Animar a una amiga que fa temps que busca

comparteix les teves il·lusions de ser mare.
Avatar de l’usuari
minimandarina
:: papallona
:: papallona
Entrades: 132
Membre des de: dl. jul. 27, 2009 12:13 pm

Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: minimandarina » dj. juny 23, 2011 1:59 pm

Volia demanar-vos a veure què li puc dir a una amiga que fa molts temps que estan buscant i que ja s'han sotmès a tractaments i que de moment cap els ha anat bé.
Estan super desanimats (cosa lògica) i ens dol un pilot veure'ls així.
Com els podem animar????? A més un per l'altre és fan els valents perquè l'altre no s'enfonsi tant quan tots dos estan enfonsats!
Em fa por no estar-ho fent bé ja que jo ja tinc canalla i no vull que es pensin que no els podem entendre o que els ho refreguem!

Moltes gràcies!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
tuixeta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 183
Membre des de: dl. maig 16, 2011 7:55 pm
Ubicació: osona

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: tuixeta » dj. juny 23, 2011 3:11 pm

ostres... és complicat. És un procés que ha de fer un mateix crec. També és dificil opinar sense saber el cas... el metge els dona esperances? sinó es poden decantar per un procés d'adopció... no ho se... cada cas és diferent i la superació d'un tràngol així depèn de cada persona, crec que l'important és que no se sentin pressionats. Si ha d'arribar, arribarà, i si no, es pot pensar en l'adopció com a alternativa...
8-11-11 Primera IAD a Fecunmed
24-11-11 TE negatiu

6-12-11 Segona IAD a Fecunmed
24-12-11 TE POSITIU!!!!!!!!!!
Primera visita al gine 11-1-12 fa sis mil.límitres i se li sent el cor!

Imatge

Imatge

Imatge
luachi
:: puça
:: puça
Entrades: 41
Membre des de: dj. juny 23, 2011 8:39 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: luachi » dj. juny 23, 2011 8:59 pm

Hola minimandarina, m'he registrat per respondre't, ja que m'has fet pensar en mi, a veure si et puc ajudar una mica. Jo he passat pel mateix que la teva amiga i t'asseguro que poca cosa del que et puguin dir et pot animar. Sembla que, mentres tothom fa la seva vida endevant, tu estàs parada al mateix lloc i no avances. Les amigues van tenint fills i tu segueixes igual, és molt dur i és difícil que algú que no hi passa pugui entendre't, ets sents molt sola. L'únic que m'ha mantingut animada és saber que sempre tenia una opció, començant per in vitro i si no funciona sempre quedava ovodonació, transferència d'embrions o adopció. Ademés vaig canviar de clínica dos vegades i altres opinions et fan veure una petita llum ja que tots els metges treballen diferent. Et diré que els pitjors moments anímics eren els que no feia tractaments, perque sentia que no estava fent rés, però quan hi estava ficada m'hi posava "a tope" amb energia renovada i esperança. El meu consell seria que demani diferents opinions i que es moguin, potser és la manera de no pensar-hi...
Desitjo que al final tot surti bé. Per cert, al final el resultat de l'espera és un preciós nen que ja té un anyet.
Avatar de l’usuari
Tintin
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. oct. 01, 2010 4:11 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: Tintin » ds. juny 25, 2011 11:34 pm

Ostres luachi jo estic en reproducció assistida i m'has fet plorar la veritat quan he llegit que tens un nen d'un anyet, quina alegria!!!
Avatar de l’usuari
minimandarina
:: papallona
:: papallona
Entrades: 132
Membre des de: dl. jul. 27, 2009 12:13 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: minimandarina » dg. juny 26, 2011 9:01 am

Luachi moltíssimes gràcies!
Ja m'ho suposo que tot el que et puguin dir res anima però és que veure'ls així fa un mal!!!!!!
Me n'alegro que a tu al final tot hagi sortit bé! Enhorabona!
Cuideu-vos molt tu i el teu petitó!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Medea
:: rateta
:: rateta
Entrades: 154
Membre des de: dc. des. 22, 2010 8:30 am

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: Medea » dg. juny 26, 2011 1:06 pm

Hola Minimandarina!
trobo molt bonic que et preocupis per aquests amics teus que estan passant aquesta situació complicada de RA. Nosaltres també fa temps que busquem, hem acabat a RA i hem fet diferents TRA i ara esperem per fer una fiv-ovo. En el nostre cas, ni família ni amistats saben el què estem passant, i pensa que en aquest temps al nostre voltant tothom s'ha quedat embarassat o ha parit. Això és el més dur de tot, veure que tothom ho aconsegueix, que a cada trobada familiar i/o amb amistats està ple de bebes i criatures i tu no res.

T'explico com ho portem nosaltres, a veure si et pot ajudar per ajudar a entendre els teus amics: tots dos ens ho estem passant molt malament i al final, per sobreviure, hem optat per relacionar-nos menys amb la gent que té nens. Quan estem amb gent que té nens o embarassades, totes les converses acaben voltant sobre els nens, i si som diferents parelles s'acaben fent converses de "mamis" on les que no en tenim ens quedem totalment desplaçades. La meva parella diu que amb els nois és diferents, que també parlen dels nens però que no són tant monotema.

Si quedem amb amistats que tenen nens tot està condicionat pels nens, com és natural: al lloc on anem, els horaris, etc. I a vegades, sense mala fer, el pitjor que poden fer són els comentaris: "vosaltres rai que demà podreu dormir"; "tenir nens canvia la vida"; "això només s'enten quan s'és mare" i tot un raguitzell de coses que per a nosaltres ens xerriquen a les orelles i al cor. Callem, fem un somriure i esperem que es canvii de tema.

Potser, el que més podries fer per ajudar a la teva amiga és:
- deixar-li espai, no parlar-li del tema si ella no el treu (per ex. si necessito parlar-ne o informar-me entro a l'apartat de RA del socpetit, pq sé que podem compartir les coses i que ens entenem la situació que estem visquent; si necessito desconnectar no entro),
- intentar que no tots els temes de conversa girin sobre els fills o els nens petits, recuperar temes de conversa que tenieu abans (aficions, llibres, feina, música, concerts, etc.). A vegades, quan passem per aquesta situació de voler ser pares i no poder aconseguir-ho fàcilment o per mitjans naturals, el que més ens pot ajudar és intentar fer una vida normal i que ens tractin de forma natural.
- Fer-li saber que estàs al seu costat per si en vol parlar i que l'entens, que et preocupes per ella però que no la vols agobiar, que si necessita alguna cosa t'ho digui.

Nosaltres no hem dit a ningú la nostra situació per això, perquè si ara ja és prou dur per a nosaltres, més ho seria si fos un tema habitual de conversa amb la família o amb les amistats. Trobo molt macu que vulguis ajudar a la teva amiga, jo suposo que un parell de les meves amigues sospiten que ens passa alguna cosa, però com que em coneixen, no han preguntat mai pel tema de criatures, i els hi estic molt agraïda.

Un altre tema que posa molt nerviós i se'n parla poc, és que els costos dels tractaments són molt i molt cars, que a vegades faries un altre intent i no pots fer-lo en aquell moment per la situació econòmica, que entre proves, medicaments i tot plegat va sumant molt i molt. Això també és un tema que estressa molt i que si han fet tractaments per privat, desespera molt veure que hi poses totes les teves il·lusions i estalvis (o fins i tot demanar crèdits) i que ni així ho aconsegueixes. Pensa que una IA pot costar uns 1500 € i que una FIV són uns 5000€.

Suposo que moltes d'aquestes coses ja les saps pels teus amics, però trobo molt bé que et preocupis per com ajudar-los.
Que tinguem sort
Si vens amb mi ... No demanis un camí planer ... Ni estels d'argent ... Ni un demà ple de promeses sols .. Un poc de sort ... I que la vida ens doni un camí ... Ben llarg
luachi
:: puça
:: puça
Entrades: 41
Membre des de: dj. juny 23, 2011 8:39 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: luachi » dg. juny 26, 2011 8:04 pm

Gràcies Tintin, et desitjo molta sort i que molt aviat tu també ho celebris!!
Medea, estic molt d'acord amb el que dius. Rodejar-se del típic tema "nens" només fa que després et facis un fart de plorar preguntant-te el perquè tu no pots ser com els altres. També el fet de dir-ho a la familia ens va, més aviat, perjudicar. Sempre donant explicacions, sempre aguantant el típic: ja arribarà i sempre les cares de pena i el no saber què dir-nos quan el resultat és negatiu. Si fós ara, no ho diria a ningú, perquè tampoc et poden ajudar gaire.
Petons a totes i ànims!!!
Avatar de l’usuari
minimandarina
:: papallona
:: papallona
Entrades: 132
Membre des de: dl. jul. 27, 2009 12:13 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: minimandarina » dl. juny 27, 2011 2:16 pm

Medea
gràcies pels comentaris, tot em serveix!
El que m'ha deixat una mica despistada és el que has dit de no parlar de nens. Nosaltres tenim dues criatures i la noia n'està moltíííííííííííssim de totes dues i la nostra gran només espera que vingui a casa per abraçar-la, que la dutxi, que jugui amb ella, no sé és com si la nena sapigués que vol ser mare! Aquesta amiga quan ve sempre ens demana coses de les criatures i en parlem amb tota la tranquil·litat del món.
També tot els processos que han estat fent solen ser ells els que treuen el tema de conversa.
La veritat és que nosaltres els estem agraïts que hagin confiat amb nosaltres i que ens ho vulguin explicar.
Però voldríem ajudar-los i no sabem com ni si ho fem bé!

Espero que tingueu molta sort! :-()-)
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Medea
:: rateta
:: rateta
Entrades: 154
Membre des de: dc. des. 22, 2010 8:30 am

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: Medea » dl. jul. 04, 2011 8:11 pm

Hola Minimandarina!

perdona però no havia entrat per aquí, entro més al post de RA.

Amb el que vaig escriure, resumint volia dir que moltes vegades no es pot entendre si no es viu en primera persona. Són sentiments, sensacions, fustracions .... i cadascú ho viu com pot. Trobo que és molt positiu que els vulguis ajudar, però els que estem passant per una situació de voler i no poder, fer tractaments i no aconseguir-ho i veure que al nostre voltant només hi ha embarassades i nens petits, comences a compararar i penses ... "si ho hagués aconseguit amb aquell tractament, ara tindria un bebé com aquest que tinc a coll, però no és meu, és de la meva amiga", "si ho hagués aconseguit en aquell altre tractament ara estaria a punt de parir com la meva cosina" .... i així ...

Quan estem amb amistat que tenen nens, és clar que els hi dic coses, jugo, .... però quan arribo a casa i sento la buidor em faig un tip de plorar. Al menys estic contenta de no haver-ho dit a ningú, així no he d'aguantar frases típiques com "el dia menys pensat t'hi quedaràs" i tu saps que no, que sense tractament res de res ...

Però cada cop se'm fa més complicat poder estar amb les amistats ... perquè tots els temes acaben al voltant dels nens ... i jo res ... continuo lluitant ... No sé com explicar-ho, la Luachi m'enten ...

Però segur que si el què fas per ajudar-la et surt del cor, segur que l'ajudarà i sentirà que estàs al seu costat.
Que tinguem sort
Si vens amb mi ... No demanis un camí planer ... Ni estels d'argent ... Ni un demà ple de promeses sols .. Un poc de sort ... I que la vida ens doni un camí ... Ben llarg
Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: Penny » ds. jul. 16, 2011 6:40 pm

Jo el que porto pitjor és que em diguin "va tranquil·la, ànims, ho aconseguiràs" .. buf... encara que m'ho diguin amb tota la bona intenció i amor del món -que sé que és així-, em senta fatal. Perquè, més o menys com diu la Medea, penses "i una merda, encara està per veure que ho acabi aconseguint!!".
El que més m'ajuda és que: o no em diguin res i simplement m'abracin, m'escoltin i estiguin al meu costat, o bé que em diguin "doncs sí, noia, quina putada". Però res de paraules buides o frases fetes, o preguntes...

Penso que el que feu amb els vostres amics és el correcte: estar allà per si us necessiten. Que siguin ells els que agafin de vosaltres allò que necessitin i quan ells vulguin. Que parlin del tema quan ELLS vulguin. Hi ha dies que en tens moltes ganes i dies que no...
I sobretot "vigila" (ja m'entens : lasito : ) amb el tema de les teves filletes. Vull dir que no t'"envalentonis" pensant que a ella li encanta parlar de les nenes i jugar amb elles. Tu arriba simplement fins on ella arribi en cada moment, no més enllà ;-)

Tranquil·la que ho feu molt bé, sou molt bons amics preocupant-vos-en tant :ok:
Imatge
Avatar de l’usuari
montses
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1522
Membre des de: dt. abr. 10, 2007 3:09 pm

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: montses » ds. jul. 16, 2011 9:29 pm

No sé si hi ha alguna cosa més a afegir. Potser el més important es que realment us preocupeu molt per ells, i aixó segur que es trasmet.

Crec que amb totes les coses que et van dient, ben bé podries dir a la teva amiga que lleigixi aquest post...
La botiga de la fertilitat, l'embaràs i el bebè: http://www.betbebe.es/ca/
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/pages/BETbeb%C3%A9/135873629845800
Avatar de l’usuari
Medea
:: rateta
:: rateta
Entrades: 154
Membre des de: dc. des. 22, 2010 8:30 am

Re: Animar a una amiga que fa temps que busca

EntradaAutor: Medea » dt. ago. 30, 2011 12:11 pm

Hola noies!

he recuperat aquest post, estava força avall, perquè en un altre forum he trobat un text que està molt bé, i que pot ajudar a entendre la situació que estem passant les noies de RA. És una mica llarguet, però fàcil de llegir.

Ella sabe que la quieres y deseas que sea feliz, que sea otra vez la misma de siempre. Pero últimamente parece aislada, deprimida y obsesionada con la idea de tener un niño.

Probablemente encontrarás difícil entender porque el hecho de quedarse embarazada ha teñido virtualmente todos los aspectos de su vida diaria.

Ella espera que leyendo estas líneas escritas por psicólogos con experiencia en esterilidad, tanto personal como profesional, entiendas mejor el dolor que está sintiendo.

Estas notas también te orientaran sobre la forma de ayudarla.

ALGUNOS DATOS SOBRE LA INFERTILIDAD

Puede que te sorprendas cuando sepas que aproximadamente una de cada seis mujeres que decide tener un niño, no puede concebirlo.

Hay muchas posibilidades para justificar una estadística tan mala: trompas de Falopio obstruidas, fracaso ovárico, alteraciones hormonales, exposición a tóxicos o un número bajo de espermatozoides en su pareja, por mencionar solo unas pocas.

Además, una vez que la mujer ha superado los 35 años, tiene más dificultades en concebir un niño fundamentalmente porque muchos de sus óvulos empiezan a ser ya defectuosos.

Todas estas razones para conseguir un embarazo son físicas o fisiológicas, no psicológicas. Las trompas no se bloquean por el hecho de que una mujer esté pensando con mucha intensidad en quedarse embarazada. Los anticuerpos que matan el esperma no desaparecen simplemente porque la mujer se relaje; y el hombre no puede hacer que sus espermatozoides viajen más rápidamente desarrollando un talante más optimista.

CONSEJOS BIEN INTENCIONADOS

Cuando alguien a quien queremos tiene problemas, es natural intentar ayudarle; y si no hay nada específico que podamos hacer, procuramos darle algún consejo.

A menudo recurrimos a nuestras propias experiencias o a anécdotas que implican a otras personas que conocemos.

Quizás, recuerdes ahora alguna amiga que tuvo problemas para quedarse embarazada hasta que ella y su marido se fueron a una isla tropical. Así que le sugieres a ella y a su marido que se tomen también unas vacaciones.

Aprecia mucho tu consejo, pero no le sirve porque su problema tiene un origen físico. No solo no le sirve, sino que además le afecta mucho. De hecho, está continuamente inundada por este tipo de consejos.

Imagínate lo frustrante que debe ser para ella que le cuenten como otras parejas se quedan embarazadas "mágicamente" durante sus vacaciones simplemente por haber hecho el amor. Para ella, que ya está recibiendo tratamiento para la infertilidad, hacer el amor y quedarse embarazada son dos conceptos que empiezan a no estar relacionados.

No te puedes imaginar lo duramente que está intentando tener un bebé, y lo frustrada que se siente cada vez que se da cuenta de que no ha podido ser.

Estos consejos, aunque bien intencionados, son en realidad un intento de transformar una situación extremadamente compleja y desagradable, en un problema simple.

Simplificando su problema de este modo se infravaloran sus sentimientos, haciendo que se sienta incomprendida.

Es probable, e incluso natural, que en estas circunstancias ella y otras mujeres en su situación se enfaden y se molesten si alguien recurre a estos consejos.

Lo único cierto es que no hay prácticamente nada concreto que puedas hacer para ayudarla. La mejor ayuda que le puedes proporcionar es ser comprensivo con ella y ofrecerle todo tu apoyo. Y es más fácil apoyarla de esta manera si puedes apreciar como el hecho de no poder tener hijos, puede llegar a ser un golpe devastador.

PORQUE EL NO PODER TENER NIÑOS PUEDE AFECTAR TANTO

Muchas mujeres han crecido con la esperanza de que tendrían un hijo algún día.

Se han visto a sí mismas asumiendo el papel de madres desde que jugaban con muñecas. Incluso algunas mujeres no se consideran a sí mismas completamente desarrolladas hasta que no son madres.

Cuando ella piensa en que no puede tener hijos se siente, de algún modo, imperfecta.

Lo peor de la situación es que ella no tiene, ni de lejos, la certeza de que algún día vaya a tener un hijo.

Una de las cosas más crueles que se le puede hacer a una persona es proporcionarle una esperanza que luego no se hace realidad. La medicina moderna ha creado esta "espada de doble filo": ofrece esperanza donde antes no la había, pero a costa de una pequeña posibilidad de éxito.

QUE OFRECE ACTUALMENTE LA MEDICINA A LA MUJER INFÉRTIL

En la última década la medicina reproductiva ha desarrollado grandes avances que permiten a mujeres que en el pasado hubieran sido incapaces de tener un niño, poder concebir ahora. Determinadas medicaciones pueden hacer que aumente el número y tamaño de los folículos que produce una mujer y, por lo tanto, aumentar sus posibilidades de fertilización.

La técnica de la fertilización in vitro (FIV) consiste en extraer óvulos de la mujer y ponerlos en contacto con el esperma en un "tubo de ensayo" para tratar que este logre fecundarlos en el laboratorio. Los embriones así obtenidos pueden ser entonces transferidos al útero de la mujer para esperar su implantación.

Si los espermatozoides no son capaces de fecundar el óvulo por si mismos, cabe la posibilidad de la micro-inyección. Tomando un solo espermatozoide e inyectándolo directamente en el núcleo del óvulo para así fecundarlo de forma artificial. Aún así hay que contar con que el embrión obtenido decida implantarse.

Y estas no son las únicas posibilidades.

A pesar de la esperanza que estas tecnologías ofrecen, no deja de ser un camino difícil de recorrer. Algunos de estos procedimientos de alta tecnología se realizan solo en unos pocos sitios, lo que obliga a algunas de estas mujeres a viajar largas distancias.

Incluso si el tratamiento está disponible y próximo, las pacientes tienen que realizar numerosas visitas al médico, ponerse inyecciones diariamente, acoplar continuamente su trabajo y otras actividades con los diferentes procedimientos médicos e incluso en ocasiones, realizar importantes desembolsos de dinero.

Por no contar las interminables listas de espera que ofrece la sanidad pública.

Todo esto está además precedido por una batería de pruebas diagnósticas que pueden llegar a ser extremadamente dolorosas o violentas para la mujer.

La infertilidad es una situación médica muy personal y a muchas mujeres, incluida ella, les resulta muy difícil exponerla claramente a sus compañeros de trabajo y a sus jefes, por lo que no son infrecuentes las excusas cuando el tratamiento interfiere de alguna manera con su trabajo.

Mientras tanto, tiene que gastar un montón de tiempo y energías en realizar diferentes trámites burocráticos.

Después de cada intento médico para conseguir un embarazo, ella debe adoptar una actitud de espera que está sazonada de brotes de optimismo y pesimismo.

Es una especie de "montaña rusa" emocional. No sabe si la tensión mamaria que siente es un signo de embarazo, o un efecto secundario de la medicación. Si ve una pequeña mancha de sangre en su ropa interior, no sabe si es un embrión tratando de implantarse o es que su regla está a punto de comenzar. Muchas mujeres que no se quedan embarazadas después de una fecundación in vitro llegan a sentir como si su "bebé" hubiera muerto. ¿Cómo puede una persona llegar a sentir pena por una vida que solo existió en su mente?

Y mientras está tratando de arreglárselas con esta confusión emocional, puede ser que la inviten a una fiesta infantil o a un bautizo, o se entera de que una amiga o una compañera de trabajo está embarazada, o lee la noticia de un niño de un día de vida que han encontrado abandonado en un contenedor ¿Te puedes imaginar su envidia (sana), o su rabia por las injusticias de la vida?

Teniendo en mente que la infertilidad impregna prácticamente cualquier faceta de su existencia, es fácil entender porque está obsesionada con esta búsqueda.

Cada mes que pasa, se pregunta si, al fin, este será su mes. Si no lo es, muchas veces la cuestión es si podrá reunir la energía suficiente para intentarlo de nuevo. ¿Será capaz de empezar un nuevo ciclo de tratamiento? ¿Se verá finalmente obligada a abandonar definitivamente su sueño?

Es un hecho que muchas mujeres infértiles se llegan incluso a preguntar hasta cuando les mantendrá su marido todo su apoyo.

Cuando hables con ella trata de "sintonizar" con el peso que lleva en su mente y en su corazón. Sabe que te preocupas por ella y puede que necesite hablar contigo de esta mala experiencia. Pero también sabe que no hay nada que puedas hacer o decir para que se quede embarazada y teme que le hagas una sugerencia que incluso aumente su desesperanza.

QUÉ PUEDES HACER



Le puedes dar tu apoyo, y no la critiques por alguna de las cosas que haga (como no mostrarse cariñosa con, pongamos por ejemplo, un sobrino) para no aumentar su malestar emocional. Podrías decir algo como esto: "Me preocupo por ti. Después de leer esto, me hago más idea de lo duro que debe ser esto para ti. Me gustaría poder ayudarte y estoy para escucharte y llorar contigo, si es que tienes ganas de llorar. También estoy para animarte cuando pienses que no hay ninguna esperanza. Puedes hablar conmigo. Me hago cargo"

La cuestión más importante que hay que recordar es que está angustiada y preocupada. Escucha lo que tiene que decir, pero no juzgues. No trates de pretender que todo irá fenomenal.

Tampoco la lleves al fatalismo con expresiones tan frecuentes como " lo que tenga que ser, será"; si ese fuera realmente el caso ¿qué sentido tendría el uso de toda esa tecnología médica para intentar hacer realidad lo que la naturaleza por si misma no ha podido?

La disposición para escuchar puede ser de gran ayuda. Las mujeres infértiles se sienten, en cierto modo, aisladas de otras personas. La capacidad de escucharla y apoyarla pueden ayudarla a manejar mejor el estrés que está experimentando.

Su infertilidad es una de las situaciones más difíciles a las que se tendrá que enfrentar nunca.

UNA NOTA FINAL

En razón de su infertilidad, la vida es muy estresante. Sin embargo, hace lo posible por sobrellevarlo. Por favor, se comprensivo.

En algunas ocasiones la notarás deprimida, en otras, enfadada. A veces estará física y emocionalmente extenuada y como se decía al principio, ella no parece ser la misma que solía ser, ni quiere hacer muchas de las cosas que acostumbraba hacer.

No tiene ni idea de cuando se solucionará su problema. Ni siquiera de sí se solucionará.

Se ha embarcado en una ardua aventura emocional (e incluso económica), con una no muy alta probabilidad de éxito. Las posibilidades son incluso menores para las mujeres por encima de los 40 años. Sin embargo, cuanto más persevere en su empeño, mayores son las posibilidades de conseguir finalmente un embarazo.

Puede que algún día tenga éxito. Puede que algún día se rinda y recurra a la adopción o bien se haga a la idea de vivir una vida sin hijos. Aunque en el momento presente, no tiene ni idea de lo que ocurrirá. No sabe por qué le ha tocado en suerte esta situación, pero nadie lo sabe. Todo lo que sabe es la angustia horrible que vive cada día.

Por favor, preocúpate por ella. Se sensible con su situación y dale tu apoyo; lo necesita. Y lo quiere.
Que tinguem sort
Si vens amb mi ... No demanis un camí planer ... Ni estels d'argent ... Ni un demà ple de promeses sols .. Un poc de sort ... I que la vida ens doni un camí ... Ben llarg

Torna a “Buscant un embaràs”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::