Crida i plora adormida i no es calma ni al despertar-se

[Alesta]

Al post de Juliol del 2010 he fet aquesta consulta i, molt encertadament, m'han recomanat que la faci en aqeuí perquè potser alguna em pot ajudar... Us explico:
Des de fa unes setmanes estic una mica amoinada (tampoc és que em tregui el son, eh!) però és que la peke fa unes setmanes que dorm més malament perquè es desperta plorant i de vegades crida adormida. Ara té quasi 15 mesos. No sé si és que ha ajuntat les dents amb un refredat i per això plora, crida i pataleja a les nits o és que té malsons... o alguna cosa semblant (potser terrors nocturns????). El cas és que de més petita ja ho feia que somicava adormida, però ara es posa a plorar que fa por i tot, sembla que li passi alguna cosa molt greu i em fa córrer de valent. Quan arribo al seu costat (o quan encenc el llum de l'habitació si jo també estic ja al llit) veig que està amb els ulls tancats i de vegades s'ha assegut al llit o es posa dreta però sembla que no sigui conscient de gaires coses... després sembla que s'adoni que estic allà i encara brama més. No hi ha manera de calmar-la, no vol que la toqui ni que em separi d'ella (i això és molt complicat perquè o faig una cosa o faig l'altra!!!), no vol pit, no vol carícies, no vol que la deixi tranquileta ni al seu aire... en definitiva, que mai sé què fer i ella cada vegada sembla més alterada, més nerviosa i plora i crida més. Al final l'acabo agafant en braços però ella es tira enrera perquè la deixi... Després d'una bona estona aconsegueixo que es calmi en braços però es qeda sanglotant i somicant fisn que finalment s'adorm així i es pot passar més de mitja hora dormint i somicant i mig plorant...
Evidentment, després d'aquest mal tràngol jo estic una mica alterada i em costa dormir, però després la veig que ja està tranquileta i dormo jo també...
Hi ha nits que no li passa, però cada vegada li passa més sovint i hi ha nits que més d'una vegada...
A alguna li ha passat o li passa? Què puc fer!!!!???? perquè ho fa això?
Aix que em té una mica amoinada!!!!

[Nenufar]

Hola Alesta,
doncs llegint el teu missatge sembla que parlis del nostre nen, tot i que no ho té de forma periòdica, la primera vegada que va passar el voliem dur a urgències i tot!!
La pediatra ens va explicar que són terrors nocturns, i la situació és la que tu expliques: es posa a plorar desconsoladament, vas a l'habitació i el nen pot estar assegut o estirat però està dormit , si el toques malament, si li fas un petó malament, una caricia malament, ... tot li va malament, nosaltres al final hem optat per asseur'ens tots dos al costat del llitet i cantar-li una cançó i intentar no perdre els nervis (tot i que les primeres vegades és horrorós, i et sents molt impotent!!) El nostre, passat aquests 10 o 15 minuts de plor desconsolat el que que sol fer es girar-se de costat i continuar dormint dolçament fins l'endemà.
No ho sé del cert si pot tenir relació, però el nostre cas, és que quan li passa això li podem associar algun fet que ell li ha pogut provocar nervis o excés d'exitació però que no ho ha demostrat en aquell moment.
Per exemple, els episodis que hem tingut han estat un o dos dies després de que jo estigués malalta i no el podia cuidar, després també en va tenir al cap de 4 o 5 dies que m'haguessin fet l'amnio i no el pogués agafar a coll, i l'últim episodi va ser fa un parell de setmanes després de 3 dies d'haver començat el nou curs a a llar d'infants.
La pediatra ens diu que hem de tenir paciència i que amb el temps li anirà passant. O sigui que ens toca fer . L'important es que tu vegis que la criatura està bé durant el dia i quan s'en va a dormir, i que l'endemà no li notes res estrany i està feliç i tranquil com sempre.
Si tens algun dubte comenta-ho amb el pediatra que segur que t'assessorà un xic millor que jo!!
Anims i paciència.

[ña]

Hola guapa!
Sembla que parlis del meu peke, el que passa es que ell va començar gairebe als 5 mesos i ens hi hem tirat fi a aquest febrer, quan ja tenia 20 mesos. Son terrors nocturs i en el nostre cas li vem haver de donar medicacio i tot perque li afectava a la gana, el caracter..... El xaop li va anar molt be pero despres.... Ja no li feia res. Un dia van començar a remetre i, encara que de tant en tant tenim alguna nit moguda, van desapareixer amb el neixement de la seva germana. Nomes dir-te paciencia i anims perque es passa molt malament.

[Laure]

Hola,

L'Adrià ho fa també de tant en tant però no sovint. És angoixant perquè , com dius, no es consolen amb res, no Saps ben bé si estan dormint o desperts i encara no n'hem tret l'entrellat. Només un dia que va ser molt exagerat (i vam estar a punt de trucar a urgències, jo plorant i tot dient: Què li passa al meu fill!) aquell cop vam anar al pediatre l'endemà i també ens van dir que devien ser terrors nocturns però com que no ho feia sovint no ens va receptar res.

Ànims, suposo que forma part del seu desenvolupament i que algun dia deixaran de fer-ho Ara, el meu, que ja se sap explicar quan li ha passat després diu que era un malson (un susto) i que volia la mama i no em trobava, pobret si estem als dos al costat però sembla que és com si no hi fóssim

[Estic peix]

A nosaltres ens ha passat, per sort fa temps que no li passa. Ara està a punt de fer dos anys.

És com si no s'acabés de despertar i no la poguéssis treure del malson. Ens passava el mateix, al principi amb els ulls tancats, sentadeta o en braços i després amb els ulls ja oberts... com si no hi fossim. L'agafes: xiscla, la deixes: xiscla, li parles: xiscla, li cantes: xiscla. No et vol, com si no et soportés, et fa fora, i quan la deixes, tornem-hi: xiscla. És terrible perquè et sents impotent. Nosaltres un cop ens hi vam estar dos hores... per sot normalment era mitja hora com tú. Al final però és calma, i s'adorm.

Em van expliacar un cop, no recordo a on, que els nens petits poden no diferenciar el que passa en el somni del que passa a la vetlla, vaja.. i per tant que quan es desperten el somni no queda enrera i continua "passant". Al menys és la conclusió a la que van arribar nosaltres.

No és que li passés gaire sovint, però quan passa... tela...

A mida que s'ha fet grandeta li ha passat menys i ara ja fa uns dos mesos que no ho fa.

Ànims.

[Alesta]

Moltes gràcies a totes!!!!!
Em deixeu una mica més tranquila perquè ja veig que no és a la única a qui li passa i pel que aneu dient quan es fan més grandets els hi passa menys...
Bé, no sé si seran terrors nocturns o malsons... sigui el que sigui encara no ens ho pot explicar, potser quan sigui com l'Adrià de la Laure i pugui explicar-ho ens diu el què... però fins aleshores miraré de posar en pràctica això de quedar-me al seu costat però no tocar-la ni res com diu la Nenufar i a la propera revisió (d'aquí 15 dies que potser se'm fan eterns...jejeje) li comentaré a la pediatra.
Potser sí que li passa més quan té "emocions fortes" i és que aquest últim mes hem estat molt a fora de casa i hem hagut de dormir molts dies a altres llocs i veure molta gent diferent i potser això la posa més nerviosa (l'osteòpata diu que la peke necessita molta calma...). A veure si ara que ja ens "estabilitzarem" una mica més no li passa tant sovint...
Bé, ja us aniré explicant...

[ña]

La diferencia es que els malsons se'n recorden al dia següent o quan els despertes, els terrors nocturns no se'n recorden.

[NYITUS]

El Jan té nou mesos i sempre a dormit bé,però ara fa dies que també plora/rondina adormit però res és un moment ,temps de posar'li la pipa ja es calma i continua dormint.o fa més o menys dues vegades cada nit i LO CURIÓS ÉS QUE CADA DIA O FA A LES MATEIXES HORES, jo pensava que era per les dentetes(en té 6). Temps enrera quan li queia la pipa es despertava i se la poava ell solet.
Llegint-vos m'he quedat peocupada i sinó són les dents???????
Ell encara no va a la guarderia i de canvis significants, que ja gateja i es posa dret solet.

[Iris]

Hola,

A la meva nena gran li va passar la primera vegada vora els dos anys. La veritat és que al principi és força desesperant i jo una nit fins i tot vaig arribar a trucar a sanitat respon... parlant amb la mestra de la llar i alguna altra mare em van dir que és força normal i que no m'havia d'amoinar. A l'Esther li agafa fort: comença a plorar ben adormida i no saps com despertar-la. Al final es desperta i anem a mirar per la finestra la lluna i les estrelles i després tornem a dormir. Va a èpoques: igual durant setmanes dorm sense problemes i després enganxa uns dies que sommia aquests "terrors nocturns". A la revisió dels tres anys li vaig comentar a l'infermera i em va dir que era força normal i que molts nens comencen a sommiar abans dels dos anys.
Ara ja no em preocupo tant però al principi es passa molt malament.

[Vampirets]

Hola noies!

sabeu si això pot passar als 3 mesos? Una de les bessones es desperta tot sovint com amb un ensurt i plora, o a vegades simplement la veus que mentre dorm va somicant fent la pipa i estirant-se els cabells amb l'altra mà. Com dieu, si l'agafes és pitjor,. i l'únic que pots fer és quedar-te al seu costat i fent xxxxt mentre li fregues l'esquena fins que calla ella sola. No és que serveixi de res fer-li carícies, però com a mínim em dóna la sensació que es deu sentir més acompanyada!

Per altra costat, l'altra nena porta uns dies que no vol dormir... està esgotada però plora com una bèstia quan l'intentem posar al llit, i sembla que l'estiguem obligant, aguantant-li les mans i els peus perquè estigui quieta! I aguanta dormint molt poca estona (abans dormia com un tronc). A més, tampoc vol el xumet, que abans sempre el volia. Se m'ocorre que pot ser perquè pel pont es va descobrir els punys, i sembla que no vulgui fer una altra cosa tot el dia que xupar-se'ls. Algun suggeriment?

Gràcies!

[Airun_Tarragona]

Hola Vampirets!
Als meus peques els hi passa algo semblant: Els dos han dormit des de que tenien un mes com a troncs tota la nit però el Roger el mes passat (tenien 6 mesets) va estar uns dies que es despertava plorant i va ser perquè li estaven sortint les dents. Ara l'Arnau crida i plora adormit. Com que també li estan sortint les dues dents de dalt suposo que deu ser per això que passa mala nit.
T'ho dic perquè amb el Roger vam patir fins que li van despuntar les dentetes i ens en vam adonar.