massa nervis, massa stress.. és possible així?

[dalarna]

Hola noies!

Fa 4 dies em vaig fer la meva segona inseminació. En principi no tenim cap problema, ni la meva parella ni jo, però el fet és que portem 1 any i mig d'intents, provant de tot, jeje. Suposo que el problema és que sóc molt nerviosa i que la feina també és estressant. De fet, m'ha coincidit la inseminació amb que la meva parella s'ha quedat a l'atur i a més la meva companya ha agafat la baixa i això m'ha posat tan nerviosa i m'ha donat encara més feina que tinc molta por que surti malament precisament per aquests nervis... anit fins i tot em vaig oblidar prendre la progesterona, la qual cosa encara m'ha posat més nerviosa i no puc parar de donar-li voltes al cap...
d'altra banda, la primera inse em va anar millor físicament, mitja hora després de sortir de la clínia estava super bé i sense molèsties, però ara, 4 dies després, encara tinc molèsties com de regla (que s'afegeixen al mal de panxa dels nervis, suposo)... què creieu? tinc alguna possibilitat? tinc la sensació que cada mes passa alguna cosa que impedeix que em quedi... començo a pensar que el meu destí és no ser mare.. cosa que m'horroritza.... li dono massa voltes al cap, suposo, però no sé com aturar el meu cervell, no tinc ni idea de com controlar-me...

[MONN]

Hola dalarna,

Puc dir-te per experiència que això que et passa és ben normal, i en qualsevol cas et pots quedar embarassada. De fet, la gent que es queda natural té tots els contextes possibles i bé que s'hi queden no? Jo em vaig quedar embarassada de bessons a la tercera inseminació (de fet quarta pq la primera vem anular per hiperestimulació) però a mida que anava tenint els negatius pensava que seria impossible, cada una d'elles estava en contextos diferents....vull dir-te que quedar-t'hi o no és qüestió del destí, independentment del context que tinguis i sobretot sobretot qüestió de temps. Amb això et vull donar molts ànims i dir-te que cada dia que passi és un dia menys per assolir l'embaràs i que els dies d'entremig els passis el millor que puguis i el menys atormentats possibles.

Molta sort i espero que cantis un positiu aviat!

M.

[montses]

Dalarna, sempre diuen que per quedar-ti has d'estar tranquila, no obsesionada, sense estress, etc.. etc.... Però realment, crec que els casos en els que tot es tan perfecte no son la majoria(potser si et quedes a la primera o si et quedes sense buscar-ho) pero encara i així moltes parelles tenen fills en mil situacions diferents. Ho aconseguireu, com diu la Monn es qüestio de temps.

També t'haig de dir que no crec que sigui bó, no per un posible embaraç, sino per salut normal arribar a punts d'ansietat ó angoixa. Crec que no es el teu cas, pero tingueu-ho present, ok?

Ah!! i el que no serveix per res es autoculpabilitzar-se!!!! no es culpa de ningú !!!

Que tinguis sort aquesta vegada!!!

Besazos,
Montse.

[Susana-12]

Hola et vaig a explicar la meva història i no l'explico per entristir, tot el contrari i donar-te molts ànims


aquí va la meva història perquè puguis comprendre jo em sentìa com tu
al meu primer embaràs la meva nena va trigar més de 3 anys en arribar, en veure que no hi havia manera els metges em van mirar i van mirar al meu marit (els dos estàvem bé tot correcte)em van posar en tractament hormonal, i em van arribar a fer 4 inseminacions artificials i resultat ..... res , em van deixar per impossible sense saber el perquè no em podia quedar i em vaig quedar en llista d'espera d'in vitro (un any d'espera em van dir) a tot això va passar un altre any més, doncs el desembre del 2008 van acabar el tractament amb mi, psicològicament jo estava molt malament sense esperances de poder ser mare,molt trista,i molt nerviosa de tant procès, el meu marit i jo vem continuar amb la recerca sense esperances ... doncs el març del 2009 em vaig quedar embarassada de la meva nena i als 8 mesos d'estar embarassada em van trucar per fer-me el in vitro ..... doncs he deixat anar tot aquest rotllo perquè vegis que tot arriba que no passis nervis, i et dic que estic embarassada del segon fill,igual que vaig tenir tot aquest procés tan trist i llarg per a la nena, ara m'he quedat embarassada portavem buscant dos mesos i m'he quedat al segon mes, així que moltíssim ànims, i veuràs que tot tard o d'hora tot arriba

[dalarna]

Moltes gràcies pels ànims!! no sabeu com m'ajuda sentir aquestes coses i les vostres històries espero que la meva també acabi bé!!!
intento no culpabilitzar-me, perquè realment no puc lluitar contra les circumstàncies que em posen al límit. Però sóc molt patidora i em fa ràbia quan me n'adono que he perdut la calma. Els metges ja em van dir que les dones s'hi queden fins i tot en contextos realment dolents, com guerres o desastres, però em costa tant d'imaginar-me amb una gran panxa jeje....
ah! i sobre la llista d'espera d'in-vitro... ja hi sóc des de fa un mes... però em van dir que tinc per a 3-4 anys!! encara que amb les retallades s'escurçarà la llista a la meitat (eliminaran a les que ja tinguin un fill, o hagin tingut apendicitis o alguna operació important... això és el que em van dir... encara que no és oficial).
espero que realment arribi aviat i pugui deixar enrere tot això: la por, els nervis, el puregon, utrogestan, visites.....
moltes gràcies, de veritat!!! petons per a totes!!!!!!!!!!