Desesperada amb plors i son

[mel]

L'Aleix em té desesperada amb la son, té un problema greu de conciliació de la son i amb els plors, no calla. Quan està despert està plorant i a coll, i que no se t'acudeixi seure perquè encara és pitjor. I a sobre, desprès d'un dia esgotador, en el que no he pogut fer res perquè he estat tot el dia carregant amb el nen, arriba el vespre i es terrible per dormir-lo, puc estar-me perfectament 3 hores de rellotge amb l'Aleix penjat del pit amb els ulls oberts com plats passadís amunt passadís abaix i no sé què fer, és desesperant. El moment del dia on està millor és a les 5 del matí que té un bon rotllo al cos que no sembla el mateix nen, això sí, aquest bon rotllo no li dura més de mitja hora. Hem anat a diferents pediatres i tots diuen que el nen està bé, que deuen ser còlics, però jo segueixo pensant que alguna cosa no va bé, no trobo normal que un bebè tan petit plori tant i li costi tant agafar la son, a part que els còlics no duren tot el sant dia. També estem anant a una osteòpata perquè vaig llegir al SP que anava molt bé per tema plors, però de moment no està funcionant gens ni mica. Quantes hores diürnes es suposa que han dormir els nens de dos mesos? Hi ha dies que l'Aleix es desperta a les 5 del matí i fins al migdia no torna a dormir una estoneta, en canvi, hi ha uns altres dies (poquets per desgràcia) que es passa gairebé tot el dia dormint (aquests dies són els que millor està d'ànims). El pobret plora tant que sóc incapaç d'anar a passejar sola amb el nen, perquè gairebé sempre es posa a plorar i he d'anar amb el nen plorant en una mà i amb el cotxet a l'altre mà. No us he explicat que la manera que dormi és estirar-me al seu costat donant-li el pit (he provat tots els xumets del mercat i en vol cap), normalment al meu llit i, durant el dia, de vegades, al sofà i són poques les vegades les que puc marxar del seu costat sense que es desperti. Sento tanta impotència per no poder-lo ajudar que cada dia se'm salten les llàgrimes. Alguna em pot ajudar?

Gràcies.

[Naylacris]

Quizás te ayude, la terapia craneosacral pediátrica, busca información, a mi nos la hizo mi osteópata y funciono.

[LONDONER]

Hola mel, estigues tranquila perque aixo que li esta passant ara al teu petit, ens ha passat als nostres. La meva era capaç d'estar desperta de les 10 del mati a le 9 de la nit, pobreta al final tenia ulleres i tot, i com menys dormia, mes li costava. En canvi el dia que agafava la dinamica (molt poc al principi per cert) tot anava rodat. L'únic consell que puc donar-te es que tinguis molta, molta paciencia. Ser mare es un aprenentatge constant i el millor que li pots transmetre al teu petit es calma i serenitat...Son moments dificils, perque les nostre expectatives eren unes altres (sempre havia pensat que els bebes només dormen i mengen) i quan tens el teu als braços es totalment diferent. La situació que expliques podria haver-la escrit jo fa una miqueta mes d'un any. Tranquila poc a poc tot s'anira reconduint, pero no et posis terminis i disfruta els moments que et deixi fer-ho.
Una abraçada

[aina]

Mel...
expliques els sentiments de moltes de nosaltres...
és desesperant!!! però passa...
a nosaltres ens passava igual...només estava bé de bon matí, una estona... la resta del dia se'l passava plorant i sense dormir.... i dormir-la a la nit era una desespera´ció!!!va haver.hi una temporada que dormia 20 minuts cada 2 hores! impossible fer res!
jo tampoc volia sortir de casa! i menys agafar el cotxe! jo havia pensat que aniriem a passeig tranquilament, a fer un cafetó en un bar, prendre el solet.... però mai més lluny de la realitat...
el cotxet l'odiava... la única cosa que em va funcionar va ser penjar-la en un fulard i sortir a passejar... jo em relaxava i ells s'adormia... era dificil perquè no podia fer res a casa, se'm feia l'hora de dinar i encara anava en pijama i sense dutxar i sovint m'havia oblidat d'esmorzar.... m'hagués tirat per la finestra! però va passar....

molts, molts ànims!!! crec que lo principal és assumir que durant una temporada casa teva no estarà recollida, ni endreçada ni neta, i s'haurà de menjar el que es pugui i quan es pugui,,, no rebutgis l'ajuda! ni que sigui de 5 minuts...
ets una supermama, ho estàs fent molt bé i ho aconseguiràs... com em va dir una amiga "al final del túnel hi ha llum"... i cada dia està més aprop!!!!
MOLTS ÀNIMS!

[Eva_]

Hola Mel,
Doncs el teu petit fa el mateix que la nostra petitona quan tenia la seva edat. És terrible, t'entenc perfectament. Et desespera però no hi pots fer gaire més.
El que em va anar molt bé és un portanadons, jo tinc la manduca, almenys ell està amb tu i tu tens les mans lliures per fer quelcom. També ens va anar bé la banyera "tumicub" o no sé ben bé com s'escriu, els relaxa força, i mooooolta paciència.
Jo m'havia vist de nit, esperant que arribés el meu home de treballar i es quedés a casa amb el gran per sortir amb el cotxe, era gairebé de l'única manera que es quedava ko, em feia vergonya i tot. Doncs a vegades que ho he comentat amb algú, no sóc pas la única!
Vaig obrir un post que preguntava si podia tenir còlics nit i dia, miraré si el trobo i te l'anoto. Molts d'altres s'hi troben, no tots dormen i mengen.
Molts ànims guapa i veuràs que de seguida passa, creixen tant ràpid!

[MONN]

Ei, Mel, molts ànims!
Ja voràs com passarà però clar, mentres hi ets...
Jo també t'anava a preguntar el mateix que la Goga...està calmant al pit? menja bé?
Per altra banda, la meva petita de 3M feia una marranada bestial quan li venia la son, li costava molt fer click al cervell per calmar-se i adormir-se. Amb un dels bessons també em va passar i ho vaig solucionar posant-li un drap que li tapés mitja cara i et juro que va de conya, es relaxa. També diuen que va molt bé posar una samarreta o roba que hagis fet servir tu sense rentar, és a dir, que faci la teva olor dins del moisés i així et sent a prop, això no ho he provat mai però lo del drap a mi em va molt bé. Jo faig servir un foulard d'aquests primets d'estiu.

Molta sort noia, i paciència!!! Cada vegada que compleixen el mes es van notant canvis i jo crec que els 2M es noten moltíssim, ja veuràs com millorarà.

M.

[entrerius]

mel, quan son tant petits volen contacte continu, teta de mama, escalfor, seguretat....

El que fas d'estirar-te al seu costat i donar-li el pit és perfecte. Dóna-li el pit sempre que el vulgui, aprofita per relaxar-te en aquell moment de pau, dorm quan ell ho faci ni que siguin 10 minutets.... la vida els primers mesos canvia de ritme totalment (per no dir durant uns anys...ejejejej). Tranquil.litzat i pensa que tot anirà canviant poc a poc.

T?aconsello un portanadons, fulard o quelcom similar. A tu t'ajuda molt a fer cosetes i a ell a sentir-se segur. No pensis en totes les coses que has de fer... la teva feina ara és ell.... la resta que ho faci un altre o que quedi per fer

Ànims.

[Nuri g]

Hola,

Jo també he passat per la majoria de coses que expliques i es desesperant.... Ara, després de llegir i informar-me, sé que no ho estavem fent prou bé... Esperava massa a ficar-lo a dormir, fet que feia que estigués tant cansat que li costava agafar el son, i els vespres eren massa estimulants: arribava el meu home i ens possavem a jugar, amb la tele encesa, i s'exitava massa.
Acabava fent 2-3 migdiades molt curtes i sense cap horari concret i els vespres eren infernals, 2-3 hores grontxant-lo, cantant, fent pit... i res, acabada adormit de pur cansanci.

El que et recomano és que observis molt el teu bebé... A partir de que faci 1 hora que s'hagi despertat, mira'l i apuntat tot el que fa.... Fes un petit diari amb les hores que menja i té son, t'ajudarà a saber com és el teu bebé.
Senyals de cansanci són: es queda quiet, perd interes amb les persones o amb els juguets, ulls vidriosos, irritable (no vol estar enlloc que no siguin els teus braços), es frega els ulls o badalla. Un cop comencis a detectar que està cansat fica'l a dormir... perquè si et passes de temps, llavors potser només s'adorm durant 10-20 minuts i es torna a activar... ( tantes vegades que a mi m'havia passat, i llavors pot continuar despert 2 hores més). A més, intenta instaurar un ritual per fer la migdiada. No cal que sigui gaire llarga, pot ser una nana, posar una musica tranquila (5 minuts) perquè ho vagi associant a dormir.

Pels vespres, intenta que l'hora anterior a anar a dormir sigui amb llum tenue, pocs sorolls i tranquila. Fica'l a dormir molt aviat, per exemple a les 8. Com més aviat el fiquis a dormir, dormirà més i millor... (no pas el contrari) i potser llavors no es depertarà a les 5.

Un cop et dormi més de dia, intenta marcar una mica les migdiades... n'hauria de fer minim 3: una a mig mati, una al migdia i una altra a la tarda... (sigués flexible, cada nen és un mon) I també l'hora de desper-se al matí... no et sapiga greu despertar-lo. Alguns bebes els hi costa més que altres a agafar els ritmes, i si no els hi ajudes, tarden mesos a posar ordre al seu rellotge biologic.

Totes aquestes recomancions no són màgiques, ni et funcionaran amb 3 dies... però en mica en mica anirà millorant.

[mel]

Moltes gràcies a totes per les vostres respostes, saber que no sóc l'única consola. He provat tant la motxilla com el fulard i no funciona res.

Naylacris ya hemos tenido dos visitas con la osteópata haciendo terapia craneosacral pero de momento no notamos ninguna mejoria. No sé si llevarlo a la tercera visita porque me dijeron que notaria mejora desde la primera visita y no ha sido así. A partir de que visita empezasteis a notar mejoría?

Goga al pit és on millor es calma però he d'estar passejant amb ell en posició bressol o m'he d'estirar al seu costat, igualment no sempre funciona i de vegades acaba vomitant de tant menjar. Molta gent em diu que el que hauria de fer és deixar la lactància materna i passar al biberó però els pediatres em diuen que això seria empitjorar les coses, diuen que si hi hagués algun problema amb el pit no s'engreixaria. Per què ho preguntes?

MONN provaré això del drap a la cara.

Nuri g, avui mateix començaré a fer el diari que em dius, ja li volia posar rutines però tothom em deia que era massa petit, si a tu et va funcionar a mi també em pot funcionar. T'agraeixo molt el mètode que m'has dit, descrius exactament el comportament del nen. Quant temps haurien de durar aquestes migdiades diürnes?

Moltes gràcies a totes, sou uns

[MONN]

La Nuri g t'ha explicat molt bé el què fa un nadó, almenys els meus han seguit molt aquest patró.
Ara la meva petita, que tot just té tres mesos, quan fa 1h que és desperta durant el dia ja em dona senyals que té son. Llavors la poso còmode com si hagués de dormir i es pot quedar anar mirant el món o adormir-se tranquilament. Si rondina és que li està costant agafar el son i llavors faig això del drap a la cara i li dono el xumet. Em demana pit cada 3h-4h durant el dia. Més 3h que 4h però fins ara ha sigut més caòtic, quan ella ha volgut, de 2h a 4h (mai he passat de 4h). De moment anem bé. Les migdiades diurnes me les fa des de 30 min a 3h, mai se sap! I a les 20h- 20h30m, li dono l'última toma de pit del dia i li faig el ritual d'anar a dormir. Cap a les 8h del matí li faig el BON DIAAAAAAAAAAAAAA i així va distingint el dia de la nit, que ja ho ha après.

[Ellen]

Mel, molts ànims!!

Això del drap a la cara a mi també em va anar de conya!! La Paula trigava molt en adormir-se i si no li posava el drap no ho feia i el Jan triga poc, però a vegades quan està més neguitós li poso i es queda de seguida... no sé per què funciona...

[MONN]

Ai sí, Goga, tens tota la raó, jo tinc pànic a la tornada...aniré de putu cul.

[Menudeta]

D'acord amb Goga. Jo les primeres setmanes també estava angoixada amb això de sortir i que es posés a plorar i això que la nena no plorava massa. El que faig fer va ser agafar-m´ho amb calma. Si plora al carrer doncs també ploraria a casa segur no? doncs parar, respirar, buscar un lloc còmode per a tu (banc, bar, ...) i parar per estar només per ell i no mirar el rellotge.

Lo del drap a la cara jo ho faig sempre, i ara ja se'l posa ella, es frega i a dormir. Ara, sí jo no estic pendent de les senyals de soneta i es passa, malament. Ahir va passar i va estar als braços plorant una estona fins que es va adormir. I sobretot, no pensis que agafarà males manies si la dorms al braç, o amb el drap, etc, fes allò que tu creguis que has de fer.

tens algun portanadons? potser una bandolera t'aniria bé, pot mamar en la posició que dius tu.

[entrerius]

Goga, totalment d'acord.

[neuetes]

Goga, molts bons consells.

[canyella9]

totalment d'acord, Goga!! quins consells tant encertats!! m'ha agradat com ho has explicat!

[Nuri g]

Nuri g, avui mateix començaré a fer el diari que em dius, ja li volia posar rutines però tothom em deia que era massa petit, si a tu et va funcionar a mi també em pot funcionar. T'agraeixo molt el mètode que m'has dit, descrius exactament el comportament del nen. Quant temps haurien de durar aquestes migdiades diürnes?

Jo he començat una mica tard.... pel mateix, perquè em deien que era massa petit. I si tens paciència... els dies no es tornen tant caotics i tot va a millor.

Per implantar una rutina primer has de veure quan té son el teu fill (fes el diari durant 3-4 dies mínim), el meu dorm molt poc pel matí (només 45 minuts) i molt per les tardes (2-3 hores)... així que jo m'adapto a ell: anar a comprar, passejar, anar a la piscina... ho fem pel matí i a la tarda dorm, i si es desperta no gaire tard potser encara fem una volta pel parc...
Potser el teu li agrada més dormir al mati... no et capfiquis en quan haurien de durar les migdiades... ell agafarà el seu propi ritme, però sens dubte hauria de dormir més hores de les que dius (el que has de fer es calcular quantes hores dorm en total entre el dia i la nit, i haurien de ser entre14-15 hores)

I per cert, tinc la sensació que el teu fill plora perquè té son, està irritable... evidentment dona-li els braços que calguin, però estic sergura que un cop dormi més no plorarà tant.

[Nuri g]

Fer un diari et servirà principalment per coneixer el teu fill. El plor de gana és diferent al plor de son.
Saber quan ha menjat i quan (més o menys) tornarà a tenir gana et fa més fàcil interpretar que vol. Si tu tens més empatia amb el teu fill i respons adecuadament a les seves necesitats, tu estaràs més a gust i ell també.

Explico això per recalcar que el pit és a demanda del bebe i no cal marcar-li cap rutina, però saber distingir els senyals de gana i no confondre'ls amb els de la son, ajuda.

I per la gent que et diu que et passis al biberó, ni cas... el tipus d'alimentació no fa millorar el son. Encara que molta gent ho pensi, no hi té res a veure.

[mel]

Avui hem provat el drap a la cara i no ha funcionat, una altra cosa descartada.

Goga el pit li funciona moltes vegades però moltes altres ni pit ni res. Respecte els passeigs mentre mama són perquè moltes vegades, sobretot els dies que està més nerviós, m'estiro amb ell i continua rondinant i la manera de relaxar-lo és fer pit + passeig. Tots els altres consells que em dones els estic fent des del dia que el vam portar a casa, l'únic que faig és estar per ell sense cap tipus d'estrés, si vol pit doncs pit, si vol dormir doncs dormim, avui son les 20.00 i encara ni m'he dutxat, ni hem pogut baixar al carrer, el tinc dormint al pit mentre escric i quan es desperti farem un bany els dos, pit i concert de plors fins les 11.00 o les 12.00, i quan es queda adormit no em puc moure del seu costat així que la majoria dels dies ni sopo. Això avui, potser demà la història és totalment diferent i a les 6 del matí estic dutxada i esmorzada. Per això que molt pit i molts mimitos li faig sempre (i sempre li faré), no em separo d'ell ni per menjar però igualment plora i li costa agafar la son per això dubtava si li passa alguna cosa, ara veig que no sóc la única que ha passat això.

Portanadons tenim motxilla i fulard elàstic i li agraden tan poc com el cotxet. Aquest nen meu és un "ahorrador", amb una teta, un bolquer i els braços de la mama ja en té prou, si ho arribo a saber m'estalvio el cotxet, el bressol, els portanadons i la col·lecció de més de 10 xumets diferents.

Nuri g jo també crec que plora perquè té son. Respecte a distingir els senyals de gana i de son són exactament iguals perquè en les dues situacions demana pit, he intentat provar amb el xumet però no hi ha manera que agafi cap xumet, li fa un fàstic al pobre, així que poques vegades té gana perquè està tot el dia enganxat al pit.

Us torno a donar a totes les gràcies pels vostres consells, m'han ajudat molt.

[entrerius]

mel, és tant difícil saber que tenen tant petitets........ pot ser li fa mal panxeta, o té un rotet que no acaba de sortir, o agror d’estomac, o gasos que li molesten....... Molts nadons en tenen, ja que naixem a mig fer i el sistema digestiu encara no està format del tot........

Jo quan plorava i ja ho havia descartat tot, li feia massatges:
- amb les seves cametes massatgeava la panxeta. Les estirava i arronsava.....
- amb les mans li feia massatges circulats a la panxeta

De vegades si tenen gasos estan molt queixosos, i el que va molt be és posar-los estiradets bocaterrosa al damunt del teu braç, amb el capet al teu colze i donant-li copets al culet amb l'altra ma... això els relaxa molt.

Jo també li feia una miqueta d'infusió de camamilla i comí. La feia jo a casa, no de la farmàcia.
Li'n donava una miqueta amb el biberó. De vegades se la prenia i de vegades no la volia ni veure..... ell mateix em deia si la necessitava o no.

Una altra cosa que feia per relaxar-lo era tocar-li la front molt suau i fer-li sssssssshhhhhhhhh, ssssssssshhhhhhhhhhhh ..... a cau d'orella... i també el relaxava molt. Diuen que embolcallant-los per fer-los sentir segurs i fent aquests tipus de sons, emules la sensació que podien tenir al ventre matern i de vegades és relaxen també.....
En aquest enllaç en parla

http://www.bebesymas.com/consejos/ser-p ... ir-al-bebe


Es qüestió d'anar provant tècniques diferents.

Espero que passi aviat.