Part induït, experiències

[Joona]

Estic embarassada de 41 setmanes. És el meu segon fill. El dilluns vaig anar a fer corrètges i em van dir que estava dilatada d'un centímetre i el 50% del coll esborrat, però el nen està alt. Si divendres encara no he parit, hauria d'ingressar per provocar-me el part. Em va explicar que em posarien una cosa vaginal.

El meu primer embaràs també va ser llarg, però un dia abans va néixer ell solet. El que passa és que ara no noto res de res que em faci pensar que m'hi posaré jo sola, i m'ho veig a venir. Estic una mica espantada pel tema de dolors, que no sigui molt llarg, que hagi d'acabar amb cessària...

Bé, doncs, com que estic "cagadeta" i tinc una gran ignorància amb el tema, us demanaria que si teniu alguna experiència de part induit, me la poguéssiu explicar. Gràcies per endevant.

[Primavera17]

Jo no he parit mai, però justament avui una noia m'explicava q el mateix dia q ho tenia programat quan va arribar li van dir estàs dilatada de 6, així q res d'induir, epidural i a quiròfan. Així q jo et recomano que no desesperis, a caminar molt i a fer cosetes (ja saps) i a veure si tens sort i no te l'han de provocar.
A veure si t'expliquen alguna experiència.
una abraçada i sort.

[gege]

A mi me'l van induir pk vaig trencar aigües i en 48 hores no vaig tenir ni una contracció. Jo vaig començar de 0 i va ser força ràpid, tu ja està una mica dilatada ;)
Van posar-me com un tampax de prostaglandinaes o algu així i de seguida vaig començar a tenir contraccions i al cap d'unes 7 hores en Guiu ja havia nascut!

Tema dolors suposo que cada part és diferent i diuen que un segon és més ràpid i menys dolorós. A mi em va fer força mal però vaig aguantar sense epidural...

si vols saber alguna cosa més pregunta sense problemes ;)

[mordor]

A mi em vam induir el part perque estava a la setmana 41 i mitja i amb el nen encara sense encaixar.

Vaig ingressar a les 9h del matí i em vam posar aquest gel de prostglandines, vaig començar a notar alguna contracció però molt fluixes. A les dues em van posar una altra vegada el gel i les contraccions van començar a ser més fortes, al cap de mitja hora no podia suportar el mal, vaig demanar la epidural però hi havia una altra partera i em van fer esperar molt. Quan per fi me la van posar ja estava dilatada de 7cm.

Pensava que en poc temps tindria el meu nen en braços però de seguida els batecs del nen van començar a baixar a cada contracció i van decidir fer cesària... Resulta que portava el cordó enrotllat al coll i a algun altre lloc.

Espero que el teu acabi diferent

[Africa]

Hola guapa!!

T'explico la meva experiència tot i que tothom em diu que és bastant estranya: un part induït que acaba en un part natural!!

El meu primer fill va néixer a les 41 setmanes. Amb la meva filla em van induir el part a la setmana 41+6 i la cosa va anar més o menys així:

Vaig ingressar a les 8h a l'hospital de la Vall d'Hebron. Em van portar a la sala de dilatació que anaven tots els parts induïts i em van posar aquesta cosa vaginal que dius tu i que no recordo el nom i em van lligar les corretges. Allò va fent que dilatis l'úter i que comencis amb les contraccions...Jo vaig estar així, tranquilament, llegint (no podia fer gaire cosa més pq amb les corretges no em podia moure) de les 8'30h a les 11h, amb el meu home al costat tota l'estona. Cap a les 11h em van deixar aixecar i anar a caminar una estona...tenia algun dolor però ho portava bastant bé...Quan vaig tornar al llit, cap a les 11'45h, van veure que les contraccions (i el meu dolor) augmentaven i van decidir treure'm aquella mena de tampax...Però la cosa havia avançat bastant i sí a partir de les 12'30h aprox ja van començar els dolors forts de contraccions i jo aguantant com podia i lligada a les corretges....Quan ja no podia més (però pensant que encara em quedava molt i molt...) vaig començar a demanar que em possessin l'epidural ja que no podia més...

Em van dir que d'acord i que em passaven cap al paritori.Vaig fer aquests deu metres de camí caminant i al meu home el van fer quedar a mig camí (pq mentre et punxen l'epidural ell no pot estar al davant) per posar-se la bata i els patucos per entrar a quiròfan. Total, que a l'arribar a quiròfan jo ja no em podia ni moure'm i vam començar a demanar-me les dades per tal que signés l'autorització, però al mirar-me la cara ja van veure que estava de part...i va ser un pim-pam:
-Gira't!! Obre les cames!!
Jo no donava crèdit al que estava passant, però veient com anava la cosa, vaig cridar: "Aviseu al meu marit!!" Ja que el pobre encara estava cordant-se la bata al passadís...I ja està, a les 14h en punt arribava al món la meva filla, el mateix moment en el que el seu pare entrava per la porta...Per molt poc, però no es va perdre res de res.

Mira, jo no tenia por però sí que estava bastant de baixon pq era un part programat, però mira, finalment, el que va començar sense saber quant havia de durar va desembocar en un magnific part natural i tot va ser preciós!!

Així que no pateixis, segur que tot anirà bé i com és el segon, ja sabràs que quan li veus la careta tota la resta s'oblida.

Molta sort!!

[msi251]

a mi també me'l van induir perque la nena duia una volta de cordó i no es volien esperar.
jo vaig ingresar a les 8h, a les 9 hem van portar a la sala de dilatació. allà hem van trencar les aigües i hem van posar la via amb oxitocina. al cap de poc ja tenia contranccions, al principi fluixes, però després ja vastant doloroses. cap a les 11 i poc hem van posar l'epiduaral i a les 12:30 ja entrava a quiròfan. la veritat és que va ser molt ràpid. diuen que les contraccions ambpart induït són més doloroses, però en seguida et posen l'epidural.

[Corda]

Els meus dos parts van ser induits i van anar molt bé. El primer estava de 41+1 i no estava gens dilatada, primer em van posar el gel per dilatar el coll de l'úter, al cap d'una hora va venir el cerimonial de trencar aiguas (aquest es el tros on ho vaig passar més malament) perquè la zona la tens més sensible i depén de qui t'ho faci veus les estrelles. Al cap d'una hora d'haver trencat aigues ja em van posar l'epidural perquè només trencar la bossa ja vaig començar amb contraccions bèstials i al cap de 2 hores ja tenia el meu petit. El segon part va ser molt més ràpid perquè ja anava una mica dilatada, en el segon ja no em van posar el gel, directament van trencar la bossa, al cap de 40' em posaven l'epidural i en 20' tenia el nen. ( si hagués sabut que el segon sería tan ràpid i no tan dolorós no m'hagués posat l'epidural).
Així que no pateixis, ja veuràs com tot va molt i molt bé!!

[PICASSA]

OStres, doncs jo tinc molt mal record del meu part induit... a les 9 del matí em posaven l'oxitocina, i la cosa va ser moooolt llarga i lenta... recordo passar les hores allà estirada, lligada a les corretges i sense poder-me moure... i les contraccions estirada i sense poder-te moure diuen que són encara més doloroses. el meu fill no va néixer fins a 1/4 de 12 de la nit, o sigui que van ser més de 15 hores. I la final vaig acabar amb cesària, perquè el nen estava molt amunt i no em passava per les caderes, perquè sóc molt estreta. VAm intentar de totes totes poder tenir-lo vaginalment però va ser impossible... van començar a sortir les aigües brutes i patiment fetal, per tant, que les 15 hores van servir de ben poquet.
Em quedo en el fet que ho vaig intentar, però he de reconèixer que m'ha quedat molt mal regust de boca de tot plegat, i que si mai tinc l'oportunitat de tenir un 2n fill, desitjo que el part sigui d'una altra manera.

Sort i ja ens explicaràs com t'ha anat!

[Ítaca]

Ànims!!
A mi me'l van induir a la 40+1 pq la nena venia petitona. Al tacte de la setmana anterior, em van dir q estava molt verda... dilatada d1 cm i el coll poc borrat. El dia q vaig ingressar estava de 2 cm sols...
Vaig ingressar a les 8.30 i la meva nena va néixer a les 20.15... segons el meu metge la mitjana són de 8-12 hores (hi ha qui va més ràpid i qui triga més....).
Em van posar els monitors i no em van deixar moure del llit... al cap d'1 horeta em van enxufar l'oxitocina, i al cap de 2 van venir per posar-me l'epidural (a mi no em feien gens de mal les contraccions.... ), i així vaig estar fins les 20.00 q el metge va dir q cap endins... Jo suposo q també vaig estar al punt d'una cessàrea pq la mena estava molt a munt (i ja em van avisar q em tocaria empènyer força). Van deixar passar l'efecte de l'epidural precisament pq pogués notar les contraccions i empènyer millor... i al cap de 15 minuts sortia la meva baldufa! o sigui q després de passar-me 12 hores sense cap molèstia, em va tocar parir sense epidural, però vaja, q cada part i cada dona és diferent! Sort i q sigui vagi tot ràpid!

[noviachuky]

primer de tot has d'estar tranquila, com bé t'han dit algunes companyes potser el dia que hagis d'anar us poseu de part solets.

aquí va la meva experiència:

Era dimarts, 3 de març, i a les 8 del matí teniem hora per ingressar a la Clínica i que em provoquessin el part, ja que estava de quasi 42 setmanes. El chuky no havia dormit en tota la nit pero jo estava la mar de tranquila, estava sorpresa i tot de lo bé que ho portava.
En fi, vam arribar a les 8 en punt i ens van pujar a l'habitació 304, em van fer unes preguntes, em van demanar les analitiques i desseguida va arribar el ginecoleg ben preparat per trencar-me les aigües, eren quasi les 9.
Després de trencar-me les aigües va venir la llevadora, un de dona, amable, simpàtica, suau, em va encantar (gràcies Merce). Doncs bé la Mercè em va posar el suero i seguidament l'oxitocina, eren quasi les 9.30, i les corretges, el Jan estava la mar de bé pero ràpidament em van començar les contraccions, (vaig dilatar de cop 3 cm) primer fluixetes pero després eren tan seguides i tan fortes que a les 10 vaig trucar a les infermeres per dir-lis (em sembla que ja estava de 5 o 6 cm). Va venir el ginecoleg i en mitja hora ja baixava a la sala de parts, eren les 10.30.
Em van preparar, tot això entre contraccions bastant heavys, posar l'epidural, va ser la gloria, em vaig quedar tan relaxada que semblava que estava drogada. Va entrar el chuky i mentre esperavem a que dilates una mica més vam xerrar amb la llevadora. Tot va ser bastant ràpid, vaig dilatar de cop fins a 8 cm i ja tenia unes ganes bojes d'apretar, total que eren les 11.30 o les 11.45, i au a apretar fins les 12.45 que com que el Jan baixava i pujava van decidir fer servir els forceps, jo es el que li tenia més por, pero en akells moments ja no tenia esma per res, estava esgotada, portava l'oxigen pq cada cop que acabava d'apretar tenia ansietat, i suava suava molt i molt. Després tot va ser bufar i fer ampolles, quan van tenir els forceps col·locats em van fer empentar, la primera empentada vaig notar alguna cosa calenta i amb la segona vaig notar la buidor de la panxa, desseguida ja vaig veure al meu Jan, eren les 13.09, a sobre el meu pit, brut i llefiscós, pero tan guapo que lo demés va desapareixer, no veia ni els focus, ni els metges, ni el rellotge, ni tan sols veia al chuky. Me'l van netejar i ja va començar a plorar, jo no podia plorar, estava esgotada, pero li tocava les galtones i li feia petonets, em va encantar akella sensació. Era i és tan guapo que em vaig enamorar d'ell. Va ser un enamorament instantani i per sempre més.
El que va passar després va ser el més interminable, quan em van cosir, se'm feia etern, pero segur que va ser ràpid, el que passava es que volia al meu nen. Quan ja estava net i polit me'l van tornar a posar a sobre el pit i ja no ens vam separar més

[Andresa]

A mi em feia molta il·lusió posar-me jo soleta de part, però no va poder ser. Un divendres nit (ja estava de 41+5) em van ingressar per inducció. Després de com va anar tot, vaig decidir que aquell part no podia haver estat millor i tinc molt bon record.
Vaig provar de tot la setmana 41, però com que res va funcionar, no et faré cap llistat de consells de coser a fer, ja que a mi res em va funcionar.
Divendres nit vam començar amb les prostaglandines (aquella mena de tampax vaginal que ja han explicat altres), i dissabte al matí ja tenia algunes contraccions. Vam retirar el tampax i continuaven les contraccions, però eren fluixes ja que vam passar de 2cm a 3cm en tota la nit i unes hores més del matí. Vam decidir trencar aigües per veure si les contraccions eren més efectives, llavors van començar a fer molt mal i vam decidir posar l'epidural. El Marc va nèixer a les 19h del dissabte, amb un part preciós, que el vaig poder veure amb un mirall, el meu home el va poder grabar, va nèixer molt sonrosat, de seguida va plorar, el vaig poder agafar jo en braços, no em van tenir que tallar ni vaig tenir cap estrip, i va pesar més de 4kg!! La recuperació fantàstica, i vaig poder gaudir de l'experiència del naixement del meu fill.
Sí que es cert que van ser moltes hores, però després de 9 mesos, ja no ve d'aquí, i més si tens posada l'epidural, que fa que estiguis molt confortable. En el teu cas que es un segon fill, possiblement sigui més ràpid i probablement potser tampoc facin falta punts (jo crec que en el meu cas, l`èxit va ser gràcies al massatge perineal).
I recorda, potser et posses avui de part tu sola, o demà... i en qualsevol cas, ja saps que aquesta setmana veuràs al teu fill, i això no té preu i menys rellotge, sigui quan sigui segur que serà benvingut! Molta sort!

[normandie]

Joona, no et preocupis! Sona molt malament això del part induït, però aquí va la meva experiència: el meu part va ser induït a la setmana 37 (justeta) per una fisura de la bossa. Com que perdia poquet, vaig anar tranquil·la a l'hospital i ja vaig quedar ingressada. La comadrona em va trencar la bossa del tot i em van posar oxitocina. Jo no crec que faci més mal, el que passa és que de no tenir cap contracció passes a tenir de les fortes. Jo vaig aguantar 2 hores, i llavors em van posar l'epidural. Vaig estar unes hores i vaig anar dilatant poc a poc. La comadrona volia fer-me cesària, la doctora va dir que no, tot i que la nena no estava perfectament colocada. Vaig tenir part vaginal gràcies als forceps, així que jo encantada d'haver evitat una cesària gràcies a un part instrumentat. Ah, i em van fer 3 puntets que em van curar de seguida.
Tot va sortir genial, tot va durar unes 8 hores, però moltes hores les vaig passar tranquil·la, la oxitocina feia la seva feina i jo estava feliç amb la epidural jeje. Per mí lo pitjor va ser la comadrona, una dona que em va tractar malament i em va espantar sense motiu (tota la estona que la metge no hi era, m'anava dient que això només podia acabar en cesària, semblava una mica sàdica i tot!). Però no m'ha suposat cap trauma ni la oxitocina, ni la epidural (t'estalvies el dolor, però t'asseguro que la pressió la sents igual i els esforços els has de fer també!), ni els forceps, ni la episiotomia. Per mí lo important era evitar una cesària, però aquí ja entren les nostres manies personals de cadascuna, oi?
Molta sort, tot i que el teu part sigui induït el gaudiràs també!

[MIRJAN]

El primer part no va ser induït i va durar 4 hores des de la primera contracció.
El segon, vaig perdre líquid durant la nit a casa. No gaire. No vaig anar a la Clínica perquè tenia hora aquella tarda i vaig esperar. Al arribar, bronques per tot arreu per no haver-hi anat d'urgències. Ingrés immediat (ja m'ho imaginava i anava preparada), preparatius, etc... i a les 19.30 em posen l'oxitocina. Em diuen que els induïts van molt lents i que neixerà l'endemà. A les 21.30 sortia la Clara. Per tant part de dues hores. Van flipar!! ja ja! Vaig arribar dilatada de 2 cm, tot s'ha de dir. Havia començat el procés.
A mi no em van posar el tampax aquest que comenteu, suposo que perquè ja venia una mica dilatada

[abala]

Hola, primer de tot no t'has d'asustar ja veus que hi ha experiències diverses, cada persona es un món i cada part també.
Jo tot i ser induit i parir al cap de 11h d'haber ingresat no el recordo dolent.

Vaig ingresar a les 8h i hem varen portar directament a la sala de parts, me van posar la oxitocina per via e.v i als 10m' me van cambiar d'habitació doncs arribava una mama parint ja!!!!!. Mentre sentía com es queixaba doncs no va ser a temps de posar-se l'epidural me van començar a venir les contraccions a mí al principi fluixetes i varen anar augmentant d'intensitat. Al acabar ella me varen tornar a passar a la sala de parts on me van començar a venir les contraccions fortes ( jo no vaig estar lligada ales corretges en cap moment), per tant amb les contraccions fortes el meu home me feia massatges a l'esquena mentre segons ell jo ballava salsa. A les 2h de començar les contraccions va poder venir l'anestesista que estaba a quirofan a posar-me l'epidural i a partir d'aquí la cosa va cambiar molt, no vaig notar res, fins i tot el meu home el vaig enviar a dinar.... El ginecoleg que m'atenia era el que me va porta l'embaraç molt aficionat al barça al igual que el meu home i aquell dia un dimecres jugaba el barça-sevilla, venia me feia un tacta i hem deia encara no... a les 21h juga el barça ehhhh, aveure que farem. Hi finalment a les 19,10h me'l van tenir que treure amb forceps doncs jo estaba dilatada total i al empenyer al nen li baixava la FC i era perque portaba una volta de cordo al coll.
La imatge era comica, el meu home darrera meu donant-me suport pobre, el comadron sobre la meva panxa empenyent i el ginecòleg entre el meu entre cuix que jo ni el veia.

El que si va passar un mal rato va ser el meu home veien aquell panorama ple de corredisses d'infermeres i auxiliars i el comadron sobre la meva panxa empenyent, però el Fèlix va nèixer la mar de tranquil i sense cap complicació i jo nomès recordo l'escena i el munt de punts que me van haber de fer degut a la episiotomia, però no recordo ni quin dolor feien les contraccions. TOT S'OBLIDA al tenir el fill als braços.


Per cert el barça el varem poder veure i va guanyar, com tot aquesll any.

[abala]

A mí tampoc m'ho van posar vaginal doncs feia 20 dies que estaba dilatada a 2cm però hem vaig parar, fins a la inducció, tothom pensaba que pariria abans.

Haig de dir que aquest m'agradaria posar.-me de part sola, per viure l'experiència.

[Joona]

Ostres! Moltes gràcies a totes! Veig que hi ha experiències per donar i per vendre! La veritat és que m'heu tranquilitzat una mica. A mi el que em posa nerviosa és la incertesa i ara, llegint-vos, ja me'n faig una mica més a la idea. El que em fa més por de tot és que, com us ha passat a algunes de vosaltres, després de patir acabi tot en cessària. En fi, ja ho veurem!

Em sembla que la cosa està més quieta que un pal, o sigui que m'ho veig bastant a sobre això del part induït. Ja us diré com m'ha anat!

Gràcies!