DR. GUILLEM HERNANDEZ

[crissie]

HOla noies,
les que em coneixeu una mica,sabeu que tinc molta por a tenir un altre part no respectat, i busco desesperadament una solució que em tranquilitzi...
Primer vaig decidir parir a casa, però em vaig fer enrere...PArir a l'hospital em fa moltissima por, ja que no vull que es repeteixi l'experiència anterior...
Ma'gradaria tenir un part natural i respectat i emocionalment PERFECTE...M'encantaria tenir un hibrid entre Hospital/casa, ep`ro és impossible, o sigui que estic buscant la opció que més se li assembli..

La opció que més punts tenia era Sant Joan de Déu amb el pla MARE...pe`ro em tira molt enrere el fet de no saber qui t'atendrà i en conseqüencia jugar a la loteria...és Quasi més iomportant que la persona que t'atengui "estigui amb tu" que el lloc on pariràs...

TOTAL! que m'han parlat molt bé del dr. Guillem HErnandez, que aten els parts a Terrassa o a la Cl´´inica Sant Jordi.

De les instalacions de la Sant Jordi no en tinc massa bones referències, pe`ro del Gine i la seva comadrona si...El que passa és que he buscat per aquest forum i no en trobo cap crònica...fins i tot m'ha resultat extrany...

Ningú a partit amb ell? Algú em podria exlpicar alguna coseta?

[ariadna]

Crissie, jo lúnic que et puc dir és que el meu anterior gine me'l va recomanar si volia parir a casa... al final però, no el vaig trucar.

Has mirat a CN? em sona haver llegit alguna referència... Sort guapa!

Perque... has mirat MigJorn? et queda massa lluny? tinc una amiga que parirà amb ells però a casa!

[crissie]

Si, he mirat Migjorn...però amb el tema de casa em vaig tirar enrere per varies històries...una d'elles: L'econòmica, i parir a la casa de parts no em soluciona aquest problema En canvi el g.H m'entra epr mutua

[aire]

Hola crissie,

Perdona la meva ignorància...pero que vols dir amb part natural i respectat?

Un peto wapa

[crissie]

Doncs per PART NATURAL em refereixo a part NO MEDICALTZAT/NI INTERVINGUT o Medicalitzat el mínim...és a dir: NO enemas, ni rasurats, NO oxitocina, No epidural, No episiotomia, no etc...POsicions naturals per parir, llibertat de moviments durant la dilatció, que respectin al nadó i no li tallin el cordó abans d'hora, que no l'aspirin, ...

I per part RESPECTAT, doncs que respectin les meves decisions: Per exemple, si vull parir de cuclilles perquè per mi és el més còmode, que no m'obliguin a estirar-me potes amunt am,b les cames als estreps...Si no vull que em posin oxitocina, que no m'enganyin dient que es suero...Que em donguin al meu fill només néixer i que no el separin de mi, que ens dexin intimitat...

Justament tot el contrari que al meu primer part

[aire]

Gràcies Crissie per l'aclaració...Crec, com tu que ens haurien de deixar parir com vulguessim ja que es una cosa molt intima a més d´unica, no entenc aquesta manera de voler controlar-ho tot, les nostres avies parien a casa, i anava molt bè tot...entenc q per seguretat hagi d´haver un metge, pero controlar tots el movimens de la mare ho trobu excesiu. Ja ens explicaràs si et decideixes per el Dr Hernandez.

Un peto bonica

[ariadna]

ja m'ho suposo Crissie, és massa car parir amb dignitat!

Escolta, i per què no hi demanes hora a veure quina impressió et fa a tu? t'ho dic perque de vegades a una persona li sembla que un gine (o qui sigui) és encantador, magnífic i genial, i a un altre no li cau tant bé o no el veu tant perfecte... (parlo per experiència amb el meu gine).
Parla amb ell a veure quina impressió et fa, no?

I per la clínica... doncs et dic el mateix! potser no tens bones referències, però hi ha mooolts casos i no tots estan exposats a la xarxa! qui sap si a tu et pot anar genial en un lloc al que a un altra li sembla patètic...

Ja ens diràs!!

[crissie]

Si Ariadna! Si tinc hora el dia 25...ja us explicaré...estic força il.lusionada

[mamadiana]

Crissie, jo vaig anar amb Guillem Hernández a la clínica Sant Jordi, però no he penjat crònica perquè vaig de bòlit amb els dos peques

Et poso un link al fòrum de Crianza Natural, en un tema sobre Guillem Hernandez, http://www.crianzanatural.com/forum/for ... 55049&PN=1 i et copio la crònica que vaig escriure allà (perdoneu, està en castellà )

Hola a todas!!

Quería explicaros mi experiencia con Guillem.

Mi primer embarazo lo llevé en la clínica del Remei: super atentos, un montón de visitas, ecografías en cada visita... superdesinformada pero desde mi punto de vista genial. La cosa se empezó a torcer cuando estando de 36 semanas le pregunté al gine cómo eran los partos con él y me soltó que no hacía "partos a la carta". Inocente de mí no le dí mucha importancia, yo era de las que pensaba que las cesáreas no iban conmigo, ni las episios, ni los enemas...
Llegó el día del parto y rompí aguas estando en el trabajo, pero sin contracciones. Me fui hacia la clínica y aquí ya empezamos con todo el pack: lo primero enema y rasurado, gotero con oxitocina y tactos... Después de tan sólo 5 horas, llegadas las 20:30h (los gines acababan la consulta a esa hora) me hacen un tacto y me dicen: "uf, sólo has dilatado 3-4cm (???!!!?!?!?!?), no creo que puedas parir, esto está estancado, te vas al quirófano, no me harás venir de madrugada". Aquí me entró la llorera y el pánico, no era lo que yo quería, me sentía con fuerzas para aguantar un montón de horas más, apenas habíamos empezado... Total, no dejaron entrar a mi marido, yo cagadita de miedo (hasta le pedí a la comadrona que me diese la mano, creo que fue la única persona medianamente humana en ese quirófano), empieza la cesárea y de repente noto un dolor en la zona de las costillas, y lo comento en voz alta. Me dicen los ginecologos que es porque están "tirando" de mi hija, y claro, ella al rebelarse me daba patadas. A la anestesista le entra el cangueli y lo último que recuerdo es: "dónde está el mando que hay que dormirlaaa.....". Desperté cuando estaban acabando de graparme, medio ida. Me suben a la habitación (dentro de lo malo de la situación esto fue bueno, no me tuvieron en observación) y soy la última en conocer a mi hija. Allí estaba toda la família, junto con mi niña. No ver como "nacía" mi hija fue quizás lo que me sentó peor. Aun así sigo teniendo la sensación de no haber parido. La herida física curó muy rápido y bien, y la lactancia (aunque mixta) ayudó un poco. Me quedaron por delante meses de intentar asumir lo que había sucedido.

Un año y pico después del nacimiento de mi niña decidimos ir a por un segundo bebé, en mi interior también pensaba que sanaría mi trauma si todo iba bien... Me quedé enseguida embarazada y decidí que esta vez no iban a pillarme de nuevo. Me costó un montón convencer a mi marido, pero finalmente me salí con la mía y empecé las visitas con Guillem. Cualquier parecido con el embarazo anterior: pura coincidencia (aún hoy en día mi marido me agradece que me encabezonara con ir con Guillem). Para empezar, nada de ecografías en cada visita, sólo tres a lo largo de todo el embarazo, nada tampoco de tomar 15000 pastillas, sólo las justas. Cada visita: 1h mínimo, comentando todas mis dudas, hablándome de cómo iban a transcurrir las cosas, tranquilizándome, en definitiva, pero sin darme falsas esperanzas. Con Guillem siempre de frente (me encanta!!). Llegó el día del parto, tampoco nada que ver con el anterior: de encontrarme perfectamente (llevaba tres días expulsando el tapón mucoso) pasé a tener contracciones cada 5 minutos, súper intensas. Mi marido me decía que no podían ser de parto, que los partos no empiezan así, a lo bestia, pero yo me escuchaba respirar, y sabía que sí lo eran. Al cabo de sólo 1 hora las contracciones ya eran cada 3 minutos, y obligué a mi marido a que llamase a Rosa Jardí, la comadrona de Guillem. Me dijo que si quería darme una ducha, que probara con unos masajes... le dije que no, que prefería que me mirase y que si acaso ya volveríamos a casa si no estaba realmente de parto. Entre dejar a mi hija mayor con mi hermana (qué mayor, con dos añitos!!) y bajar a la Clínica Sant Jordi pasó hora y media, en la que yo creía que me moría. Cuando llegamos a la clínica y después de hacer el ingreso (se me hizo larguíííísimo!!) vino Rosa y me hizo un tacto. Cara de asombro y me dice: "has hecho un montón de trabajo! Estás ya de 8cm, voy pitando a llamar a Guillem o no va a llegar!!" Mientras tanto me preguntó si quería parto natural, pero me vine abajo y supliqué la epidural. Me puso un gotero con suero glucosado (creo, en ese momento no estaba para grabar lo que me decía) para ver si frenábamos un poco la intensidad de las contracciones. Después del parto me enteré de que en su opinión yo venía con hiperdinamia (demasiadas contracciones) teniendo en cuenta que tenía una cicatriz, y me lo dijo muy seria. Me llevaron a la sala de partos, me pusieron la epidural y en 10 minutos ya estaba en dilatación completa!! Llegó Guillem, me rompió la bolsa y empecé a empujar. Cuando estaba ya coronando se pararon las contracciones por completo, y después de esperar unos minutos y comprobando el monitor, me dijo que iba a utilizar espátulas. Mi cara debía de ser un poema, porque Guillem me preguntó "qué te pasa?", a lo que yo respondí:"eso quiere decir que me vas a hacer una episio, verdad?" y me miró sorprendido, diciéndome:"no, para nada, si ya no recuedro ni cómo se hacen (tonillo irónico, y sonrisillas de todo el equipo que estaba allí)" y en un momento me dice:"quieres sacarlo tú?" y yo flipando y encantada! Pues claro que sí!!! Saqué a mi hijo con un último empujón, tiré de él y me lo puse encima. El olor, la emoción... fue bestial. Fue el parto que debería haber tenido con mi hija mayor, y que nos robaron por las prisas. Dejó que el cordón acabara de latir (lo cortó mi marido), nos dejaron estar juntos mientras alumbraba la placenta, y un ratito después me lo pidieron para revisarlo (allí mismo, a nuestro lado). Mi marido pudo estar conmigo todo el parto, pudo ponerse al lado de Guillem para var nacer a nuestro hijo, pudo verlo y sostenerlo igual que yo... No hubo rasurado, ni enema, ni episio... sólo un desgarro que no mereció ni un sólo punto y unas hemorroides enormes, pero yo encantada!!! No nos separaron ni un minuto desde su nacimiento, y al cabo de 2h ya pude levantarme para ir al baño, fue una dosis de epidural flojita, lo justo para quitar el dolor, no las sensaciones. Empezamos una lactancia exitosa y exclusiva.

La verdad es que para mí fue una reconciliación conmigo misma, pero también una reconciliación con la profesión médica, porque aunque haya que buscarlos, aún quedan profesionales respetuosos y preocupados por sus pacientes, que no te hacen sentir estúpida y que te permiten tomar tus propias decisiones.

Aunque apenas hace 5 meses de esta maravillosa experiencia, ya estamos pensando para el año que viene o el otro en tener un tercer hijo, y tengo clarísimo al 1000 por ciento que va a ser con Guillem o no será. Espero que esta experiencia os sirva para que aprecieis un poca más, si cabe, a ese profesional como la copa de un pino que es GUILLEM HERNANDEZ. Muchas gracias!!!

Diana, mamá de Mireia (innecesárea 23-2-2009) y de Lluc (PVDC 15-3-2011)

Ja saps, qualsevol cosa, pregunta

[Londonbaby]

Hola Crissie, guapa! em sembla que ens vam conéixer al lip dub, no sé si tu o alguna de la teva colla em vàreu demanar el tonga per mirar-lo.
Jo tinc a l'Aleix "nascut" per cèssarea i ho vaig passar molt malament, el cos em va respondre ràpid però encara em fa mal pensar-ho. A mi em van fer una jugarreta a la mutua de Terrassa i per això n descarto la clínica Sant Jordi per la proper, el que tinc clar és que serà el Guillem Hernàndez, m'ho van recomenar de totes en el foro de Apoyocesareas. Ja m'he canviat la mutua per tenir-ho i cap al nou any començarem a buscar, si tot va bé. He llegit moltes opinions d'ell, però m'agradaria també tenir la teva.
Una abraçada!

[Ayrs]

Crissie, potser m'equivoco, però un part tot atès pel Guillem i la seva llevadora em penso que no està cobert tot per la mutua, cobren un plus per la disponibilitat i estar tot el part. Per mutua t'entraria que t'atenguin les llevadores de la clinica i al final que vingui el Guillem, com fan els gines privats. Però ja t'ho explicarà ell si ja tens cita.

Després et vull dir que no es fácil tenir un part perfecte, perque a vegades, tot i tenint les millors condicions i els millors professionals, la perfecció no està assegurada. Jo sempre havia somiat amb que els meus nadons sortissin del meu cos per ells mateixos, sense que ningú els toqués, i en cap dels dos va ser possible, en el cas del part a casa perque el meu bebito va tenir un petit encallament de l'espatlla que la llevadora va solventar. Per posar-te un exemple. Lo ideal es tenir un professional que et respecti i que hi tinguis confiança en el seu criteri, no pel fet de ser gine i prou, sino perque vegis que compartiu la mateixa idea del part. Però la perfecció depen de moltes coses i algunes no es poden preveure. Parts atesos amb les millors llevadores també han acabat amb cesària.
No estic pas d'acord amb que no em d'idealitzar el part, penso que en tot a la vida, si es pot, es pot lluitar per a que les coses siguin com ens agradaria. Però hem de ser conscients de que pot haver una certa variabilitat.

Una abraçada i molta sort en la recerca.

[mamadiana]

Arys, amb la mutua que tinc jo (HNA) t'atén tot el part la Rosa Jardí i el Guillem Hernandez, sense pagar plus.

D'altra banda estic d'acord amb tu, no es pot idealitzar un part, poden passar mil coses, però almenys jo amb el Gillem i la Rosa vaig tenir la seguretat que se'm respectaria i que tant jo com el meu fill seriem ben tractats i que no se'ns separaria.

Haig de dir que quan parles del part amb el Guillem, sempre et parla molt realista, ja t'ho diu ell que pot passar de tot, però també et parla de les experiències d'altres mares que han passat pel mateix. A mi em va explicar en una visita, que venia d'un part que havia estat una cesàrea després d'haver-ho intentat durant hores, i que la mare estava molt frustrada per això, però que havia estat una cesàrea absolutament diferent de les anteriors. En la següent visita, en canvi, em va dir que venia d'un part d'una mare que havia tingut ja una cesàrea per no haver dil·latat i que en canvi aquesta vegada havia estat un part ràpid, fàcil i natural. No et crea falses expectatives, al contrari, de vegades més aviat te les baixa

[Ayrs]

Genial, aleshores

[Ponioleta]

Mamadiana, quanst sentiments al llegir la teva crònica!
Per una banda em sembla increïble, vergonyós i escandalós com et van tractar amb el primer part! I per desgràcia no és la primera història smeblant que sento.
I el segon part,... això és un part respectat! I per altra banda m'ho fet motla ràbia descobrir que per les espàtules no cal episio. Jo vaig tenir un part a casa molt llarg (casi 48 hores) i en l'últim moment de l'expulsiu vaig haver d'anar a St Pau perquè acabessin d'ajudar al Bernat a sortir. Però la bèstia de la gine de St Pau em va fer una episio (i en viu, sense anestèsia) perquè havia d'utilitzar pales...

Arys i mamadiana, estic d'acord amb el que dieu, i pel que veig aquest sembla un bon professional en el sentit de que passi el que passi en el part, et respecta, et tracta bé, t'explica les coses...

Jo volia parir a casa però tenia molt clar que les coses podein no sortir com jo volia i quan les llevadores em van dir d'anar a l'hospital vaig estar tranquil.la i no hi vaig posar cap pega. Si allà m'hagués trobat un equip sensible i respectuós tindria un record magnífic del meu part. Però em vaig trobar unes dones que em criticaven, alarmistes, que no em van explicar res, que em feien mal, que passaven de mi quan els deia que em feien mal... en fi...

Per cert, perdoneu, que me n'adono que acabo explicant el meu part a tot arreu. Amb el temps he anat veient que és una història que no tinc tancada, i crec que explicanr-ho m'ajuda...

[crissie]

Hola noies! Gràcies per totes les vostres opinions i experiències...

AYRS com bé saps, estic molt angoixada amb el tema part...IDEALITZAR EL PART? no ho sé...Tinc clar qeu vull un part perfecte, sempre i quan el meu cos m'ho permeti...Sé que fisicament em poden passar mil coses i al bebito també, però si que vull que si el meu cos i el del bebito ens ho permeten i puc tenir un part fisicament perfecte, no ho espatilli els professionals tal i com em va passar amb el Xavi. Hagués tingut un part de "pel.lucula" si no fos perqu``e el personal sanitari me'l va espatllar. Considero que per exemple se necessito una Cesárea, i la necessito de veritat i tot surt bé, allò també pot ser un part perfecte...M'entens el que vull dir?? Vaya rollo t'he fotut...

En fi...

LONDONBABY si que era jo!!!JAJAJAJA!!! no sabia que erets tu! quina gràcia!

Bé, estic molt indecisa amb tot aquest tema...Perquè me n'adono que la única manera de garantitzar-me un part 100% respectat, sens eprotocols ni històries és parint a casa, o sigui que estic tornant a valorar aquesta possibilitat...ja ho vaig descartar fa setmanes, pe`ro busco i no trobo, amb lo qual torno a barallar la possibilitat de parir a casa

Ja us aniré explicant com avancen les meves neures

[ariadna]

Crissie, i què és el que et frena de fer-ho a casa?? si va ser el primer plantejament i ara t'el tornes a fer, potser cal que paris a analitzar el pros i contres de la opció per acabar d'aclarir-te...

Per cert... a on de Terrassa atén aquest doctor?

Londonbaby... quant de temps sense coincidir!! sort en la recerca!

[crissie]

JAJAJAJAJA! ARIADNA! he anaitzat els pros i els contres 100000000000 de vegades!!!jejejejejee!!!

Els pros de casa:
- PART 100% Respectat
- INTIMITAT
- 0 mareig al nadó
- sensació de confort
- Menys visites...i un llarg etc

COntres:
- La No possibilitat d'`peidural si no aguanto el dolor
- La por a que alguna cosa no vagi bé
- ELs diners

Els pros HOSPITAL
- La sensació de "control" si alguna cosa es torça
- La sensació de seguretat si no aguanto el dolor
- No es paga
- tenir pediatres a l'abast si alguna cosa li succeeix al bebito les primeres hores
- Tenir un timbre al abast per aclarir qualsevol dubte a quualsevol hora

Contres:
pfff....n'hi veig molts de contres...seria una llista moolt llarga.

[crissie]

Per cert... a on de Terrassa atén aquest doctor?
!

Em sembl que és a la m´ñutua de terrassa....no n estic segura

[Londonbaby]

Hola Ariadna! guapa, no t'animes a la flash mob de dissabte, ni a la passejada cangura?

Doncs a Terrassa visita al Centre mèdic Cercle Egarenc i després el part el pots fer a la mutua de Terrassa.

A mi em passa com a tu, Crissie, la meva gran contra ( en certa part a més dels calers) per parir en casa és si el bebito necessita algun tipus d'urgència pediàtrica

[mamamimos]

Jo tinc una amiga que va parir a la clínica st jordi amb el Guillem Hernández. N'està molt contenta tot i que va acabar amb cessària, però era necessària i la llevadora i ell van saber reaccionar a temps i fer el que calia fer perquè tot sortís bé. Per mi un ginecòleg que atén parts a casa, naturals a la clinica,...i a més sap actuar ràpid quan cal fer-ho es un bon professional. La meva amiga el recomana a tothom!