Por al part!

[Primavera17]

Hola noies,
tot i que encara falten uns dies ja m'està agafant una por incontrolable al moment del part. A alguna mare experimentada li ha passat? És veritat q el dia del part les hormones actuen i et tornes valenta, valenta? Què puc fer per fer-me marxar aquests "canguelis"?
Gràcies noies... pensava q quan preparés la bossa em marxaria la por però crec q encara s'ha augmentat més!!!

[Ítaca]

El meu consell és q estiguis oberta a tot... vull dir, q no idealitzis tenir un part natural maravellós, pq pot acabar en cessària, ni idealitzis un part totalment medicalitzar i sense dolor, pq pots acabar parint sense epidural... el millor, després de la meva experiència, és tenir la ment oberta a totes les possibilitats.

Sobre si les hormones et tornen valenta... doncs no ho sé, de fet et tornes valenta per picarols, i treus forces d'on et penses q no n'hi han.

Intenta no pensar-hi més del compte per evitar nervis abans d'hora q no t'ajudaran a res.

Desitjo que puguis tenir el part q vols i que sigui una horeta curta! Sort!

[Lalona]

A mi em feia moltíssima por al principi però un dia em van dir una cosa que em va fer canviar el xip i llavors sempre més vaig esperar el gran dia amb moltíssimes ganes. Et dic el mateix que em van dir a mi a veure si t'ajudo!

- Per començar, tu no ets la prota sinó el nen/a i tu estàs allà per ajudar-lo a néixer. Ja veuràs com l'instint et farà ser molt valenta!
- En segon lloc, per fi coneixeràs al teu fill/a per tant serà un gran dia, has d'anar cap a l'hospital amb un sonriure d'orella a orella!!!

Buffffff! ara fa 3 mesos que el meu fillet va arribar al món, tinc un record preciós d'aquella nit! Vale, les contraccions em feien veure les estrelles però estava tan contenta que ens feiem uns bons farts de riure quan passaven! I quan et posen l'anestèssia (si la vols) ja no fa gens de mal. A mi al final després de tot em van haver de fer cessària... Després d'haver passat tota la nit allà com una campeona fent tot el que em deien, quan em van dir que m'havien de fer cessària em van cuidar moltíssim i donar molts ànims però jo no m'havia posat trista, continuava entestada en fer tot el que em diguéssin per ajudar a néixer el meu fillet!! Estava molt tranquila i relaxada o sigui que suposo que és veritat això que dius de que et tornes valenta!!!

En fi, que et recomano que procuris viure-ho amb el màxim d'alegria, sigui com sigui, surti com surti, serà un gran dia!!!!!!!!!!! I et desitjo moltíssima sort, que no la necessites perquè ja la tens, aviat seràs mare!!

[Lalona]

El meu consell és q estiguis oberta a tot... vull dir, q no idealitzis tenir un part natural maravellós, pq pot acabar en cessària, ni idealitzis un part totalment medicalitzar i sense dolor, pq pots acabar parint sense epidural... el millor, després de la meva experiència, és tenir la ment oberta a totes les possibilitats.

Sobre si les hormones et tornen valenta... doncs no ho sé, de fet et tornes valenta per picarols, i treus forces d'on et penses q no n'hi han.

Intenta no pensar-hi més del compte per evitar nervis abans d'hora q no t'ajudaran a res.

Desitjo que puguis tenir el part q vols i que sigui una horeta curta! Sort!

Ai, ens hem creuat però l'Itaca ha resumit perfectament el que t'intentava explicar amb tot el meu rotllo: estigues oberta a tot!!! Confia en les persones que t'acompanyin, si tens dubtes o qualsevol cosa fes-ho saber, no et guardis res que per un dia tens dret a ser una mica pesada!!! Però no siguis figa-flor que el teu fillet/a sí que té feina a fer, tu només estàs per ajudar-lo!!! jeje! i ja veuràs que anirà molt bé. Ànims!

[Nelly2010]

primavera, no saps com t'entenc.... jo cada dia estic mes cagada... espero que aquell dia les pors desapareixin i tregui forces de tot arreu!!!!

[Aellitta]

Nelly, Primavera a mi em passa el mateix!! Estic ben espantada!!
A més, a vegades sommio que estic de part i que de cop oblido tot l'alemany i no entenc res del que em diuen i em desperto absolutament angoixada.
A més vaig veure un documentos TV que parlava sobre el part i això ja va ser definitiu: va multiplicar per dos la meves pors.
Espero que un cop faci els cursos de preparació em senti més segura i no tingui tantes pors... De moment parlar amb la meva Hebame (llevadora-doula) m'ha anat molt bé pq. m'ha tranquil.litzat molt.
Un petó!!

[neuetes]

Aqui hi ha un altre post en que també parla del mateix...viewtopic.php?f=12&t=19453

[Trastu]

El meu consell és q estiguis oberta a tot... vull dir, q no idealitzis tenir un part natural maravellós, pq pot acabar en cessària, ni idealitzis un part totalment medicalitzar i sense dolor, pq pots acabar parint sense epidural... el millor, després de la meva experiència, és tenir la ment oberta a totes les possibilitats.

Sobre si les hormones et tornen valenta... doncs no ho sé, de fet et tornes valenta per picarols, i treus forces d'on et penses q no n'hi han.

Intenta no pensar-hi més del compte per evitar nervis abans d'hora q no t'ajudaran a res.

Desitjo que puguis tenir el part q vols i que sigui una horeta curta! Sort!

Ai, ens hem creuat però l'Itaca ha resumit perfectament el que t'intentava explicar amb tot el meu rotllo: estigues oberta a tot!!! Confia en les persones que t'acompanyin, si tens dubtes o qualsevol cosa fes-ho saber, no et guardis res que per un dia tens dret a ser una mica pesada!!! Però no siguis figa-flor que el teu fillet/a sí que té feina a fer, tu només estàs per ajudar-lo!!! jeje! i ja veuràs que anirà molt bé. Ànims!

No tinc res a afegir

Ànims a totes! Penseu que tots els mamífers passen pel mateix i... aquí estem!!! Senyals que tot va bé! Recordeu que la natura és molt sàvia. TOT ANIRÀ BÉ!

Us desitjo un bon part i, sobretot, disfruteu-lo a tope que tot passa massa de pressaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

[Silka]

Jo tambe tenia molta por al part i a mes no vaig poder fer les classses prepart.. Pero despres tot passa millor del q t, esperes.. Les contraccions son molt doloroses, si, pero soportables, i mes si estas acostumada a regles doloroses. On em vaig engoixar va ser amb l, epidural pq em fan por les agulles.. Pero en realitat no fa mal. Despres d, aixo ja ni t, enteres, et relaxes, jo m, adormia... I de cop em van dir q ja estava de 10cm...! I a emputxar com potsmperque tens la panxi adormida... Pero el bebe surt... I es meravellos.. Mira de no pensar en el dolent sino en q tens ganes de coneixer per fi al teu nen

[mamamimos]

Hola! Jo també tenia terror al part! Però estic d'acord amb tot el que t'han dit, la ilusió per conèixer al petit és tanta que realment tu quedes com en segon terme. En el meu cas, jo sóc molt neguitosa, i vaig viure-ho amb mooolta calma. No sé si eren les hormones o pensar que els meus nervis afectarien al peque, la qüestió és que ho vaig viure molt bé. I això que jo tinc fòbia a les agulles i molta por al dolor, doncs aquell dia no sé d'on vaig treure la valentia, però va aparèixer! :)
Tranquila i que tinguis un molt bon part!
I a cada contracció...una menys per veure al petit/a!!!

[Primavera17]

Gràcies noies pels consells. Això de la il·lusió de conèixer el peque m'ho haig de gravar amb foc al cervell, segur q funcionarà.

Aellitta jo també vaig veure aquest reportatge i suposo q p això encara m'ha agafat més angoixa, jeje. És que el youtube és molt dolent!!!

Neuetes vaig buscar i no ho vaig trobar... gràcies, no cal repetir posts!

I repeteixo, gràcies pels consells, sou MOOOOOLT MAQUES!

[pesol]

T'enllaço un altre post que parla del mateix:
viewtopic.php?f=12&t=16353

A mi per treure'm les pors del part, em va anar bé llegir i llegir molt sobre el tema i també moltes cròniques de parts. Anava més documentada i molt més tranquil·la. Mira si anava tranquil·la que tenint contraccions cada 7 minuts vaig agafar el cotxe per anar al supermercat! i aquell vespre (amb el rebost ple ) naixia el meu fill i la meva vida no ha tornat a ser igual... ara és molt millor!

[neuetes]

Gràcies pesol, aquest post que has enllaçat era el que buscava aquest matí i no trobava... perquè sabia que hi havia més respostes que el que he penjat inicialment.

[crissie]

Hola!!!
és normal tenir por!!!molt normal!!! elq ue heu d'intentar és canalitzar aquesta por i fer que no sigui un impediment a l'hora de la veritat
A què tens por exactament? no ho sé...A l' anestesia? al moment de l'expulsiu? a les contraccions? a la cesària? A que no surtti com esperes? a que algo vagi malament? ÉS NORMAL! totes tenim por!
PErò ensa que sóm DONES i desde que existim HEM PARIT, estem preparades per fer-ho
EL Part és el moment més emocionant de tot l'embaràs! és el final de tunel, és el moment on es crea el vincle indestructible Mare-fill, és el moment on us mirareu per primera vegada als ulls, és el moemnt on veuràs plorar al pare d'emoció...és MÀGIC!!!!!
NO idealitzis la "forma" de com serà el part...però si que pots idealitzar el concepte i el final: MARE, PARE i FILL: per fi junts!!

MNOlts ànims!

[ISA31]

Hola noies!
De veritat que em quedaré amb cadascuna de les vostres paraules! M'he emocionat al llegir-vos.
Ntres fa molt poquet que estem intentant tenir un bebé i també tenia molta por al part, tant que fins i tot m'obsessionava una mica. Dic tenia pq des de que he descobert aquest foro, tot ho estic començant a veure d'una altra manera. Estic aprenent moltes coses i veient que per aquí hi ha gent molt i molt maca.
Gràcies per les vtres paraules. De veritat que m'han servit molt.
un petó molt fort

[Júlia]

PRIMAVERA, no t'ho podem dir millor que la ITAC@ perquè l'ha clavat, molt ben dit!
El millor és no imaginar-se com serà el gran dia, ni com anirà, que si vaginal, que si cessària, que si epidural o no... Pensa que seran unes hores, més o menys, però unes hoers, i tindràs al teu petit en braços, el moment més emocionant, quan te'l posen al damunt pell amb pell... La meva petitona ja té dos anys, jo era molt cagada i ma mare em deia 'tu tindràs un fill i prou' jaja Em feia por fins i tot l'epidural, però no em vaig voler plantejar com seria el part... Un cop a l'hospital estaràs en mans del professionals, ells saben prou bé el que han de fer, ja sé que a vegades ensopeguem amb algun inútil, però hem de confiar en els metges i infermeres, millor així...
Ja ens diràs com va, segur que molt millor del que t'imagines, és suportable, ja ho veuràs!

[Primavera17]

Com us deia aquest matí, mooooooooltíssimes gràcies a totes.
Crissie estic espantada per tot, per l'epidural, per les contraccions, per l'expulsiu, per l'episio, pq alguna cosa surti malament, p si és cessària... per tot...
Però ara després de llegir-vos estic molt més tranquil·la.

Moltes gràcies, ja us explicaré el què, jeje.

[leta]

En fi, que et recomano que procuris viure-ho amb el màxim d'alegria, sigui com sigui, surti com surti, serà un gran dia!!!!!!!!!!! I et desitjo moltíssima sort, que no la necessites perquè ja la tens, aviat seràs mare!!

ueeee!! Visca les marones junyeressssss!!!

Primavera, jo vaig anar a la clínica súper tranquil·la i acostumo a ser un sac de nervis! (unes 2 setmanes abans hi pensava i em cagava de por!!). No ho sé, era com dir-me a mi mateixa "haig d'estar tranquil·la i fer tot el que em diuen, que la Clara està arribant!". Jo només volia que ella no patís i tot va anar de conya!
També és cert que jo estava cagadíssima amb l'epidural... em fan por les agulles! I això de pensar que m'havien de posar una via al braç i una a l'esquena em feia estar cagadeta! però no em vaig enterar de res (potser perquè les contraccions són bastant heavies i la resta no és "mal"...) i un cop amb l'anestèsia ja em vaig relaxar! Però sí, només penses en el bebè i et tornes valenta valenta! Si ara ho penso, un part és una cosa bastant dura pel cos i la veritat és que totes ens recuperem en relativament poc temps! aixi que podem dir ben alt que, a banda de ser valentes, també som molt fortes!
Ànims, que tot sortirà bé i en el moment en que et posin al teu fill a sobre t'envaïrà una felicitat brutal! A mi se'm va parar el temps en aquell instant mirant a la meva filla...

[Nelly2010]

llegir-vos ajuda molt a les futures mares assustades! Gracies

[brnc81]

Hola noies,

A mi també em queden unes setmanetes, però crec que el cos encara no m'ha fet el "clac" de que és imminent. Sóc una persona molt nerviosa i no sé per què, sé que quan arribi aquell moment sabré què fer i com fer-ho! A més el meu home és súper tranquil, i entre els dos farem via ràpid.
Jo em mentalitzo en que després de 9 mesos d'espera, seran només unes hores, de 12 a 15 diuen, i ja podrem conéixer els nostres bitxets, allò que hem portat dintre tant de temps, hem sentit, ens ha fet patir angúnies, pors, alegries, sentiments que potser mai no havíem sentit! I de ben segur que després d'aquestes hores de procés de part, res no tornarà a ser igual i només per això crec que VAL LA PENA! Què són 12 hores després de 9 mesos noies?

Un petó per totes les que estem en el que es diu la "dolça espera".