Barrufets/es rondinaires!!!

[Ítaca]

Ostres, espero q vagi millorant tot això... pq com dius, hi ha moments q salten espurnes...
Vols dir q encara és petitona per expressar-se? osti, és q altres mames del mes de la baldufa expliquen q els seus petits ja parlen... fan frases curtetes però ja comencen a expressar-se, i nosaltres anem molt estancants en això (per això penso q potser té un problema q no sé veure)... té un vocabulari molt limitat... (no sé si és q té un problema d'aprenentatge, d'oïda o què (sent bé, pq quan la cridem i vol, es gira...). No paro d donar-li voltes al tema...

I això del NO... porta com 1 setmana q tot el q li preguntes és NO! Vols això? NO!, vols allò? NO!, i en canvi li ofereixes i t'ho agafa

Ai, nena gràcies per escoltar-me!

[charito]

Ostres noies, hem tornat a tenir un cap de setmana mogudet

Dissabte a la nit ens va fotre un susto de mil dimonis... la tenia a la trona plegable i em vaig despistar mig segon (érem 4 adults sentats al voltant d'ella) i en un plis, va posar els peus contra la taula, i apa, cadira i ella cap enrere cap el terra . Sort q la cadira és més alta q la trona i la nena no va picar amb el cap ni a terra ni contra la paret, q tela...

I ahir, res, q no li va donar la gana de menjar... en tot el dia dia, va menjar 1 potito (i es va deixar com un dit) i 1 bibe (mig per esmorzar i mig sopar) i ja està . L'hamburguesa q li vaig fer (q li encanta) no va haver manera... ostres, de veritat, q hi ha vegades q tinc la sensació q ella em pot... no sé q hem fet malament amb ella, però ens toreja com li dóna la gana (entre plors, xiscles i cop de mà ). Al final quan la veig així penso, si no vols menjar, doncs no mengis, i la trec de la trona i llestos... però no sé si faig bé o no... pq si ella veu q quan ella es posa tonta jo actuo així, entèn q s'està sortint amb la seva i la cosa anirà a més... Ja ho sé q calen molts , però hi ha moments, q realment em supera i sols tinc ganes de plorar de la impotència q sento amb ella...

Noia molts anims!!!! Amb aixo del menjar jo no insistiria, mes que res es que si no menja es que no te gana, pensa que pot ser que li faci una mica de mal la panxona i no vulgui menjar, o com diu la Entrerius el calor, el Quim ja ho fa.

[entrerius]

a casa dels altres sempre sembla que tot ho fan més ràpid i millor eh?
Tranquil.la.... encara no té ni 2 anyets.... i a part d'això, cada nen té el seu propi ritme.
He vist en un altre post que ja et demana per fer pipí el meu no en vol ni sentir a parlar i li porta uns quants mesos! Això vol dir que està dins l'evolució (mama, papa, pipi.... i poca coseta més fins als 2 anys......) no facis cas del que fan els altres.
Si has comprovat que hi sent bé i es fa entendre jo no m'hi amoïnaria. Aviat tindràs la revisió dels 2 anys, i li pots comentar a la pediatra per quedar-te més tranquil.la... però vaja, que no crec que hi hagi cap problema, ja ho veuràs.
Ànims.

Lo del NO fa molta gràcia... ja ho diuen per sistema

[aivlis]

No sabia ben bé si incloure aquí el comentari perquè no sé si és el que l'hi passa al baldufa.
Ell és SUPER-SUPER-BON NEN! Fa patir fins i tot de lo bon nen k és! Es deixa pendre les joguines, ell no en pren mai, les comparteix, fa cas dels NO, si l'hi treus alguna cosa amb la k jugava n'agafa una altra i va fent....
Però fa ja una epoca que no sé k passa...To l'hi sembla malament: vol k l'agafis a coll i després no vol estar-hi, vol menjar i kuan l'hi dones plora, vol k estiguis amb ell i després l'hi molestes...i abans només remugava, però ara hi ha plors i tot!!! a part tot agravat amb el fet de k no parla GENS i per tant no el puc entendre!
M'escolta kuan l'hi dona la gana, es passa els NO pel forro (kuan abans entenia la prohibició), no sé si m'ha deixat d'entendre de cop...Va pel carrer al seu aire cap on ell vol, no vol donar la mà...i PLORS! PLORS! (kuan ell quasi no plorava mai!)
No sabria dir si són rabietes o que són, perquè tampoc és un plor de mala llet, però a vegades va acompanyat de rebotir alguna cosa....K en penseu? (Segueix essent bon nen i timid, xo això em desconcerta)

[Irinna]

Noies! com us entenc! la meva fa tot el que dieu!

Vol una cosa i quan li dones ja no la vol... vol fer una cosa i quan la fa ja no vol.. diu de menjar.. i quan li dones no el vol.. el tira al terra, l'escup, etc... pel carrer surt corrents o es seu a terra.. vaja! que qualsevol cosa es una feinada!

Jo ja no sé que fer! si abans podiem anar pel carrer tranquil·lament mentre em donava la maneta, ara ja no... i fa que hagi d'estar molt pendent de veure què fa... té rabietes constants.. vaja.. que ajudar-vos no us puc ajudar gaire perquè em trobo amb la mateixa situació.

EL que no saltres fem és intentar no fer-li cas quan es posa així! si no vol dinar que no dini.. si no vol una cosa que m'havia demanat que no l'agafi... si tira una cosa.. que la recollir (ara ja no ho faig) etc... no sé! a veure si així va vaient que aquests comportaments no la porten enlloc!

[entrerius]

En aquesta plana hi ha el desenvolupament psicològic del nen/a de 1 a 2 anys

http://www.psicologoinfantil.com/desa1a2.htm

i en aquesta de 2 a 3 anys.

http://www.psicologoinfantil.com/desa2a3.htm

Espero que us serveixi com a referència.

[Irinna]

Ostres, espero q vagi millorant tot això... pq com dius, hi ha moments q salten espurnes...
Vols dir q encara és petitona per expressar-se? osti, és q altres mames del mes de la baldufa expliquen q els seus petits ja parlen... fan frases curtetes però ja comencen a expressar-se, i nosaltres anem molt estancants en això (per això penso q potser té un problema q no sé veure)... té un vocabulari molt limitat... (no sé si és q té un problema d'aprenentatge, d'oïda o què (sent bé, pq quan la cridem i vol, es gira...). No paro d donar-li voltes al tema...

I això del NO... porta com 1 setmana q tot el q li preguntes és NO! Vols això? NO!, vols allò? NO!, i en canvi li ofereixes i t'ho agafa

Ai, nena gràcies per escoltar-me!

Hola! No et preocupis! que cada nen té el seu ritme! n'hi ha que parlen molt.. d'altres que no.. però que no parli no significa que no t'entengui! ah! a mi el pediatre un dia em va dir que l'important és que tingui interès en comunicar-se, sigui quina sigui la forma... amb el dit, fent-te mirar una cosa que et vol ensenyar.. ja veuràs com de cop començarà a xerrar i ja no hi haurà qui la pari!!!

[Irinna]

En aquesta plana hi ha el desenvolupament psicològic del nen/a de 1 a 2 anys

http://www.psicologoinfantil.com/desa1a2.htm

i en aquesta de 2 a 3 anys.

http://www.psicologoinfantil.com/desa2a3.htm

Espero que us serveixi com a referència.

Molt útil Entrerius! Moltes gràcies!

[Julyet]

La meva nena és més peque que els vostres (any i mig) i de moment, tot i que ens demostra el seu caràcter cada dos per tres, podem sortejar aquestes situacions... Jo us dic els nostres "truquets" per si algun el podeu adaptar o aplicar o el que sigui.
Ah, i una cosa que està científicament demostrat (i de fet jo ja ho deia abans de ser mare: els nens fan més cas als altres que als pares, quan jo feia de cangur o al cole els nens em fan cas a la 1a, i a casa "otro gallo canta").

- Sempre un somriure: va bé guardar-se la "mala llet" per quan la "lien parda" de veritat. Si simplement volen algo que no pot ser, transmetre calma.

- Alternatives: Si volen anar a coll i tu vas carregat, per exemple, donar-li algo perquè porti. Si vol un ganivet, li dones una cullera o un de plàstic, etc...

- La música amansa a les fieres: si estan alterant-se, cantes una cançó. A mi em funciona el 80% dels cops.

- Posar cares. Si li estic canviant el bolquer i no vol, trec l'artista que hi ha en mi i li poso cares dramàtiques, cares divertides, poso veus... i em vol imitar i se li passa.

- Acompanyar quan no volen fer algo: si no vol recollir jo em poso amb ella, li dic que em doni les coses d'una en una o li dono jo, anem cantant una cançó...

I tinc comprovat que quan estem passant un dia que es queixa cada 2x3 és perquè feia molta calor, li apretava una dent o algo, però com diu l'entrerius, ara encara no saben expressar-ho!

Mooooooolts ànims, paciència i sort a totes!

[Irinna]

Noies! una pregunteta! comporteu això d'anar caminat pel carrer sense que vagi al cotxet?

és que cada dia és més complicat anar amb la nena pel carrer. Si abans em donava la maneta i caminava, lenta, però tranquil·la.. ara no hi ha manera.. corre cap on vol.. se m'escapa, se'm seu al terra.. vaja.. que no puc anar amb ella caminant! ja no és només que és impossible fer res si ella va caminant,.. és que és un perill!! un dia em creuarà el carrer i passarà alguna cosa...

Us passa a vosaltres? què feu?

m'agradaria que pogués caminar.. anar pujada al patinet del cotxet sense perill de que em marxi corrents.. jo sempre he volgut fomentar que camini! i que no acabi anant en cotxet fins tard com veig que passa amb alguns nens.. però ara mateix no veig la sol·lució.

gràcies guapes

[Ítaca]

Ostres, fa dies q no em puc conenctar des de la feina i no havia vist tot el q heu escrit!!!
Gràcies pels consells!!! (no em van les emoticones...)

Irinna, doncs nosaltres tenim el mateix problema amb la Txell... s'escapa i no ens vol donar la mà... o seu a terra pq la deixis estar. És un rotllo, pq en això no em fa gens de cas, vol anar a la seva, per tant, encara tirem molt de cotxet pq és impossible que vagi caminant al nostre costat. I clar, al cotxet s'emprenya pq vol caminar... vull dir córrer.

Demà m'arribarà la BOBA, i penso q li farem força ús, més q res, pq quan la he portat al mei va molt contenta i no es queixa tant, o sigui q quan no em faci cas a l'hora de caminar, pam, a la motxila i llestos...

Segur q em preocupo més del compte pel tema de la parla... sé q cada nano té el seu ritme, i q ja parlarà, però a vegades són inevitables les comparacions... Estic tranquila pq es fa entendre i m'entèn perfectament (per exemple, li dic: ensenya-li això al papa, i va cap on és l'itaco i li diu: PAPA, mira!). Ja sé q després voldré q no xerri tant! hahaha

[Irinna]

Itaca! no et pesa molt porar la nena al mei? ostres! jo no m'hi veig portant a la Claudia! pesa molt!!

[Ítaca]

Si noia, per això hem comprat la BOBA... Vaig utilitzar el mei a Girona (pel temps de flors) i ostres, se'm clavava molt... i la gent q té la Boba porta els nens ben grandets, per això ens hem decidit per aquesta

[Irinna]

Ostres! doncs ja em diràs què tal!

[Ítaca]

Avui ens arribarà!!!

Ja t'explicaré!!

[pucpuc]

el nostre fill te 2 anys i un mes i el portem amb la boba desde els 9 mesos, i li encanta!
Bona eleccio Itaca!

[aivlis]

Bones, perdoneu però és que som molt "novatos" en tema rabietes perquè, com ja he comentat alguna altra vegada, en baldufa és super-super-bon nen! però ara comença amb el que crec que són rabietes, dic crec perquè ben bé son plors, algun rebotiment de coses, i si estem a la trona cops de cap amb ella... La pregunta absurda és: als vostres aquests estats els hi duren molt? Són fàcils de calmar (amb abraçades, despistant la atenció...)? Pk en baldufa s'eternitza en el plor, no hi ha manera de desviar la seva atenció, i les abraçades encara l'emprenyen més....És que ahir el tio volia picar algo just abans de sopar i l'hi vam dir k no, k després del bany perquè era quasi hora de sopar ja. I tota l'estona de bany, i posada de pijama va durar el plor eh!!! (i mira k el bany l'hi agrada i li vaig donar les joguines més xules i tot)...
va ser horrorós!

[Ítaca]

ostres, aivlis, doncs no sé què dir-te... més q res, pq la Txell és mooooooolt rondinaire. Ella és un esperit lliure, i no suporta ni les abraçades, ni q l'agafis ni massa contacte físic, per tant, ja sé q quan es posa "tonteta" el pitjor q podem fer és intentar calmar-la amb abraçades... Tenim sort, pq dins de tot, no fa durar gaire el plor (menys dies puntuals, q comença a plorar quan la treus del bany i aleshores s'allarga una bona estona).

Prova de no fer-li cas... q se n'adoni q per molt q plori no aconseguirà el que vol, potser així es calma abans, no?

AIx, és q són complicadets aquests bitxos eh?

[mamlaboni]

hola noies a veure si em podeu donar un cop de ma perquè estic desesperada, tinc moltes moltes ganes de plorar de la impotència que tinc.
A veure, la Laura és una nena molt maca i carinyosa en general però desde fa un temps es un belluguet com la majoria dels que expliqueu per aqui.
fins aqui tot normal, el cas és que ultimament sobretot al carrer i sobretot a l'hora dels àpats em desafia i és posa imposoble de dominar.
Si anem a una botiga o centre comercial no vol carro i només vol còrrer i tocar-ho tot, enfilar-se als llocs...sembla posseida.
Si anem a dinar fora no es vol seure a taula, tira el menjar a terra, els coberts, es treu les sabetes, vol còrrer descalça....en fi un CAOS.
A casa de vegades ho fa això però sobretot al carrer. Jo em poso dels nervis i ha arrivat un mement que es que no vull sortir per "por" de que em lii una de les seves oe m fa pal per exemple anar a pasar un dia a Barcelona perquè em veig tot el dia corrents i cridant darrera d'ella, sense poder entrar en cap botiga, ni seure a prendre algo, etc... el meu home i jo estem arrivant a un mement que ens desmotiva a fer res perquè com us dic anem amb por...
Nosaltres li reneym, li expliquem, etc... però no fa cas.... que podem fer' ens erio que tinc ganes de plorar... no vull que se'ns vagi de les mans i es torni una maleducada...
Li vem dir al pediatre i ens va dir ( com si no ho haguessim fet) que li diguessim amb to seriós, veu ferma, mirant-la a la cara i que si no feia cas ( es que si fos tant fàcil no estariem aqui) que la posessim 5 minuts al racó de pensar.
ja ho fem i tampoc fa cas..
Ademés si estem al carrer quin racó de pensar utilitzem?

El meu dilema és: si ja li hem dit 20 vegades, hem anat pujant el to, la fermesa, posem cara d'enfadats... i no fa cas... que fem? arriva un punt que quan està desbocada treient-se les sabates, baixant de la cadira, tirant els coberts i el menjar i la renyem i no fa cas QUE FEM? així podriem estar fins demà...no fa cas... es que li dic al meu home: o la piquem ( que no ho hem fet mai ni voldría fer´ho) o la deixem estar, però clar...representa que s'està sortint amb la seva no? llavors com que no la vull picar acabo fent lo segon que és deixar-la i jo sentir-me impotent i amb ganes de plorar.
Si us plau, no vull que es torni una maleducada, que farieu vosaltres? a algú li ha pasat i s'ha solucionat?

jo em sento fatal tant per ella com perquè la gent de vegades ens mira i em fan sentir com si jo passés de tot però que puc fer? si ja li he dit 40 vegades, li renyo i no fa cas? la mato?...
ja us dic, a mi m'està treient les ganes de sortir, de vegades quan anem tots al cotche i em de comprar algo un es queda al cotxe i la'ltre baixa perquè és un suplici.
ja us dic que sobretot ho fa quan sortim de casa, a casa es porta bé i fa bastant cas, només es descontrola alguns dies amb els àpats però altres no. en canvi és sortir al carrer i no vol creure de cap manera...
El meu home que te mes paciència que un sant ja s'està desbordant i diu que sempre on hi ha hagut disciplina forta és on està la gent mes controlada i quan vas amb la psicologia per davant se't va de les mans... però jo no voldria donar-li un cachet per res del mon.
El meu home diu que a ell de petit no se li passaven pel cap fer aquestes coses perquè si ho feia s'enduia un clatellot (a mi també m'ho feien) i que no s'ha traumatitzat pas, però que així estava controlat. De fet a mi també em donaven un mastegot de tant en tant i jo aquestes coses tampoc les feia perquè ja m'imaginava a la meva mare amb l'espardenya ala ma i em retenia.I tampoc m'he traumatitzat...

que farieu vosaltres? creieu que som massa permisius? quins errors creieu que estem cometent? com "eduqueu" vosaltres als vostres fills quan fan aquestes coses? si us plau necesito consell perquè no se que estic fent malament...

Fa poc vem estar uns dies a un hotel i al menjador jo vei molts nens de totes les edats i no hi havia cap que ho fes això....
gracies per avançat.

[Ítaca]

ostres, a veure si a la tercera va la vençuda i puc respondre't, home!

Nena, entenc q t'agafin ganes de plorar... a mi també em passa de tant en tant, i és q aquests petits sovint ens fan perdre la paciència i posar-nos dels nervis...

Sobre el tema de picar, jo no sóc partidària, més q res, pq a vegades ella ens pica i clar la renyem, però si aleshores nosaltres la piquéssim a ella no entendria res... si jo ho vaig em renyen, en canvi ells ho poden fer??? però... (sempre hi ha un però), molts cops m'haig de reprimir per evitar picar-li al bolquer o els dits, pq no sé ni com renyar-la, ni com dir-li les coses, ni com actuar pq em faci cas...
Tinc claríssim q a mi m'ha pres el pèl, sé q segurament he estat massa permisiva amb ella i ara, es pensa q sempre pot fer el q li vingui de gust i passa totalment de mi...
La meva, per exemple, fa un parell de dies q li ha donat per seure al braç del sofà... puja pel sofà, s'apalanca i aleshores es deixa lliscar fins terra... jo estic cansada de dir-li q baixi, q segui al sofà q pot caure i fer pum, i ella res... em mira, riu, i altre cop igual... Total q ahir, va passar el q havia de passar... va caure (de cul i no es va fer mal), però es va espantar! i va deixar de pujar-hi (avui segurament hi tornarà...), però és això... fins q no va comprovar q podia fer pum i coco, no va parar... de mi, passant totalment... Són tossuts com rucs, coi!

També tens raó, q penso q avui en dia els deixem fer més del q toca... els nostres pares, avis no eren així (d'acord, q antigament s'entrava als maltractaments, i d'això no estic parlant eh?), però plantofades al cul tots ens n'havíem endut, i tampoc ens ha passat res, però clar, si ho fas avui en dia, et converteixes en un maltractador. Jo també tinc por q la Txell se m'escapi de les mans i q ella veient q no passa res, vagi estirant i estirant la corda...
Ningú va dir q fos fàcil fer de pares, però coi, a vegades resulta moooooooooooooolt complicat!! hehe