La por

[fox]

M'estranya però no he trobat cap post sobre la por.

Entenc qué que tinguin por forma part del desenvolupament però no sé com reaccionar.

Ara que aviat ve Sant Joan i ja tiren algun petardo, te por, jo li explico que no fan mal, que nomès fan soroll... però l'altra dia li vaig dir que anes a la seva habitació a buscar no se que i no volia perque deia que tirarien un petardo i que li feia por, jo li vaig insistir una mica pero es va posar a plorar. No se que es millor fer, si quan digui que te por acompanyar-lo sense donar-li més importancia o insistir que fagi ell sol i que vegi que no passa res.

[neuetes]

Tema interessant!!

La nena també té por, a la foscor sobretot. I evidentment també als sorolls forts com pot ser un petard (i que consti que la por als petards la comparteixo, per diferents experiències no gaire agradables amb correfocs i revetlles de sant joan).

Quan per exemple és al vespre i som tots al menjador quan la resta del pis està a les fosques i ella té pipí no gosa anar-hi. I sap obrir llums, sap aixecar la tapa de water, sap assentar-se sola i fregar-se amb paper... doncs no hi vol anar perquè té por. Sé que jo sóc per ella la seva referència de seguretat i sempre recórrer a mi quan té aquests moments i jo no li dóno importància: l'acompanyo i li intento transmetre seguretat. No sé a on vaig llegir una vegada que les pors van evolucionant depenent del nivell de maduresa del nen fins arribar a la etapa adulta...

Edito: per la nit tenim un punt de llum. L'hem cambiat amb el que tenia fins ara, perquè aquest fa una mica més de claror.

[neuetes]

Mira, he trobat aquesta pàgina. No és el lloc on et dic que ho vaig llegir, però la informació ve a ser la mateixa...

http://www.psicodiagnosis.cat/areagener ... /index.php

[fox]

Gràcies. En aquesta pagina posa precisament com a exemple a l'edat de 2.5 a 6 anys por als estransy i als sorolls. De fet te por als sorolls forts en general, ara recordo que quan trona tambe te por i de petit tenia por al secador de cabell i la batedora. Però és ara que em trobo que va deixar de fer algo per por.

En aquesta pagina no deixa molt clar com actuar perque per una banda posa que no es forci al nen i per una altra que s'ha d'enfrontar, que és el que jo dubto que es millor fer.

"En general és important no forçar al nen en aquelles conductes que li suposen por o angoixa. Evidentment cal diferenciar entre aquelles que són necessàries (per exemple: anar a l’escola) d’altres que suposen poques conseqüències en l’àmbit educatiu, social o familiar (per exemple: pors als gossos).
Quan es tracta de pors que invaliden al nen en assumptes quotidians alterant el seu funcionament cal traçar un pla d’intervenció per tal d’ajudar-lo.
Per exemple, si té por de la foscor, no podem pretendre que ho superi immediatament per molt que li raonem. El que sí podem fer és intentar crear una gradació de situacions (per exemple, l’habitació amb diferents graus d'il·luminació fins a arribar a la foscor total) perquè el nen s’enfronti amb l’estímul temut i així vagi progressivament superant-t’ho. Quan aconsegueixi petits avanços cal reforçar-lo mitjançant algun tipus de recompensa (joguines, etc...), sense oblidar l’afalagament verbal.

Cal avançar gradualment. No donar importància als retrocessos i celebrar els petits progresos. La solució a les pors no és evitar-les sinó enfrontar-nos a elles de forma controlada. Tanmateix, en el cas dels nens, hem de fer-ho amb calma i amb molt sentit comú. Cal utilitzar el joc i la imaginació"

[neuetes]

Jo no la veig la contradicció que esmentes. Una cosa és forçar al nen a enfrontar-se a una situació que li fa por o pel contrari a evitar-la (que considero que és contraproduent les dues coses), i un altra és afrontar-la de forma gradual i controlada, sense forçar-lo. Almenys jo ho entenc així...

[tombarella]

Aquest post m'interessa! La meva filla també està començant a expressar les seves pors. De moment, els petards no n'han estat el motiu (tot i que ja veurem què passa a mesura que ens acostem a sant Joan), però la foscor sí que comença a ser un problema per a ella. Sí, serà qüestió d'anar buscant recursos per a que ho passin sense angoixes. El que tinc clar és que és una etapa normal i habitual i, per tant, s'ha de passar de la forma més tranquil·la possible i donant-los tot el nostre suport i seguretat.

[xica]

Uf... jo de petita ho vaig passar moooolt malament amb els terrors nocturns, somiava verdaderes atrocitats, i això que no rebia estimuls com ara películes, contes... tenia una imaginació desbordant però en negatiu...ara de gran encara tinc somnis molt estranys, però de tant en tant...

el que van fer els meus pares va ser posar-me a dormir amb un germà amb el que em porto 9 anys i amb la tranquilitat de dormir al seu costat ho vaig anar superant i quan tenia 9 anys em van posar a dormir sola sense cap problema .

espero que la meva filla no ho heredi, perquè realment es passa malament...

[entrerius]

Post molt interessant

Jo crec que el millor és acompanya'ls en les seves pors i dóna’ls seguretat. No força'ls mai a que s'hi encaren si no estan preparats per fer-ho. Així, ells mateixos perden la por i s'hi enfronten.

La batedora: de nadó li tenia pànic. Jo sempre l'avisava abans de posar-la en marxa. Encara l'aviso, però ja no li fa cas.

Els petards: l'any passat era molt petit i no li van fer por... veurem aquest any...

Les imatges que no li agraden:
- si estan en un conte les tapem amb la ma i ell mateix diu: "no grada, tapem" i a mesura que passen els dies ell mateix ja no la vol tapar.
- Si surten per la tele fem el que ell demana. De vegades vol canviar de canal i d'altres demana una abraçada si vol continuar mirant-les, així se sent segur i la mama li explica la imatge en qüestió i per que no li agrada.

La foscor tampoc li agrada. La mama l'acompanya.