EM SENTO MALAMENT PQ ESTIC FARTA DE RONDINAR

[Plufi]

Hola noies!

Començo a pensar que tinc un problema greu que no puc evitar: Em passo el dia renyant i rondinant i n' estic SUPER FARTA.
A vegades em llevo al matí pensant avui no rondinaràs però no hi ha manera i hi ha dies que quan som al vespre ja no puc més.
Suposo que igual que jo estic tipa de rondinar els del meu voltant de sentir-me, però clar a casa si no dic les coses jo no les diu ningú.
Tinc una nena de 4 anys i és un no parar de repetir, no em fa gens de cas i com que veu que ni el meu home ni els avis li diuen res pq només renya la rondineta de la mare doncs au, jo anar rondinant i tohom passant de tot.

Crec que rondino per coses raonables com:

Les mans netes abans de menjar, fer un pipi abans de sortir de casa, no menjar caramels abans de dinar, no córrer 1h descalça per casa, no prometre que anirem a la pisiscina si no sabem del cert que hi podem anar...........

Em sento malament perquè crec que ma filla pensa que sóc una pesada i pq la resta estan farts de sentir-me, però algun dia he fet la prova de no rondinar tant i passen coses tant bàsiques com deixar-li posar 4 o 5 cullerades de sucre al iogur i després és evident que no el vol, deixar-la estar al balcó mentre plou i entrar molla com un ànec.....

He repetit mil vegades al meu pare que no vull que juguin a lluites i només juguen a barallar-se, vaja que em sento com una idiota que tos passen de mi.

També he de dir que m'agrada la feina molt ben feta i que sóc perfeccionista de mena però tampoc crec que demani tant vaja.

Bueno que no sé que fer...........miro de mossegar-me la llengua però em costa moltissim.

Algun consell sispli?

Ho sento pel rotllo però necessitava buidar el pap!!

[Nenufar]

Hola Plufi,
intenta prendre't les coses amb calma.
Hi ha moltes coses que si els nens són amb els avis no pots evitar, als avis crec que se'ls hi ha de marcar unes pautes generals però els has de deixar fer, i més si ells durant unes hores son els responsables de la canalla.
Jo també m'agrada molt tenir les coses controlades, però arriba un punt que no pots, i sobretot ara l'estiu amb les vacances que tot va una mica més a deshora que durant el curs, si un dia dina amb les mans una mica brutes no passa res, l'endema li tornes a dir que les renti i ja està, però sense cridar.
El nostre fill ara a l'estiu dp de la banyera, i durant el sopar va descalç i ens hi fa anar a nosaltres, al principi ens molestava, però dp rumiant-ho, quin mal hi ha per anar descalços?
Jo intentaria no rondinar tant, i explicar les coses a la nena i al marit i avis. Si ells veuen quet poses a la defensiva rondinat es quan menys cas et fan.
No sé sobretot, tingues paciència, pq com més rondinis, la nena et veurà així com dius tu, la mama pesada, i això les mamis no ens ho mereixem!!.
La nena també ha d'apendre dels seus errors i si un dia posa 5 cullerades de sucre al iogurt, segur que un altre dia no els hi posa.
També dir-te que cada casa és un mon, i nosaltres intentem no discutir coses davant el nen, encara no ens sembli bé el que fa un de la parella, dp quan ell és a dormir li comenta a l'altre, així el nen no sent blanc i negre a l'instant.
Sort i molta paciència. No sé si t'he ajudat gaire, pero és la meva opinió.

[nineta10]

Hola Plufi,
com a pares i mares sempre fem el que podem. De vegades també he tingut la sensació de ser pesada però de què serveix quan al final et converteixes amb un disc ratllat? Vols dir que la teva filla et farà cas tantes vegades?

Pel que expliques tu i la teva família teniu formes molt difernts de fer les coses i tu a més eets molt perfeccionista. Però potser anar darrera la teva filla tot el dia no ho solucionarà. La Nenufar té raó: prioritza allò què és realment important en la teva escala de prioritats i comença per allò (menjades, dormir, etc) i deix pel final altres que no tenen més importància: anar descalç, etç. Del contrari, la teva moral quan t'aixeques, només de pensar la batalla que et queda tot el dia, ja comença molt baixa.

Una cosa és l'organització que t'agradaria ideal i l'altra la que pots. Potser també et seria útil parlar amb els avis i unificar uns criteris que per tu son realment importants de complir. D'altra banda, també és cert que no pots controlar el que la teva filla faci amb els avis quan tu no i ets i en definitiva els nens són molt llestos
i saben perfectament com, quan i amb qui han de fer cada cosa.

Molts ànims.

[Laure]

Hola Plufi,

Llegint-te sembla que em vegi a mi mateixa. Em passa exactament el mateix que a tu. tot el dia vaig darrera de pare i fill dient el què s'ha de fer però és que si no ho faig és un no parar de coses que no es fan. Si no li recordo mil vegades al pare que agafi la jaqueta del nen, (i ni així) no l'agafen. Si no recordo que agafin l'ombrel.la tampoc. Si no dic de posar crema solar, res. I tot això continuament.

Em sento jo també molt pesada, sembla com si a casa jo fós la que porta les coses avorrides. La feina bruta. Ara, a l'hora de jugar el pare és el primer, és clar.

No ho sé, jo a vegades intento tirar-me a l'esquena moltes coses però n'hi ha d'altres que no puc fer-ho! No saps com t'entenc! Amb això de dir que anirem a algun lloc sense saber si és segur que hi anirem, i amb el tema de les "chuches"....pasapalabra, jo directament li vaig prohibir al meu marit que li donés res,és que si fós per ell cada dia li donaria porqueries, de debò, no puc!!

Jo també necessitava desfogar-me

[Corda]

noia! m'he sentit absolutament identificada amb tu, així que no estem soles! Jo també em passo el dia rondinant i renyant, i a sobre quan el renyes, sobretot els avis, es posen a riure com si fes gràcia i llavors el nen em pren pel pito del sereno! Jo no sé si podré aguantar gaire temps així! Jo no vull passar-me el dia enfadada i rondinant i renyant, però no sé, no sé com encarar la situació perquè tothom estigui content. Espero i desitjo sortir d'aquesta situació i d'aquí a uns anys quan ho recordi poder riure-me'n.

[zenia]

Jo també em sento una mica identificada amb tu, pero jo a la meva filla intento (no sempre me'n surto) explicar-li les coses, es una nena que si li expliques i ho entent tot funciona perfectament. Ara quan començo amb ordres no fa ni cas.

Jo potser probaria a seure amb els avis i el teu home i parlar tranquilament, dir-los que tu cediràs una mica pero que necessites un mínim d'ajuda, no se, pensar 4 o 5 coses que vols que faci la nena, rentar-se les mans, fer pipi abans de sortir i que si us plau necessites que ells t'ajudin en aixo... no se a poc a poc, al final la nena ho farà sola i tu pots anar afegint mes cosetes...

[Santandria]

Jajajajajaja!!! A mi em passa el mateix!!! I em sento com que el pare és el guai amb qui jugo i la mama la que sempre em posa les "pegues" a tot Jo també sóc molt perfeccionista. A vegades penso que les coses que li he dit moltes vegades i que no fa cas, no cal que li digui més perquè ja les sap i no les fa perquè no vol. El dia que en rebi les conseqüències ja entendrà el que li deia la mama. Sempre li he dit que quan els papes li diuen que "no" a una cosa és perquè es pot trencar o es pot fer mal i que no l'enganyem, però vaja, sempre batallant!!! que mengi assegut a la taula, que no jugui amb la forquilla que es pot fer mal, que no vagi descalç, que quan s'acabi el suc el llenci a les escombreries... cada dia repeteixo el mateix!! Mare meva!!!
Però tinc la sort que no he de batallar amb el pare i els avis. En el meu cas només és el nen.

[entrerius]

Plufi, hi ha una cosa que si que pots fer per no sentir-te així: canviar la teva percepció de les coses..... i t'asseguro que funciona.
Pensa si és realment cert que la teva nena no pugui anar descalça per casa, o si és realment cert que NO et vulgui fer cas i com a conseqüència TU li hagis de repetir tants cops cridant les coses....... pot ser que el que realment et fa sentir malament sigui l’actitud dels adults que t’envolten ( per posar un exemple....) i no la de la teva nena.....

És una mica de manual d'autoajuda.... però..... al cap i a la fi és el que necessitem quan estem que ja no podem més, no?

Si vols unes pautes molt bàsiques i efectives per qüestionar els teus pensaments, la teva realitat, et recomano "El treball de Byron Katie" una dona que va estar amb una depressió de cavall durant 2 anys i se'n va sortir ella sola qüestionant els seus propis pensaments. Ara s'ha convertit en una espècie de guru... però be..... el que compta, per mi, és el seu treball personal inicial.

Et proposa jutjar als altres sense embuts, sense ser políticament correcte, traient tot el que portes dins.... i a partir d’aquí replanteja’t els teus pensaments preguntant-te si això es realment cert? És una pregunta molt bàsica, però a l’hora amb molt de poder.
Si t’interessa aquí et deixo l’enllaç. Sort.

http://www.thework.com/espanol/download ... spanol.pdf
http://www.thework.com/espanol/

[Tara]

Hola,noies!

Plufi,entro per aportar l´altre punt de vista.Jo també renyo els nens i hi ha moments que em canso de sentir-me jo mateixa amb la cançoneta sempre igual,però a casa,el perfeccionista és el meu home.Els renya molt més que jo,però és que a ell hi ha coses que el treuen de pulleguera que jo ,en canvi,no trobo importants per arribar a renyar als nens.Per exemple,que sortin al balcó quan plou,i es mullin,sempre que no sigui hivern,a mi m´és igual,perquè no els fa cap mal i s´ho passen bé,però ell els renyaria.
Hem parlat sobre això,intentant aclarir quines coses són relament greus i quines simplement són experiències que els ensenyaran més o menys,però que mal no els n´hi pot fer ( com el sucre al iougurt ).Sé que és complicat deixar passar certes coses quan un és tan perfeccionista ( com el Taro ) però ´es important fer un esforç,per intentar baixar el nombre de "bronques" i de nervis.
Un altre tema són els avis,i crec que hi ha d´haver unes pautes molt clares en els temes més importants de l´educació,com això que comentes de jugar a barallar-se,que haurien de quedar clares,però assumint que en altres temes no hi ha res a fer amb els avis,com el concedir als nens tot el que demanin,per exemple ,però els peques també aprenen que hi ha coses que amb els pares no pot ser,però que amb els avis sí.

[Nima]

Bufff... noies una altre que s'uneix al club de renyar... mare meva!! Si em canso fins i tot de sentir-me a mí mateixa...
Pero crec que algú ho ha de fer no? En Nimo passa de tot i tot li sembla bé pero hi han coses que hem d'ensenyar a la mainada, l'educació, comportar-se correctament quan som fora, respectar i no trencar-ho tot i un llarg etc etc...

Sincerament m'agradaria poder tenir un altre caràcter i apendre a "passar" una mica més d'aquestes coses. Tant de bó aprengui a comunicar-me millor amb els nens i això que estic llegint aquell libre de com parlar perque els fills t'escoltin que varen comentar aquí al SP, pero tot i posant en pràctica els consells que donen no hi ha manera... hi han dies que fins i tot tinc ganes de plorar d'impotència perque m'agradaria poder gaudir més de tot plegat, pero el meu fill gran no escolta mai

Avui ho veig més negre potser demà ho veuré diferent ??

Perdoneu pel rotllo

[neuetes]

Un altra!!

Sempre m'ha agradat tenir les coses controlades, organitzades i endreçades a la meva manera. El meu lema personal sempre ha sigut: "si vols estar ben servit, fes-t'he tu mateix el llit". Per tant, jo sóc la "ogra" (i no la sogra!!! ) de casa, la que renya, la que diu que "NO" a moltes coses... Per exemple, aquest estiu el meu home està a l'atur i per tant es passen tooooooooooot el matí sols a casa la nena i ell (o al parc, o la piscina o a on sigui), doncs la nena ara té uns costums que quan jo estava amb ella a les tardes MAI havia fet i ja havia procurat fer-li entendre que hi ha certes coses a casa que no es poden fer. Com per exemple, obrir l'aixeta del videt i rentar-s'hi els peus (i quan no la veu ningú li renta els peus als seus ninos deixant-me tot el pis fet un desastre d'aigua). Jo al videt m'hi rento la "pome de terre" (com diria la trinca!) i no soporto que s'hi rentin d'altres coses. Dedueixo que aixó ho fa el meu home quan tornen del parc, que deuen anar bruts de terra fins als engonals i ella l'imita. Ho sento, però no vull que ho facin i el que em sap més greu és quan jo renyo a la nena al davant del meu home ell sempre li diu: "Va, cuca, no facis això que la mama no ho vol" i jo sempre li dic: "No, TOTS DOS NO HO VOLEM. No només jo, no em desacreditis davant de la nena, que sempre em veurà com la borde". Si una cosa ha sigut no des de sempre, perquè ara ha de ser diferent?

[Nima]

Entrerius gràcies per la recomanació que feies, ahir li vaig donar un cop d'ull i va ser mooooolt interessant

[Laure]

Neuetes nena m'ha fet molta gràcia això del videt. M'ha fet gràcia aquí llegint-ho perquè si m'ho trobés a casa

I totalment d'acord amb això de desacreditar Quina ràbia que fa!

[Nenufar]

Neuetes, la solució que hem trobat pq el peque no ho mulles tot amb el videt és tancar el pas de l'aigua, i quan tu el necessites, l'obres i llestos.
Nosaltres li vam dir que es va espatllar, i ara ja fa temps que ni intenta obrir-la, com si se n'hagués oblidat.
Pots provar-ho, aixó si... heu de quedar amb el teu marit que tots dos heu de tancar el pas de l'aigua dp de fer-lo servir!!
ànims!!

[neuetes]

Neuetes, la solució que hem trobat pq el peque no ho mulles tot amb el videt és tancar el pas de l'aigua, i quan tu el necessites, l'obres i llestos.
Nosaltres li vam dir que es va espatllar, i ara ja fa temps que ni intenta obrir-la, com si se n'hagués oblidat.
Pots provar-ho, aixó si... heu de quedar amb el teu marit que tots dos heu de tancar el pas de l'aigua dp de fer-lo servir!!
ànims!!

Fins ara sempre tenia tancat el pas de l'aigua del videt, des de que un dia vaig veure que la nena amb un any i pico, tenia curiositat i sabia obrir l'aixeta. A mesura que passaven els dies la nena va perdre-hi l'interés al veure que d'allà no en rajava res. Però ara la nena, amb 3 anys i mig, s'hi fixa en tot i és molt hàbil, segur que algún dia el seu pare li debia ensenyar i ara ella ha après a obrir el pas de l'aigua. Per tant, ara toca marcar uns límits. Com que no es pot còrrer per casa, no es pot botar o menjar al sofà o al llit, no es pot guixar a les parets, no es pot tocar segons quins calaixos de la cuina, no es pot remenar l'armari de la roba dels pares, no es crida quan els pares parlen per telèfon, agafar la mà del pare o la mare quan es surt al carrer o quan s'ha de creuar, no jugar amb el menjar,... i un llarg etc. ufff... tot és no, us hi fixeu?

[Plufi]

Menys mal que veig que no sóc un cas únic!!

Gràcies pels consells.
Intentaré fer un esforç,encara que tot sovint m'ho plantejo i no ho aconsegueixo, i donar un cop d'ull a les lectures que recomeneu

[Glauca2]

Ualaaaaaaaaa, que identificada m'he sentit! I això que la meva peque només té 9 mesos i encara no li haig de dir que no a gaires coses, però amb el meu home i els sogres és un altre tema... Ell em diu Srta. Rotenmeyer...
Però si, he pensat taaaaaaaaaaaants cops com estaria la nena si jo no hi fós per qualsevol cosa! Ell pasa olimpicament dels horaris (la nena faria la meitat d'àpats dels que ha de fer), no li posaria mai crema solar (és molt blanqueta), li donarien a tastar tot el que mengem nosaltres (nata, xocolata...) En fi, que jo vull que la nena tingui uns hàbits, i mengi sa. Ja tindrà temps de tastar les porqueries quan sigui més gran...
I a sobre, quan li volen donar alguna cosa m'ho demanen amb recochineo (mami, li podem donar això?) Jo ja li dic que faci el que li roti, que quan la nena es posi inflada com una botifarra o tingui caguetes ja la durà ell al metge!


En fi, ara que m'he desfogat miraré de donar algun "consejillo" per si us serveix... Les normes s'han d'intentar aplicar de una en una, o en poca quantitat. Amb això em refereixo a que si li dieu que no pot fer 50 coses en un dia no us farà gaire cas. El tema és una mica com la Supernany. Poses un parell o tres de normes molt clares i les consequències pactades amb ell del que pasarà si no les compleix. Amb 4 anyets comencen a entendre les coses ja... I has de tenir paciència en no dir-li mases cops que no.
Per exemple, el tema de rentar-se les mans. Si s'assenta a la taula i no se les ha rentat, no li posis el plat. Però només digue-li una vegada el perquè. Evidentment et funcionarà millor si aquell dia fas alguna cosa que al peque li agradi per sopar.
Jo sóc mestra d'infantil i vaja, amb els nens funciona en general. Si arriben i no es posen la bata en un temps raonable, no fan la primera activitat. Tenia una nena que ho feia cada dia per sistema, fins que em vaig afartar, vaig preparar fang per fer i ella es va quedar sense. Al dia seguent era de les primeres en posar-se-la!

De totes maneres, ja et dic, no deixen de ser consells que jo mateixa no sé si sabré aplicar perquè si a hores d'ara ja em diuen així quan la nena creixi no em vull sentir...