amb un anyet encara no diu cap paraula...

[peixitu]

Hola,He anat mirant i pràcticament tots els nens amb un any ja diuen paraules que s'entenguin., El meu nen només diu , ta, ta , ta i de tant en tant.. mmmmmmmmammmmmmmmmammmmmaa.. o sigui no ho diu clar... estic un pèl preocupada, no sé quan es normal que diguin mama, papa, iaia..... de fet xerrar no ho fa durant el dia, a estones, o quan s¡aixeca al bressol que no s¡enten res... a algú més li ha passat?
gràcies per la info.
petons

[cirerota]

Noia, jo no m' hi amoinaria gaire.....no crec pas que tots els nens diguin paraules amb un anyet...sense anar mes lluny, el meu nebot te 2 anys acabats de fer i just l' altre dia vaig sentir per primera vegada que deia aigua! I mama i papa, fa ben poquet que ho diu...i no massa clar, no et pensis..... Cada nen te el seu ritme, i amb un any.....jo estaria tranquilissima!

[evawin]

Hola peixitu:
jo crec que el més normal és que els nens no diguin gaires paraules amb un any. Fins i tot, hi ha nens que no en diuen ni amb dos anys! Jo no recordo que digués res amb sentit amb un any. Va ser molt més endavant. Pensa que cada nen és un món i que cada un té el seu propi ritme. El que és important és que comprovis que no té cap problema d'oïda, vull dir, que es giri quan el cridis, que comenci a entendre el que li dius....
Molts ànims!

[raquel79]

jo tampoc em preocuparia... la meva nena té un 12 mesos i mig, i nome´s fa mamamamamama.... papapapapapa.... tatatatata... i ja està!!! jejeje... crec que és perfectametn normal...

[Ítaca]

La meva nena va camí els 23 mesos i parla ben poc... clar q em fot, pq veig altres companyes de mes q expliquen q els seus nens ja fan mini-frases i tot i ella en prou feines diu: PAPA, MAMA, ANEM, PIPI, CACA, ABA (AIGUA), TÉ, LOTA (PILOTA), IAIA, PEPE... i ja està. Aquest és tot el seu vocabulari... Però penso q cada nano té el seu ritme, i vés... tinc clar q no té problemes d'oïda pq quan li diem alguna cosa ens entèn perfectament... A la revisió dels 18 li vaig comentar a la pediatra i no va fer gens de cas...

[Violeta]

Ei Peixitu!

Jo tampoc m'hi amoinaria, el Jan té 18 mesos i només diu: CACA, PAPA, COCO, PACO (el seu nino), AWA (aigua). Com pots veure no diu ni mama, que em té força mosca, però el que si fa és entendre-ho tot, el punyeteru!!

[Elidé]

No pateixis Peixitu, és del tot normal! L'adquisició de la parla varia molt d'un nen a l'altre, i els nens triguen més que les nenes. No t'atabalis, que encara és molt petit!

[Niu]

La meva només diu mama i no crec que tingui cap problema.

[patufa]

Totalment d´acord!!!! Cada nen té el seu ritme en tot; en parlar, en caminar, en menjar..............tranquila que no n´hi ha cap que de gran no sàpiga parlar, ni vagi a quatre grapes ni mengi amb les mans...........Jo no m´hi amoinaria

[lluneta81]

El meu demà farà 13 mesos i tampoc diu cap paraula, tata,teta,i poca cosa més quan vol una cosa si que ho senyala i fa mmm, l'ho únic que he notat que em pocs dies es comunica més quan vol una cosa i enten molt quan li parlem i li diem per exemple, on té el gos? I encara que faci dies que no el veu senyala on t'el veu sempre, jo tampoc m'hi amoïnaria crec que els hi hem de donar una mica més de temps ara ho estan captant tot per després poder parlar.

[tolinso]

jo no m'hi amoinaria, cada criatura va a un ritme diferent hi ha nens que amb 15 mesos et fan unes xerrades espectaculars, i d'altres que amb 2 anys i mig diuen ben poc. Intenta no preocupar-te, ja veuras com quan estigui preparat llavors no callara

[peixitu]

gràcies noies!!! veig que anem bé fa molta il.lu quan diuen alguna coseta, oi?

[morritos]

peixitu reina! no t'amoÏnis.. ja veus que cada nen té un ritme.. ja ho farà! ... el nostre només diu paraules que s'entenen quant vol.. (ara li ha donat per el MA-MA i està tot el dia dient-m'ho! ... una altre època amb el IA-IA... i així fa... )

[judi]

ui, els meus amb un any, per no dir no deien ni papa ni mama!!! bé, deien papapapapa o mamamamama, però a tot i per tot!

es van arrancar cap als 19 mesos i ara (van fer dos anys al febrer) no hi ha qui els faci callar i ja fan frases que et quedes flipat. Això sí, quan a les 8 del matí comencen a ametrellar-me els dos a la vegada, trobo a faltar quan encara no sabien parlar, je, je!!!

o sigui q tu tranquila que tot arribarà!!!!

ptns

[cfjd23]

Aixx!! fa coseta quan veus nens que parlen sense parar... Però jo intento no patir gaire. La Judit té 15 mesos i tot és tatattata, iaiaiaia i quan es veu molt apurada o s'ha fet mal diu algun maaaaama. Això sí, es fa entendre perfectament asenyalant-ho tot i fent cares o sons.
Com t'han dit per aquí suposo que el dia que arrenquin ja no pararan

[yuyu]

es que tendim molt a comparar....jo m'hi trobo quan vaig a un lloc a esmorçar ...el meu no calla i se l'enten molt be...aleshores alguna mare sempre em pregunta l'edat....i em fa peneta que nem diuen pues la mia no dice nada...i la nena em mira com dien que faig malament??? Tots els nens son diferent quan ho entendrem serem les mares mes felices de la terra!!!!

[Takita]

No pateixis, no és cap tòpic; realment, cada nen té el seu ritme i tots acaben tenint dents, caminant, parlant...
Millor no comparar, de veritat, perquè sino no viuríem.

[Monike]

peixitu si que és veritat que segons els principals autors del desenvolupament consideren que és normal que un bebe parli i camini al voltant de l'any; però pel fet de "parlar" no entenen que digui paraules que per nosaltres tenen sentit sinó "bocablos" (que es diria en castellà) que pels mateixos bebes tenen sentit! És a dir, si un nen et diu "baba" en lloc de dir "aigua" no vol dir que no parli pq per ell, això SI q té un sentit propi i tu, quan et demani "baba" li donaràs el que demana. En altres paraules, ES FA ENTENDRE!; en altres paraules, COMUNICA coses! Aquest és el vertader sentit del fet de parlar per aquests autors.
De totes maneres potser hi haurà nadons que aprendran primer a caminar que a parlar o al revés, això dependrà de cada nen en particular però no vol dir que si no camina just quan fa un any tingui un problema. Hi ha un marge de temps estipulat per aquestes coses de la mateixa manera que hi haurà bebés que es desenvoluparan abans en algunes àrees que d'altres.
Ara per ara, com ja t'han dit, el més important és que tu l'entenguis i ell t'entengui quan li parles. No t'amuinis si diu o no diu coses, cada crio té un procés diferent i únic i ja veuràs que, el dia que parli, desitjaràs que fos mut jajajajajajajajajajajaj

un peto!!!!!!

[yaixha]

No et preocupis, amb un any encara es petitet! Que et dic que no et preocupis, però sé que és tenir angoixa per no sentir-li parlar. Amb el gran no hem tingut problemes (es una cotorrilla!), però el petit té dos anys i ens diu alguna paraula quan li sembla, pero no de forma habitual. Ni papa ni mama. Res. Només això, el que vol, quan vol. Es fa entendre, però si necessita de tu ve a buscar-te plorant en comptes de cridar-te.
Ja et dic que penso que es petitet, però el nostre procés va ser: dir-li al pediatra, que ens va derivar al neuròleg, que ens va derivar a l'otorrí. Allà li van diagnosticar mocositat a les oides que, com no va marxar amb tractament, va acabar en operació de drenantges. A la guarderia em van dir que normalment, un mes desprès de l'operació esclata la parla (aquí el nen tenia 20 mesos) i com no va ser així, ens han derivat a un centre de detecció precoç, on ara el portem cada setmana.
T'he de dir que des de l'operació hi ha hagut un gran canvi en quant a la comunicació o com es fa entendre, però no parla. El que fem en aquest centre és jugar amb ell per que tingui necessitat d'estar amb nosaltres i veure que be s'ho passa jugant amb una altra persona en exclusivitat. La psicologa ens diu que quan hagi madurat tindrà la necessitat de comunicar-se verbalment.
Així que, paciència. Realment quan el comparo amb altres nens de la seva classe, li veus com més petitet i és per que encara li falta madurar. Enten el que li dius quan t'escolta.... Hem de buscar sistemes per que ens escolti habitualment, i ens diuen que parlar amb ell com a lloros, repetint i repetint, sense esperar res. Ja vindrà.
Així que, encara que el teu sigui petitet, tu parla i parla amb ell. I juga, senyala. I no et preocupis, que encara tens temps que esclati a parlar! Realment, cada nen és un mon i cadascú segueix el seu procés!
Petons,