Jo també em sento culpable

[DRACO]

Bon dia noies, tinc un nen preciós que es diu Unai i va nèixer fa 17 dies. Però em sento culpable.

Antecents: A l'hospital va iniciar la LM, tot i que el nen plorava molt perquè no podia xuclar bé els mugrons (els tinc una mica plans). Al tercer dia havia perdut uns 300 gr i a l'hospi ens van dir que aquest nen no podia perdre més (com si jo no li donés de menjar). Ens van donar una mica de llet per que li donguessim,però sense prescripció ni res. Al quart dia, ja estava desesperada. L'Unai no podia xuclar bé i la pujada de la llet va ser impresionant, quin mal que em feien els pits. Aquell mateix dia tenia visita amb la llevadora pels punts. Hem va donar una mugronera i que no li dongués cap suplement al nen. Han passat 13 dies i la situació no millora.

No disfruto alletant al meu príncep. El nen necessita mamar cada dues horetes, tres com a molt. S'està més d'una hora de rellotge i no acaba tip, és llepa els punys que em fa mal el cor de veure'l. I perquè no el deixo més estona? Em fan molt mal els mugrons, tinc unes clivelles amb costreta i tot. A estones em trec la mugronera però es un suplici alletar-lo. A les nits m'he de seure al llit, perquè no hi ha manera que mami si estem estirats, i acabo amb un mal d'esquena... Fa dos dies que li estem donant una mica de suplement pel nostre compte, i sembla que aguanta una mica més.

Però jo em sento culpable perque no disfruto fent LM, fins i tot em poso de mal humor quan veig que el nen té gana perquè em fan molt mal els mugrons. Potser sóc una mica fluixa i no aguanto el dolor que totes les mares segur heu patit, però quina culpa tinc jo?

M'estic plantejant fer LA, sé que la llet materna és el millor regal que li puc fer al meu nen, i ell és el més important a la meva vida, però la meva salut també ha d'estar fantastica per gaudir del meu petit.

Em sento culpable per plantejar-me fer LA quan totes les opinions que llegeixo i el personal sanitari recomanen fer LM.
Potser soc egoista, però no només penso en el meu mal, també penso en si el nen passa gana i que no descansa bé. Jo només vull el millor pels dos.

[Julyet]

Jo crec que t'aniria molt i molt bé veure't amb una assessora de lactància, física i emocionalment, de debò. Ella respectarà qualsevol opció teva i t'ajudarà a sentir-te còmode amb el que facis, i si vols intentar la LM et sabrà ajudar molt millor que el personal mèdic, que sovint van una mica peixos amb aquest tema.

D'on ets?

Molts ànims i molta força.

[Alehop]

Hola Draco,

Abans que res, felicitar-te per l'arribada de l'Unai i donar-te molts ànims.

Jo penso que la LM és fantàstica (jo vaig fer LME 5 mesos i després amb AC fins els 9), sempre i quan tant tu com el bebè pogueu gaudir d'ella. Per mi va ser molt fàcil perquè tenia molta llet, uns mugrons ben servidets i la Mar es va agafar molt bé, va saber xuclar i no vaig tenir ni una clivella. Però si no hagués estat així probablement hagués anat de cap a la LA.

No t'has de sentir culpable; potser si vas a algun lloc de suport a la lactància et poden ajudar a aconseguir alletar el petit si és el que vols, però en qualsevol cas, no t'has de sentir culpable, ni moltíssim menys, si passes a la LA.

Si tú ho passes malament i l'Unai també, crec que heu de buscar una solució! I si la solució és la LA que disfrutareu tots dos (i el papi també), no t'has de sentir pas malament. Benvinguda sigui!!

De vegades ens sentim frustrades per coses que se'ns escapen de les mans (una cessària quan haviem planejat un part vaginal, haver de passar a la LA quan haviem planejat LM, etc), però hem de ser positives i pensar en totes les altres coses que sí han sortit com planejavem i de les que podem disfrutar!

Aquest és un tema molt controvertit i aquí hi ha opinions de tots colors. Jo només vull donar-te la meva i molts ànims, sense ànim d'empènyer-te a prendre cap decisió

[Dana81]

Hola maca, com bé dius el bebé només té 17 dies.
La LM no és maravellosa des del minut 0, és un procés complicat i que requereix tota una adaptació. Jo tb tinc els mugrons plans i les mugroneres MEDELA talla small m'han salvat la lactància. És normal que amb 17 dies el nen no es quedi tip i menys que allargui 3 hores.... el normal és que ara estigui penjat de tu tot el dia. La LM al principi és molt esclava èrò després compensa, sempre i quan gaudeixis. Jo et recomanaria que usis les mugroneres i si algún dia veus que es queda amb gana que l'ajudis (que no em renyi cap talibana de la LM) jo ho he fet i he alletat molt temps....ànims, ara ho veus tot fosc perquè el primer mes i mig és molt dur! Però t'asseguro que passa ràpid! Ànims, ho faràs genial!

[petazetas]

Felicitats pel teu petit.
Jo faria el que diu la Julyet, en el seu moment si jo ho hagués sabut també hi hauria anat.

A veure, el meus cas:
Com que jo vaig tenir la nena via cesàrea, la llet em va pujar més tard. Com que jo volia que em pugès el més aviat possible me la vaig posar al pit cada dues hores mentre estava a la clínica (Ens vam posar l'alarma del movil). Vaig aconseguir el que volia per que amb tanta estimulació el pit va tenir la pujada de la llet, però en el procés de tenir-la al pit tan sovint els mugrons em van quedar en un estat lamentable, encetats encetats.
Cada vegada que la nena mamava jo veia les estrelles, horrorós.
Però aguantava... el suplici va durar cosa d'unes 3 setmanes, fin i tot em vaig comprar la pomadeta de la farmàcia enlloc de la que em van donar a la clínica... i se'm va quedar la pomadeta gairebé sencera.
Un cop els mugrons es van començar a acostumar a la xuclamenta, posant-m'hi la meva llet, tenir-los a l'aire mentre era a casa i la pomadeta després que la llet s'haguès assecat... oli en un llum.

I llavors si, la lactància materna es va convertir en una cosa fantàstica, tan que és una llàstima que els homes no puguin saber que se sent. (el meu home sempre em deia que m'envejava per poder-ho experimentar).

El teu petit té 17 dies i encara és aviat. Si et veus en cor d'aguantar una mica més fes-ho, el resultat no té preu. I si no t'hi veus en cor dons mira, tampoc et tiris pedres al terrat.
Sobretot ves a veure l'assessora de lactància de la teva zona, segur que et donarà molts bons consells.

[Abril*]

Jo també recomano els grups de lactància, allà t'assessoren, trobes altres mares amb els mateixos neguits i et respecten si decideixes passar a LA, però com a mínim tindràs més eines per pendre la decisió.

No t'has de sentir culpable, totes les mamas si fa no fa em passat pel mateix. Ànims!

[Xaina]

Només una opinió:

Jo crec que amb el tema de la maternitat s'han creat massa tendencies i teories: Carlos, Estivill...... .
Igual que no hi ha dos persones iguals tampoc no hi ha dos nadons iguals.

La lactancia materna es important pero el mes important es estar a gust amb el teu fill i amb tu mateixa.
El naixament d'un bebé es un trasbals, un impacte, un cop emocional molt fort, un moment en el que en la meva opinió has d'estar el mes tranquila posible, relxada i feliç. Aixi podrem transmetre la tranquilitat i l'afecte que e nostre bebe mereix.
Si per a tu la LM es un calvari, totes les coses bones que li podries transmetre es fonen, s'esbaeixen ... .

Jo en el teu lloc, li donaria un bibi, em recuperaria del part, i li faria un milió de mimitos, l'agafaria e braços i li dedicaria tota la meva ilusió , pero de bon humor, contenta i relaxada, no feta pols pel dolor que et provoquen els pits i el mal estar psicològic de creure que no fas ben fet!!!!!

ànims companya segur que ets una mare estupenda i ningú no pot questionar com cries el teu fill!!

[pesol]

Ànims! la LM és fantàstica, llàstima que a moltes ENS costi arrancar. Jo vaig tenir uns inicis de lactància fatals fatals fatals. Quin dolor! Encara ara no sé pas com no vaig abandonar abans! Sobretot el primer mes va ser horrorós. Tenia unes clivelles que atravessaven el mugró de punta a punta. Ara, després d'uns quants mesos m'arrepenteixo de no haver fet cap foto a les meves clivelles!!
I sí, moltes vegades vaig pensar en abandonar però alguna cosa em deia que no ho havia de fer, i avui seguim amb la teta a l'aire!

Jo et recomano com les companyes, que vagis a un grup de suport a la lactància. Si ets de barcelona Alba Lactància Materna té grup durant l'estiu els dilluns (avui) a la tarda http://www.albalactanciamaterna.org/grupos/alba-al-sol
Jo també vaig acabar a anant al pediatre Luís Ruiz que és especialista en lactància i n'estic molt contenta.

Ves-hi, t'ajudaran! Una abraçada

[RAM]

Hola Draco.

Primer de tot felicitats per la teva maternitat i per tenir l'Unai amb tu.
T'he anat seguint al post de juny i també compartim ser del Vallès Oriental.

Jo encara no he tingut la nena, així que vaig molt peix amb el tema. Si que et volia comentar que com que jo prevec que puc tenir difícil la LM m'he posat en contacte amb una doula per demanar assessorament sobre el tema. M'ha dit que segons la zona, ens en toca una o l'altra. És un servei de pagament, vénen a casa i t'assessoren, i nosaltres ho volem intentar. També em va dir que tenen mares doules en pràctiques que donen servei gratuït. http://www.maresdoules.cat/
Tampoc sé quina diferència hi ha amb els grups de lactància, ja m'informaré.

També et diré que si la LM no surt, doncs a fer LA que no passa res i els nens estaran sans i forts igualment. No et sentis culpable per això... el teu fill necessita amor i li donaràs igual fent pit que fent bibe...

Si t'interessa el contacte, m'ho dius i t'envio un privat.

Molts ànims bonica.

[magrana]

Com ja t'han dit moltes, la LM no són flors i violes des del primer moment. Jo també vaig patir clivelles i també veia les estrelles cada cop que donava el pit a la meva filla. Però com diu la Petazetas, això va anar passant. I van venir tres anys de LM meravellosa, en els que tant jo com la meva petita hem gaudit molt.
Si necessites ajuda, busca-la. Però també et dic que per aconseguir tirar endavant la LM se n'han de tenir ganes i se n'ha d'estar molt convençuda. És una tria personal.

Sort

[xica]

Una altra mama adolorida!

Jo també tinc un mugró pla, i clar la nena només s'agafaga a un i me'l va deixar destrossat, i així ni l'un ni l'altre. Vaig començar amb les mugroneres a la mateixa clínica, però el mal no me'l treia ningú. Quan vaig arrivar a casa hi havia vegades que abans de la toma (unes dues horetes després de la toma anterior) em prenia un gelocatil perquè si no no ho resistia (em queien les llàgrimes). de dolor fort van ser unes tres setmanes, i després uns dos mesos amb mugroneres fins que mica en mica me les vaig anar treient i vam fer LM fins els 9 mesos, fins que ella no en va voler més ( i a mi em va saber un greu...)

Jo a les meves amigues embarassades les aviso del dolor que pot arrivar a fer, perquè jo era una de les coses per les que menys preparada estava.

decideix tu el que vols fer, aquí només et podem aportar testimonis per ajudar-te a sobreposar d'aquesta situació de la millor manera possible!

Ànims!

[Julyet]

Volia puntualitzar un parell de coses: si t'he animat a demanar ajuda a una assessora de lactància no és per voler-te convèncer de res. Si has escrit això penso que és perquè vols gaudir de la lactància i perquè per això ni tu ni el teu nen heu de patir, i et mereixes l'oportunitat d'aconseguir-ho. I sí, jo amb perspectiva penso que val la pena, val MOLT la pena demanar ajuda a una experta. A més totes les assessores que jo he conegut, llegit, sentit... són un sol i en saben moltíssim, i només que sigui per la part emocional ja sentiràs una gran millora.

[Mònika]

Quin greu que tinguis aquests dubtes! Et comprenc perque jo he passat dues lactàncies amb uns inicis accidentats com els teus, és un dolor increïble i quan ho estàs passant et sembla que mai marxarà. Ja veuràs que aviat tindràs "callo" i no et farà ni mica de mal, paciència!
Amb el primer fill vam fer lactància mixta, tot i que anava molt bé de pes, la pediatra em deia de continuar donant-li biberó després del pit, als 4 mesos em van fer introduïr la fruita, als 5 la verdura, i quan vaig tornar a la feina va deixar el pit, és clar perdia tantes preses que al final ja no tenia llet.
Gràcies a moltes companyes del SP em vaig informar i amb el segon he estat jo la que ha decidit, amb la sort que al meu CAP han canviat els protocols i ara recomenen la LME fins als 6 mesos i m'he estalviat unes quantes discusions. Tot i ser la segona lactància va començar fatal, però vaig tenir la sort de trobar amigues que em van animar a a continuar, sobretot veient que el nen de pes anava justet, gràcies a elles no vaig cedir a les pressions familiars de donar suplement.
El nen té 20 mesos i encara fem teta, i menja de tot i força i continua sent poqueta cosa, si hagués fet cas dels que m'aconsellaven biberó el nen seria igual de petit i no tindria les defenses de la meva llet, que no vegis que bé ens ha anat quan s'ha posat malaltó i no volia menjar res, a la teta no li diu mai que no!

[canyella9]

Draco, bonica! molts ànims! felicitats pel teu petitó, segur que és millor que t'ha passat a la vida, però ara el dolor dels pits no et deixen disfrutar de la maternitat...

primer de tot m'agradaria dir-te que no t'has de sentir culpable, ningú et pot jutjar, tu has de ser lliure, i has de poder decidir si vols continuar amb LM o passar-te a LA. Ningú t'ha de jutjar. Jo potser primer de tot demanaria ajuda a una doula,llevadora... i si veus que no pots aguantar el mal, dona-li biberons... jo no m'atabalaria, perquè sinó no seràs feliç i el teu petit ho nota... no sé si t'estic ajudant gaire o encara t'estic atabalant més, però m'agradaria transmetre't que no t'has de sentir culpable, que has de ser feliç.
Jo encara estic fent LM, i n'estic encantada, però esclar, a mi no em van sortir clivelles ni res. Jo anava sempre amb els pits "enlaire" per casa, i després de cada toma, em posava "purelan" que em va anar mb. Lo de les mugroneres tb he sentit que va mb, potser amb una mica de paciència i amb ajuda d'algun/a professional, amb uns dies ho veuràs tot diferent. si va bé, la LM és una passada, però vol paciència i et lliga una mica. Si tot i tenint paciència, tenint ajuda i el que sigui veus que no pots, jo li donaria bibis, que el que necessita el teu petitó és que tu estiguis al 100%!!!

Molts ànims!! i estigues tranquil·la, ets una bona mare, i tot sortirà bé!.

[Núria]

Bones!!!

jo penso com la Xaina a veure, m'ha llegit els pensaments!! jo no vaig tenir problemes fins els 2 mesos que el nen no es quedava tip, i va ser el mateix pediatre que em va dir que fes biberons el vespres! però ja d'abans de tenir el nen, tenia molt clar, claríssim que si que provaria la LM i que si no anava bé, ja fos perquè el nen s'estressava, o jo...o el que fos... passaria a la LA sense recança ni sensacions de ser més bona o més mala mare...

Recordo anar a les classes pre-part del meu primer fill i dir-li al meu home,...os3! la sensació que transmeten aquí és que no hi ha altre opció que la de LM...igual que parlàven del part natural...mmmmmm...eiiiii que si hi ha LA és per alguna cosa!!tinc la sensació que s'està fent un gra massa de la consenciació de la LM,....Totes ja sabem que és molt millor....però cal que si no es pot, pels motius que siguin, les mares s'hagin de sentir malament i quasi com si no fossin bones mares?????... per mi NO!! NO TÉ EXPLICACIÓ!!!

i com diu la Xaina els bebes necessiten bones sensacions i que qui els cuidi estigui el màxim de relaxat, a gusts,..en difinitiva si tu estàs bé, ell també! ah! i siiiii molts de mimuuuuuuus!

Vinga a cuidar-se

[entrerius]

Draco, felicitat per la teva nena!!

Inicis dolorosos, per desgràcia n'hem patit moltes. El meu cas concretament van ser quasi 2 mesos que tenia la mateixa sensació que tu a hores d'ara..... dolor insuportable, ganes de que no es despertés, clivelles, mugroneres..... tampoc vaig poder gaudir-la en absolut.

En el meu cas ho vaig poder solucionar amb una assessora de lactància materna. En una setmaneta s'havien acabat les mugroneres i el dolor i per fi vaig començar a gaudir de la lactància.

Si vols continuar amb LM ves a un grup de suport a la lactància. Allí et donaran el suport que necessites, tant emocional com a tècnic, i segur que ho soluciones en un tres i no res.
N'hi ha per tot el territori. D'on ets? segur que en tens un al costat

Molts ànims i força.

[DRACO]

Gràcies a totes pels ànims.

La meva intenció és fer LM, pels beneficis que té pel nen, però sempre que no sigui un suplici per mi i no pugui gaudir-ho.

Julyet sóc de Granollers he buscat un grup que es diu mares d'orient, suposo que em donaran assessorament. Algú el coneix?

Alehop no pensava que serien tant durs els inicis de LM

Dana, faig servir una mugronera per un pit, però tot i així veig les estrelles cada cop que tinc que alletar.

Petazetas faig servir el purelan, però tot i així veig les estrelles.

Xaina tens molta raó, ser mare és un trasbals. Estic feliç però tot el meu món està canviant.

Ram gràcies per l'enllaç, ara li dono un cop d'ull.

Xica, quina sort vas tenir que a la mateixa clínica et van assessorar. Jo no vaig tenir gens de suport a l'hospital.

Mònika és important poder decidir què fer amb els nostres fills, i suposo que amb el primer, totes pequem d'inexpertes, i insegures, però el temps ens dona experiència i el teu cas és la mostra.

Canyella fa tan poquet que sóc mare que encara m'he de creure que sóc la millor.

Núria, estic d'acord amb tu. A les classes de pre-part tampoc ens parlaven gairebé de la LA, fins i tot es va questionar a una mare que l'havia fet. Tot això hem fa sentir fatal, és més pels comentaris dels altres que em sento pitjor.

Em sento fatal quan l'escolto plorar perquè té gana i penso, buf un altre cop, però és pel mal que em fa, no per mandra de donar-li.

Ja sé que al ser tant petit no pot dormir mltes hores seguides, però avui es desesperant, porto des d'aquest matí que només dorm 45 o 50 minuts i despres a mamar més d'una hora. Aquesta tarda li he donat una hora i quart, i mamava eh? No podia aguantar més el mal i al retirar-lo a començat a llepar-se els punys. Li hem preparatt un bibi i s'ha pres 40ml a més del pit. Potser és un tragón. Ainx no ho sé.

Gracies a totes i vaig a mirar els links que m'heu penjat. Gràcies de debó.

[wendell]

Primer de tot moltíssimes felicitats per l'Unai!!!!!

En segon lloc, vull deixar clar que jo no et vull convèncer de res, simplement t'explicaré la meva experiència.
Aquí el que està clar és que cada mare fa el que creu que és millor pel seu fill... i tu facis el que facis serà la millor opció per l'Unai.

Abans de néixer el meu nen la meva primera intenció era fer LM, de fet no tenia res organitzat a casa per si haviem de fer LA.
El que tenia molt clar però, era que jo volia fer LM sempre i quan no fos un problema tant pel nen com per mi, sino per gaudir de la lactància tots dos. Sabia que no era fàcil, que es necessitava força de voluntat i jo estava hi estava disposada (o això creia!).

El resultat va ser que quan va néixer en Nil a l'hospital vam començar amb la LM, semblava que el nen s'enganxava bé al pit però ell després de mamar seguia amb gana, moooolta gana. El nen plorava desesperat i jo cada vegada em posava més nerviosa.
M'havia arribat a passar 2 i 3 hores amb el nen enganxat al pit i quan es desenganxava.... vinga plorar com un desesperat (es va arribar a quedar afònic!).

El segon dia d'hospital m'el vaig passar amb totes les llevadores enganxades al meu costat per veure com ho feiem i per donar-me explicacions i consells.
La veritat és que agraeixo moltíssim la seva paciència, però no va servir de gaire. En Nil seguia plorant i plorant i plorant, i jo plorava perquè veia que era incapaç d'alimentar al meu fill.

Com que jo estava cada vegada més nerviosa em costava moltíssim calmar el nen, jo nerviosa-ell plorava més i jo més nerviosa... era un cercle viciós infernal!!! Ho vaig passar fatal!!!!!!!

Al final vaig veure una cosa que em va fer decidir ràpidament el que havia de fer... com ja t'he dit jo era incapaç de calmar al meu fill dels nervis que portava a sobre i la segona tarda que erem a l'hospital el Wendello va agafar el nen i el va poder calmar en un momentet!!!
Perquè??
Doncs perquè ell estava més tranquil!!!
Perquè la mare (o sigui jo) el posava més nerviós, a sobre de que estava mort de gana!!!!

Així que vaig decidir que el millor que podia fer era passar-me a la LA.
Preferia alimentar al meu fill amb llet de fórmula i poder tenir-lo en braços tranquilet i sense plorar.
Poder calmar-lo i fer-lo dormir.
Poder gaudir del meu fill en aquells moments tan màgics i especials.
Poder dormir tranquilament un al costat de l'altre.

Així que ho vaig parlar amb una infermera i ens vam "convertir" a la LA. Em van donar les pastilles per retirar la llet i un bibi pel nen... el bitxo es va pendre el bibi i va quedar suuuuuper satisfet i tip!!!!!!!!
De cop veure'l amb aquella cara de satisfacció em va fer acabar de convèncer de que havia pres una bona decissió!!!!

Potser sí que vaig ser massa fluixa i no vaig tenir prou paciència!!!
Però si en el nostre cas fer LM consistia en tenir el nen plorant de gana durant hores i hores, dies i dies.... doncs ho sento, però això no està fet per mi.
Sí que és veritat que m'ha quedat l'espina clavada de que jo no he pogut alimentar al meu nen. Però la veritat és que per altra banda el veig que està tan bé i tan formós amb la LA que una cosa ja em compensa l'altra!!!!

Per cert... l'explicació que em van donar a l'hospital de que el nen plorés tant i tant va ser que el nen era molt tragón i que jo no tenia prou llet (calostre en aquell moment) per el que necessitava ell.
Si era veritat o no, ara això ja no importa!!!

En el teu cas el que t'ha d'importar és que el teu nen creixi com ha de créixer i que tu i ell tingueu una bona tranquilitat que us permeti gaudir de la maternitat, que aquests moments són irrepetibles!!!!!!!

[wendell]

Ostres!!!!! Acabo de veure que t'he clavat un mega-rotllo!!!!!!!! Jajajaja!!!
SORRY............

[lluna80]

Ostres, llegint-te m'he sentit molt identificada amb els primers moments de la LM. Recordo que els primers 15 dies - un mes, va ser horrorós. La meva petitona no s'agafava bé, tenia molta gana i es posava molt nerviosa perquè volia mamar però no podia, plorava, es neguitejava... en fi...
Jo també vaig provar mugroneres i sembla que al principi ens va anar bé, però després, vaig voler-me-les treure perquè no s'hi acostumés, i ens va costar molt que es pogués agafar al pit. Plorava la nena i plorava jo.
També recordo la sensació de no voler-li donar el pit encara perquè em feien molt mal els mugrons. I pensava, com poden dir que això de la LM és meravellós!? Si jo estic patint i passant-ho fatal!
Vaig anar a un grup d'alletament i em van ajudar molt. Mica en mica, es va anar agafant millor i ara, encara continuo fent LM i la nena té 13 mesos. Encara que et sembli mentida, et puc dir que un cop superades les dificultats inicials, començaràs a gaudir de la LM i veuràs que és una experiència única.
Així que el meu consell és que t'adrecis a algun grup d'alletament i que t'ajudin a col·locar-te'l i t'expliquin com pots millorar la posició.
A mi em van recomanar unes cassoletes que venen de la Medela, que em van anar molt bé perquè quan estava per casa, me les posava i sembla que els mugrons estaven més ventil·lats i mica en mica, van anar cicatritzant.
Molts ànims i ja veuràs com valdrà la pena.