Les que no podem disfrutar de la baixa per maternitat.

[shila]

Bon dia noies,

només volia fer una reflexió en veu alta sobre aquest tema.
Hi ha mares que, per diferents motius, no podem DISFRUTAR degudament de la baixa per maternitat.
Jo en sóc una d'elles i aquest fet, a vegades, em fa molt.
Volia compartir els meus motius i, sobretot, els meus sentiments.

Els meus pares tenen una empresa familiar on hi treballen els meus pares, el meu marit i jo. Per començar, el meu marit ja no va poder fer els 15 dies que li pertocaven, ja que si ho pensem bé, som un 50% dels empleats de l'empresa que falten.
Ara el meu nen farà 13 setmanes i el pitjor, al meu entendre, ja ha passat, però no li puc dedicar tot el temps que voldria. De fet, només vaig fer 15 dies de BAIXA com Déu mana. Des de les 3 setmanes després del part que ja vaig a la feina i, entre la meva mare i jo, ens ho anem fent amb el meu nen. El que més em fot és que avui me n'he adonat que el meu solete estava plorant en braços de la meva mare i jo amb un client i pensant que quan acabés amb el client, que ja aniria a veure què li passava. SERÀ POSSIBLE???? HE POSAT PEL DAVANT UN CLIENT/FEINA AL MEU FILL???? No, no, no!! Això ha sigut el que m'ha fet reflexionar. Me n'he adonat que el meu fill és el més important per a mi, i que està per davant de qualsevol cosa o persona.

Una amiga em va dir que jo tenia molta sort de treballar amb els meus pares, ja que ella, arribada la setmana 17, tenia que deixar al nen a la guarderia. Quina penona penso jo!! Tant petitó!! Tot depèn de com es miri, oi?

Apa noies, no us molesto més, que poc temps que tenim, dediquem-lo als nostres prínceps.

Un petó.

[CISCA]

Doncs si, es molt fotut no poder estar amb ells totes les hores que voldríem, i a mi hem fan molta enveja les mamis que poden agafar una reducció de jornada o similar i estar molt amb ells, però les coses són com són, i el que tinc molt clar és que abans de la quantitat d'hores és la qualitat, per lo tant, en el meu cas, TOTS els moments amb ella estan moolt ven aprofitats, i la disfruto toooot el que puc!!! Així que queda't amb aixo i gaudeix del nen tot el que puguis quan estiguis amb ell!!! Ah! i pensa en la sort que tens que si no està amb tu ni amb el papi està amb la teva mare,

[tolinso]

quina mena de feina fas? vull dir... no podrieu buscar algu per substituir-vos durant els mesos que estas de baixa? Se que ser autonom i tenir un negoci en aquests casos es una p*tada, pero a vegades es questio d'intentar prioritzar...

jo visc en un pais on el permis de maternitat, per llei, es de 4 setmanes no remunerades, i pel pare 1 dia. Hi ha nadons amb 5 setmanes que ja van a la llar d'infants. Jo per "sort" tinc 60 dies pagats, pero tot i aixi es una bona me...

[shila]

Òstres noies,

Cisca, és veritat que el nen estarà sempre amb algú de la família, això és una de les ventatges de l'empresa familiar. Tot depèn del color del vidre amb què ho mirem, però és que aquest matí estava molt enfadada amb mi mateixa.

Tolinso, les coses a EEUU encara veig que estan pitjor que aquí. 4 setmanes només? I pel colmo sense remunerar. Jo que li dic al meu marit que "l'ideal" seria tenir 6 mesos mínim de baixa com alguns paisos nòrdics (i alguns en tenen molta més), però veient com estan les coses... encara gràcies. I pel que fa a la meva feina, en una empresa familiar es fa de tot. Jo mateixa faig des d'atendre els clients, fins a compres/vendes/bancs/entrega de material/anar a recollir material a fàbrica/transport/neteja.... i trobar una persona tant de confiança i polivalent... és una mica difícil. Una abraçada des de Catalunya!!

Siau i bona nit.

[nuriaau]

Hola shila,

t'entenc molt bé. Jo treballo amb la meva mare, em vaig incorporar a la feina als 7 dies d'haver parit en cada nen, i ells van començar a anar a la guarderia quan van començar a córrer amunt i avall.

Et recomano 100% els portanadons ergonòmics. En el meu cas, quan s'adormien els posava al cotxet, i quan es despertaven cap al fulard de petits i cap a la motxilla quan van ser més grandets, allà com que jo no parava de caminar i atendre gent ells contents perquè no paraven quiets i tothom els hi deia cosetes. després quan van començar a gatejar a estones els deixava córrer per terra i els hi deixava capsetes tipus joc heurístic perquè es distraguessin mentres atenia a la gent, i si volien braços, doncs cap a la motxilla, ells contents i jo també.
I ja quan van ser més grandets intentava que m'ajudessin en les tasques que havia de fer jo, que s'ho prenguessin com un joc...però vaja per mi lo fonamental han sigut els portanadons. De fet, és la única manera que em permetia estar sola a la feina i estar per la feina sense deixar d'atendre els meus fills.

[Yanara]

Hola noies,
el meu cas s'assembla al vostre, però amb una gran diferència: jo també sóc autònoma... però treballo a casa. Jo també m'hauré de posar a treballar gairebé l'endemà del part (és un dir), però amb la "tranquil·litat" que treballo a casa, amb l'ordinador. I dic "tranquil·litat" perquè espero que dormi de dia, com a mínim dues hores seguides pel matí i dues més per la tarda, per poder fer alguna cosa.

[petita83]

Bona nit a totes!

Jo també sóc autònoma i tot i que encara no ens hem posat en matèria amb el meu marit, reconec que aquest és un dels problemes que més m'amoïna!

El primer és intentar quadrar, si és que es pot, l'embaraç perquè no coincideixi el part amb el moment de més feina, i si no hi ha més remei que l'Agost caigui relativament aprop per a poder tenir una mica de temps pel futur

Pensar que no podré estar del tot amb els meus fills fa que se m'emportin els dimonis, per això entenc alguns dels comentaris que feu.

[xinxineta]

m'ha fet gracia aquest post perque es el meu cas tambe. Jo amb el peque em vaig agafar 1 mes sense "treballar". Venia a la botiga, a veure als avis, i acabava quedantmi tot el mati i atenten a clients, i fent trucades de problemes i coses .... total que disfrutar disfrutar van ser els primers 15 dies que el pare tambe va estar de baixa, pero entre paparassa i centrarnos, aviat van ser pasats. Total que m'enrecordo que quan ja treballava, tot i que plego a les 8, un dia em vaig tenir que quedar fins alla les 9, perque un client gracios va venir quant estavem a punt de tancar i clar no el faras fora (cosa que ara he canviat de pensament), total que vaig acabar a les 9 a la botiga plorant davant de la meva mare dient que tenia un bebe de un mes a casa amb el pare, i que jo no podia estar per ell... crec que me va agafar un dia de depressio post part, jajja pero definitivament al final he vist que he tingut sort perque el vaig tenir amb mi a la botiga fins als 7 mesos, despres ja el vaig portar a la guarde mitja jornada, mes que res perque ja no volia estar al parque i es volia moure, i me feia peneta, en canvi a la guarde no parava i crec que li va anar molt be. ARa me ve el segon i crec que fare el mateix, tot i que mirare de que el primer mes sigui sencer!!!! i no el podre portar a la guarde fins que tingui un any perque com sera d'octubre abans no me l'agafaran... no se on el posare,... esererm que surti menys mogudet ... jjajaj