SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Irinna ha escrit:Alguna de vosaltres deia.. si cap els 3 anyets tots saben dormir sols de què serveix el ME? (amb la connotació negativa de que els hem traumatitzat per a res) mmmm,... no em sembla lògic aquest pensament! que al final tots els nens acabin sabent dormir, no és una justificació a que fins que això ho fan, haguem passat tres o 4 anys amb els nens dormint-se a la falda... (i tinc els meus dubtes que aquells nens als que s'ha acostumat a dependre dels pares per a dormir, després siguin ells capaç de fer-ho sols, i prescindir de la seva dependència.)
Doncs si, és un pensament lògic. I no és cap justificació, simplement s'ha de donar temps al temps, com el caminar o el menjar o a controlar els esfínters, s'ha de donar temps al nen/a a que per ell sol assoleixi aquestes habilitats. El que passa és que avui en dia estem massa pautats en la criança del nostres fills: a l'any han de caminar, als 18 mesos han de menjar a trossos, als 2 anys ja han de parlar no se quantes paraules, als 2 anys han de controlar els esfínters, .... i als 6 mesos ja han de dormir tota la nit sencera i si no és així és que hi ha un problema del son. Doncs, no senyor!! Els nens de 3-4 anys ja controlen les fases del son nocturn i el seu son és similiar o igual que el dels adults. Per tant, quin sentit té aplicar mètodes? No val la pena tenir una mica de paciència? No val la pena parar-nos a pensar una mica? El que hauriam de fer tots i totes (jo m'incloc, que tambè m'he equivocat moltes vegades, sobretot amb el tema dels pipís) és escoltar més als nostres fills, a detectar els seus ritmes i respectar-los i escoltar-nos menys a segons quins metges o pediatres, que a la fi i al cap són acadèmics i no ens els crien ells sino nosaltres. I et puc assegurar Irinna, que després de més de 2 anys dormint als meus braços, cantant cançons o bressolant-la perquè s'adormís i passant les nits del lloro, la Neus amb 3 anys i 3 mesos s'adorm sola al seu llit amb un petó, una abraçada i la cançó de "la lluna, la pruna" i sense despertar-se en tota la nit. I no és conya, no he aplicat cap mètode, simplement l'he acompanyat a que per ella sola assolís aquesta habilitat. Crec fermament que els mètodes per fer dormir als nens estan creats pels pares i no pels nens, ells ja en saben de dormir, només els hi fa falta temps per demostrar-nos-ho i si els pares hem de perdre nits de son i anar mig adormits a la feina, doncs mira, per això som els seus pares. Estic convençudissima que si els nens que els hi han aplicat el ME poguèssin donar-nos la seva opinió ara, el senyor mètode famós passaria a la història dels horrors, però ja!!.
EP! i abans que rebi un allau de crítiques, jo només estic criticant el mètode, no als pares, informats o no, que l'apliquen amb la certessa o l'esperança de que funcioni.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
neuetes ha escrit: Crec fermament que els mètodes per fer dormir als nens estan creats pels pares i no pels nens, ells ja en saben de dormir, només els hi fa falta temps per demostrar-nos-ho i si els pares hem de perdre nits de son i anar mig adormits a la feina, doncs mira, per això som els seus pares. Estic convençudissima que si els nens que els hi han aplicat el ME poguèssin donar-nos la seva opinió ara, el senyor mètode famós passaria a la història dels horrors, però ja!!.
EP! i abans que rebi un allau de crítiques, jo només estic criticant el mètode, no als pares, informats o no, que l'apliquen amb la certessa o l'esperança de que funcioni.
Neuetes esta claro que para ti ir a trabajar sin dormir es algo que puedes llevar, igual que yo, que para mi dormir no es básico...pero no todos somos iguales, hay gente que no solo lo lleva muy mal sino que puede llegar incluso a afectarle seriamente. Además que según quien utiliza vehículos y supongo que un niño prefiere llorar un pelin por el método Estivill a llorar toda la vida si se queda sin madre o padre o los dos por un accidente (y lo hay, de echo yo tuve uno, me dormí al volante y casi me mato).
Yo sigo manteniendo que un hijo querido, cuidado, atendido, besado, achuchado...por querer que duerma y aplicar un método (que además las madres aplican segun su criterio) no va a tener que acudir a un psicologo de mayor...repito para mi hay otras cosas que valorar
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Marchita, doncs m'estàs donant la raó quan dic que els mètodes per fer dormir als nens estàn pensats pels pares i no pels nens. Quan es decideix aplicar un mètode no és pel bè del nen sino que ho fas per tu, per poder dormir. I no et confonguis, per mi dormir si que és bàsic per poder anar a treballar o per rendir al dia a dia: jo vaig patir una depressiò per no poder dormir... per culpa d'un veí que posava la tele molt forta a la nit quan encara vivia a casa dels meus pares, per tant sé el que es pateix. Ho vaig passar malament en tot el temps que la nena es despertava a les nits, no et mentiré, però prefereixo mil vegades més patir jo son i malestar o molèsties diàries que no fer passar la meva filla per aquest mètode o per cap altre, que a la fi i al cap, no em solucionarien el problema, perquè no n'hi ha cap de problema.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Yo no creo que los padres sólo lo hagan por ellos, es más yo gracias a Dios no tengo ese problema ya que mis hijos duermen toda la noche y desde bebes, pero desde luego que si no durmieran, algo haria, no se que, pero algo seguro...y no por mi, repito que yo puedo aguantar durmiendo y despertando, durmiendo y despertando, sino por ellos, fijo!!!!!! yo si pasan de las 21:00 en invierno y no estan en la cama ya me pongo nerviosa ya que para que un niño (y un adulto pero más un niño) pueda disfrutar del cole (llamo disfrutar a todo: jugar, rendir, ser feliz....) tiene que estar descansado, tiene que haber dormido un mínimo de horas. Para mi que mis hijos duerman entre semana es básico, luego el fin de semana les doy margen pero entre semana...BASICO!!!!!!!!!
NEUETES...Pues ahora si que no te entiendo. Cuando eras joven llegaste a pasar una depresión (palabras mayores eh) por no dormir y ahora serías capaz de no dormir para no pasar por enseñarle a dormir a tu hijo...En definitiva que prefieres no doirmir e incluso llegar a tener una depresión por no "molestar" a tu hijo...Pues si lo haces por tu hijo no dudes que le vas a molestar mil veces más con una depresión que con el método Estivill, o tienes clarisimo que no te deprimiras esta vez o FIJO, FIRMADO que tu hijo prefiere llorar con el método que verte con una depresión. Y te habla una hija de Psiquiatra que ha vivido cosas BESTIALES....Yo creo que no sabeis lo que puede llegar a hacer a una persona el no dormir (tanto niño como adulto), si lo supierais más de una pensaríais hacer el método...Buscar informacion donde podais de lo que pasa si no te dejan dormir y lo que pasa si te dejan llorar....después debatimo vale?
NEUETES...Pues ahora si que no te entiendo. Cuando eras joven llegaste a pasar una depresión (palabras mayores eh) por no dormir y ahora serías capaz de no dormir para no pasar por enseñarle a dormir a tu hijo...En definitiva que prefieres no doirmir e incluso llegar a tener una depresión por no "molestar" a tu hijo...Pues si lo haces por tu hijo no dudes que le vas a molestar mil veces más con una depresión que con el método Estivill, o tienes clarisimo que no te deprimiras esta vez o FIJO, FIRMADO que tu hijo prefiere llorar con el método que verte con una depresión. Y te habla una hija de Psiquiatra que ha vivido cosas BESTIALES....Yo creo que no sabeis lo que puede llegar a hacer a una persona el no dormir (tanto niño como adulto), si lo supierais más de una pensaríais hacer el método...Buscar informacion donde podais de lo que pasa si no te dejan dormir y lo que pasa si te dejan llorar....después debatimo vale?
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Us esteu oblidant que els que no apliquem "el mètode" i els bebès (perquè NO és el mateix un bebè de 6 setmanes, de 6 mesos que de 6 anys) també dormim i portem una vida "normal"
(dic "normal" perquè és algo subjectiu, no perquè m'adapti gaire el dia a dia a les nits).
El secret? No complicar-se...
El secret? No complicar-se...
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Es que yo no hablo de aquel que duerme regular, o el que se despierta un par de veces para poner el chupete o dar agua...es que hablo de los que realmente no duermen, que los hay eh!!!! y muchos!!!! de los que se duermen a las 23:00 y se van despertando cada 2-3 horas y alomejor tardan 1/2 hora en dormirse (como poco).
Lo que me alucina es que no quereis hacer llorar a vuestros hijos (que conste que yo tampoco pero si fuera la vida en ello lo haria) porque pobrecitos!!!!!!! pero sinembargo no pensais que una mañana de sueño podeis salir con el coche camino del super, del pediatra...y tener un accidente que haga a vuestro hijo dormir directamente sin Estivill pero para toda la vida ¿no lo pensais nunca? ¿que os pasaria por la cabeza? y si no lo quereris poner tan fuerte pensar que vais sin él y a las que le pasa algo es a vosotras, y hablo de una simple depresión ya no de un fallecimiento...¿que hará vuestro hijo sin madre? pq una madre deprimida es peor que un Estivill (he visto y oido burradas con estos temas, hasta madres ingresadas en centros Psiquiatricos). Creo que la vida es para querer, cuidar, arropar, mimar,achuchar a nuestros hijos pero si un dia lloran porque es asi pues lloran y si lloran dos dias pues dos...llorar no es un horror, ni una tortura si te la hace alguien que te quiere. Ya dice el refran "quien bien te quiere te hara llorar". Mientras que el llorar no signifique horror, pánico...Yo he sido una llorona brutal y he sido FELIZZZZZZZZZZZZZZZ
Lo que me alucina es que no quereis hacer llorar a vuestros hijos (que conste que yo tampoco pero si fuera la vida en ello lo haria) porque pobrecitos!!!!!!! pero sinembargo no pensais que una mañana de sueño podeis salir con el coche camino del super, del pediatra...y tener un accidente que haga a vuestro hijo dormir directamente sin Estivill pero para toda la vida ¿no lo pensais nunca? ¿que os pasaria por la cabeza? y si no lo quereris poner tan fuerte pensar que vais sin él y a las que le pasa algo es a vosotras, y hablo de una simple depresión ya no de un fallecimiento...¿que hará vuestro hijo sin madre? pq una madre deprimida es peor que un Estivill (he visto y oido burradas con estos temas, hasta madres ingresadas en centros Psiquiatricos). Creo que la vida es para querer, cuidar, arropar, mimar,achuchar a nuestros hijos pero si un dia lloran porque es asi pues lloran y si lloran dos dias pues dos...llorar no es un horror, ni una tortura si te la hace alguien que te quiere. Ya dice el refran "quien bien te quiere te hara llorar". Mientras que el llorar no signifique horror, pánico...Yo he sido una llorona brutal y he sido FELIZZZZZZZZZZZZZZZ
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
No m'has entès, marchita, jo no sé cada quan es desperta la meva nena perquè jo no em desperto, perquè la tinc al meu costat i m'anticipo. No et diré que no he passat la nit del lloro mai, i tant que sí! Qui no ha buscat el botó de l'off a les 3 del matí! I sí, jo també he arribat a tenir febre de no dormir... per això jo "recomano" (i sí, recomanar no vol dir ni jutjar ni res, que de seguida arriba la sang al riu) com bé diu la neuetes ACOMPANYAR, buscar estratègies per atendre els bebès amb tranquil·litat i eficiència. Qui prefereix comptar minuts enlloc d'abraçar al seu fill, doncs res, endavant! Qui prefereix (com vaig fer jo força temps fins que em vaig sentir ridícula) llevar-se i passejar-se per casa enlloc de tenir el peque a prop i no separar-lo, doncs perfecte! Però m'agrada "recordar" que hi ha més maneres i altres opcions (i m'agrada fer-ho perquè jo he agraït moltíssim quan moltes mamis m'han donat la seva experiència).
Però ensenyar de ben petits que "quien bien te quiere te hará llorar" em sembla una manera de doblegar la personalitat, ho sento si ofenc, però ho crec de tot cor. I no, no vol dir que els nens fan tot el dia el que els hi dóna la gana (que per cert em fa certa ràbia aquesta associació) però no crec que per adormir-se quan no tens més eines per expressar-te que el plor hagis d'estar sol. No és per "pena de pobrets meus", sinó per respecte, ni més ni menys.
De fet penso que les persones (especialment les dones...) estem força minvades de seguretat i autoritat cap a les nostres decisions, sempre hem de buscar l'aprovació dels altres per recolzar el que fem, com ens vestim, com eduquem... quan tenim moltes més respostes del que pensem (a mi també em va flipar que l'Angie preguntés si podia netejar una glopada...). I mireu, penso que està en les nostres mans convertir als nostres petits en persones segures i empàtiques, que reconeixen i comprenen les emocions dels altres i prenen decisions responsables. I em costa pensar que aquest mètode pugui ajudar a assolir-ho.
Molta força per a totes i, de tot cor, confieu en les VOSTRES respostes i en els VOSTRES petits.
Però ensenyar de ben petits que "quien bien te quiere te hará llorar" em sembla una manera de doblegar la personalitat, ho sento si ofenc, però ho crec de tot cor. I no, no vol dir que els nens fan tot el dia el que els hi dóna la gana (que per cert em fa certa ràbia aquesta associació) però no crec que per adormir-se quan no tens més eines per expressar-te que el plor hagis d'estar sol. No és per "pena de pobrets meus", sinó per respecte, ni més ni menys.
De fet penso que les persones (especialment les dones...) estem força minvades de seguretat i autoritat cap a les nostres decisions, sempre hem de buscar l'aprovació dels altres per recolzar el que fem, com ens vestim, com eduquem... quan tenim moltes més respostes del que pensem (a mi també em va flipar que l'Angie preguntés si podia netejar una glopada...). I mireu, penso que està en les nostres mans convertir als nostres petits en persones segures i empàtiques, que reconeixen i comprenen les emocions dels altres i prenen decisions responsables. I em costa pensar que aquest mètode pugui ajudar a assolir-ho.
Molta força per a totes i, de tot cor, confieu en les VOSTRES respostes i en els VOSTRES petits.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Hola noies, mai participo en aquest tipus de post, però llegint-lo m'he vist amb la necessitat de dir una coseta.
Per dir-ho d'alguna manera jo no sóc partidària ni d'Estivill ni de González & Company, però em sorprèn quan la majoria de la gent partidària d'en González presuposa que les famílies que fan l'Estivill no s'han informat sobre la criança dels seus fills, i si ho han fet i tot i així han decidit aplicar-lo? Doncs si ho fan conscientment, deixem-les estar!!
Jo m'he llegit les dues bandes i altres més, després de llegir i rellegir no m'ha agradat cap dels dos extrems, en l'educació dels meus fills he fet el que m'ha semblat, segurament agafant coses d'uns i d'altres (sense ser-ne conscient) però sense posar en un pedestal a ningú!!
Oi que a les noies que feu l'Estivill no us agrada que us diguin que esteu traumatitzant els vostres fills, i a les que tireu més cap a teories Gonzalistes tampoc us agrada que us diguin que amb la vostra manera d'educar esteu malcriant? Doncs perque no deixem que cadascú a casa faci el que li sembli més convenient amb els seus fills, que de fet són això, els seus fills!!
Bé, espero haver-me expressat bé i que ningú malinterpreti les meves paraules. De fet no participo mai en aquests post perque sovint escribint no fem arribar bé el que volem expressar, cosa que cara a cara normalment si que passa.
Per dir-ho d'alguna manera jo no sóc partidària ni d'Estivill ni de González & Company, però em sorprèn quan la majoria de la gent partidària d'en González presuposa que les famílies que fan l'Estivill no s'han informat sobre la criança dels seus fills, i si ho han fet i tot i així han decidit aplicar-lo? Doncs si ho fan conscientment, deixem-les estar!!
Jo m'he llegit les dues bandes i altres més, després de llegir i rellegir no m'ha agradat cap dels dos extrems, en l'educació dels meus fills he fet el que m'ha semblat, segurament agafant coses d'uns i d'altres (sense ser-ne conscient) però sense posar en un pedestal a ningú!!
Oi que a les noies que feu l'Estivill no us agrada que us diguin que esteu traumatitzant els vostres fills, i a les que tireu més cap a teories Gonzalistes tampoc us agrada que us diguin que amb la vostra manera d'educar esteu malcriant? Doncs perque no deixem que cadascú a casa faci el que li sembli més convenient amb els seus fills, que de fet són això, els seus fills!!
Bé, espero haver-me expressat bé i que ningú malinterpreti les meves paraules. De fet no participo mai en aquests post perque sovint escribint no fem arribar bé el que volem expressar, cosa que cara a cara normalment si que passa.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Ja veig que les coses surten de mare... I això és precisament el què més m'empipa de posts "problemàtics" com aquest...
Entenc que les que opteu per no utilitzar cap mètode i que preferiu una criança més natural us sentiu ofeses quan la gent diu que els vostres fills fan el què volen tot el dia. Que consti que jo no ho penso pas! Ni ho dic ni ho penso!
Ara bé, a mi em sap moltíssim greu també que se'ns jutgi a les que optem per fer un Mètode Estivill (a la nostra manera) lliurement. I dic lliurement perquè sembla que algú ens hagi rentat el cervell per pensar que això és el què s'ha de fer. M'empipa moltíssim que se'm digui que li puc provocar un trauma al meu fill per deixar-lo plorar; com si jo tanqués la porta de l'habitació del meu fill i posés la música a tot drap per no sentir-lo. Va home, tampoc treiem les coses de lloc...! M'empipa sentir-me jutjada per fer el què faig lliurement i a consciència.
L'única cosa que hem fet aquí és intentar donar consells a una persona que ha demanat ajuda. Que potser hi havia preguntes que ens han sobtat a totes; doncs SI. Però això no ha de servir d'excusa per jutjar. I això no vol dir que les mares que fem el ME deixem els nostres fills amb pipís, amb glopades o amb el què sigui.
Al contrari, no considero que el meu fill se'n vagi a dormir tot sol (si ara té 3 anys, però ho fa des dels 6 mesos) per por, perquè sap que no li queda un altre remei, perquè sap que ningú hi anirà si ens demana... Us penseu de debò que això és el què fem? Sou conscients del mal que poden fer aquestes paraules...?
Penso que totes fem el què podem, el què sabem i el què volem.
I hauríem d'aprendre a respectar totes les opcions, sense imposicions ni mal rotllos. Així segur que totes viuríem molt millor!

Entenc que les que opteu per no utilitzar cap mètode i que preferiu una criança més natural us sentiu ofeses quan la gent diu que els vostres fills fan el què volen tot el dia. Que consti que jo no ho penso pas! Ni ho dic ni ho penso!
Ara bé, a mi em sap moltíssim greu també que se'ns jutgi a les que optem per fer un Mètode Estivill (a la nostra manera) lliurement. I dic lliurement perquè sembla que algú ens hagi rentat el cervell per pensar que això és el què s'ha de fer. M'empipa moltíssim que se'm digui que li puc provocar un trauma al meu fill per deixar-lo plorar; com si jo tanqués la porta de l'habitació del meu fill i posés la música a tot drap per no sentir-lo. Va home, tampoc treiem les coses de lloc...! M'empipa sentir-me jutjada per fer el què faig lliurement i a consciència.
L'única cosa que hem fet aquí és intentar donar consells a una persona que ha demanat ajuda. Que potser hi havia preguntes que ens han sobtat a totes; doncs SI. Però això no ha de servir d'excusa per jutjar. I això no vol dir que les mares que fem el ME deixem els nostres fills amb pipís, amb glopades o amb el què sigui.
Al contrari, no considero que el meu fill se'n vagi a dormir tot sol (si ara té 3 anys, però ho fa des dels 6 mesos) per por, perquè sap que no li queda un altre remei, perquè sap que ningú hi anirà si ens demana... Us penseu de debò que això és el què fem? Sou conscients del mal que poden fer aquestes paraules...?
Penso que totes fem el què podem, el què sabem i el què volem.
I hauríem d'aprendre a respectar totes les opcions, sense imposicions ni mal rotllos. Així segur que totes viuríem molt millor!

Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
nurdeu ha escrit:Hola noies, mai participo en aquest tipus de post, però llegint-lo m'he vist amb la necessitat de dir una coseta.
Per dir-ho d'alguna manera jo no sóc partidària ni d'Estivill ni de González & Company, però em sorprèn quan la majoria de la gent partidària d'en González presuposa que les famílies que fan l'Estivill no s'han informat sobre la criança dels seus fills, i si ho han fet i tot i així han decidit aplicar-lo? Doncs si ho fan conscientment, deixem-les estar!!
Jo m'he llegit les dues bandes i altres més, després de llegir i rellegir no m'ha agradat cap dels dos extrems, en l'educació dels meus fills he fet el que m'ha semblat, segurament agafant coses d'uns i d'altres (sense ser-ne conscient) però sense posar en un pedestal a ningú!!
Oi que a les noies que feu l'Estivill no us agrada que us diguin que esteu traumatitzant els vostres fills, i a les que tireu més cap a teories Gonzalistes tampoc us agrada que us diguin que amb la vostra manera d'educar esteu malcriant? Doncs perque no deixem que cadascú a casa faci el que li sembli més convenient amb els seus fills, que de fet són això, els seus fills!!
Bé, espero haver-me expressat bé i que ningú malinterpreti les meves paraules. De fet no participo mai en aquests post perque sovint escribint no fem arribar bé el que volem expressar, cosa que cara a cara normalment si que passa.
Nurdeu, ens hem creuat, però estic completament d'acord amb la teva reflexió!!!!

Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Marchita, no m'has entès. Era molt jove i tenia unes prioritats i una vegada eliminada la font del meu problema el tema es va anar curant. Ara en tinc unes altres, de prioritats i sóc més gran i més madura i no m'ha causat cap problema el tema del son de la nena.
I estic d'acord amb les últimes reflexions que s'han expossat: no ens compliquem tant la vida i fem les coses amb sentit comú. Normalment no participo mai en post d'aquesta mena però no m'he pogut estar de dir el que pensava. Sento si he ofès a algú.
I estic d'acord amb les últimes reflexions que s'han expossat: no ens compliquem tant la vida i fem les coses amb sentit comú. Normalment no participo mai en post d'aquesta mena però no m'he pogut estar de dir el que pensava. Sento si he ofès a algú.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
pitita ha escrit:nurdeu ha escrit:Hola noies, mai participo en aquest tipus de post, però llegint-lo m'he vist amb la necessitat de dir una coseta.
Per dir-ho d'alguna manera jo no sóc partidària ni d'Estivill ni de González & Company, però em sorprèn quan la majoria de la gent partidària d'en González presuposa que les famílies que fan l'Estivill no s'han informat sobre la criança dels seus fills, i si ho han fet i tot i així han decidit aplicar-lo? Doncs si ho fan conscientment, deixem-les estar!!
Jo m'he llegit les dues bandes i altres més, després de llegir i rellegir no m'ha agradat cap dels dos extrems, en l'educació dels meus fills he fet el que m'ha semblat, segurament agafant coses d'uns i d'altres (sense ser-ne conscient) però sense posar en un pedestal a ningú!!
Oi que a les noies que feu l'Estivill no us agrada que us diguin que esteu traumatitzant els vostres fills, i a les que tireu més cap a teories Gonzalistes tampoc us agrada que us diguin que amb la vostra manera d'educar esteu malcriant? Doncs perque no deixem que cadascú a casa faci el que li sembli més convenient amb els seus fills, que de fet són això, els seus fills!!
Bé, espero haver-me expressat bé i que ningú malinterpreti les meves paraules. De fet no participo mai en aquests post perque sovint escribint no fem arribar bé el que volem expressar, cosa que cara a cara normalment si que passa.
Nurdeu, ens hem creuat, però estic completament d'acord amb la teva reflexió!!!!![]()
![]()
![]()
![]()
Anava a dir el mateix! estic molt dacord!

Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Hola! Carai, com escriviu de ràpides.... Jo tampoc sóc partidària d'entrar en aquests temes polèmics, però flipo que una persona obri un post per aclarir dubtes i se li tiri la cavalleria per sobre. S'ha de ser més comprensiu i més oberts amb temes de criança, perquè per sort totes som diferents.
Mama del 2008, 2011 i 2015
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Lo primero decir que yo creo que por ahora el post no ha subido en ningun momento de tono y que si lo llevamos asi más o menos nadie ha dañado a nadie. Yo soy de las que no aplico ningun método, es decir que paso de Rosa Jove, de Carlos Gonzalez y de Estivill ¿pq? Porque básicamente no solo no me seriviria sino que seguro que no podría seguir a ninguno ya que yo hago el método de mi casa que es el que me viene bien pq es el que aplico a mis hijos (además de que lo de llamrle MÉTODO me suena hasta mal). Lo que esta claro es que lo que va bien en mi casa es imposible que vaya bien en la de Julyet, en la de Irinna, en la de Angie2, en la de Neuetes...pq ni tienen mis hijos, ni son yo, ni estan casadas con mi marido. Cada casa aplica sus técnicas pq es lo que le sirve.
Julyet tu has preferido meterte tus hijos a dormir en tu cama pero has pensado si todo el mundo puede hacerlo? Yo soy de las que puedo ya que me APASIONA dormir pegadita a alguien, cuando era chiquitina me metia en la cuna cientos de muñecos, de joven dormia en la cama con mis perros (varios) y ahora duermo con mi marido, pero yo seria feliz con mi marido,hijos,hermana, sobrinas...pero yo soy yo....hay muchísima gente que con un bebé en la cama no pega ojo, hay gente que no duerme si su marido ronca (yo ni me entero)....Somos personas diferentes con gustos y manias diferentes y de ahi que cada uno haga lo que le va mejor.
Creo que eso es de lo que se trata de entendernos unos a otros. Nadie dice que hacer el método Estivill es maltratar, nadie dice que deja a sus hijos llorar solos y abandonados. No creo que todas las madres sean buenas madres, las hay malas malísimas, pero creo que en este foro las madres somos todas unas buenas madres ya que no hay más que leernos unas a otras. Todas queremos lo mejor para nuestros hijos y dentro de eso cada una tiene sus prioridades: unas prefieren que coman bien, otras que duerman bien, otras que obedezcan a la primera, otras le dan más importancia a.....Pero todas les educamos con amor, cariño, ilusión, achuchones asi que aunq lloren no se dañan el cerebro en absoluto!!!
Julyet tu has preferido meterte tus hijos a dormir en tu cama pero has pensado si todo el mundo puede hacerlo? Yo soy de las que puedo ya que me APASIONA dormir pegadita a alguien, cuando era chiquitina me metia en la cuna cientos de muñecos, de joven dormia en la cama con mis perros (varios) y ahora duermo con mi marido, pero yo seria feliz con mi marido,hijos,hermana, sobrinas...pero yo soy yo....hay muchísima gente que con un bebé en la cama no pega ojo, hay gente que no duerme si su marido ronca (yo ni me entero)....Somos personas diferentes con gustos y manias diferentes y de ahi que cada uno haga lo que le va mejor.
Creo que eso es de lo que se trata de entendernos unos a otros. Nadie dice que hacer el método Estivill es maltratar, nadie dice que deja a sus hijos llorar solos y abandonados. No creo que todas las madres sean buenas madres, las hay malas malísimas, pero creo que en este foro las madres somos todas unas buenas madres ya que no hay más que leernos unas a otras. Todas queremos lo mejor para nuestros hijos y dentro de eso cada una tiene sus prioridades: unas prefieren que coman bien, otras que duerman bien, otras que obedezcan a la primera, otras le dan más importancia a.....Pero todas les educamos con amor, cariño, ilusión, achuchones asi que aunq lloren no se dañan el cerebro en absoluto!!!
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Jo crec que ningú ha dubtat de la importància que té dormir per a tots, adults i petits. Teniu raó, es vital. Ara, esteu segures que l'única manera d'aconseguir que els nostres fills s'adormin -i així poder dormir nosaltres també- és deixar-los plorar a la nit? No discuteixo que necessiteu dormir (jo també ho necessito! la majoria de nosaltres treballem!). Simplement, no teniu més opcions? No dic necessàriament ficar-los al llit amb vosaltres (el meu no hi dorm, per exemple; no li ha agradat mai..).
No sé, preferiu estar escoltant els seus plors mitja hora que bressolar-los a la vostra falda mitja hora?
Quin problema hi ha, que els nostres fills s'acostumin a "lo bo", si lo bo som nosaltres?? A mi m'encanta dormir amb el meu home!
I repeteixo, el meu fill no és dependent. Si nosaltres no hi som, s'adorm amb els avis, de vegades als braços i de vegades sol al llit. I no considero que ens prengui el pèl a ningú; simplement està més a gust als nostres braços i ja està.
Jo no m'he plantejat el ME perquè, per començar, com dèiem, no cal ensenyar a dormir a ningú, tots ho fem tard o d'hora. Adquirir els patrons de son és un procés, com tants d'altres.
D'altra banda, sobre si el ME pot arribar a causar traumes posteriors... homeee, no sé. La veritat és que no he llegit els enllaços que algú va passar perquè tinc clar que jo mai no l'aplicaré i tampoc tinc massa temps. Potser ho trobo una mica exagerat, la veritat.
Ara, fa uns quants anys, el meu home i jo vam veure un programa a la TV on sortia el dr. Estivill ajudant una família a aplicar el seu mètode (plagiat, clar). N'havíem sentit a parlar i poca cosa més. Ens vam quedar horroritzats, vam flipar, sincerament. Ahir el vaig buscar al youtube i tela. El pare dient-li al nen "t'estimo molt i t'ensenyaré a dormir" i el nen plorant demanant la mare...
I mentrestant l'Estivill allà al costat dient-li al pare que no contestés les respostes/queixes del nen, que no li seguís EL JOC!
Total, no em vull repetir més (que ja sé que ho faig), però no em sembla una manera ni lògica ni respectuosa d'ensenyar res a ningú.
No sé, preferiu estar escoltant els seus plors mitja hora que bressolar-los a la vostra falda mitja hora?
Quin problema hi ha, que els nostres fills s'acostumin a "lo bo", si lo bo som nosaltres?? A mi m'encanta dormir amb el meu home!
I repeteixo, el meu fill no és dependent. Si nosaltres no hi som, s'adorm amb els avis, de vegades als braços i de vegades sol al llit. I no considero que ens prengui el pèl a ningú; simplement està més a gust als nostres braços i ja està.
Jo no m'he plantejat el ME perquè, per començar, com dèiem, no cal ensenyar a dormir a ningú, tots ho fem tard o d'hora. Adquirir els patrons de son és un procés, com tants d'altres.
D'altra banda, sobre si el ME pot arribar a causar traumes posteriors... homeee, no sé. La veritat és que no he llegit els enllaços que algú va passar perquè tinc clar que jo mai no l'aplicaré i tampoc tinc massa temps. Potser ho trobo una mica exagerat, la veritat.
Ara, fa uns quants anys, el meu home i jo vam veure un programa a la TV on sortia el dr. Estivill ajudant una família a aplicar el seu mètode (plagiat, clar). N'havíem sentit a parlar i poca cosa més. Ens vam quedar horroritzats, vam flipar, sincerament. Ahir el vaig buscar al youtube i tela. El pare dient-li al nen "t'estimo molt i t'ensenyaré a dormir" i el nen plorant demanant la mare...
Total, no em vull repetir més (que ja sé que ho faig), però no em sembla una manera ni lògica ni respectuosa d'ensenyar res a ningú.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
nunus ha escrit:Quin problema hi ha, que els nostres fills s'acostumin a "lo bo", si lo bo som nosaltres?? A mi m'encanta dormir amb el meu home!![]()
.
Esta es la esencia del Tema....Tú lo has dicho: A MI M' ENCANTA DORMIR AMB EL MEU HOME...A ti te encanta pero y a mi? y a Irinna? y a Angie2, I a Julyet, i a Neuetes?....Cada una de nosotros es diferente de la otra y le gustan cosas diferentes por tanto no podemos decidir por lo que nos gusta a nosotras
Si hay personas que necesitan dormir para seguir con su vida, para pode ser felicies, para poder vivir, respeirar...pues quiza es mejor que apliquen el métoo que quieran (evidentem ente con respeto, amor y explicación)
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Nunus, jo tambè el vaig veure aquest reportatge i ara me l'has fet buscar...
http://youtu.be/c8d5m3LYHws
http://youtu.be/c8d5m3LYHws
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
marchita ha escrit:nunus ha escrit:Quin problema hi ha, que els nostres fills s'acostumin a "lo bo", si lo bo som nosaltres?? A mi m'encanta dormir amb el meu home!![]()
.
Esta es la esencia del Tema....Tú lo has dicho: A MI M' ENCANTA DORMIR AMB EL MEU HOME...A ti te encanta pero y a mi? y a Irinna? y a Angie2, I a Julyet, i a Neuetes?....Cada una de nosotros es diferente de la otra y le gustan cosas diferentes por tanto no podemos decidir por lo que nos gusta a nosotras
Si hay personas que necesitan dormir para seguir con su vida, para pode ser felicies, para poder vivir, respeirar...pues quiza es mejor que apliquen el métoo que quieran (evidentem ente con respeto, amor y explicación)
Evidentment que totes som diferents, no m'has entès, el que vull dir és que sembla que ens sorprengui que els nostres fills vulguin estar acompanyats de nosaltres per adormir-se. O que ho veiem com una cosa negativa... que a nosaltres no ens agradi dormir amb ells ja és una altra història, però jo parlava dels nens, no dels adults.
Que a mi m'agradi dormir amb el meu home (era un exemple) no li sobtarà a ningú, i segurament a totes les companyes que has anomenat també els agrada dormir amb els seus respectius.
El que no entenc és que ens sobti tant, no que hi hagi gent que no ho comparteixi.
Ei, i com ja vaig dir, jo també necessito dormir per ser feliç i seguir amb la meva vida, i treballar, i intentar ser una bona mare! Això no treu que intenti buscar solucions altres que aquesta per poder aconseguir-ho.
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
A veure... he vist el vídeo i és evidentment que no és de bon grat veure-ho.
Però tot plegat no és tant fàcil. Fa uns mesos vaig provar de canviar la meva filla de dormir al seu bressol al llit gran... la nena no volia i tot i estant cançada baixava una i altra vegada del llit i sortia de l'habitació. Tot plegat sense plorar. Jo la tornava a posar i marxava. Però no hi havia manera.. així que vaig provar de fer-ho d'una altra manera, posar-la al llit.. quedar-me al seu costat i cantar-li cançonetes, esperant a que es dormís! doncs m'hi estava més de 1.30 i res de res!!! si m'aixecava del llit.. volia venir amb mi! al final després d'una setmana no aconseguint l'objectiu.. en la qual se'm feien gairebé les 12 de la nit i la nena.. ni amb cançonetes, ni agafant-la a coll.. ni res de res, no aconseguia que s'adormís.. vaig optar per tornar-la a posar al bressol i fantàstic.
De ben petita tampoc era una nena que s'adormís en braços. No hi havia manera.. per moltes cançonetes que li cantés i molta estona que hi estigués bressolant-la, a la que la deixava al bressol remugava... només vaig aconseguir que comencés a dormir bé, quan la vaig començar a deixar. La posava al llit.. li cantava dos o tres cançonetes fins que es relaxava i marxava. Aleshores remugava una mica... ploriquejant.. jo entrava, li deia que no passava res.. li feia un petonet i marxava... en 10min d'entrar cada minut a dir-li que no passava res.. ja s'adormia...
Tots els nens no responen tant fàcil! amb la meva filla ha estat complicat! i ara per ex. fa uns dies que remuga de nou (està més toveta amb això de la panxeta i la germaneta) i haig d'entrar com 4 o 5 vegades en periodes de mig minut.. max. un minut.. a recollir el xumet que em tira.. a donar-li l'aigua que em demana cada vegada tot i no tenint set... tapant-la i dient-li mil cosetes fins que finalment, i sense plorar.. s'adorm.
Ara! pot ser amb la Nerea tot serà diferent! potser serà una nena que cantant-li 3 cançonetes per a nit mentre la bressolo ja s'adorm.. i ho faré encantada..
Tot no es pas tant fàcil de dir ni de fer i cada nen és un mon!!
En quant als traumes que pot o no ocasionar.. penso que tot depén del nen i del context familiar. Aplicar el ME i/o els seus derivats (adaptacions particulars del mètode) no significa deixar el nen desatès durant 30 minuts, ni una hora!!!
és com quan deixes el nen a la guarde o al cole els primers dies i el deixes plorant! què fas? l'intentes calmar però si no funciona.. ve l'has de deixar.. i poc a poc veurà que no passa res.. que la mare i el pare tornen.. que s'hi estarà una estoneta però després marxarà... i no li creem cap trauma!
Però tot plegat no és tant fàcil. Fa uns mesos vaig provar de canviar la meva filla de dormir al seu bressol al llit gran... la nena no volia i tot i estant cançada baixava una i altra vegada del llit i sortia de l'habitació. Tot plegat sense plorar. Jo la tornava a posar i marxava. Però no hi havia manera.. així que vaig provar de fer-ho d'una altra manera, posar-la al llit.. quedar-me al seu costat i cantar-li cançonetes, esperant a que es dormís! doncs m'hi estava més de 1.30 i res de res!!! si m'aixecava del llit.. volia venir amb mi! al final després d'una setmana no aconseguint l'objectiu.. en la qual se'm feien gairebé les 12 de la nit i la nena.. ni amb cançonetes, ni agafant-la a coll.. ni res de res, no aconseguia que s'adormís.. vaig optar per tornar-la a posar al bressol i fantàstic.
De ben petita tampoc era una nena que s'adormís en braços. No hi havia manera.. per moltes cançonetes que li cantés i molta estona que hi estigués bressolant-la, a la que la deixava al bressol remugava... només vaig aconseguir que comencés a dormir bé, quan la vaig començar a deixar. La posava al llit.. li cantava dos o tres cançonetes fins que es relaxava i marxava. Aleshores remugava una mica... ploriquejant.. jo entrava, li deia que no passava res.. li feia un petonet i marxava... en 10min d'entrar cada minut a dir-li que no passava res.. ja s'adormia...
Tots els nens no responen tant fàcil! amb la meva filla ha estat complicat! i ara per ex. fa uns dies que remuga de nou (està més toveta amb això de la panxeta i la germaneta) i haig d'entrar com 4 o 5 vegades en periodes de mig minut.. max. un minut.. a recollir el xumet que em tira.. a donar-li l'aigua que em demana cada vegada tot i no tenint set... tapant-la i dient-li mil cosetes fins que finalment, i sense plorar.. s'adorm.
Ara! pot ser amb la Nerea tot serà diferent! potser serà una nena que cantant-li 3 cançonetes per a nit mentre la bressolo ja s'adorm.. i ho faré encantada..
Tot no es pas tant fàcil de dir ni de fer i cada nen és un mon!!
En quant als traumes que pot o no ocasionar.. penso que tot depén del nen i del context familiar. Aplicar el ME i/o els seus derivats (adaptacions particulars del mètode) no significa deixar el nen desatès durant 30 minuts, ni una hora!!!
és com quan deixes el nen a la guarde o al cole els primers dies i el deixes plorant! què fas? l'intentes calmar però si no funciona.. ve l'has de deixar.. i poc a poc veurà que no passa res.. que la mare i el pare tornen.. que s'hi estarà una estoneta però després marxarà... i no li creem cap trauma!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |






















