Totoro esperant l'autobús
Totoro esperant l'autobús
Per aquells que teníeu dubtes de la seva existència, hem trobat a Totoro!
Qui és Totoro? Ha estat anomenat de moltes maneres, des d'una cosa gegant peluda fins a 'un esperit en forma de conill'. Bàsicament, és un esperit del bosc.
Totoro no és un personatge tradicional japonès: viu completament de la imaginació de Miyazaki, el director de 'El meu veí Totoro', una pel·lícula animada dirigida per Hayao Miyazaki el 1988, sobre un esperit del bosc al que anomenen 'Totoro'. Va tenir molt d'èxit al Japó.
Aquest personatge és una barreja de molts animals: tanukis (la versió japonesa dels óssos rentadors), gats (les orelles punxegudes i les expressions facials), i mussols (les marques dels seus pits i el so que fan a les nits).
La pel·lícula és un retrat simpàtic de la vida rural Japó als anys cinquanta. Un professor universitari es trasllada amb les seves dues filles a una casa a prop d'un bosc mentre la seva dona es recupera de tuberculosi en un sanatori rural. Les seves filles descobreixen l'existència dels 'conillets de la pols', d'aquesta manera aprenen que hi ha éssers que no tots poden veure, com els esperits del bosc, només aquells de cor pur. Mei, de quatre anys d'edat, resulta fascinada al trobar dos petits esperits i es determina a trobar al rei del bosc, Totoro, que habita dins de l'arbre més gran i antic del lloc.
Més endavant, quan es perd camí del sanatori per veure la seva mare, la seva germana gran, Satsuki, corre per tot arreu buscant-la. Finalment, desesperada, demana ajuda a en Totoro. Aquest sembla feliç de poder col·laborar. Amb la seva ajuda i la del Nekobasu (un gat-autobús vivent) Mei és trobada ràpidament.
Els Totoro són tres esperits del bosc que surten al film i que habiten a l'interior d'un arbre gegantí i mil·lenari: un camforer.
Oo-Totoro(Gran - Totoro): El més gran, de color gris i el més conegut dels tres.
Chuu-Totoro(Mitjà - Totoro): De color blau.
Chibi-Totoro(Petit - Totoro): De color blanc.
Qui és Totoro? Ha estat anomenat de moltes maneres, des d'una cosa gegant peluda fins a 'un esperit en forma de conill'. Bàsicament, és un esperit del bosc.
Totoro no és un personatge tradicional japonès: viu completament de la imaginació de Miyazaki, el director de 'El meu veí Totoro', una pel·lícula animada dirigida per Hayao Miyazaki el 1988, sobre un esperit del bosc al que anomenen 'Totoro'. Va tenir molt d'èxit al Japó.
Aquest personatge és una barreja de molts animals: tanukis (la versió japonesa dels óssos rentadors), gats (les orelles punxegudes i les expressions facials), i mussols (les marques dels seus pits i el so que fan a les nits).
La pel·lícula és un retrat simpàtic de la vida rural Japó als anys cinquanta. Un professor universitari es trasllada amb les seves dues filles a una casa a prop d'un bosc mentre la seva dona es recupera de tuberculosi en un sanatori rural. Les seves filles descobreixen l'existència dels 'conillets de la pols', d'aquesta manera aprenen que hi ha éssers que no tots poden veure, com els esperits del bosc, només aquells de cor pur. Mei, de quatre anys d'edat, resulta fascinada al trobar dos petits esperits i es determina a trobar al rei del bosc, Totoro, que habita dins de l'arbre més gran i antic del lloc.
Més endavant, quan es perd camí del sanatori per veure la seva mare, la seva germana gran, Satsuki, corre per tot arreu buscant-la. Finalment, desesperada, demana ajuda a en Totoro. Aquest sembla feliç de poder col·laborar. Amb la seva ajuda i la del Nekobasu (un gat-autobús vivent) Mei és trobada ràpidament.
Els Totoro són tres esperits del bosc que surten al film i que habiten a l'interior d'un arbre gegantí i mil·lenari: un camforer.
Oo-Totoro(Gran - Totoro): El més gran, de color gris i el més conegut dels tres.
Chuu-Totoro(Mitjà - Totoro): De color blau.
Chibi-Totoro(Petit - Totoro): De color blanc.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Re: Totoro esperant l'autobús
Hola!!
Mireu el meu avatar!
Sóc una fan del Totoro i sense forçar-la la meva filla Berta també ho és, és la primera pel·licula que va aguantar sencera.
És una pel·lícula encantadora pel seu imaginari, per les il·lustracións dels paisatges i escenaris i per la tendresa que desperten el disseny i l''exel·lent animació dels seus personatges... però tot hi així el primer cop que vaig decidir posar-li a la Berta vaig pensar que no li agradaria, que no aguantaria ni cinc minuts ja que, encara que em sap greu dir-ho, el primer cop que la vaig veure em va semblar que era una mica lenta i "aburridota"
i que era "poc per nens".
Doncs al veure com li va agradar a la Berta el primer cop i que encara ara mesos després la demana sovint, be, molt sovint... em vaig adonar que era una peli perfecte per als més petits:
- Surten dos nenes, una "gran" com les nenes que la Berta mira amb admiració al parc, i una nena petita molt del "estil" edat de la Berta.
- No te escenes fosques. Les pelis Disney que hem vist totes alguna o altre tenen dolents i no li agraden gens (per cert, l'altre dia vam veure la Bella i la Bestia i no recordava que fos tota ella tant fosca).
- El nus d'aquesta peli es un "problema", una situació que els petits entent, una nena s'ha perdut i la busquen. No és una situació "bonica" i vam tenir a la Berta uns quants dies molt "preocupada" dient que "La Mei s'ha perdut"
però es resol de forma divertida i es fàcil respondre "si, la Mei s'ha perdut però la troben i la mama torna a casa"
Doncs això, només dir que la recomano molt i molt per a tots els petits!
Bea
* per cert no tenia niidea que era a un centre de Tuberculosi que estava la mare, i tenia curiositat per sapiguer que li passava, a la pel·licula no es diu directament.
Mireu el meu avatar!
Sóc una fan del Totoro i sense forçar-la la meva filla Berta també ho és, és la primera pel·licula que va aguantar sencera.
És una pel·lícula encantadora pel seu imaginari, per les il·lustracións dels paisatges i escenaris i per la tendresa que desperten el disseny i l''exel·lent animació dels seus personatges... però tot hi així el primer cop que vaig decidir posar-li a la Berta vaig pensar que no li agradaria, que no aguantaria ni cinc minuts ja que, encara que em sap greu dir-ho, el primer cop que la vaig veure em va semblar que era una mica lenta i "aburridota"
i que era "poc per nens".Doncs al veure com li va agradar a la Berta el primer cop i que encara ara mesos després la demana sovint, be, molt sovint... em vaig adonar que era una peli perfecte per als més petits:
- Surten dos nenes, una "gran" com les nenes que la Berta mira amb admiració al parc, i una nena petita molt del "estil" edat de la Berta.
- No te escenes fosques. Les pelis Disney que hem vist totes alguna o altre tenen dolents i no li agraden gens (per cert, l'altre dia vam veure la Bella i la Bestia i no recordava que fos tota ella tant fosca).
- El nus d'aquesta peli es un "problema", una situació que els petits entent, una nena s'ha perdut i la busquen. No és una situació "bonica" i vam tenir a la Berta uns quants dies molt "preocupada" dient que "La Mei s'ha perdut"
però es resol de forma divertida i es fàcil respondre "si, la Mei s'ha perdut però la troben i la mama torna a casa" Doncs això, només dir que la recomano molt i molt per a tots els petits!
Bea
* per cert no tenia niidea que era a un centre de Tuberculosi que estava la mare, i tenia curiositat per sapiguer que li passava, a la pel·licula no es diu directament.


*********Ja estem maquetant el recull de contes per a hospitals infantils
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=25&t=15332&start=0*********
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




