Rabietes,gelos i molt més

[MAMETA]

A veure si algú em dona un cable perquè la situació s'està tornant insostenible.

Tinc un nen de 3 anys i mig i el petit de 6 setmanes. quan va néixer, vaig al·lucinar de lo bé que ho portava, però ara... sembla que m'estigui castigant per haver-lo tingut, em contesta malament, em posa a prova constantment, i jo salto a la mínima, perdo la paciència a la mínima, sento que no em queda ni una gota de tendresa per ell i tot això em fa sentir molt malament. No sé com trencar aquest cercle.
Sempre ha dormit bastant malament, amb terrors nocturns. Fa mig anys que havia millorat força però fa 2 dies que les nits tornen a ser horroroses, amb plors, crits...

Tot consell serà benvingut.

[aral]

Hola mameta,
A mi la meva nena també em va agafar molts gelos, tot li anava malament, no volia ningú, només jo, plorava bastant, feia rabietes, i això em feia posar-me molt trista, perquè tots procuràvem estar molt per ella, (tenint en compte que el nen era un tros de pa, menjava i dormia), però res, fins que vaig provar les flors de bach, va ser perfecte, els primers dies va ser molt més terrible, però després es va tornar a posar tot al seu lloc. Per mi genial.

[SILVIA82]

... i per el tema gelos i tal, les flors de bach van b?? es que no se ben ve per a que serveixen...

a mi em pasa igual amb els meus nens, el petit ha fet 2 mesos , i el gran en te 3 com m'ha dit tothom es un temps, pero a vegades no es pot soportar...
fa moltes dolenteries que abans no se li haurien acudit..es torna a fer pipi a sobre que abans no ho feia..i aixi moltissimes coses...

paciencia i sort...

i potser provar amb les flors de bach com diuen...mirare per a que serveixen...

[CISCA]

Hola noies, No habia pensat jo en les flors de bach, és una opció, i mal no li farán. Nosaltres tenim el problema amb la meva neboda de 6 anys. No viuen juntes, però és pasen tot el dia juntes amb la meva nena de 9 mesos, les cuida la meva mare. Pobreta, o pasa fatal, i no sabem ni que fer ni com actuar amb ella!! Ella mateixa a vegades li diu a la bebé: deixa'm estar que estic gelosa!! Pobrets fán una llástima...

[minerva2]

Nosaltres estem igual, la gran demanar atenció, però crec que ha de ser normal. De tindre tot per ell sol a compartir ha de ser un pal.
Sembla que de mica en mica tot es posarà al seu lloc. I tranquila que la tendresa no la perds pel gran
Les meves tenen tres anys i tres mesos.

[Dana81]

Hola Mameta! No sé si em recordes de l'altre post....
Em sap greu que ho estiguis passant així. Si et serveix de consol, jo fa dos mesos i mig estava igual que tu! El meu fill gran que era un nen "de manual" (com li deia la seva profe) es va convertir en un dimoniet, pobre. Encara ara segueix amb rampells, rabietes, etc... però ja veuràs com poc a poc va millorant. Necessiteu temps per adaptar-vos, TOTS. Això sí, gelos en tindran sempre, el gran del petit i al contrari!!!! Però ben portats és del tot normal. Anima't i pensa que d'aquí poc compartiran moltes coses i jugaran junts. Els primers 3 mesos són complicadíssims (el meu ja en té 4!! I ara omenço a veure la llum al final del túnel!! ). Sé el que estas passant, jo hi havia moment que pensava: però que has fet????? amb lo bé que estàvem! però amb el temps tot es veu més clar. CONFIA EN MI!!!!!!!!!!!! Dona-li molt de carinyo, et necessita més que mai, i si hi ha dies que no pots més, no et sentis culpable. El teu fill gran ha de començar a entendre que ets humana i tens dies de tot. Però per poc que puguis mimos i sentit de l'humor, a mi em va molt bé fer-lo riure molt.... és la forma de sntir que compenso el temps que "li he robat"!

ANIMS!!!!!

[aral]

A mi les flors de bach li van anar molt bé, no ho havia probat mai, però vaig pensar que mal no li farien. Molta paciència. Els meus nens es porten 16,5mesos.

[Africa]

Hola noies!

Jo tinc el mateix problema...Tinc un nen de tres anys i ara una nena de gairebé tres mesos...Al principi semblava que ho portava molt bé, però des que ha acabat l'escola bressol i estem a casa tots junts és un infern...està tot el dia a sobre d'ella i fent dolenteries tot el dia..

Per cert, us volia preguntar com funciona el tema de les flors de bach, suposo que s'ha d'anar a un especialista a que ens recepti unes concretes, no??

Gràcies!

[Dana81]

Hola! Jo no sóc gaire partidària de donar cap tipus de tractament als petits quan es tracta de processos normals que han de passar. Tenir un germanet és un trasbals molt fort i és normal que es resenteixin. Encara que siguin Flors de Bach o qualsevol altre teràpia natural.... Jo crec que hem de prendre paciència i esperar a que ells sols canviin. Tard i d'hora ho fan... i no crec en "remeis" per a les emocions. Ho han d'exterioritzar i és bo deixar que ho facin. Donem-los temps.

Només és la meva opinió i respecto molt aquelles que no s'avenen amb la meva.

Una abraçada.

[MAMETA]

Bon dia!
Ja m'havien dit que es un procés normal i que hi han de treure,i millor que sigui així,això que sóc mestre i n'he escoltat uns quants casos, però quan et toca a tu... és diferent.
Dana81, i tant que me'n recordo de tu, tens raó amb lo del sentit de l'humor (bé tot el que has dit hi estic d'acord), però em costa molt, ja que a vegades només amb la seva mirada ja em treu de pullaguera.
A veure com va avui, el tinc a casa perque te una tos de carreter i ala guarde fan jocs d'aigua així que no me la jugo, ara els dos dormen una estoneta de tranquilitat per carregar piles.
Jo no he provat les flors de bach, nosaltres estem amb homeopatia pero pel tema del dormir, desde ben petit té terrors nocturns i almenys l'han ajudat a dormir millor (a ell i a nosaltres), a mi m'han explicat que l'homeopatia no amaga res, sino que ajuda a canalitzar el que els hi passa (i no sempre va bé).

Anims a totes!!!

[MAMETA]

Ai! se'm oblidava
Hi ha qui diu que els hi va bé passar estones amb altres persones (avis, tiets...) però ami em fa cosa que espensi que ens el treiem de sobre, no sé que n'opineu.
Dissabte vam anar a casa dels meus sogres i quan era hora de marxar, el Roger no volia i el seu pare va proposar que es quedés i que vingues a la tarda, ell s'hi va quedar encantat, vaig se jo la que ho va passar fatal
Quan va tornar em va dir varies vegades "he vingut, eh mama".

[UXIA]

La meva filla té quasi quatre anys. Acabo de ser mare del meu segon fill i aparentment la gran no tenia gelos. El problema és que des de les poques setmanes d'haver nascut el petit, la meva filla s'aguanta el pipi i sobretot la caca. Li diem que n'ha de fer i quan s'asseu al lavabo és tot plegat un drama. Crida dient que " no surt" o " no tinc". Estem força deseperats i una mica fins als nassos d'aquesta situació. No s'ha cagat ni pixat a sobre, simplement, quan ja no pot aguantar més ho fa al lavabo però plorant i cridant. La caca ha arribat a aguantar-se-la 4 dies. Ja no sabem què fer perquè deixi de fer-ho. Algú s'ha trobat en una situació similar? gràcies.

[jimaguari]

Uffff, jo només puc que donar-vos ànims i forces per superar aquesta etapa. Nosaltres estem esperant un petitó per d'aquí ben poc i es portaran encara no dos nays amb la baldufeta de la casa i ja estic tremolant de quan vindran els gelos i de com m'ho faré.
Em fa por no saber com actuar i sobretot tindre la suficient paciència per no perdre la compostura cada dos per tres.
Mare de deu , si un ja dona prou feina!!
ànims a totes!

[Ganga]

Bones!
doncs aquí un altra que està igual...els meus nens es porten 19 mesos i ara el petit en farà2. La primera setmana basatnt bé i deprés ja semblava la selva. Haviem d'apartar al gran perquè picava al petit, li mossegava les cames i les manetes, li fa esgarrapades (amb sang a vegades)de lo fort que l'enganxa i pufff en fi, ja li dono el biberó a una cadira pq al sofà s'hi tira a sobre i l'intento tenir al màxim a la cuna pq a la tumboneta no m'en refio...no sé jo fa 3 setmanes que pren flors de bach i bueno no em queixo però porta 3 dies malalt i sant tornem-hi..les nits sempre han sigut molt dolentes però ara hi ha dies que fot uns crits i plors que tela, pobre em sap molt greu. Nosaltres ja hem reaccionat de totes maneres..i tampoc funciona...vol atenció per ell 100% i més i clar, el petit haurà de menjar i anar net almenys, no?¿
No se si s'acabarà solucionant però la meva tia té dos nens de 8 i 10 anys i encara dura la situació...ella està desesperada..no sé si això va a caràcter dels nens o el fet que siguin dos nens i no nen-nena..perquè no us passa que "el gran" es porta malament quan està amb vosaltres??(amb la mama vull dir), el meu es queixa des de que es lleva fins que el deixo a la llar i si ma mare li fa el mateix..està la mar de content...no sé sembla que m'ho faci expressament..és moolt cansat...

[hungrycaterpillar]

A nosaltres ens està passant el mateix amb el gran (3 anys), que està SUPER rebotat des de el naixement de la petita, fa tres mesos.

Sempre havia tingut una mica de caràcter i era bastant rebel però ara està descontrolat.
Reconforta saber que hi ha altre gent que està passant pel mateix tràngol.

Pel que fa a les flors de bach, al·lucino una mica en veure amb quina lleugeresa se'n parla aquí. No crec que hi hagi cap mal en prendre-les (és aigua amb brandi i suc de floretes) i no li diré a ningú el que ha de fer ni en què ha de creure, però em sento en la obligació de recordar-li a la gent que, com la homeopatia, és una pseudo-ciència sense cap base científica. És com recomanar-li a algú que té un problema de debó que vagi a Lourdes.

Un cop dit això que cadascú faci el que vulgui.