Deixeu que em desfogui? he tingut un ensurt...

[crissie]

Hola noies...Aquest no pretén ser un post de polèmiques, pe`ro la veritat és que m'és igual si acaba sent-ho i enviat a la paperera...
Escric aquí perquè he tingut un ensurt molt gran...perquè encara em tremolen les cames i perquè no puc deixar de plorar..

Resulta que he anat a posar a dormir al Xavi...Les que em coneixeu, sabeu que porto 17 mesos fent teti i braços i el que faci falta per adormir-lo. Mai l'he deixat plorar, MAI. Però resulta que estic embarassada i tinc la bufeta fluixissima I quan ja portava 25minuts de braços, m'he vist obligada a deixar el Xavi al bressol i anar a fer pipi Els primers 5segons només s'ha queixat, pe`ro quan estava asseguda a la tassa (perdoneu que sigui tan exlpicita) ha començat a plrar cada vegada més i més fort...A la que he pogut (han estat segons eh) He corregut cap a l'habitació i he visualitzat una ombra extranya...he encès el llum i m'he trobat al Xavi de cap per avall, enganxat entre el protector i la barana...Com a mitja tombarella (no sé si m'enteneu) Amb tot el pes apoyat al cap i el cap evidentment mig-tort Estava cridant com un possés...De seguida l'he "alliberat" i se m'ha enganxat com un mico, tremolant i mort de por...Jo el volia separar de mi per comprobar que no s'havia fet mal, que podia moure el coll i que no tenia cap "ferida", eprò era impossible...estava aterrat i suposo que migadolorit...

EL primer que m'ha vingut al cap és la típica situació en que la mare deixa plrar 5,7 o 10 minuts al seu fill...i per molt que cridi ella pensa que l'està torejant, que ja callarà....I perdoneu que sigui tan macabra, pe`ro us imagineu què hagués apssat si jo hagués estat una mare d'aquestes? el meu fill s'hagués trencat el coll...i clar que hagués callat....
Sóc una persona molt apranoica, que sempre pensa en el pitjor...mireu si sóc poruga que no tinc ni llençols al llit del Xavi (només "sabanas bajeras", (encara que ell tampoc es vol tapar eh)..Sempre penso en si es lia amb les llençols, o si s'asfixia o ves a saber....Tinc el Bressol tot protegit amb unes gomes per si quan està dret, tropessa i es fa mal amb el borde de la barana...Tinc una fusta alta que vaig collar arràs del cambiador perquè sigui impossible que amb un gir ràpid caigui a terra...Les cordes que aguanten el protector, les vaig tallar al mínim per evitar accidents...i tot ai així, avui m'ha apssat això...Tot i que mai deixo el meu eptit sol, tot i que mai el deixaria plorant en un bressol...M'HA PASSAT AIXò...i podria haver estat FATAL...

PErdoneu el rollo.

[wendell]

Ostres! Quin ensurt Crissie, espero que el Xavi estigui bé i que no li hagi passat res més que una mala estona!

Tindré en compte la teva experiència i vigilaré el doble abans de que s'adormi, merci per compartir-ho!!!!

[crissie]

Ai WENDELL...perdona eh...és que estava histèrica...NO hauria d'haver dit lo del final...Ara que estic més tranquila ho veig diferent....Ara editaré per borrar-ho.

[wendell]

No passa res guapi!!!
Espero que estiguis millor de l'ensurt i que en Xavi també estigui tranquilet!
Doncs jo també editaré, no vull mals rotllos!!!!

[Alehop]

Crissie, quin ensurt...no m'estranya que et tremolés tot!! Ànims guapa...

[Lluna_petita]

Ànims bonica, tot s'ha quedat en un ensurt,
si que és cert que els pitjors moments que passem com a mares és quan estan malaltons i els veus aixafats, però quan cauen o creus que s'han fet mal, a mi és que se'm posa l'estómac a no sé on.
Encara me'n recordo el dia que la Judit em va caure del nostre llit (el del pare i meu), jo l'havia deixada estirada per fer teta, i havia anat a l'altra banda del llit per posar la música de dormir (una que posem cada dia abans d'anar a dormir), i era el moment que ella ja començava a bellugar una mica (tenia 7 o 8 mesos, no ho recordo del tot), i va anar cap a la punta del llit i jo no hi vaig ser a tems de parar-la, tot i que em vaig tirar de cap literalment per intentar-ho, però va picar amb el cap a terra, em vaig fer un tip de plorar... que no us ho podeu imaginar, però per sort no va ser res, no li va sortir ni cap nyanyo...
Segur que has passat una estona molt dolenta, però per sort al cap de poca estona ja ens tranquilitzem i ja ho passem
Un petonàs!!!

[iluna]

Ostres, crissie, quin ensurt!! He patit llegint el teu post, menys mal que no ha sigut res :
Espero que ja estigueu més tranquils, tu el teu petit. Molts ànims!!!

[madrona]

Criissie, les mares som patidores per norma, i si com a persona ja ho ets, ara ho seràs més.
No has fet res mal fet, ja es veu de sobres que prens precaucions, però sempre hi ha petits ensurts i accidents. Per sort hi estàs força pendent, i el teu nen està bé. Ho fas bé, no pateixis. No pots fer més del que fas. En un moment donat, la mala sort no la podràs evitar, però forma part d'aquesta "feina".
Ànims guapa, i no pensis en el que podia haver estat.

[artemis]

Un petó princesa i molta tranquilitat....

[Somiatruites.]

Crissie, m'he sentit molt identificada amb tu!!! No hi pensis més, reina, per sort de seguida hi has anat i l'has pogut calmar. T'envio una abraçada ben forta!

[amalia1976]

ÉS normal que pateixis, però ens hem de relaxar...son crios i cauent, i no passa res, forma part de l´aprenentatge, a la Irene li va passar una cosa semblant es va quedar enganxada entra el canviador i la paret de la cuna i tb plorava, però la vaig agafar i la vaig calmar.... i vaig treure el protector, i ara perfecte....Avui la gran ha caigut de una olivera al parc, te 4 anys, pues amb tranquil.litat l´agafo li posses aigua i llestos.... si et veuent a tu tranquil, les trasmets calma, i deixen de plorar de seguida.... de vegades és més el ensurt que altra cosa....

Per cert, que quan estava jo també patia moltissim per la gran, no se com un instint irracional, de que es pugues fer mal....ara amb la petita que comença a caminar, estic molt més relaxada...

animsss

[xaviaska]

Ostres, crissie, quin ensurt! No sé com s'ho ha fet el teu Xavi per quedar-se enganxat de la manera que expliques... Però sort que no ha estat res... I sort que has fet cas al teu instint d'anar corrents a veure què li passava...
Un petó ben fort!

[carmenuri]

Hola guapa soc noba al forum,he lleguit el teu ensurt,tranquila no ha pasat res y el xavi esta ve,yo ting una nena de 4 añs y encara vol dormi amb mi mai le dejat plora al llit.Hara maig de tumba amb ella al seu llit estic uns 10 minuts fins que es queda dormida y despres marcho,suposo que hu faig malament pero no soporto que plori,cuan es desperta ve tota sola al nostra llit.

[Lluna_petita]

carmenuri, benvinguda al sóc petit!!!
ja veuràs com trobaràs molts llocs on poder dir la teva i on trobar informació i coses molt interessants.
Així que la teva nena vol dormir amb tu? no m'estranya, és llesta, sap que on s'esta millor és amb la mare (bueno, amb el pare també, va)
Un petonas!!!

[Alexia77]

Crissie, ànims! Només ha estat un ensurt i el teu petit està be.

[crissie]

[Yaiza202]

Ohhhh nena!!!! com t'entenc, jo estic de part teva amb aixo de dormir-lo en braços!!! Mai hagues deixat a les peques plorant, es mes avegades allò de que escoltes plors mentres dorms pero estas tan cansada que no et pots ni aixecar i les meves nenes lo que feien era agafar el plor aquest i quedar-se sense respiració, es posaven liles al igual que quan s'enfadaven i costaba molt de que agafesin aire imagina't si les hagues deixat alla s'asfixien!!!!!!

Bueno tu no et preocupis pel teu petitó, que esta molt bé, i mes be ha sigut l'ensurt!!!! Cuida't wapa

[mamamimos]

Ostres, quin ensurt!
Pensa que ja ha passat i que has d'estar tranquila pel bebito/a de la panxa! :)
A mi em va pasar una cosa semblant, em vaig trobar el peque penjat del sofà, amb el cap quasi tocant a terra. Estava jugant sobre el sofà ben abraçat pel coixí de lactància (era molt menut i quasi no es movia) i com que havia d'anar a parar el foc, vaig posar una cadira i tot contra el sofà. Doncs no sé com ho va fer però va quedar penjat. Ell ni es va immutar, no va ni protestar, però jo em vaig fotre un ensurt de picarols!
En fi... ja no l'he deixat mai més sol al sofà. Bé, ara tampoc ho podria fer pq ja és un belluguet....
Petons!

[tombarella]

Osti, nena! Ara ho llegeixo!! Sort que va quedar en l'ensurt!!

Però sí, estic amb tu amb que deixar plorar les criatures pot arribar a significar que no estem atenent un perill.