesta facilitat per treure, i avui encara vomita molt molt sovint: quan s'agafa una rabieta, quan plora i sobretot, quan té tos... i clar, com que portem des del setembre amb tos i mocs, imagineu la de vomitades que portem!
M'han dit que és una manera de manipular i que hem de passar, rentar com si no hagués passat res, ni bronca ni mimos, normalitat... però com es barreja la "facilitat física" per fer-ho, i la seva voluntat (haurieu de veure-la com es posa de vermella per provocar el vòmit), jo ja no sé que fer!
A vegades vomita per la tos, a vegades per manipular, algun cop fins i tot per un rot! (imagineu com era el rot jaja)... Jo crec que si s'estigués una temporadeta sense fer-ho, perdria "habilitat", però és que passa quasi cada dia...
Alguna amb una experiència similar? Estic una mica desesperada. Gràcies!

[Espiadimonis]

El meu fill de dos anys i mig fa exactament el mateix! Jo ara sí que he optat per renyar-lo cada cop que vomita, perquè n'estic ben tipa. La prova que ho fa quan vol és que a l'escola bressol no ha vomitat mai (hi va cada dia de 9 a 5). En fi, ànims!

[normandie]

Espiadimonis, t'ha servit la bronca? Jo un dia vaig explotar, em sentia fatal però pensava que serviria d'algo, la nena estava molt trista, pobreta... però res de res!!!! I a la guarderia idem, va vomitar els 2 primers dies, quan la deixava, perquè plorava... (segurament pensaria que això em faria tornar), però al tercer dia, quan ja anava contenta... res de res fins avui! (i segur que ha plorat més d'un cop).

[iuia]

Jo tinc dos nens bessons de casi 20 mesos. Són idèntics i n'hi han un que vomita per tot i l'altre gairebé mai.
Em sento superidentificada amb tot el què expliques normandie perquè és exactament el que fa l'Oriol. Quan té tos ja no diguem però a ell a més se li ajunta que és intolerant a la lactosa i llavors moltes vegades ho atribuim això però jo crec que moltes vegades ho fa per vici i s'ho provoca ell si està enrabiat... A nosaltres el metge ens va dir que estava influenciat pel reflux gastroesofàgic que va tenir pq van ser molt prematurs peròjo no m'ho crec ja que els dos en van tenir igual de reflux i el Guim no ho fa i l'Oriol sí. A més les èpoques en que ho fa sovint, és a dir un o dos cops al dia encara ho fa de forma més fàcil com si estigués viciat, com tu expliques.
No sé, em consola saber que almenys no sóc l'unica que li passa. Perquè ja em semblava una mica rar tot plegat.
Almenys tenim aquest post per ofegar les penes entre nosaltres je, je. Per cert, el teu nen va bé de pes? És que l'Orio, està per sota del percentil 0 i clar encara angoixa més que lo poc que mengi ho tregui

[NúriaPR]

Hola noies,
per la poca experiència que tinc amb nens crec que us estan prenent una mica el pèl, i perdoneu que ho digui tan directe!!
Tal i com han aconsellat a alguna de vosaltres el millor seria no fer-ne ni més ni menys, això pot comportar que durant un temps encara ho faci més (per cridar l'atenció) però llavors se'n cansarà....
una de les coses que jo faria és que ell mateix recollís el vòmit, ja sé que són molt petits, però es pot provar...
i si fos per la meva àvia, a l'àpat següent tindria el "paquet" per menjar, .... però això són coses que es feien abans..... jejeje

ànims i no perdeu la paciència!

[sandrajuli]

Hola noies,
per la poca experiència que tinc amb nens crec que us estan prenent una mica el pèl, i perdoneu que ho digui tan directe!!
Tal i com han aconsellat a alguna de vosaltres el millor seria no fer-ne ni més ni menys, això pot comportar que durant un temps encara ho faci més (per cridar l'atenció) però llavors se'n cansarà....
una de les coses que jo faria és que ell mateix recollís el vòmit, ja sé que són molt petits, però es pot provar...
i si fos per la meva àvia, a l'àpat següent tindria el "paquet" per menjar, .... però això són coses que es feien abans..... jejeje

ànims i no perdeu la paciència!

Sí, als gossos també se'ls fa el mateix perquè aprenguin a no fer-se la caca a casa... se'ls amorra al regalet!
Apa que també... a mi no em sap gaire greu ser tan directa, però és que trobo fatal la solució que dònes, NúriaPR!
A part d'això, us recomano que no penseu que us prenen el pèl mai... ni quan sembla que vomitin expressament per fer-se notar, etc... Podeu trobar molt sobre el tema en llibres del Carlos Gonzàlez (potser ja n'heu llegit, però pel que veig no n'heu fet gaire cas), als llibres de la Rosa Jové, de la Yolanda González, etc...
És que fotre'ls bronca per alguna cosa que us estan demanant... no ho veig gaire clar. Tan si us demanen atenció, com que no els deixeu a la guarde, etc... us estan demostrant els seus sentiments (potser d'una manera inadequada, però són petits i no poden explicar-se de gaires més maneres) i si vosaltres els renyeu, potser llavors pensaran que no us els poden demostrar, i no ho faran més. No sé si és el que volem els pares això... potser algun sí.

[Vilma]

Jo us entenc també molt i molt bé!!!!
L'Oriol fa exactament el mateix, ell però ho fa per cridar l'atenció, o quan alguna cosa no li quadra, es provoca el vòmit!!!!!
Ús podria possar infinitats d'exemples perque ha vomitat per tot arreu i de totes les maneres.
A nosaltres el que ens està funcionant es passar com si no passes res. Però clar de vegades fa pena!!! Però ens ha près el pèl durant molt de temps!!!
Paciència!!!!!!

[Julyet]

La meva filla és petita i no la veig ara mateix "capacitada" per fer això com a xantatge. Però sigui com sigui, jo tinc molt clar que un nen que fa això no ho fa per fotre. Clar que no és una manera adequada de cridar-nos l'atenció, però jo abans de caure en el simplisme de "em pren el pèl" pensaria si té les eines per demanar el que vol. Una companya de feina un dia em deia que quan renyes-castigues a un nen li "treus" (o ho pretens) alguna cosa (un hàbit que no consideres adequat, en aquest cas). Però aquest buit s'ha d'omplir amb un aprenentatge.

A mi fins avui el que m'ha funcionat més amb la meva filla és que quan no vull que faci algo li ofereixo una alternativa. Crec que amb les edats que esteu parlant ja podeu raonar en major o menor grau amb els petits, i explicar per què no us agrada el que fan, explicar que quan s'enfaden ho poden demostrar amb altres maneres i mostrar que esteu orgulloses d'ells a mida que "es fan grans".

Sort a totes.

[Vilma]

Doncs, jo et podria dir que si que ens ha pres el pèl!!! Perque moltes vegades m'ha avisat!!!!Fins que no t'hi trobes no t'ho creus, però els peques són més llestos del que ens pensem!!!!! I ja et puc dir que al meu fill des del meu punt de vista no té cap mancança!!!!!

[tombarella]

A veure, no hem de confondre "prendre el pèl" amb que ho facin "expressament". Segurament hi ha criatures amb la "capacitat" de provocar-se el vòmit, tot i que no sempre que acaben vomitant sigui fet expressament (no us ha passat, de plorar i plorar molt per un gran disgust i que us acabin agafant arcades?). Però posem la hipòtesi que sí, que s'ho provoquen.

Però és que, en aquest cas, us estant demanant alguna cosa! Us estan demanant atenció, potser. I això ho considereu dolent? En criatures tan petites?? A vegades necessiten més atenció i carinyo del que poguem arribar a imaginar! I sí, se'ls ha de fer entendre que aquesta no és la millor manera, però com bé diu la Julyet, els hem de donar alternatives. Depèn de l'edat, aquestes poden passar per una negociació o pacte, per un cedir amb allò que realment no sigui greu (si es posen "pesats" perquè volen la pera abans de la sopa..., doncs on veieu el problema?) Que haguem dit un "no" d'entrada, per inèrcia potser, no significa que no el poguem modificar, sempre explicant-ne el motiu.

Amb la nostra filla ho fem així i poques vegades hem de fer el mteix raonament dues vegades, ja que és ella mateixa la que, a la següent ocasió, fa soleta la reflexió, en veu alta, i us asseguro que, a banda de sentir-nos orgullosos, ens fa petar de riure!

[normandie]

Hola un altre cop! Teniu tota la raó, potser "manipular" no és la paraula. Jo tampoc crec que els nens tinguin capacitat de manipular, no són "estretegues"... i sóc una superfan del Carlos González jeje. Com ja explicava, estic segura que en primer lloc hi ha una facilitat física per fer-ho.
Per altra banda, i segur que totes les mames diuen el mateix, però a la meva nena... li sobra atenció jaja. Com us ho diria, crec que emocionalment, per tenir l'edat que té, funciona molt bé. És simpàtica, riallera... un sol!!!! Però a vegades la gent et menja el cap i et dóna lliçons de psicologia gratis jeje, segur que m'enteneu. No puc enrollar-me amb exemples concrets perquè us adormiu, però quan vomita, la situació no es ben bé que demani atenció. Si ha estat a punt de caure (però no ha tocat el terra) i tu immediatament l'abraces, li dones petonets perquè se li passi l'ensurt, i igualment veus que comença a fer veritables esforços per treure... No sé que hauria de fer, però segur que no és falta d'atenció jeje.
Pensant en tot el que dieu, la estratègia que millor em funciona és la següent: quan veig que li "venen" les arcades, marxo del seu costat, a fer un altre cosa: rentar un plat, recollir joguines... i parlar amb normalitat, canviant de tema. O sigui, passar, però no fent "demostració" de passotisme. No sé si m'explico. Fer una altre cosa, parlar-li amb normalitat... i se li talla la majoria de vegades!
Iuia, t'entenc perfectament la preocupació pel pes! (això suma, eh?). La nostra sempre ha estat dintre del percentil (entre 10 i 50), però és primeta. Les époques en que estava més baixa de pes era una preocupació afegida, més patiment encara! És inevitable patir quan vomiten i menjen poquet.
Bé, gràcies a totes pels consells! En el fons, totes les mamis sabem com ho hem de fer, ens ho diu el cor! (suposo que volia saber si alguna tenia experiència i em podia dir "tranqui, als 3/4/5 anys se'ls hi passa", jaja).
I les tàctiques de les àvies... buuuuuf, això per un altre post eh :D... (la meva era un supersol i per sort no feia aquestes crueltats!).

[Midona23]

Imagino que déu ser força angaixant aquest tema, no només per ells sinó també pel què dieu del pes. Jo crec que tot té un terme mig, això no té res a veure amb els vòmits però una vegada fa temps vaig veure al parc una dona que intentava convèncer el seu fill per tornar a casa, el nen va fer una rabieta i li clavava cops de puny i puntades de peu a la mare a les cames. El pare va anar a renyar-lo i el va fer aixecar-se agafant-lo del braç (sense violència) i la mare quan el va veure venir li va dir "no el renyis, que és petit" i encara quan ell provava de fer-lo alçar ella seguia repetint el mateix... per molt petita que sigui una criatura penso que sempre hi ha uns límits i pel tema del vòmits el mateix. També depen de l'edat, és clar, no és el mateix un anyet que tres, però en la meva humil opinió (no tinc fills, així que parlo des de l'inexperiència, només donant el meu punt de vista) preocupar-se pel motiu que els ha dut a provocar-se el vòmit i a l'hora renar-los o fins i tot castigar-los mínimament (em refereixo a un càstig petit, com estar-se cinc minuts de cara a la paret, o no menjar llaminadures aquella tarda per posar un exemple) no crec que estigui renyit. El tema del càstig no el dic com una cosa comuna, sinó diguem-ne associat als nens que ho fan molt seguit i quan ja tenen una certa edat. No sé si déu ser un bon mètode, ja dic que parlo des de la ignorància, crec que cada pare o cada persona té la seva opció i que tot és respectable. D'altra banda per mi manipular vol dir fer alguna cosa per aconseguir que una altra persona et doni allò que no et vol donar, per tant crec que un nen petit pot manipular de manera inconscient, ja que com sabeu les que sí teniu criatures a la seva edat la seva manera de dir que estan en desacord és plorar, vomitar, etc.

Espero que a ningú li sàpiga greu la meva aportació, sé que hi ha molta gent que no té fill i que quan veu un pare o mare comportar-se d'una certa manera es crea amb dret de dir-li què ha de fer, però la meva intenció no és aquesta sinó la de compartir el meu punt de vista amb les mamis del SP i a la vegada enriquir-me amb les vostres experiències per quan dintre d'uns anys tingui els meus propis fills. M'encanten els petits i m'ho passo pipa cada cop que naego per aquesta pàgina, s'hi expliquen tot tipus d'històries, algunes d'elles molt tendres. Però l'últim que voldria és semblar una set-ciències, ja dic que cadascú fa el que li rota amb la seva canalla i tot em sembla respectable encara que no ho compartim.

[normandie]

Midona, no cal tenir nens per opinar d'educació, no? Està clar que a un nen se li han de posar límits, i s'ha de fer d'una manera entenedora.
L'altre dia al parc vaig veure un nen d'aquests (n'hi han molts) que van fotent òsties als altres... tal qual: perquè volen passar primer, perquè volen les joguines d'un altre, etc. La gent es passa d'educada, sembla que has de somriure quan li treuen les joguines al teu fill i li donen una empenta, i dir "coses de nens, jaja". Doncs mira, jo no crec que les coses hagin de ser així. La meva filla no fa aquestes coses. Són coses de nens? No, són coses de nens maleducats. Bé, tornant al tema, saps el que va fer la mare quan aquest nen li va donar 4 osties a un altre (4 bofetades seguides, i per treure-li una joguina)? Li va dir: "no es pega, dona-li un petó". El nen li va donar el petó, i quan la mare va tornar al seu banc, li va donar 2 osties més.
Amb perdó, però em sembla una tonteria dir-li a un nen que té una tendència agressiva d'anar donant petons. Dóna petons com dóna bofetades: sense sentit. El que has de fer amb aquest nen es treure'l del parc (com a càstig), ensenyar-i a no pegar, i després, ja donarà els petons. I que consti que parlo només d'un nen que clarament era un bèstia, va fer plorar a uns 5 nens diferents i es notava que la mare passava d'ell i només intervenia "per quedar bé" però amb cara de fàstic.