SINDROME DE HELLP

[clara9]

Hola noies, després de 12 dies ingressada a l'hospital per preclàmpsia greu amb sindrome de hellp, ja he tornat a casa, em van haver de fer una cesària d'urgència ( gestació de 28 setmanes ) i el meu petit ara estarà a l'hospital entre un mes i mig o dos, ha sigut una experiència terrible, el fetge no em funcionaba i els ronyons anaven al 50%, mai havia sentit parlar d'aquest "síndrome", i durant tot l'embaràs em vaig trobar perfecte , ha sigut tot molt traumàtic, però finalment tot ha tornat a funcionar, m'ha quedat una petita lesió al ronyó, però em diuen que es pot regenerar, volia saber si alguna de vosaltres ha passat per alguna cosa així, els metges em van dir que el "hellp" no es pot prevenir, que passa a un 0,2% d'embarassades i que quan arriba és com un "huracà". El meu petit es diu Pau i em diuen que és molt fort, dintre de lo delicadets que son els prematurs, jo només penso en que arribi el dia en que pugui marxar cap a casa amb ell!

[Bombolla]

Hola Clara9!
Primer de tot enhorabona pel teu petit Pau! Ara el què toca és que creixi molt i aviat cap a casa.
Jo vaig patir una pre-eclampsia greu, a la setmana 34, per sort, no vaig arribar a desenvolupar el sd de HELP. La meva petita va néixer a la setmana 34 però amb un CIR (creixament Intrauterí Retardat) molt sever, va pesar 1390gr, i va estar a l'hospital durant 29 dies.
Hi ha un altre post on hi ha un parell més d'experiències amb la pre-eclampsia i el Help, te'n poso l'enllaç viewtopic.php?f=41&t=12477 .

També et deixo l'enllaç d'un altre post, que és dels Socpetitons Prematurs.viewtopic.php?f=15&t=11083
En aquest post som una colla de mamis i petits que van néixer abans d'hora. Hi ha històries increíbles de lluita i superació. És un post on pots preguntar tots els dubtes i on pots descarregar totes les angoixes, perquè qui més qui menys hem passat per històries similars. Aquests petits tant petits són mooooolt forts, i són uns petits herois, que dia a dia demostren que poden amb tot!

Endavant i molts ànims.

[clara9]

Bombolla, moltes gràcies, l' Ona és una monada, espero que en Pau es faci així de gran! Seguim en contacte!
Un petó ben fort

[Elidé]

Hola Clara!
Jo participo en un fòrum de prematurs italià i allà hi ha unes quantes noies que han patit la síndrome de Hellp i que han arribat a estar un parell de setmanes a la UCI... La vida és plena de sorpreses i algunes són francament desagradables!
Enhorabona per aquest petit lluitador, segur que tot anirà bé i que amb l'arribada del bon temps us el podreu emportar a casa.
T'esperem al post de prematurs

[mamalaura]

Hola guapa,

Jo vaig patir preeclàmpsia severa i diabetis gestacional des de la setmana 20 aproximadament, ingressava a l'hospital amb magnesi a percussió 24h al dia i al cap de 2 setmanes quan estava estabilitzada em donaven l'alta així un cop i un altre, fins que a la setmana 33 vaig començar amb síndrome Hellp i em van fer una cesaria, després gairebé 3 setmanes ingressada pq ni el fetge, ni els ronyons, ni la tensió, ni el cor, anaven gens bé, el petit també gairebé 1 mes a la UCI. Jo he quedat força tocada en alguns aspectes i a més a més, en el meu cas es van cometre moltes negligècies... però bé tot es va assumint i el petit cada cop està més gran. El meu gran dilema ara i si tindré més fills o no, jo sempre havia volgut tenir família nombrossa i sé que això segur que no serà, però si que en voldria tenir un altre com a mínim... però tinc una por tan gran!

Ànims i petonassos plens d'energia! Ja veuràs com en 4 dies esteu els 2 caseta perfectament!!!!

[soninice]

Hola noies, fa molt de temps que no entro perquè vaig molt liada amb la nena però quan he llegit el títol del post he recordat la meva història i no he pogut evitar escriure. La Bombolla ja em coneix ( sento tenir-te tan abandonada) però per les altres us diré que podeu estar contentes i sou molt afortunades. Jo vaig patir la síndrome de hellp quan estava de 32 setmanes i vaig perdre el nen. La pitjor experiència de la meva vida, us entenc, però jo després de tot el patiment físic i anímic vaig sortir de l´hospital buida, sense res. Recordo la setmana a l´hospital i encara ploro , després les visites als metges, em vaig quedar cega d´un ull durant un mes i mig, vaig patir psoriasis nerviosa i després vaig estar amb ciàtica durant un mes i mig més. A part de tot això, els meus ronyons, el fetge i altres òrgans van estar molt fotuts durant un temps. Però la meva obsessió per quedar-me embarassada va poder amb tot i als tres mesos ja tornava a començar de nou. Us podeu imaginar la por , els nervis i l´angoixa que he passat amb aquest embaràs. Em van derivar a la Vall d´hebron i vaig seguir uns controls súper estrictes (embaràs d´alt risc ) i tot va anar bé. Amb 8 mesos va nèixer la meva filla Maria, que m´omple d´alegria cada dia i és el més important però no hi h dia que no recordi el que vaig passar. Va ser una mala passada , jo no vaig sentir mai a parlar d´aquesta malaltia però es veu que és com la loteria, i em va tocar a mi. Després de tot m´agradaria tenir més fills però no em veig en cor de tornar a passar per tot això, aquest embaràs ha estat molt dur i quan ho recordo penso que no sé si podria repetir-ho.
Per això m´emocionen les vostres històries amb final feliç i han fet que recordi un moment de la meva vida que no podré oblidar mai .
Molts petons a totes, i molta sort a tu, Bombolla, que encara que no passi gaire per aqui me´n recordo molt de tu.

[Bombolla]

SONINICE!!!! Com m'alegra llegir-te!!!!! Suposo que la teva nena deu estar preciosa. M'emociono tant al llegir-te...Ets una dona molt valenta.
Jo després de l'avortament segueixo a l'espera per poder anar a buscar. I si, estic cagada de por. En aquest pròxim embaràsal final em punxaran heparina com a tu,oi?

Mamalaura i Clar9, molts ànims.
Molts petons per totes.

[soninice]

Hola Bombolla, tu em parles de ser valenta , em va saber molt greu el que et va passar però has de ser positiva, que tot arriba. Sí , noia jo em punxava heparina( des del setmana 20) i al principi és un rotllo però després t´acostumes i si s´ha de fer és fa i punt, tot sigui per una bona causa.
La nena està preciosa, que vols que et digui jo, la teva ja deu ser gran i segur que està guapíssima.
Molts petons i espero la gran notícia.

[clara9]

Moltíssimes gràcies a totes, m'ajuda molt veure els vostres comentaris, en Pau avui fa 20 dies, però abans d'ahir ens van dir que no havia parat de fer apneas i potser el tornarien a intubar ( finalment ha millorat )..., té una infecció, un altre disgust..., sé que m'haig d'acostumar a aquestes males notícies, però ja sabeu lo dur que és, sobretot quan veus que es troba malament, que el dia abans obria els ulls i t'agafava el dit, arribes al dia següent i el veus sense força...una m...
Vaig pel carrer i veig uns bebés grossos i sans i penso que si el meu petit hagués pogut estar una mica més a la panxa..., ja sé que ha sigut mala sort, però hi ha dies que em costa molt, a més encara em sento molt feble físicament.
Molts petons a totes i als vostres petits

[Bombolla]

Clara9, només puc dir-te que molts i molts ànims guapa! Sé que és molt difícil passar aquesta etapa, però la passareu, i cada dia és un dia menys per anar cap a casa. Sé que és molt dur i que res del que et puguin dir et consola, però el teu Pau és un petit heroi i cada dia es farà més i més fort.
Un petó, i aquí estem.

[LILA_BCN]

Hola boniques!!

Bombolla, Soninice, Quina sorpresa veure un altre post com el nostre!!
Bombolla que tal l'embaràs??
Soni, que tal la nena??
Nosaltres estem molt bé..........a les altres, si heu pasat per l'altre link que us ha donat la bombolla coneixereu la nostra dura historia acabada en final feliç, ens ho mereixiem, sobre tot tu Soninice.

clara9, mamalaura, anims tot anirà bé, i mamalaura, jo he tornat a repetir maternitat després de la preeclampsia i tot va sortir perfecte.

Petons

[Bombolla]

LILA!!!! Quan de temps!!! Voslatres tot bé? Veig que el teu menut ja té 10 mesos!! Caram com passa el temps!!!
Doncs jo just estic de 20 setmanetes, encara no sabem si serà nen o si serà nena, la setmana que ve tenim la eco morfo i ens ho diran. Però el que em preocupa de veritat és saber que tot està bé, que sigui nen o nena és secundari.

Soninice com estàs reina? I la Maria?

Clara9, mamalaura com esteu vosaltres?I els vostres petits?

[soninice]

Bombolla!!!! Quina il.lusió més gran !!!! Feia temps que no entrava per aqui perquè la nena m´ocupa tot el temps i més ( que t´he de dir) i ara entro per casualitat i mira què em trobo: la millor notícia i la més eperada. Quan he llegit que ja estaves de 20 set. no m´ho podia creure, com passa el temps... Suposo que deu ser un embaràs difícil però quan tinguis la criatura no recordaràs res de tot això o com a mínim ho veuràs d´una altra manera. Estic molt contenta per tu, t´ho mereixes.
I jo, ja ho veus amb poc temps per a res. La meva filla dimecres farà un any i sembla ahir quan us explicava les meves pors i els meus nervis. Si noia, tot passa i ara sóc molt feliç, ha estat el millor any de la meva vida, ella ara és la meva vida i mai hagués pogut imaginar els sentiments que estic experimentant des que sóc mare. Només et vull dir que has de ser positiva i mirar les nostres experiències amb final feliç quan estiguis una mica de "baixón" i en poc temps tu ens explicaràs la felicitat que tan esperes.
Una abraçada i un petonàs i ara ja estaré més al cas del teu embaràs.

LILA, com passa el temps !! Suposo que deus estar súper liada amb els nens però molt feliç. El nen deu ser molt gran , ja ens explicaràs més coses que tinc ganes de saber com us va tot. Molts petons per tu i els teus.

[Bombolla]

NOIES QUE JA SABEM QUE ÉS UN NEN!!!

[LILA_BCN]

Que bé!!

Ja tens la parelleta!! Es el que volieu o que??

Petons

[soninice]

Enhorabona guapa !!!! La parelleta, sí senyor. Estic molt contenta per tu.
Molts petons.