COM NO OBSESIONAR-SE

[bangkok]

hola noies!!
són nova al foro, pero os porto llegint molt de temps, os explico una mica la meva història.
fa un any van decidir buscar, despres de 6 mesos, ja la cosa no tenia molta gràcia, i ara ja cap..
fa un parell de mesos vam anar al metge, a ell li han diagnosticat terazoospermia, així que ens han enviat a reproducció assistida.

El tema esta així, ara ens aniran fent proves al dos, i en diran les possibles solucions, pero tot pinta a una invitro directe..

que em passa? que no ho accepto, jo vull quedar-me de forma natural, i això m'esta obsesionant, sobre tot en el sexe, ja no tinc relacions nòmes intents..
no se que fer, també esta el tema parella, ell té moltes ganes, ho ha passat molt malament.. i ens afecta a la nostra relació.

jo nomès vull quedar-me embarassada, com totes les meves amigues, que el meu marit em mimi amb la panxa, jugar amb el bebe al llit tots dos, mirar coses de bebes junts.. etc etc

que faig? que m'aconselleu?
moltes gràcies!!!!

[cuca79]

hola bankok
jo crec que és un error no voler-se obsessionar (per mi és una utopia), accepta que vols ser mare, i ja està. i rebenta no poder-ho ser. i rebenta que tothom s'hi quedi menys tu, i rebenta tenir problemes i...
però no et preocupis per l'obsessió, és l'últim problema que tens!!
jo em centraria amb el futur, amb tot allò que heu de fer (proves, cites..), el sexe... tranquila, és normal. Reapareixerà algun dia, de moment jo faria allò que em vingués de gust, carícies, abraçades, massatges...
i deixar que passin els dies!!
però sobretot agafa forces per lluitar per ser mare, feu-vos totes les proves que calguin i aneu on sigui necessari.
i no et sentis culpable per estar obsessionada!!
una abraçada, tu tranquila, no estas sola!!!

[montses]

Hola Bangkok!! Primer de tot, benvinguda al socpetit. Potser ja has vist que aquí rondem tant noies que es queden prenyis a la primera com casos que tenin un camí llarg, llarg...però intentem tenir la moral ben alta, perque al final s'aconsegueix el somni. Que sigui ràpid i de manera "natural" ó gràcies a les noves tècniques en reproducció asistida (que també es un embaraç natural, eh?), al final l'important es aconseguir la panxa. I t'asseguro que de tot el que ara estas passant ni t'en recordaràs o potser, només ho recordes com una etapa més, res super-horrible, ja veuràs.

Obsesionar-se, desde el meu punt de vista, en segons quins casos, en INEVITABLE . Áquí intentarem recolzar-te tot el que puguem, i donar-te totes les idees que puguem per que s'et faci una mica mes lleuger Ja veuràs com aquesta colla de guapis et fan pujar l'ànim de seguida!!!

Besazos!

[pimpam]

Bangkok huapa, estic amb les companyes, es ben cert que costa no pensar tot el sant dia en el mateix, som humans i jo crec que el desitg de ser mare es tan gran , tan fort i que surt tant de dins que es casi impossible no pensar-hi..

Jo crec que el fet que no sigui com tu havies imaginat es el que t'agobia..perque la forma de ser-ho , sigui per IA o per FIV , ho sereu de pares, i no per aixó ho ets menys.Així que jo intentaría menatlitzarme de que el procés será diferent, pero el resultat serà el mateix.Anims que un cop ho consegui tot aixó haurà passat , creu-me!!

I com diuen les companyes, el sexe tampoc hi ha que agobiar-se ..jo tb sé el que es fer-ho només per concebre i amb el neguit..i al final tot acaba sent tant poc sexy que es torna una feina, no un plaer..pero tot tornarà a lloc.

Anims que esteu cada dia més aprop

[Tintin]

hola noies!!
són nova al foro, pero os porto llegint molt de temps, os explico una mica la meva història.
fa un any van decidir buscar, despres de 6 mesos, ja la cosa no tenia molta gràcia, i ara ja cap..
fa un parell de mesos vam anar al metge, a ell li han diagnosticat terazoospermia, així que ens han enviat a reproducció assistida.

El tema esta així, ara ens aniran fent proves al dos, i en diran les possibles solucions, pero tot pinta a una invitro directe..

que em passa? que no ho accepto, jo vull quedar-me de forma natural, i això m'esta obsesionant, sobre tot en el sexe, ja no tinc relacions nòmes intents..
no se que fer, també esta el tema parella, ell té moltes ganes, ho ha passat molt malament.. i ens afecta a la nostra relació.

jo nomès vull quedar-me embarassada, com totes les meves amigues, que el meu marit em mimi amb la panxa, jugar amb el bebe al llit tots dos, mirar coses de bebes junts.. etc etc

que faig? que m'aconselleu?
moltes gràcies!!!!

bangkok guapa crec que hauries de ser més oberta i tol.lerant amb el vostre problema, no passa res per anar a reproducció assistida, passa't pel post de RA t'anirà molt bé. Què passa per anar a FIV? seràs pitjor mare? el teu fill surtirà tara? oi que no, doncs no sé, la ciència ens dona oportunitats a les parelles que pel que sigui, pel que sigui no podem ser-ho de forma natural i no passa res, res de res. Que pagaràs més a la guarderia perquè el teu fill ha estat fruit de la ciència ? oi que no, doncs no passa res.
A part el sexe és plaer estem al segle 21 i la gent gaudeix fent sexe amb la seva parella no som animals per només procrear-nos, això ho fan els conills, l'ésser humà practica el sexe per plaer i això és el que heu de fer vosaltres, com sabeu que fent sexe no teniu gaires possibilitats de quedar-vos prenyats i no cal fer relacions programades perquè són un pal, doncs aprofita i gaudeix amb la teva parella que quan estiguis de 7 mesos no crec que tinguis gaires ganes de fer res.
I la resta de parelles que et penses que tothom es queda a la primera i de forma natural? doncs jo em pensava això quan vam començar a buscar però t'asseguro que no , hi ha noies que fins i tot tenen òvuls de baixa qualitat i han d'anar a una donant d'òvuls. I nois que no tenen ni un ni un i que han d'inseminar a les seves dones amb un d'un donant, i aquests no són pares ni mares ? i tant!! o molt més perquè ho desitgen amb tanta força que s'estimen encara que biològicament no siguin els pares. I d'aquestes parelles hi ha un 10% de la població, i els coneixes? clar que no, per què ? doncs perquè és un tema tabú, i ningú parla. I l'ésser humà ja és oficialment infèrtil , si no mira als animals en un únic cel es queden prenyades les gosses, les ovelles,... i nosaltres no!!!
A més et fan en el teu cas una FIV-ICSI que té una probabilitat del 33% i igual tens sort i tot i tens bessonada.
Ànims guapa i mira tot amb uns altres ulls, no tan pessimista, molt més optimista!!! Un petó i espero de tot cor que d'aquí a poc sigueu pares.

[aire]

Hola Bandkok,
Com totes les demés noies t'han dit l'últim que has de fer es obsessionart'he amb el tema...totes voldriem quedar-nos de forma natural i la primera ... pero no pot ser aixi moltes vegades, i creu-me per minima possibilitat que hi hagi de quedart'he en estat, amb un tractament has de sentir'he afortunada,peruqe hi han moltes noies que ja els hi descarten tambè aquests.
Jo estic embaraçada de molt poquet, i va ser amb IA, i estic tant contenta que m'hes ben igual quin hagi set el metode, i aixo et passarà a tu el dia que et quedis, no desesperis ni ho paguis amb la teva parella, ja que ell tambè ho passarà malament al saber que es el focu del problema...
Molts anims i prent'ho amb calma....

petons

[bangkok]

primer de tot moltes gràcies noies!! m'encanta aquest foro!!! ara miraré altres links per tenir més informació!

vull dir que estaria encantadisima de quedar-me amb una invitro o el que fos eh!! pero tinc molta por.. por d'anar, fer-me proves i despres per a res..

cuca79, gràcies guapa, m'has obert els ulls, estic obsesionada, no pasa res!!! estic cansada d'escoltar " no t'obesionis si no no et quedaras.." doncs massa tard jj, estic obsesionada si! pero sóc feliç, feliç amb l'esperança de quedar-me algun dia!!!
montse, gràcies per les teves paraules, espero que tinguis rao i que despres no m'en recordi!!
aire, t'has fet una IA (imagino invitro) i estas embarassada, quina bona noticia!! et faré cas i inentaré portar-me millor amb la parella.. uff. jj
tintin gràcies bonica, pero que ja et dic seria super feliç si demà em fesin una IA i em quedes, pero i si no? es aquesta la meva por.. vamos que estic cagada.. jjj
pimpam, segur?? jejej el sexe tornará a ser el que era?? espero que si, ara no puc fer més, ser quan ovulo i es molt dificil separa el plaer de la feina..

espero estar en contacte amb totes vosaltres, ajudeu molt a tothom!!!

[ter10]

Hola bangok!! Benvinguda al SP!!

Com no obsesionar-se???? Doncs si tenim dret a obsesionar-nos, a plorar, a cridar, i sobretot a perguntar-nos el perque. Penso que seràs una mare excel·lent, es nota i no importa com aconsegueixis la panxa, sempre seràs mare!!!. Mira el meu primer fill va venir al segon mes de búsqueda, no m'ho podia creure, després de molts anys prenent pastilles. Tothom em deia, tu tranquil·la que et pot costar molt, amb paciència i mira parapam, a la segona.

Sempre havia pensat en tenir 3 fills, i seguidets per a què puguessin jugar, compartir i barallar-se també. Doncs ara porto 19 mesos buscant el segon i res de res, si si 19 mesos, els mesos més durs de la meva vida. Quan portavem un any vam buscar un centre de RA i després d'un temps vam fer una IA (al juny) i també negativa. Buff, cada cop que ho penso em cauen les llàgrimes, sobretot quan veig que molta gent es queda embarassada, quan veig mares amb la panxulina, amb cotxets,... i llavors em pregunto: Perquè jo no??, què passa?? He intentat no obssesionar-me, pensar que ja vindrà, però és totalment impossible, cada dia estic més xoff (he pensat inclús deixar-ho còrrer, i no vull dir relaxar-me, sinó deixar-ho prenent mètodes anticonceptius), però de moment vaig fent, si a finals d'any no ho he aconseguit, ja parlarem.

Sento aquest rotllo, potser jo també necessitava desfogar-me, però vull dir-te que no estas sola, que sóm moltes com tu i que t'entenc perfectament. Aquí estic pel que necessitis, d'acord??

Molta sort i

[Mara17]

Bangok, hola!

Mira, jo fa dos anys i mig que busco, i res. Bé, sí, una cosa: un diagnòstic que em fa anar de cap a FIV i abans he de passar una menopausa provocada. I què? Doncs res, calés i paciència, això és tot, el resultat final, si tot va bé, serà el mateix.

T'entenc perquè jo al principi ho portava molt malament (de seguida m'hi vaig quedar però els vaig perdre i això em va fer estar més neguitosa, tot i que segur que si no m'hi hagués quedat, també hauria estat nerviosa, vaja), i ara ha arribat un punt que he arribat com a un estat zen (:content: ), que fa que m'ho prengui amb calma. Això no vol dir que tingui moments dolents, eh? Com ho he fet? Ni idea, però és que ja són dos anys i mig, i si no canvies el xip, et tornes boja directament o et fots balcó avall. Amb això et vull dir que tothom té un procés, i que cal passar-lo. Has de ser conscient que els nervis i la impaciència no et faran aconseguir allò que desitges tant abans, però és una cosa que te la trobaràs, no ho pots provocar. Hi pots ajudar fent coses que t'agradin, esport, deixar de pensar "no faig això per si de cas" (això és un error absolut i total, en la meva opinió) i gaudint de les coses bones que tens i decidint el que sí que pots controlar!

Bé, no et podrem ajudar gaire, però sàpigues que totes hi passem. I desfogar-se va molt bé!

[bangkok]

Hola bangok!! Benvinguda al SP!!

Com no obsesionar-se???? Doncs si tenim dret a obsesionar-nos, a plorar, a cridar, i sobretot a perguntar-nos el perque. Penso que seràs una mare excel·lent, es nota i no importa com aconsegueixis la panxa, sempre seràs mare!!!. Mira el meu primer fill va venir al segon mes de búsqueda, no m'ho podia creure, després de molts anys prenent pastilles. Tothom em deia, tu tranquil·la que et pot costar molt, amb paciència i mira parapam, a la segona.

Sempre havia pensat en tenir 3 fills, i seguidets per a què puguessin jugar, compartir i barallar-se també. Doncs ara porto 19 mesos buscant el segon i res de res, si si 19 mesos, els mesos més durs de la meva vida. Quan portavem un any vam buscar un centre de RA i després d'un temps vam fer una IA (al juny) i també negativa. Buff, cada cop que ho penso em cauen les llàgrimes, sobretot quan veig que molta gent es queda embarassada, quan veig mares amb la panxulina, amb cotxets,... i llavors em pregunto: Perquè jo no??, què passa?? He intentat no obssesionar-me, pensar que ja vindrà, però és totalment impossible, cada dia estic més xoff (he pensat inclús deixar-ho còrrer, i no vull dir relaxar-me, sinó deixar-ho prenent mètodes anticonceptius), però de moment vaig fent, si a finals d'any no ho he aconseguit, ja parlarem.


ento aquest rotllo, potser jo també necessitava desfogar-me, però vull dir-te que no estas sola, que sóm moltes com tu i que t'entenc perfectament. Aquí estic pel que necessitis, d'acord??

Molta sort i

hola ter!!
cap rotllo nena, gràcies per compartir la teva situació amb mi.
no puc creure el que t'està passant, no m'estranya que et preguntis perqué si fins i tot jo m'ho he preguntat al llegir el teu cas..
i que et diuen els metges?
et seguiré d'aprop a veure si tenim bones noticies!!
no ho deixis, tard o d'hora estic segura de que ho aconseguiras!!!!
que la sort sigui amb nosaltres jejeje

[bangkok]

Bangok, hola!

Mira, jo fa dos anys i mig que busco, i res. Bé, sí, una cosa: un diagnòstic que em fa anar de cap a FIV i abans he de passar una menopausa provocada. I què? Doncs res, calés i paciència, això és tot, el resultat final, si tot va bé, serà el mateix.

T'entenc perquè jo al principi ho portava molt malament (de seguida m'hi vaig quedar però els vaig perdre i això em va fer estar més neguitosa, tot i que segur que si no m'hi hagués quedat, també hauria estat nerviosa, vaja), i ara ha arribat un punt que he arribat com a un estat zen (:content: ), que fa que m'ho prengui amb calma. Això no vol dir que tingui moments dolents, eh? Com ho he fet? Ni idea, però és que ja són dos anys i mig, i si no canvies el xip, et tornes boja directament o et fots balcó avall. Amb això et vull dir que tothom té un procés, i que cal passar-lo. Has de ser conscient que els nervis i la impaciència no et faran aconseguir allò que desitges tant abans, però és una cosa que te la trobaràs, no ho pots provocar. Hi pots ajudar fent coses que t'agradin, esport, deixar de pensar "no faig això per si de cas" (això és un error absolut i total, en la meva opinió) i gaudint de les coses bones que tens i decidint el que sí que pots controlar!

Bé, no et podrem ajudar gaire, però sàpigues que totes hi passem. I desfogar-se va molt bé!

gràcies guapa!! no ajuda saber que hi ha altres en el mateix o semblant cas que jo, pero si que em fa no trobar-me sola, i si tu has aconseguit aquesta felicitat, jo també!!!

un peto molt fort!

[tilda]

HOla Bangok, i resta de persones que em llegiu també!

Estic molt d'acord amb tot el que t'han dit les altres noies... però em sento molt identificada amb la Mara (hola Mara!!!). Jo també fa prop de dos anys i pico que busco. Com la Mara de seguida em vaig quedar embarassada i no va anar bé, i després d'això ja fa 20 cicles!!! La meva problemàtica em portarà a FIV gairebé segur, però de moment m'entren 3 IA per la SS, segurament seran a l'octubre, i per si de cas ho provaré. Tots els calers que es puguin estalviar benvinguts seran més endavant!!! Doncs, com et deia, jo ara també m'ho començo a agafar en plan zen... cada cop més tranquila... NO sé ben bé què ha estat, però suposo que és el fet de pensar que no serveix de res torturar-se i patir, que no vindrà abans pel fet de fer'm-hi mala sang... Sé que l'espera és molt dura, però desitjo de tot cor que aprenguis a gestionar-la. El fet de patir pel procés en sí, també és lògic, però pensa que les proves són necessàries. I quan arribi el moment de fer la inseminació o la invitro segur que no ens farà res de res, al contrari que desitjarem de tot cor patir el que patirem, perquè serà el que ens portarà ser mares. NO oblidem que aquest és el nostre objectiu: SER MARES, i estic segura que serem unes mames fantàstiques i que tot el que haurem passat ens farà ser més fortes per superar qualsevol altre problema de les nostres vides!!! Tot és un aprenentatge i cadascú ha de passar el pel seu camí, però ajuda molt i molt tenir gent al costat que t'enten i t'ajuda. Aquí estic pel que necessitis.

Petonets i abraçades!!!!

[Mow]

Bon dia Bangkok i Benvinguda!

Estic d'acord amb els companyes, tot te el seu temps i es necessita que passi el mateix per anar assimilant les coses. No és gens fàcil haver d'encaixar una noticia sobre un entrebanc (jo sempre els hi he dit així) a l'hora de tenir fills. Quan desitges ser mare, està ben clar, ho vols ja i el fet d'haver d'esperar a totes ens desespera. Però a la llarga també és cert que tot arriba, d'una manera o una altre, i no ens diferencia el fet d'haver-nos quedat embarassades per el mètode natural, per FIV, per In Vitro o per adopció. Totes som una en aquest aspecte bo i que està ben clar que per desgràcia hi ha persones que abans de tenir un refetó entre els braços han de passar per un procés que tant de bo poguessin estalviar-se. De totes maneres jo penso que, un cop s'ha fet realitat el nostre somni, queden oblidats en gran part els mals moments...i així ha de ser. Hem de ser positives i optimistes. Aquí trobaràs moltes noies disposades a fer-te companyía i recolçar-te. En mi n'hi tens una si vols

Com no obsessionar-te? Doncs com et diu la Mara (i creu-me, ella és una persona molt sabia) o et dediques a ser feliç o t'acaves tornat boja o ja res te importància i això no has de deixar que passi. Perquè t'enfonsaràs i la teva vida és transformarà només en una cosa: Ser mare. I t'oblidaràs de la resta. Segueix disfrutant i gaudint d'un dia de sol, d'una bona companyia, d'un somriure, etc.

Ánims i endavant! I, sobretot, un consell...cuida la teva vida de parella i disfruta del sexe amb el teu company.

[carbasseta]

Hola Bangkok!

Jo tb estic d'acord amb el que t'han dit les companyes i a la vegada t'entenc perfectament. Fa una mica més de tres anys vam decidir anar a buscar el de forma diver (és clar!), pe`ro en veure que no arribava ens van derivar a reproducció assistida. Per mi, les primeres analítiques i la primera ECO per fer diagnòtic van ser el més dur del procés. No em podia imaginar no podent ser mare!!! Després, com totes, vaig fer el meu camí i vam anar fent passet a passet. Com pots veure, vam passar 4 IA i després de cancel·lar una FIV, a la 1a FIV completa ho vam aconseguir!! Durant aquest llarg i dur camí hi ha hagut moments de tot i en general, és dur, no ens enganyem, però com diu la mara, no podem deixar que els arbres no ens deixin veure el bosc i hem de seguir gaudint de tot allò que sí tenim i anar fent, ja que tard o d'hora, d'una manera o d'una altra, tot arriba.

Respecte l'obsessió i el sexe, a mi tb em deien que no m'obsessionés i conec noies obsessionades que s'hi han quedat (jo en sóc una), i noies que no s'obsessionen que no s'hi queden, així que cadascú és un món i sí t'obsessiones i que! Intenta gaudir dels bons moments, però no et matxaquis pq hi penses a tota hora. Quan hi pensis, si vols, intenta distreure els pensaments cap a un altre lloc, pe`ro no et torturis, tot té el seu procés. Les dones acostumem a ser més mentals i a vegades costa deslligar el plaer i la feina. En el meu cas, em va passar i hi havia dies que era molt dur, pe`ro tb vindran dies en que tot et serà igual i gaudiràs amb la teva parella. I quan t'hi quedis ja del tot, t'ho ben asseguro! Mentrestant, fes el que et demani el teu cos, com et deien, si necessites mimos, massatges, carícies, això tb és fer l'amor!

Finalment, jo tb et recomano que et passis pel "llistat RA". Allà trobaràs noies que han passat les mateixes pors i t'ajudarà a desfogar-te quan ho necessitis.

Desitjo que aquest camí sigui el més curt possible! Una abraçada

[bangkok]

HOla Bangok, i resta de persones que em llegiu també!

Estic molt d'acord amb tot el que t'han dit les altres noies... però em sento molt identificada amb la Mara (hola Mara!!!). Jo també fa prop de dos anys i pico que busco. Com la Mara de seguida em vaig quedar embarassada i no va anar bé, i després d'això ja fa 20 cicles!!! La meva problemàtica em portarà a FIV gairebé segur, però de moment m'entren 3 IA per la SS, segurament seran a l'octubre, i per si de cas ho provaré. Tots els calers que es puguin estalviar benvinguts seran més endavant!!! Doncs, com et deia, jo ara també m'ho començo a agafar en plan zen... cada cop més tranquila... NO sé ben bé què ha estat, però suposo que és el fet de pensar que no serveix de res torturar-se i patir, que no vindrà abans pel fet de fer'm-hi mala sang... Sé que l'espera és molt dura, però desitjo de tot cor que aprenguis a gestionar-la. El fet de patir pel procés en sí, també és lògic, però pensa que les proves són necessàries. I quan arribi el moment de fer la inseminació o la invitro segur que no ens farà res de res, al contrari que desitjarem de tot cor patir el que patirem, perquè serà el que ens portarà ser mares. NO oblidem que aquest és el nostre objectiu: SER MARES, i estic segura que serem unes mames fantàstiques i que tot el que haurem passat ens farà ser més fortes per superar qualsevol altre problema de les nostres vides!!! Tot és un aprenentatge i cadascú ha de passar el pel seu camí, però ajuda molt i molt tenir gent al costat que t'enten i t'ajuda. Aquí estic pel que necessitis.


Petonets i abraçades!!!!

Hola tilda!
cada vegada m'agrada més aquest post, ara vaig al de reproducció assitida a veure..
si que ajuda les paraules de dones que han passat coses semblants a tú.. ara ja ser que IA i FIV jj. Ara haig de saber com va el tema.. pero crec que es molt i molt lent, no? quant te temps portes tú apuntada?

gràcies a vosaltres cada vegada veig més normal passar pel metge!

[bangkok]

Bon dia Bangkok i Benvinguda!

Estic d'acord amb els companyes, tot te el seu temps i es necessita que passi el mateix per anar assimilant les coses. No és gens fàcil haver d'encaixar una noticia sobre un entrebanc (jo sempre els hi he dit així) a l'hora de tenir fills. Quan desitges ser mare, està ben clar, ho vols ja i el fet d'haver d'esperar a totes ens desespera. Però a la llarga també és cert que tot arriba, d'una manera o una altre, i no ens diferencia el fet d'haver-nos quedat embarassades per el mètode natural, per FIV, per In Vitro o per adopció. Totes som una en aquest aspecte bo i que està ben clar que per desgràcia hi ha persones que abans de tenir un refetó entre els braços han de passar per un procés que tant de bo poguessin estalviar-se. De totes maneres jo penso que, un cop s'ha fet realitat el nostre somni, queden oblidats en gran part els mals moments...i així ha de ser. Hem de ser positives i optimistes. Aquí trobaràs moltes noies disposades a fer-te companyía i recolçar-te. En mi n'hi tens una si vols

Com no obsessionar-te? Doncs com et diu la Mara (i creu-me, ella és una persona molt sabia) o et dediques a ser feliç o t'acaves tornat boja o ja res te importància i això no has de deixar que passi. Perquè t'enfonsaràs i la teva vida és transformarà només en una cosa: Ser mare. I t'oblidaràs de la resta. Segueix disfrutant i gaudint d'un dia de sol, d'una bona companyia, d'un somriure, etc.

Ánims i endavant! I, sobretot, un consell...cuida la teva vida de parella i disfruta del sexe amb el teu company.

hola mow! gràcies per les teves paraules!
em quedo amb el que tot tard o d'hora arriba!!!
jo no se si soc una mica egoista, pero es que jo no penso en ser mare, penso en quedar-me embarassada.. mmm veig que vosaltres sou unes expertes!!
tinc que cuidar a la parella ho se.. pero es que tinc al cap que si em quedes embarassada tot canviaria tant, faria a la meva parella tan feliç..

[bangkok]

Hola Bangkok!

Jo tb estic d'acord amb el que t'han dit les companyes i a la vegada t'entenc perfectament. Fa una mica més de tres anys vam decidir anar a buscar el de forma diver (és clar!), pe`ro en veure que no arribava ens van derivar a reproducció assistida. Per mi, les primeres analítiques i la primera ECO per fer diagnòtic van ser el més dur del procés. No em podia imaginar no podent ser mare!!! Després, com totes, vaig fer el meu camí i vam anar fent passet a passet. Com pots veure, vam passar 4 IA i després de cancel·lar una FIV, a la 1a FIV completa ho vam aconseguir!! Durant aquest llarg i dur camí hi ha hagut moments de tot i en general, és dur, no ens enganyem, però com diu la mara, no podem deixar que els arbres no ens deixin veure el bosc i hem de seguir gaudint de tot allò que sí tenim i anar fent, ja que tard o d'hora, d'una manera o d'una altra, tot arriba.

Respecte l'obsessió i el sexe, a mi tb em deien que no m'obsessionés i conec noies obsessionades que s'hi han quedat (jo en sóc una), i noies que no s'obsessionen que no s'hi queden, així que cadascú és un món i sí t'obsessiones i que! Intenta gaudir dels bons moments, però no et matxaquis pq hi penses a tota hora. Quan hi pensis, si vols, intenta distreure els pensaments cap a un altre lloc, pe`ro no et torturis, tot té el seu procés. Les dones acostumem a ser més mentals i a vegades costa deslligar el plaer i la feina. En el meu cas, em va passar i hi havia dies que era molt dur, pe`ro tb vindran dies en que tot et serà igual i gaudiràs amb la teva parella. I quan t'hi quedis ja del tot, t'ho ben asseguro! Mentrestant, fes el que et demani el teu cos, com et deien, si necessites mimos, massatges, carícies, això tb és fer l'amor!

Finalment, jo tb et recomano que et passis pel "llistat RA". Allà trobaràs noies que han passat les mateixes pors i t'ajudarà a desfogar-te quan ho necessitis.

Desitjo que aquest camí sigui el més curt possible! Una abraçada

gràcies guapa, m'encanta saber que al final ho has aconseguint!! felicitats!!!!!!!

sou genial noies!!!