Com anar treient-li els mals costums a un gat?

[aRaSaL]

Bon dia!

Encara sóc cercadora però m'infiltro al vostre apartat per demanar-vos consell. Com que encara no arriba la taaaaaan desitjada panxeta, doncs tenim molt temps en donar-li voltes al cap i des de fa un temps, al meu home i a mi hi ha un tema que ens preocupa una mica.

Tenim un gat que ara té uns 6 anyets, el meu home el va portar a casa quan encara vivia sol (no erem ni parella) i clar el gat estava acostumat a estar-hi sol amb ell. Quan vaig arribar jo, ens vam acostumar molt ràpid l'un a l'altre, al poc temps "em va adoptar com la seva mama" però això no em preocupa perque és molt sociable quan ve gent a casa, si no els coneix s'amaga i poc a poc va fent acostament jejeje el que em preocupa són les coses que fins ara li he anat permetent com pujar-se al meu armari, a l'hora de dormir es puja al nostre llit (sobre els lleçols eh! no dintre) al meu costat perque li acariciï, l'habitació que serà del bebé quan arribi de sempre ha sigut la seva tenim un llit individual i des de petit quan ha volgut s'ha anat a pendre el sol allà o a dormir... i la veritat és que ara que sabem que d'un moment a altre arribarà la panxeta doncs no sabem com començar a treure-li aquests costums. Ens fa por que quan muntem l'habitació li doni per ficar-se a dormir a la cuna o quan tinguem al bebe´es vulgui ficar amb ell a l'hamaca... no sé potser són paranoies meves. De moment el que faig quan marxo a treballar li deixo les habitacions tancades però clar quan tingui al bebé no puc tenir-lo sempre tancat...

He buscat pel forum però tan sols he trobat posts on parla de la reacció de les mascotes quan arriba el bebé a casa però referent a quan estan acostumats a fer el que els dóna la gana no.

Com que segur que no sóc la única, què heu anat fent?

[maneta]

Bon dia Arasal!
També tinc un gat i el senyor és un mal criat, com el teu és molt sociable i quan hi ha algú que no coneix s'amaga i quan li vé de gust ja surt, per sort jugo amb la ventatge que és molt poruc. No sé si et serviran les meves idees, però aquí les deixo...

Pels lloc que no voleu que estigui i no hi sou habitualment podeu utilitzar aroma de pebre o directament pebre, impregnar un drap amb aquesta aroma i deixar-lo a la zona on es posa normalment, ell solet canviarà de lloc.

Per què no dormi al llit amb vosaltres (cosa que dubto que funcioni un cop hagiu agafat el son) tenir un vaporitzador amb aigua i quan puja al llit tirar-li a sobre... mica en mica anirà fugint. Si l'aigua no funciona, encara que es extrany algun cop m'ha passat, agafa un pot de matamosques buit i quan pugi al llit presiones l'spray... també fugen.

Espero que et serveixi

[sivi]

No es per res, però quin problema i veus?
Jo tinc un gat mascle que es el rei de la casa, i quan varem començar a arrivar les coses per la peque les va olorar, i si veia jo que es posava dins el llit el treia i el renyava.
Ara que la nena corre pel pis, t'haig de dir que s'ha adaptat perfectament. Ell sap que l'habitació de la nena no es per a ell, (ell ja ha trobat un altre lloc per dormir) al moises o a la tumbona no s'hi ha volgut posar mai, sols l'olora.
Ara estem acostumant-lo a que la nena el toqui, ja que ella ja comença a gatejar i serà inevitable que es trovin pel pis, ell mai li ha fet cap raro, si no vol ser molestat s'amaga i ja està.
Pel que fa al llit de matrimoni, el meu continua dormint amb nosaltres als peus del llit, quan la nena era petita i dormia al moises a la nostre habitació, el gat ja marxava al menjador, ja que amb els plors no podia dormir. Ara que ella dorm al seu cuarto, ell ha tornat al nostre.
Ells s'adapten als canvis, i mes si van vinguent mica en mica, ja ho veuràs.
Per cert, acostumat a sentir: i que en faras del gat? va aarivar un dia que vaig contestar que el faria per dinar el pròxim dia que la familia vingués a dinar. Sembla que gats i nens son incompatibles, però ja veuràs com no.

[naiara1980]

Jajajaja Arasal, a mi em passa el mateix però nosaltres ja estem embarassats. En Samuel, el nostre gatet, és molt dependent, sobretot de mi, i tinc molta por de com reaccionarà. Em segueix a tot arreu, està tot el dia a sobre meu. I no és que sigui dolent però si que es força entremaliat (es menja els cordons, els cables, bueno de fet s'ho menja quasibé tot jeje, obre armaris,...). Abans teníem 3 gats i dormien amb nosaltres sense cap problema. En Samuel és impossible perquè no para de bellugar-se, pujar a l'armari, passar-te per sobre del cap, abans no es dorm uffffff i a sobre a mitja nit es desperta i comença a llepar-te els ulls o a fer-te mossegadetes al nas. Total que tanquem la porta per dormir. Al principi es passava les nits rondinant i esgarrepant la porta fins que es va acostumar. Però va a temporades perquè sobretot ara (jo crec que nota que estic embarassada), quan el meu marit marxa a la feina a les 5.30 el tinc a la porta fent serenata i no calla, pot estar hores i hores. Quan em canso molt el tanco al menjador però a vegades obra la porta i el torno a tenir rondant l'habitació. Uffff la setmana passada l'hagués matat pobre.

Maneta, jo lo del pebre ho vaig provar en una planta que es menjava. Vaig llegir que si li possava pebre ho deixaria de fer... ejem ejem... crec que encara li va agradar més jajajaja el tio se la va cruspir tota (clar que et dic que es força especial amb el tema menjar, tenim cuina americana i hem de tenir molt de compte amb el que deixem pel mig perquè fins i tot els llumins es menja i els filferros de tancar bosses li encanten).

Bueno, us aniré llegint a veure si jo també puc trobar alguna sol·lució. Pel moment, el que faré és, un cop estigui montada l'habitació del petitó deixar-lo entrar a estones i que olori les seves cosetes per a que s'acostumi i no agafi gelos (bueno no tants almenys).

[FloR]

Jajaja sivi mooolt bona!! Jo dic (m'ho pregunten molt) que faré croquetes per passar l'hivern!!
Tampoc veig el problema, jo no canviaría els costums de l'animal encara, qui sap! El nostre continua dormint amb nosaltres i a l'hivern es fica sota el nòrdic, va als peus o es queda adalt a la nostra alçada, ho fa des de que el vam adoptar al messet just! Ara té 4'5 anys i no veig just.. El veterinari ens va dir, a la seva revisió anual, que amb els plors del nen marxarà a dormir a un altre puesto, que ho olorarà tot i es ficarà al llitet però que segurament només al principi per curiositat, desprès tot tornarà a la normalitat..
Perdona però trobo una bestiesa que Li tireu aigua quan l'animal només està pujant al seu (vostre) llit.. Els gats sòn molt sensibles i tenen un caràcter molt especial, no el pots educar com un gos, sino adaptar-lo als canvis una vegada els tinguin a sobre! La meva va canviar la seva forma de comportar-se amb mi en quan em vaig quedar embarassada, és més llesta que la fam!!
Ànims que canviarà sol i no ho haureu de passar malament ni vosaltres ni ell i sort amb la búsqueda de la panxolina!!!

[heaven25baby]

Jo tinc 4 gats i et puc assegurar que s'acostumen als canvis.

[aRaSaL]

Gràcies a totes per les respostes, suposo que m'he explicat malament al començament del missatge i conforme us anava llegint m'he adonat que en compte de necessitar un consell el que necessitava és el que heu anat fent: explicar-me com han anat adaptant els seus costums quan ja noten que hi ha una altra personeta.
Lo de tirar-li aigua, doncs no ho he fet mai i sabent el yuyu que li arriba a fer quan li cau una gota a sobre doncs com que no m'ho plantejo més que res xq no vull que m'agafi mania...
Els meus pares cada cop que vénen a casa sempre surt la punyetera frase de i quan tingueu un bebe que hi fareu? tens al gat massa consentit!
Suposo que teniu raó, lo millor és deixar-li que vagi fent.

[sivi]

Tu estigues tranquila, que els gats es van adptant.
El mu també està molt consentit, i quan estaba embarasada, ja va anar canviant ell els costums.
Jo el que feia era deixar-lo fer, que xafardegeis i olores tot el que volgués, inclús es va posar dins el cuco del cotxet.
Jo vaig tapar el cuco, el moises i la tumbona amb una toballola per si un cas,ell si va posar dins, ho va olorar i llavors el vaig agafar i el vaig treure. Només i va entrar un cop, no ho va intentar mes.
Quan senti el petit/petita plorar, o miolarà perque li faigs cas o marxara per no sentir-lo, tu si no pots fer-li cas, li expliques que mes tart estaràs per ell i almenys el meu marxa i passada una estona estic per ell.
Pensa que quan estiguis de baixa avanç i després de tenir la criatura, ell notarà el canvi perque normalment pares mes per casa.
No us preocupeu, es mes complcat amb gossos que amb gats, ja que un gos si te gelos el pot arrivar a mossegar, un gat sols et cridarà mes l'atenció o se li donarà per fer malbé alguna cosa de la casa.

[Tutty29]

Jo farà 2 anys que tinc un gat, el tinc des de que va nèixer, és molt sociable i sempre em segueix a mi, dorm amb mi a sobre els llençols i entre les cames, ja te el seu lloc.
Estic embarassada de 22 setmanes i es un tema que no em preocupa la veritat, primer em preocupava si al tenir el baby no l'hi pugui fer mal amb les ungles, pero és molt sociable i quasi mai treu les ungles.
Jo ho tinc clar si puja a dins la cuna, el trec i el renyo o tanco les portes.
Durant el dia dorm al sofà o al llit i quan marxo tanco portes i dorm a sobre una butaca que tenim a l'escriptori.

[Lisa_Cat]

Hola!
jo tinc dos gats i s'han anat adaptant als canvis tal i com han vingut... si que van intentar posar-se al moisès i al cotxet, però per tafanejar i sempre abans que arribés el Marc, un com ha estat aquí, sempre han passat d'ell. i ara que el Marc camina, fugen corrent pobrets! jo el que he fet és tenir una zona on ells poden entrar però el nen no, així si es volen refugiar o amagar, ja saben on anar. i ara, un cop el Marc ja dorm, els tinc enganxats a mi al sofà!! jo crec que no hem d'oblidar que són animals, i que si se senten amenaçats, per molt sociables que siguin poden treure les urpes, però la meva experiència és que per si sols mai atacaran.
i això de que què fariem amb els gats un cop arribés el nen ho hem sentit per activa i per passiva!!!!!!!!!!!!

[Irina]

si l'spray amb aigua no et funciona prova fent bombolles. Amb un dels meus gats, l'spray el provocava i s'hi tornava! en canvi vaig descobrir per casualitat que tenia por de les bombolles...

[petitaemma]

Sí que es veritat que preocupa quan ha d'arribar un nen què fer amb el gat.
Nosaltres vam tenir a les nenes prematures extremes, van néixer amb 25 setmanes de gestació, i vam preguntar a moltes inferemeres (en 3.5 mesos en vam conéixer molte, jeje) i metges i mooooolts ens van dir que no hi hauria d'haver un gat pel tema infeccions... però el nostre metge favorit ens va dir que no hi havia cap estudi, ni ell hi veia cap problema per no tenir el gat, con tal, obviament vagis netejant
Així que, després de molts temors, vam descobrir lo que diuen la majoria, que ell s'ha anat adaptant a la nova situació, pel marbre de la cuina quasibé mai s'ha tornat a passejar, tot i així els primers mesos el rentàvem amb lleixiu, poc a poc això va anar pasant a la història , en quant als bressols o moisés mai, mai s'hi ha ficat, a tot lo que és d'elles com a molt s'ho ha olorat, ni tan sols s'arronsa! i la primera vegada que va sentir plorar a l'Abril va sortir corrents, derrapant pel parquet
Ara que l'Ariadna gateja com una fletxa si se'l troba pel camí hi va corrents i el gat es queda tumbat, temptant la seva sort jo intento estar sempre al cantó perquè no sé si li estira els pels o la cua que faria ell i li dic que li faci guapo, guapo i suau i ella li estira les orelles, quan el gat s'en cansa marxa i llestos.
Jo no hi vec cap contraindicació! així que endavant i pasant de lo que digui la gent, sobretot.
Per cert, el nostre també sol dormir amb nosaltres, això no ha canviat... jeje

[Grumeta]

Arasal, en primer lloc, TU has d'estar preparada. Et sentiràs dir de tot. En el nostre cas, tenim un gat i una gata i per mala sort meva, no he passat la toxo. Les paraules del ginecòleg: "els gats, o els fas fora de casa, o els mates". Evidentment, ni una cosa ni una altra. El que sí que vam fer, per estar més tranquils nosaltres i fer tancar la boca a la gent del voltant, fa ser portar-los al vete perquè els fessin una analítica, que va demostrar que ells dos estan fabulosament bé. L'únic que ha canviat, és que ara no els deixem sortir a campar pel carrer (i això em fa venir ganes que comenci a refrescar el temps, que així no tenen tantes ganes de sortir!).
De moment, quan anem a dormir tanquem la porta del passadís perquè no vinguin a dormir amb nosaltres, però això no és tant perquè ens faci mania res, sinó més aviat perquè la gata pot tardar una hora a trobar el lloc adequat per dormir i té tendència a començar batalles de kung-fu a les cinc de la matinada...
Per la resta, la meva idea és no "arraconar-los": deixar-los rondar per l'habitació del bombonet quan la tinguem muntada (i tenim intenció de preparar-la amb temps perquè no els suposi un canvi sobtat i traumàtic) i un cop neixi el petitó, doncs comprovar sempre que tinguin les ungles ben curtetes, però no perquè siguin dolents sinó per un motiu molt simple: si els donés per entrar al llitet amb la criatura dins i els volgués treure, ells s'agafen per impedir-ho i amb això podrien fer-li mal, però sempre sense voler. L'altra recomanació que he llegit en alguna banda és que cal seguir acaronant el gat quan hi hagi la criatura davant, no només quan el petit dormi a la seva habitació, així poden relacionar la criatura amb les carícies. Sé que tot plegat costarà i que me n'hauré de sentir dir de tots colors, però aquests petits peluts m'han omplert d'amor i mimitos des que els tinc amb mi. Algú trobaria just que jo ara els arraconés?
Per cert, us recomano que veieu el documental Babies, em vaig fer un fart de riure amb el tracte dels nadons amb els animals.

[soleilua]

Hola reines! Doncs jo també en tinc de gats! I no un, no... 4! Nosaltres fa temps que els vam acostumar a no dormir amb nosaltres, més que res perquè saltaven de l'armari al llit, i moltes vegades sobre meu, i clar, amb la panxa no em volia arriscar... Després de setmanes sentint-los plorar, ara només plores quan sente que ens despertem i abans de sortir de l'habitació.

A mi, relament no em preocupa. Crec que s'adaptaran i no hi haurà problema amb la nena... El que em preocupa són els pèls... Evidentment, 4 gats fan 4 vegades més pèl que un, i tot i escombrant o passant la mopa cada dia, hi ha moooooooooooolt de pèl sempre. (Hauria de passar la mopa al llevar-me, al migdia, quan torno a la tarda de treballar i abans d'anar a dormir perquè estigués decent el terra!! per no parlar dels pèls del sofà, dels mobles, i de les cadires rascades...)

I una altra cosa, que he provat de tot, i encara mai he aconseguit... tinc una gata que es pixa per tot arreu... És insoportable... Quan arribo a casa, he d'agafar la fregona i anar als racons a fregar les seves pixadetes... Caaaada dia!!! I la terra està neta, eh? Que no és que siguem uns deixats! Bé que els altres no ho fan! Només és una! Ufff... això si que pot amb mi... No només es pixa al terra, qualsevol cosa nova l'ha de marcar... I clar, estic segura que si em despisto es pixarà a la cuna, al moisès, al cotxet... perquè la tia no es talla! De veritat que he provat de tot... Bé, això del pebre no, i ho provaré, però res ha fet efecte! I lo fort és que sap que ho fa malament, perquè quan et veu amb la fregona comença a córrer, però clar, ja ho ha fet!

[maneta]

Aixxx carai! Ara amb el vostres comentaris m'he sentit com una maltractadora de gats

He estat tota la meva vida envoltada de gats i l'aigua i l'aroma de pebre són els mètodes que millor resultat m'han donat a l'hora de educar un gat, sé molt bé que un gat no es pot educar igual que un gos, però haurieu de veure el que tinc, si fem petar els dits va solet cap a la cuina, cal dir que en ma vida no he vist un gat tan obedient.
Això si, deixeré unes quantes coses clares, que crec que s'ha mal interpretat...
Tema aigua: Aquest mètode el vai començar a utilitzar després de rebre moltes esgarrapdes (com he dit, ara només en tinc un, però quan vivia a casa els meus pares com a mínim en teniem 5 o 6). El que faig, quan veig el gat en un lloc on no vull que estigui, enlloc d'agafar-lo i treure'l, agafo el vaporitzador amb aigua i el mullo una mica, d'una forma sutil, que no vegi que sóc jo qui li tira l'aigua. Com moltes de vosaltres dieu s'adapten molt facilment als canvis, i per això si associa que el lloc on està li cau aigua i l'aigua no li agrada no hi tornarà. Eps! N'he trobat que els hi agradava que li tiressin aigua (vaporitzada) s'hi estiraven i es começaven a llepar, totalment increïble!
Les bombolletes de sabó també les he utilitzat, majoritariament han acabat jugant amb elles

Tema pebre: Penseu que el que els molesta és l'aroma, no el pebre en si. No sé si us heu fixat mai que l'olor a pebre és molt diferent si l'acabes de moldre a si ja el compres molt. Penseu que l'olor va desapareixent i pot ser que per aquest motiu no us hagi funcionat. Mireu d'aconseguir aroma, no sé on es pot trobar, jo en tenia al lloc on treballava i per això ha pogut provar els dos sistemes. Fa un temps tenia uns gats a casa els meus pares que es pixaven sempre al mateix lloc, va arribar un punt que per molt que netegessim feia una pudor insoportable, perquè no s'hi acostessin ho vam provar tot... netejar amb lleixiu, salfumant... llavors vaig llegir que el pebre els feia marxar, hi vam tirar pebre molt a la zona i va funcionar el primer dia, el segon ja no... llavors vaig provar l'aroma de pebre, unes gotetes a la zona on es pixaven (després de netejar-ho ven net) ho repetiem cada 3-4 dies i... oli en un llum! Després d'unes setmanes ja no hi van tornar mes.

Cada gat és un món i cadascú coneix bé què li convé a la seva mascota, aquí només us deixo les meves experències amb aquest petits animalons. Espero que us serveixin.

[Grumeta]

Ei, maneta, tranquil·la! El mètode del pulveritzador ja el coneixia, i algun cop l'he utilitzat, i està clar que s'ha de vigilar que no et vegin, sinó que es pensin que és el sofà que s'hi torna, per exemple! Lo del pebre ja no ho sabia, però per sort tampoc no em cal. El que estic intentant ara és aconseguir que no entrin a la cuina. És l'única habitació de la casa que té porta corredissa, i clar, amb paciència l'obren. I no és que vulguin pillar menjar (tampoc no en deixo a sobre el marbre. Però resulta que la finestra de la cuina és l'únic lloc on ronden de vegades coloms (una altra, tampoc no sé com fer-los fora) i clar, això els crida molt l'atenció. Tant que dissabte al matí els vaig pillar a tots dos a sobre el marbre mirant per la finestra, i estaven tant encantats que ni tan sols em van sentir entrar i cridar-los perquè saltessin... El que fem ara és deixar sempre tancada la persiana, perquè no els aporti res entrar a la cuina, però no sé jo si servirà de gran cosa... Són ben bonics, però cal estar carregats de paciència!!

Soleilua, pel tema de la gata que marca, està castrada? Has provat de posar-te en contacte amb algun veterinari o algun etòleg que et pugui aconsellar? La veritat és que aquest tema em preocuparia força... Que tinguis sort!

[Inda]

Hola noies!!!

És una alegria saber que hi ha tanta gent amb gats que continua la seva vida normal sense fer cas als comentaris horribles de: i quan tinguis un nen què faràs amb el gat? Algunes de les vostres respostos me las guardo...jajaja...fer-lo diumenge quan vinguis a dinar...jajajaj....en fi, Arasal moooolta paciència!!

Jo tinc dues gates, la gran sempre va dormir amb nosaltres des de que va arribar. Als dos anys vàrem agafar una altra de dos mesos i ens vàrem plantejar...o la gran s'acostuma a dormir fora de l'habitació o les tindrem a totes dues aquí.

La trobo mooooolt a faltar, però haig de reconèxier que ara tinc més espai per dormir, ji ji...perquè no era moure'm que es venia amb mi per tot el llit....cap a la dreta...cap a l'esquerra..ji ji ...Vàrem provar de tot i a nosaltres ens va funcionar la paciència, paciència i més paciència. I és l'únic que ens funciona amb la nostra gata gran. Mica en mica li deiem que no i la posàvem a un llitet per a ella al terra, al costat de l'Indo. Mica en mica va anar dormint més hores al seu llit. Finalment un dia vàrem provar que dormís fora de l'habitació amb l'altra gateta....i des de llavors, ni plors ni res. Això sí...ens va costar ben bé 3 mesos!

Amb l'altre que és més bitxo també utilitzem la paciència...però l'esgota...jajaja..i l'aigua l'encanta!!! Així que el que ens funciona amb ella és un NO ben fort i ja sap ja...Així ha deixat de pujar a les cortines, esmolar-se les ungles al sofà...UUfff...a la gran la vàrem agafar amb un any i mig. Educar al bitxo que tenia 2 mesos ha estat més laboriós, però ha valgut la pena.

Amb això i el que t'han explicat les altres noies, crec que lo millor és que ja conèixes al teu gat i saps com aprén les coses. Ara només caldrà que ho apliquis en una nova situació. I, sobretot, com ha dit la Grumeta, amb molt de carinyo i recordant que forma part de la familia. Moltes caricies davant del nen/a i sé que l'apendrà a estimar. A la seva manera, son gats, però ja sabem com ens estimen!

Soleilua...em sap greu això de la teva gateta, perquè no sé què li pot passar. Pot tenir gelos d'un altre dels teus gats...i per això ho marca tot? Desitjo que algú et pugui ajudar. I el tema pèls...jeje...totes sabem què és aixó. I ja pots netejar i pentinar-los ja....les nostres mans haurien de ser aspiradors!!

[naiara1980]

Jajaja, Maneta, ma mare també ho feia això de ruixar-li aigua al seu perquè es passava el dia tirant-se a les cames i a priori conseguies que marxes però després era pitjor, era com que a sobre es tornava més agressiu (però era una mica peculiar). De totes maneres sí que he sentit que no és gaire bo psicològicament per a ells, que són força sentits.

A mi no és que em preocupi el gat perquè sé que no el donaré de costat i faré tot el possible per estar més si cal per ell i si ronda les coses del nen doncs que hi farem, tampoc passa res, no té cap enfermetat i ja l'aniré acostumant poc a poc però és que el meu marit ja m'està dient que quan tinguem el nen (bueno per cert, encara dic nen però avui m'han dit que segurament serà una nena jeje) no vol que tingui el nen a sobre per un costat i al gat per l'altre... aissss crec que patiré una mica.

[soleilua]

Maneta jo també faig servir el truc de l'aigua com a "càstig" quan fan algo que saben que no s'ha de fer...

Tema de la meva gata... està castrada, sí, i ho ha fet sempre! Sí que té gelos d'una altra que va arribar més tard, però ja ho feia abans! He parlat amb el veterinari, i l'únic que em va aconsellar eren unes hormones que anaven endollades a la corrent (semblant als aparells elèctrics antimosquits), i no em va funcionar... Després he provat truquets diversos que m'ha anat dient la gent, però res! No hi ha manera!
Normalment es pixa als mateixos llocs, però quan hi ha una cosa nova l'ha "d'estrenar"... és això el que més em preocupa...

[Inda]

Soliula quin greu... a mi em vàren aconsellar aquestes hormones endollades i em vàren funcionar. Perquè les gates es porten 3 anys de diferència i la gran no la podia ni veure. Ara encara a vegades es creuen i li recorda que ella estava abans (mare meva!!!) però es vàren acavar els crits i les baralles en 2 mesos (ja fa més d'un any que estan juntes )

He sentit a parlar que hi ha com psicòlegs de gats que poden anar a casa i veure el seu comportament en viu i aconsellar què fer. De ben segur que deu ser car això..però si no hi ha res que funcioni...

Deu ser una alegria 4 gats a casa. Crec que la feina que dona un gat de més no és ni la meitat de l'alegria que dona.

I el tema dels coloms, jo he vist en llocs que penjen CD amb una corda per fora de la finestra a la part d'adalt. No sé si m'he explicat bé...així, amb l'aire van donant voltes i els raig de sol que reboten espanten als coloms. Per si ho vols provar