fem collit, I QUÈ?

[Bombolla]

Hola noies, ja sé que aquest post fa temps que està inactiu, però no vull obrir un post nou per no repetir.

Fa un temps vaig entrar per demanar consell ja que estava embarassada i no sabia com acabar amb el collit amb la germana gran. Aquell embaràs el vaig perdre. Però tornem a estar embarassats, quasi de 33 setmanes, i segueixo tenint el mateix problema.
La meva filla comença dormint la nit a la seva habitació al seu llitet, però durant la nit "apareix" al nostre llit. No és que no m'agradi, jo m'hi trobo molt a gust, ella també i son pare també. El problema és el bebè que està en camí. És a dir, amb el nen vull fer collit perquè li donaré LM i amb la nena és el què millor em va anar, però em fa por que si la nena "apareix" al mig de la nit li pugui fer mal.

Com ho faig? Hi ha algú que hagi coallitat amb un bebè i un nen més gran?
Teniu idees per fer que la nena es quedi a la seva habitació? No sé com li he d'explicar.

Gràcies, a veure si algú em pot ajudar.

[tombarella]

Hola bombolla,

No et puc ajudar gaire... Només dir-te que estem en una situació similar. La nostra filla també apareix a la nostra habitació... he he!

El que ens hem plantejat és de muntar un llit en sidecar, de manera que el nadó tindrà el seu propi espai i quedarà una mica més "protegit". De totes maneres, mentre li doni el pit, estarà al llit gran... Suposo que es tracta de parlar-ho amb les germanetes grans i que ho tinguin clar, per a que vagin amb cura.

Però s'agrairan consells, és clar!!!

[Bombolla]

Em consola saber que no sóc l'unica, el problema és que se'ns tira el temps a sobre! Aquest estiu hi ha hagut canvis, hem tret el bolquer, ara ha començat l'escola, li hem de treure el xumet (que només fa servir per dormir), i a més a més això de l'arribada del germanet d'aquí 2 mesos!
El què em fa por és que per molt que li expliqui que ha d'anar alerta no me n'enfio que vagi alerta quan estigui adormida. De fet ella té molt clar que vol dormir amb el seu germà...

A veure si algú té idees meravelloses i màgiques! hehe

[Helia]

Hola Bombolla! Jo crec que el llit en sidecar podria ser una bona solució per guanyar espai, i que hi dormi l'Ona si apareix a la vostra habitació... Són molts canvis per la petita, i potser no és el moment de posar-vos "durs" en què dormi a la seva habitació tota la nit...

[Bombolla]

Gràcies Helia...però no sé si és la sol·lució. M'explico, l'Ona no ha dormit mai en sidecar, ella dorm al seu llit i després apareix al nostre. Vols dir que voldria dormir al bressol en sidecar? A més, també hi he de posar el mini-bressol per l'Arnau...no sé si ens hi caben tantes coses! hehe

De totes maneres gràcies per les idees! Jo també penso que són molts canvis en poc temps, que tot se'ns ha ajuntat.

[nurdeu]

Nosaltres quan va neixer el Bernat el Nil ja dormia a la seva habitació, però a vegades a les nits es desperta i ve cap a la nostra, així que ho vem solucionar posant el Bernat en sidecar i si venia el Nil es posava al mig com sempre. I sort que ho vem fer així!! perque l'angoixa d'haver tingut un germà el Nil la va treure per les nits, i va passar de dormir nits senceres a despertar-se 7 o 8 vegades cada nit!!!

[koks]

Bombolla, jo em trobo amb la mateixa situació. I hem optat per la solució sidecar, però per posar-hi a la petita, no pas a la gran! Mentre la gran dormi a la seva habitació, la Joana estarà al llit gran amb nosaltres. Quan vingui la Marta (la gran, que per sort encara no hi ve sola al nostre llit, ja que dorm amb llit de baranes), doncs passarem a la petita al sidecar. Bé, ja ho anirem veient sobre la marxa, igual al final dorm sempre al sidecar, ja veurem.... El tema és que allà al menys quedarà més protegida.
Ja us aniré explicant!

[Bombolla]

Sí...és una solució. Quan la gran ve posar al petit al bressol...ja ho anirem veient! És que hi ha dies que m'ofusco i hi penso, hi penso, hi penso i hi torno a pensar i sembla que no té sol·lució i a l'endemà penso que ja ho veurem, que ja ens sortirà! hehe

[gemma08]

Hola Bombolla!

Nosaltres fem collit tots 4. EN Guim dorm al sidecar després dormo jo, el Gerard i el papa.I estem encantats de la vida. L'estiu que ve potser ens plantegem de fer l'habitació per tots 2 i aleshores que ells dormin a la seva habitació però de moment estem molt bé.A més com tu dius masses canvis no poden ser.

[itzel]

La meva solució tampoc crec que sigui molt bona però de moment ens funciona. De moment jo dormo amb el Nil perque es desperta tota la nit i el meu marit dorm amb la gran en un altre llit. Com que la Noa es mou molt em fa por que pugui fer mal al Nil perque a més té molt mals sons i es desperta donant cops moltes vegades. Aquesta solució és temporal (en teoria). Quan el Nil sigui més gran la nostra intenció és que els dos dormin junts a la seva habitació però sobre la marxa anirem veient.

[Bombolla]

Itzel, la "teva" solució crec que no serviria, perquè l'Ona a qui busca és a mi, no a son pare! hehe.
No sé, ja ho anirem veient sobre la marxa suposo que ens en sortirem com tothom ha fet.

Gràcies de totes maneres per les opinions i explicacions del què feu!

[itzel]

La Noa també em volia mi però li vaig fer veure que si estava amb mi el Nil no la deixava dormir perque tota la nit s'està despertant per popar i al final és ella la que vol dormir amb son pare

[xaviaska]

Us admiro molt, de veritat... No perquè heu seguit el vostre instint i heu acceptat fer collit, com el vostre fill i el vostre instint us demanava, sinó perquè dieu que us dona igual el que us diguin...
El Jordi encara no ha nascut, l'esperem per al gener de 2012, però ja hem començat a preparar l'habitació per quan vingui. La meua cunyada ens ha donat el bressol que va fer servir la meua nebodeta, i ja l'hem adaptada per fer-lo servir com a bressol de collit.
La meua dona i jo tenim molt clar com volem criar el nostre fill. Sí, pot sobtar que estiguem tan segurs, però ho estem. Portem molt de temps pensant en com ens agradaria criar els nostres fills, hem llegit tot tipus de literatura sobre el tema, i ens hem decantat per un tipus de criança en el que tots dos estem d'acord. La meua professió em fa estar en contacte permanent amb nadons, mares i pares, i he tingut experiència amb tot tipus de criança, per això conec els avantantges i desavantatges de cada forma de fer les coses.
Fins aquí, podeu pensar: "quina sort, si ho teniu clar vosaltres, ja està...!"
Però a mi, personalment, em terrotitza la idea d'haver d'estar contínuament lluitant contra la família i els amics, que (com ha hem pogut comprovar en converses que hem tingut des de que estem esperant el Jordi), no aproven en absolut la nostra manera de pensar, i semblen disposats a lluitar amb totes les seues forces contra la nostra manera de criar el nostre fill.
Jo sóc una persona amb una autoestima baixa, i tot i que sé el que vull per al nostre fill, no sé seré capaç de suportar tanta pressió social en contra de la lactància materna, del collit i de donar als fills tot l'amor i comprensió que necessiten.
De verirat que us admiro.
Què puc fer per afrontar millor el que tot sembla indicar que serà una lluita contra la família i els amics? Em podeu donar algun consell?

[pesol]

Hola xaviaska!

Primer de tot, benvingut al SocPetit! Costa trobar-hi pares o futurs pares aquí i els que hi ha fan preguntes més del tipus "la maxicosi l'agafeu amb base isofix o sense..."

Enhorabona per tenir-ho tot tant clar fins i tot abans de néixer el vostre fill!

Jo sincerament no crec que hagis de "lluitar" contra ningú. Cadascú opina el que vol i fa el que vol amb els seus fills. Veig que estàs molt ben informat i si vols seguir aquest model de criança no és perquè "és més hippie" sinó que et fonamentes amb arguments demostrables per fer-ho així. Així que si et pregunten perquè ho fas així els ho expliques i punt. Des de la meva experiència, quan els comences a explicar com funciona el pit (tot explicant perquè és fals que tinc poca llet), perquè és beneficiós el collit, o perquè vull portar el nen tot el dia penjat en un portanadons si dins al cotxet "hi va tant bé" ja veuen que els vaig a fotre un rotllo dels meus i desconnecten! No fos cas que els convencés en alguna cosa!

És a dir, a mi explicar els motius (fonamentats) no m'ha servit de gran cosa. Així que al final he optat per no explicar-los. Si no els agrada que no mirin. I si volen criticar que critiquin!

Amb els mesos la família (al menys la meva) a après a criticar menys (si més no no fer-ho davant meu). Suposo que el fet de veure el nen sa i content hi ajuda molt... deuen pensar... "al fi i al cap no ho deuen estar fent tant malament!". Això sí, després he d'anar sentint que "quina sort de tenir un fill que està feliç tot el dia i només riu" i "que bé que el teu fill menja solet!"

Deixa'ho de veure com una LLUITA (has fet servir aquesta expressió 2 vegades, per tant realment em dóna la sensació que vius inmers en un conflicte bèl·lic) i recorda que dos no es barallen si un no vol. Si tenen ganes de buscar-te les pessigolles, ni t'inmutis. Al final es cansen de burxar! Deixa d'invertir esforços en aquesta suposada lluita i gaudeix. Gaudeix de l'embaràs de la teva dona, gauidex del part, gaudeix del teu fill, gaudeix de la paternitat... El teu fill t'agrairà molt més aquesta energia dipositada en ell que no la que llençaries donant explicacions en va.

Bona sort i felicitats pel vostre embaràs!

[crissie]

Hola noies..i noi!

XAVIASKA jo saps què penso? que encara que tinguis l'autosestima baixa i que crreguis que no podràs afrontar segons quins comentaris....SI QUE PODRÀS i MÉS QUE MAI!!! jo també em pensava que no aguantaria a la gent, peòr quan tens el petit en braços et surt l'instint de lleona (o lleó jijiji)...et surt l'instint de protecció...les urpes...i podràs més que mai engegar a pastar fang a qui més s'ho merexi o smplement donar una explicació coherent (si creus que l'has de donar)...Ja veuràs com amb el petitó amb braços podràs amb tot tiipus de sogres, amics, veïns i qui se'0t posi per devant EL més important ja ho teniu fet, que és TENIR LES COSES MOLT CLARES i ESTAR DACORD AMB LA TEVA DONA EN TOT...ara sereu un equip de 3! Molts ànims

Noies (i noi), doncs jo estic una mica igual que totes...per principis de març esperem al petitó/ona...Ara le Xvai dorm la primera tongada a la seva habitació, pe`ro després el passem al sidecar (no li agrada dormir al mig, s'agobia)..EL roblema és que no vol dormir al costat de son pare La nostra idea, (si encara es desperta a les nits al març) és montar un altre sidecar al costat de son pare Pe`ro clar...el tema és que le millor és que el "nouvingut" dormi al meu costat, per la comoditat de la teta...estem intentant acostumar el Xavi a dormir amb son pare però no hi ha manera...o sigui que ja veurem què passa al fina...AIX!!!quin patir!!!!!!!!!! Jo tinc l'esperança que a aquelles alçades el Xavi ja no necessiti dormir amb nosalrtes, però encara que sigui així, estic segura que hi haurà la temporada "de gelets" i que voldrà dormir amb tots nosaltres

[pesol]

noies (i noi), jo també hi penso bastant en el tema!

L'Ïu comença la nit a la seva habitació i quan somica (siguin les 12 o les 6h) el portem al nostre llit, i allà acaba l nit, dormint i mamant. A nosaltres ja ens està bé així.

jo pensava que si em quedés embarassada (ejem, ejem! ) posaria el nouvingut en un bressol en sidecar i l'Ïu entre nosaltres dos, com fins ara

Tinc un dubte per les que feu collit amb el "gran" i teniu una bona panxa del petit. No us donen patades?? és que l'Ïu es mou tant que pot acabar amb els peus a la cara del papi...

[xaviaska]

Moltes gràcies per les respostes. Intentaré fer el que dieu, i passar del que em diguin, tot i que no ho veig fàcil, però teniu raó, l'important és gaudir del Jordi, i fer les coses a casa com nosaltres creiem que és el millor...

[Eva_]

Hola Xaviaska!
doncs jo estic totalment d'acord amb el que han dit la Pesol i la Crissie
a mi em van donar un munt de consells amb el primer embaràs: que no l'agafés a braços, que dormís al bressol, que no dormin amb vosaltres que sinó no els traureu, que si ja tindràs prou llet, jo la tenia aigualida, la meva no era bona.... i mil i una històries.
El que he après al ser mare és que l'únic consell que dono a uns pares primerencs és:
gaudiu al màxim i feu en tot moment el que el cor us digui i orelles sordes...

Ahh, i nosaltres hem fet collit fins fa un mes, ara puc dir: Hem fet collit, I QUÈ?
Han estat 4 anys de collit, hem dormit tots quatre de meravella. Quan venia algú a casa l'Arnau sempre els volia ensenyar la nostra habitació, la cara dels que no l'havien vist mai era boníssima i jo sempre els deia: dormim en comunitat i mai ningú es va atrevir a dir-nos res desagradable a la cara, suposo que veien a l'Arnau tant feliç de la seva habitació de família .
Ara dormen tots dos a la seva habitació amb unes lliteres.
Ho vàrem parlar molt abans de fer el canvi, i des de llavors quan diem d'anar a dormir van directes a la SEVA HABITACIÓ, o sigui que no hi han dormit pas fins als 18!
Això sí, ara em toca fer algun viatget cap a la seva habitació per donar el pit a la Iris quan es desperta, però ara ho fa menys.
I hem guanyat amb intimitat això sí...!

A les que us plantegeu com dormireu quan vingui el segon, no us hi capfiqueu que segur que trobareu la manera

[pesol]

Ostres eva! I quina amplada fa el vostre llit?? El nostre es de 180cm i ja ens comença a quedar petit...

[xaviaska]

180cm? És enorme! A mí m'hi cap, un llit tan gran, a l'habitació! De moment tenim pensat posar el bressol (un bressol normal) en "sidecar" (l'hem adaptat nosaltres), i més endavant compartir llit si és que Jordi vol, també tindrem un llitet a la seua habitació perque sé que hi ha nens que volen dormir sols, i tampoc és plan de portar-lo al nostre llit quan sigui una mica més gran si ell no vol...
La resta, quin tamany de llit teniu?
Ostras, Eva, m'ha encantat la manera com dius això de "la vostra habitació"... Realment hi cabeu tots 4 al llit, o ho feu d'alguna altra manera? Com és l'habitació, que a la canalla els hi agrada tant?