Menjar compulsivament

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
Avatar de l’usuari
petazetas
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2418
Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
Ubicació: Badalona - Barcelona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: petazetas » dc. juny 22, 2011 11:01 am

Mira, el que escrius ja és un inici de teràpia personal.
Per que a més de l'ajuda professional sempre es necessita aquella empenta en el moment oportú, i si te la podem donar des d'aquí doncs aprofita.
En tota recuperació sempre es necessita apendre a gestionar el que et passa, i per tant, aquest exercici d'escriure-ho i compartir-ho és bo. Ajuda a veure que no ets la única que ha patit aquest tipus de transtorn, que te'n pots sortir i que podràs disfrutar de veritat del que s'ho val a la vida, i no sucumbir a les debilitats (que tots en tenim).

Jo fa temps, quan era obesa, vaig llegir una novel.la que precisament anava del que et passa a tu i d'altres històries relacionades. Es diu "El Club de les llamineres".
Te'l recomano. La primera vegada que el vaig llegir em vaig indignar una mica per com pintaven les noies que menjàvem massa (m'hi incloc)... però em va fer reflexionar molt i en posteriors llegides crec que va ser l'inici d'un procés que va culminar fent el que havia de fer: deixar de menjar molt, cuidar-me una mica més, aprendre a estimar-me més i deixar de sobrevalorar aquelles coses que no tenen sentit i valorar les que si en tenen.
Aquest llibre em va mostrar els diversos perfils que hi ha dins d'aquest tipus de transtorns i decididament veus clarissim quins no vols ser.
Em vaig emprenyar el primer cop que el vaig llegir per que vaig veure una realitat que no havia volgut veure fins llavors.

Jo és un procés que vaig fer sola i va durar anys, però ara admeto que si potser hagués fet l'esforç d'anar a veure professionals, potser hagués durat menys i m'hagués servit per disfrutar més temps de la tranquilitat i benestar mental que tinc ara mateix respecte a mi mateixa.

Ànims, tu si que pots!
La Lia ja és tota una princesa!
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: tombarella » dc. juny 22, 2011 11:13 am

Josiquepuc, comprenc perfectament com et sents. I crec que has pres la millor decisió: demanar ajuda professional per a resoldre-ho. >.-<:

Compta amb el nostre suport pel que necessitis, preciosa!
Imatge Imatge

||*||
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dc. juny 22, 2011 11:14 am

Sí, no sospiten res de res....és tot tan fàcil...quan no hi són vaig a fer la compra, arribo a casa i m'ho menjo. Després llenço les escombraries al contàiner. Amago el menjar a llocs on només miro jo (o sigui a l'armari de la meva roba, per exemple).

Faig bastant esport i crec que això m'ajuda a cremar una mica, tot hi així tinc sobrepès i 5 kg amunt i avall els puc oscil.lar en un mes, a vegades la gent del carrer (suposo que si em veuen cada dia no es nota tant) em diuen que sí que estic més primeta (en èpoques de molt d'atracón i després moltes matxacades de gimnàs) o bé que estic més grossa (en èpoques de molt atracon i poc gimnàs)

Quan estava embarassada feia el mateix tot hi que em forçava a menjar més verdura i peix pensant en el petitó, però no ho vaig poder deixar tampoc. Llavors sí que no podia fer esport i em vaig engreixar molt

Suposo que al estar sempre pleneta i compensar els excessos amb esport la oscil.lació de kg era poca en comparació amb la que podia ser, i potser per això no se m'ha notat gaire i no se n'ha enterat ningú.

Estic desitjant anar al psicòleg aquesta tarda, sé que el camí serrà dur però espero aconseguir-ho.

Gràcies!
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dc. juny 22, 2011 11:15 am

petazetas ens hem creuat, gràcies també per a explicar la teva experiència.

M'apunto el llibre i me'l llegiré
Avatar de l’usuari
su392
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2634
Membre des de: dt. abr. 15, 2008 1:15 pm
Ubicació: Osona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: su392 » dc. juny 22, 2011 11:16 am

Una abraçada enorme plena de força! :-()-)
Només per l'energia que tens a escriure, ens demostres que seràs capaç de sortir d'aqui!

Un petonàs! :-()-)
Imatge
||*||
Nima
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1394
Membre des de: dc. març 31, 2010 10:37 am
Ubicació: Girona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Nima » dc. juny 22, 2011 3:56 pm

Josiquepuc enhorabona per fer el primer pas :ok: :ok:

Molts ànim i força ja saps que estem per aquí pel que necessitis :-()-) :-()-) :-()-)
Vivint una vida d'aventura amb tres fills :-)
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5536
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: neuetes » dc. juny 22, 2011 5:04 pm

Com a anat la visita al psicòleg?
Avatar de l’usuari
pasaseni
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 96
Membre des de: dt. juny 01, 2010 11:46 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: pasaseni » dc. juny 22, 2011 11:48 pm

Hola clarquepots!!
Jo t'entenc, fa 10 anys feia afartaments i despres vomitava, vaig patir bulimia, amb els anys i a les epoques mes dures nomes afartaments, sense vomits, quan va morir el meu pare em vaig engreixar 20 kilos en menys d'un any. Quan estava a l'hospital ingressat, jo menjaba a casa amb el meu marit i despres al hospital amb la familia, arribava a casa sola i menjaba gelats de mig kilo, croissants, galetes... El que fos, em sentia tipa pero sopava amb el meu marit, i tambe amagava menjar, envoltoris... T'entenc recordo que inlus estant malalta i vomitant, vaig sopar menjar rapid i vaig tornar a vomitar...
Vaig començar a un grup de bellvitge, i va anar molt be, un grup de transtorn per afartament i aixo va ser el començament, el que passa que no podia fer dieta, era una exigencia i jo ho necessitava...
Ara menjo be, no passo gana, i he començat a apendre que es menjar sà, i porto una dieta estricte.
Jo t'envio molta energia positiva i molts anims perque aconsegueixis la llibertat que necessites i puguis agafar el bou per les banyes.
Es dificil pero no impossible!!!
Ahh entenc que fa vergonya, el meu marit no sabia perque anava a l'hospital cada setmana a les reunions i li vaig dir, no ho va entendre pero a mi en va treure un pes de sobre dir-li i canviar.
Molts anims.
Petons!!
Imatge
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dj. juny 23, 2011 2:47 pm

Gràcies a totes pels ànims!

Pasaseni moltes gràcies per explicar la teva experiència, veig que ho has superat i això 'anima molt.

Ahir vaig anar al psicòleg, però al entrar a la recepció del centre, com que vaig per mútua, em van dir que primer havia de fer una visita amb el psiquiatre, que aquest em fes un informe i amb aquest informe demanar autorització a la mútua per poder fer les visites que calguin al psicóleg. El psiquiatre em va poder visitar ahir mateix, va ser tot plegat molt surrealista. Jo li explicava el que em passava, les quantitats que arribava a menjar, que m'amagava per fer-ho, que m'estava controlant la vida i que jo no ho podia dominar, que necessitava ajuda, etc,etc Hasta no vaig poder evitar posar-me a plorar i tot mentres li explicava....i ell no parava de dir-me que no podia ser veritat que jo mengés tot el que li deia i que no vomités ja que llavors estaria molt més obesa (tot hi dir-li que ho intentava cremar al gimnàs)...bueno, em va donar la sensació que no em creia però al final em va estendre la petició pel psicòleg (em va dir que amb 5 sessions en tindria prou, cosa que ara mateix dubto moltíssim) i ara ja tinc visita pel proper dimarts, és un psicòleg especialista en transtorns de conducta i d'alimentació així que m'anirà bé.

i avui he demanat hora amb la metge de capçalera. M'entenc molt bé amb ella i em dóna molta confiança. Li he explicat i m'he sentit molt acompanyada, no m'ha jutjat en cap moment ni m'ha posat en dubte res. Em demanarà hora també pel psicóleg del CAP i m'ha apuntat per a unes reunions que fan mensualment per a persones amb transtorns alimentaris. Ho provaré, a veure si em va bé. M'ha aconsellat de dir-ho al meu home perquè així jo també estigui més controlada, i com que ella també el coneix i sap que potser no m'apoiarà massa en moments dolents hem quedat d'anar-hi a fer una visita amb ella i el meu home, i ella li explicarà una mica la situació i tot el que pot fer per ajudar-me i resoldre-li els dubtes....i també haig d'intentar mentres no em visiti amb el psicòleg de fer els 5 àpats de rigor i prou...però això és el més difícil, el que no controlo.

També m'ha explicat, com moltes de vosaltres em comentàveu, que això del menjar és conseqüència d'alguna cosa que tinc més endintre, a nivell emocional, i que el que fa`ra el psicòleg és ajudar-me a reconeixer-ho, a ser-ne conscient i a controlar-ho, perquè és l'estat d'a`nim el que em fa no poder parar de menjar.

Ara mateix ho veig tot molt negre, se'm fa una muntanya explicar-ho i haver de reconèixer que no em puc controlar, i veig molt llunyà el poguer dominar les meves ànsies. Espero poder-ho fer. Gràcies altre cop.
Avatar de l’usuari
Irinna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2053
Membre des de: dt. gen. 01, 2008 7:36 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Irinna » dj. juny 23, 2011 3:21 pm

Josiquepuc! Primer de tot felicitar-te per aquest gran pas que has donat, per aquesta presa de consciència que has demostrat! >.-<: >.-<:

Vull dir-te que, ja només fent el pas que has fet tens molt de guanyat! TU POTS... i només has de seguir lluitant, sempre mirant endavant...no tinguis por a recaure, perquè recaure és aprendre. Si un dia no te'n surts.. ho faràs al següent i ja hauràs aprés molt!

Dir-ho a aquells qui et rodegen et facilitarà molt les coses, ja ho veuràs! si no et comprenen, pensa que no ho fan amb mala intenció, sinó que els costa entendre-ho. Però es sentiran molt orgullosos de tu.

Va.. que tu POTS eh! no ho vegis negre! mira-ho, com si et preparessis per fer una marató. T'has d'anar entrenant i haurà un dia que ho aconseguiràs..., una mica sense adonar-te, aquest dia arribarà i serà el teu gran triomf. Ja veuràs com anar al psicòleg t'ajudarà, et donarà eines per fer aquest procés més fàcil.

Au!! que aquí les mamis estem amb tu! :love:
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Lau » ds. juny 25, 2011 4:25 pm

molts ànims... ves-nos informant ok?? i si vols vine'ns a fer una explicada d'algo cada cop que tinguis 'mono'
Avatar de l’usuari
patufa
:: peixet
:: peixet
Entrades: 281
Membre des de: ds. juny 04, 2011 11:38 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: patufa » dl. juny 27, 2011 12:48 pm

Primer de tot molts ànims i tot el suport!!
El primer pas i el més difícil és reconèixer el problema i tu ja l´has fet. Ara ja has buscat ajuda i quan et sentis més forta ho podràs explicar als més propers. Ells també t´ajudaran. Tot això necessita temps i pensa que tú ets més forta que tot això i te n´has de sortir

:-()-) :-()-) :-()-)
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dl. juny 27, 2011 2:28 pm

Moltes gràcies guapes!

Aquest cap de setmana li he explicat al meu home. Se'm feia una muntanya dir-li, reconèixer que tenia un problema que sembla molt fàcil de controlar (tancar la boqueta quan ja no tinc més gana) però que alhora de la veritat és molt, molt difícil.

Em feia por explicar-li perquè pensava que enlloc d'ajudar-me encara m'atabalaria més, però sort que li he explicat. N'hem parlat i li he deixat molt clar que no vull que m'atabali, sols que m'ajudi, i ell diu que estarà al 100% amb mi i que m'ajudarà en tot. De fet, aquest cap de setmana que hem estat les 24h junts m'ha estat molt més fàcil controlar-me. He tingut algun baixón, i molt "mono", però crec que ho he portat bastant bé, en quan notava que ja no podia més sortíem a fer una caminada o bevia sucs....fins avui, que he tornat a caure. :ufs: Però estic contenta perquè he pogut aguantar 3 dies...estic desitjant començar ja a teràpia perquè pugui controlar-me ja d'una vegada per totes i pugui gaudir del dia a dia sense haver de tenir sempre el menjar ficat al cap.

Avui la metgessa de capçalera tindrà una xerradeta amb el meu home, per resoldre-li dubtes i explicar-li 4 pautes. I demà tinc hora al psicóleg. Mica en mica espero anar-ho encarrilant tot, just estic començant i ja m'està costant molt.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8600
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Raqueleta » dl. juny 27, 2011 2:39 pm

Molt bé que t'hagis atrevit a dir-li al teu marit i molt bé aquests tres dies de control!
No et desanimis per haver recaigut avui, ja saps que això passarà i que és normal, és part del procés. Un nen que aprèn a anar sense bolquers també té dies que es fa pipi a sobre, tot i saber demanar-lo i fer-lo a l'orinal, no? I sabem que és part de l'aprenentatge. Doncs tu igual! :ok:
Avatar de l’usuari
petazetas
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2418
Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
Ubicació: Badalona - Barcelona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: petazetas » dl. juny 27, 2011 2:59 pm

Molt bé!
A mi em sembla super important que el teu home ho sàpiga, serà el teu suport quan tu defalleixis.
Ja veuràs com a poc a poc aquests 3 dies aviat seràn 4 i després 5 i després molts més fins a superar-ho!
La Lia ja és tota una princesa!
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: tombarella » dl. juny 27, 2011 3:15 pm

Molt bé!!! >.-<:

Has fet dos passos de gegant:
1- Dir-ho al teu home.
2- Passar el cap de setmana autocontrolant-te. Això és molt, malgrat la recaiguda (ben normal) d'avui.

Força i endavant, que vas de conya! :***:
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
patufa
:: peixet
:: peixet
Entrades: 281
Membre des de: ds. juny 04, 2011 11:38 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: patufa » dl. juny 27, 2011 4:50 pm

Has fet un gran pas i tot i que et pensaves que la teva parella no t´ajudaria t´ha ofert tot el seu suport. Això és molt important i pensa que recaure és natural però que amb constancia ho aconseguiras :ok:
Avatar de l’usuari
tuixeta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 183
Membre des de: dl. maig 16, 2011 7:55 pm
Ubicació: osona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: tuixeta » dl. juny 27, 2011 7:50 pm

Crec que has fet un gran pas obrint aquest post, que t'ajudarà sentir-te recolzada dins l'anonimat. crec que els especialistes t'ajudaran a adonar-te que és possible aconseguir-ho. A vegades quan estàs enfonsat en un problema així creus que és impossible, i tu pots aconseguir-ho si ho creus de veritat. molts ànims!
8-11-11 Primera IAD a Fecunmed
24-11-11 TE negatiu

6-12-11 Segona IAD a Fecunmed
24-12-11 TE POSITIU!!!!!!!!!!
Primera visita al gine 11-1-12 fa sis mil.límitres i se li sent el cor!

Imatge

Imatge

Imatge
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dt. juny 28, 2011 10:16 am

Gràcies noies, m'animeu molt!

Bé, el meu home va anar ahir a parlar amb la metge de capçalera, i ella va insistir en que també aniria bé que ho sabessin els meus pares, amics i la gent més propera...però encara no ho veig gens clar. M'agradaria més superar-ho sense que ho sapigués tanta gent, però bueno, faré cas de tot el que em digui el psicòleg i si ell creu que així anirà millor doncs així ho faré.

Ahir el meu home va pensar que m'aniria millor si ell fes la compra setmanal del menjar i jo no pogués disposar de diners per anar a comprar menjar en cas que em vingués "el baixón", però penso que així encara me'n vindrien més ganes i sé que m'espabilaria per treure el menjar d'on fos, és que és una sensació molt forta, com si tingués una mena de síndrome d'abstinència. Crec que així tampoc arreglaria el problema perquè el que vull es tenir el menjar al davant i ser capaç de no tocar-lo perquè no és hora de fer cap àpat, i no pas no tocar el menjar perquè no tinc menjar....aquest és un altre punt que li preguntaré ara al psicòleg.

Guapes, em va molt bé anar escrivint aquí, em fa ser més conscient de tot plegat i més forta per seguir endavant!
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dt. juny 28, 2011 3:11 pm

Ja he anat al psicòleg, diu que ell no em pot ajudar ja que no és la seva especialitat, que haig d'anar a un centre especialitzat en transtorns alimentaris (demà tinc hora a l'agrupació Contra l'anorèxia i la Bulímia, que m'orientaran). I a sobre el meu seguro no m'ho cobreix, quina ca*ca

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::