Tornar a la feina després de 2 anys a casa

[Dana81]

Hola!!!! Us volia demanar consell, noies, estic molt molt molt molt indecisa... no sé cap on tirar, i vosaltres sempre em feu veure les coses des d'un altre punt de vista i això m'ajuda molt.

L'any 2009 vaig deixar de treballar perquè em van acomiadar després de demanar una reducció de jornada. Em van indemnitzar i com que el meu fill tenia 9 mesos vaig plegar i em vaig quedar a casa. Ara he tingut el segon, al setembre se m'acava 'atur i m'han trucat d'una feina que m'agrada molt però cobraré poc, i per començar a l'octubre (el bebé tindrà 6 mesets i l'altre ja farà P3).

Jo sempre he estat molt activa, de fet durant aquest "parón" m'he tret la carrera de magisteri, he fet cursos, anglès, etc.

En principi la nova feina és fins les 17 hores i divendres a les 15h. Em fa sentir FATAL el fet de deixar el nadó a la llar (no tinc família a prop per que m'ajudi a diari) però d'altra banda trobo que no està tan malament l'horari i què voleu que us digui, després de 2 anys NECESSITO sortir de casa i reprendre el món laboral! Només tinc 30 anys.

Podriem estar un anyet tirant d'estalvis i jo estar a casa amb el petit, però és una llàstima perdre aquesta oportunitat....

Totes les experiències seràn molt benvingudes i m'ajudaran molt a decidir-me. Gràcies noies

[Naylacris]

Penso que després del que he llegit poc més podem dir, tu mateixa ho estàs dient tot, sino torna a mirar el missatge i et donaràs compte.

[núvol]

És una decisió molt personal, cada una faria una cosa diferent i totes serien correctes perquè les hem triat nosaltres. Però només comentar-te una cosa per si et pot ajudar: a temps de deixar la feina i tornar a casa amb el bebé sempre hi ets, a temps d’agafar aquesta feina no, potser un altra i amb condicions diferents (ni millors ni pitjors), però aquesta en concret no un cop passi el període de selecció.
Bona sort!

[Dana81]

Penso que després del que he llegit poc més podem dir, tu mateixa ho estàs dient tot, sino torna a mirar el missatge i et donaràs compte.

Però em sap molt greu haver estat 2 anys amb un i amb l'altre amb 6 mesets deixar-lo.... però és que jo també necessito fer-ho. Se'm fa una muntanya imaginar-me dos anys més a casa, però tampoc no em volia quedar amb només un fill. Aix, és complicat.

[tolinso]

No t’has de sentir malament, les circumstancies canvien. Jo amb la Julia em vaig estar 8 mesos a casa, ara am el segon nomes me’n hi podre estar 2. A mi tambe em preocupa aixo, pero considero que son canvis en les circumstancies que no podem controlar. I estic d’acord en que tu mateixa ho has dit, que necessites sortir de casa, i ara t’estan oferint aquesta oportunitat. Facis el que facis ho has de decidir convencuda, I pensa que el petit estara la mar de be a la llar d’infants, s’ho passen pipa

[glorieta]

Jo crec que ho tens més o menys decidit, i com han dit, sempre estàs a temps de tornar a casa.

Per altre banda, entenc que ets sents fatal, jo m'hi sentia cada dia quan marxava a la feina (en Pol encara dorm quan jo surto de casa), però ara, tot i que preferiria tenir-lo només per mi, quan el vaig a buscar a la llar i el veig tant feliç fins i tot m'agrada. Pensa en les coses positives de dur-lo a la llar, que també en té. Estar amb altres nenes, el munt d'activitats que fan, els habits i rutines. Els dies que arriba realment "guarro" a casa penso "apa, que bé que t'ho has passat avui!!

I pel fet de la diferència entre l'un i l'altre, és normal el que dius, jo crec que en la teva situació també ho pensaria, però és algo només teu, a ells no els i afectarà en res, així que tria el que creguis més covenient.

A més, potser es millor tenir una mare menys hores super contenta i orgullosa del que fa que una mare tot el dia amb ganes de treballar, no?

I et torno a dir, sempre pots deixar la feina i estar amb els nens si creus necessari

Sort guapa!

[Naylacris]

Jo amb la meva filla gran vaig estar 1 any i 4 mesos a casa i amb la petita estaré un any just, dona pena la veritat t'ho dic pero a la vida nosaltres també ens tenim que sentir útils i penso que la dona estigui al mon laboral es molt important

[canyella9]

estic amb la naylacris, és important que et sentis realitzada, i si ara tens ganes de provar aquesta feina, endavant! pensa que podràs passar tota la tarda amb ells, si la feina fos fins les 9h del vespre, mira, però fins les 5, tampoc és acabar gaire tard!
cada fill neix en un moment de la vida diferent, no es pot comparar perquè les situacions canvien!

[esquitx]

Em sembla que pel que veig ho tens bastant clar però jo et voldria fer una reflexió que cap t'ha fet: estem en el moment que estem, les feines no surten com bolets, tu necessites sentir-te realitzada com a "persona" i com t'han dit les oportunitats a vegades només passen una vegada però la infància dels nostres nens també. Tot lo material és presindible, les persones, sentiments, moments...són irrepetibles!!! Facis el que facis que no te n'hagis de penedir.

Sort!!!

[Dana81]

...les oportunitats a vegades només passen una vegada però la infància dels nostres nens també. Tot lo material és presindible, les persones, sentiments, moments...són irrepetibles!!! Facis el que facis que no te n'hagis de penedir.

Sort!!!

Això és el que em fa por... jo he gaudit moltíssim del gran! 2 anys amb ell dia i nit, el veig un nen estable, sensible, espavilat, sempre m'han dit que es nota que ha estat amb la mare... i jo, sempre he estat orgullosa de dir que l'he tingut amb mi (menys l'estoneta de 9 a 12 q ha anat a escola a artir dels 18 mesos). D'alguna manera sempre he vist malament qui prioritza les seves necessitats davant les dels nens, i ara em trobo jo en aquesta tessitura. M'agradaria no haver d'escollir, de tota manera 6 mesos ja és més del que la mitjana té de baixa... i les 5 és una bona hora tenint en compte que divendres ja a les 3h plegaria....

Ho tenim complicat les dones, i encara més les mares. L'etern problema que ningú te co....ns per sol.lucionar.

[sivi]

Dana, com t'entenc.
A mi hem varen acomiadar al saber que estava embarassada, i ara que la nena està a punt de fer sis mesos, trobo que la baixa maternal de encara no quatre mesos es molt poc.
El setembre haig de començar les pràctiques de la carrera que m'he tret aprofitant el "paron", i la nena començarà a la llar d'infants amb set mesos i poc.
Estic encantada d'estar amb la meva filla, però a vegades necessitem poder fer alguna cosa mes que no sigui estar a casa amb els fills.
Per el que dius les condicions no estan malament, i tindràs bona part de la tarda per estar amb ells, cosa que moltes mares no poden.
Si mes endavant veus que no vas be, sempre ets a temps de plegar i tornar-te a quedar a casa amb el petit.

[Dana81]

Sivi, jo també començo unes pràctiques al setembre i la feina es per l'octubre perquè he d'acabar lo de la uni (q tb m'ho he tret a casa amb el peque, estudiant de nit. L'ultim exàmen el 21 de març i el 24 donava a llum al petit!). Jo he fet magisteri, i tu?

[Takita]

Dana81, és una decisió molt personal. En el meu cas, no treballo des que va néixer l'Arnau i, si tot va bé, la idea és no tornar a treballar fins que el petit/a tingui uns mesets, però segurament, no podré estar-me amb ell/ella tant de temps com he estat (estic) amb l'Arnau. Les coses, moltes vegades, no poden ser iguals i no per això t'has de sentir malament.
Com ja t'han dit, sempre estaràs a temps de tornar a casa, així que si la feina que t'ha sortit t'agrada i, pel que veig, l'horari està bé, jo provaria.
Decideixis el que decideixis, fes-ho convençuda i ja veuràs com sortirà bé.
Molta sort!

[sivi]

Dana, jo estic acabant educació infantil.