"La crisi és bona pels nens, perquè així pateixen"

[montses]

Goga, es posible que amb el teu comentari comenci un nou debat de les pro i les anti-Estivill. Ho saps, oi? jajajaja!!

Jo soc de les que no m'agrada gens les seves doctrines, no les he fet servir mai i ni tans sols m'ho he plantejat mai si el Víctor no dorm o no menja tal i com s'espera que ho faci un adult!!!

I a sobre, fer un nou llibre que es titula "Pediatria con sentido común" em sembla que ja es prendre el pèl amb totes les lletres !! De vegades penso que tot el que diu aquest home ho fa conscientment, per crear polèmica...com es pot dir que la crisi es bona pels nens!!! noo....a més diu no que sigui bona, sino que serà la salvació dels nens!!!! no tinc paraules, de veritat!!!

[Xaina]

Hola,

Que punki l'article.
La veritat es que començo a estar una mica cansada de tanta literatura sobre l'educació i el tracte als nostres fills i filles. Es veritat que quan tens una criatura no et donen un manual i a vegades no saps que fer pero.....l'instint maternal i paternal, l'amor, la paciencia i la calma fan que cada pare i mare construeixin el seu manual perl seu fill que es únic, igual que totes les persones.

Tots vivim la crisi...pero el meu fillet no!!! jo faré tot el què pugui perquè sigui feluç, per a que no pateixi i perquè tingui una infancia dolça i plena d'alegries. Aixi ho va fer la meva mare amb mi i jo soc una adulta concient, currante i no per haver estat estimada i protegida per la meva mami mai no he cregut que la vida m'hagi de regalar res.... .

Apa ..aqui ho deixo!

Menys llibres i mes dedicació i esforç pels nostres fillets!!

[nuralb]

tampoco veo tan mal la afirmacion,...y en cierto modo tiene algo de razon.
Los niños, que hoy en dia son adolescentes, lo han tenido todo y piensan que siempre
lo van a tener,...y puedo verificarlo pq tengo una cuñada, a la cual han criado asi y ahora
se cree la reina del mambo,...q acabaria la carrera y vendrian las empresas a buscarla a casa,
pq ella lo vale!!! y q sus padres tienen q pagarle todo pq para eso la han tenido,....
Pienso que criarlos en crisis, si que puede ayudar a que valoren más las cosas materiales
y que en un futuro se den cuenta de que no se puede tener todo y el trabajo que cuesta conseguir segun qué caprichos,....

[Sandie74]

Jo no sóc ni pro ni contra Estivill pq encara no sóc mare i no he usat el seu mètode, tot i que m´horroritza deixar plorar un bebé i no crec que sigui positiu.
Però pel que veig en aquest article és que parla de la tolerància a la frustració, cosa que penso que és molt important que una persona tingui pq fa que accepti molt millor les patacades,petites o grans, que et pot donar la vida. Si un nen s´acostuma a que no pot tenir un juguet en concret pq els seus pares no li poden comprar, crec que podrà donar més valor a les coses i veure que la vida requereix esforç i que no tot sempre es fàcil d´obtenir o que, fins i tot, no s´obté. Això no treu que li donis tot l´amor del món i te´l menjis a petons.
En el cas de les dones que hem passat per la frustració de no embarassar-nos quan ho hem plantejat, que hem patit aborts, intents fracassats de reproducció assistida, etc, etc... si no haguessim tingut tolerància a la frustració, hauriem d´estar medicant-nos per una depressió. Si tu saps que, a vegades, les coses no surten ni quàn ni cóm voldries, ho acceptes millor i estàs més preparat per lluitar.
I , repeteixo, ni defenso ni ataco l´Estivill,eh? No vull entrar en cap debat.És només la meva opinió.

[Violeta]

Aquesta frase és totalment absurda, la digui qui la digui!
Per mi és el mateix que dir que deixar plorar als nens és bo per ells perquè els ensenya a patir...en fi...
Qui ha d'educar als nens amb els valors com el respecte, l'esforç, etc, són ELS PARES, no la crisi!! La crisi aquesta ditxosa el que farà és que la gent que abans gastava sense mirar s'hi miri més, però entre tots hem de procurar que els nostres fills tinguin els mínims imprescindibles i pateixin el mínim les conseqüències de la situació en la que ens hem fotut.
Hauriem de deixar de dir tant la paraula crisi i centrar-nos més en combatre-la.

[Julyet]

Quan he vist el nom del post a l'inici del SP he pensat "A veure qui és la lumbrera que ha dit això i qui és el crack que obre un post dient que quanta raó què té"

Efectivament, som davant d'un gran il·luminat, i per sort el post l'ha obert la Goga

En fi, si volem fer pagar les nostres frustracions als nostres fills... malament anem. La crisis és dels adults i creada per ells, i alimentada per nosaltres, amb els nostres vots i la nostra gran voluntat de callar i que ens ignorin (ostres, com el mètode estivill!).
Com es nota que ell es forra venent llibres... i s'atreveix a parlar de crisis...

[petazetas]

A priori he de dir que tot i haver-lo llegit, mai he aplicat cap filosofia Estivill per que no m'agrada.

A veure cal diferenciar, una cosa es que als teus fills petits els facis sentir insegurs per que tu no arribes a final de mes, que això no es pot fer. Els hem de fer feliços per que precisament els hem tingut per això.

D'altra banda però quan els nanos ja tenen una certa edat per entendre les coses si que els pots explicar que els diners no creixen dels arbres i que hem de treballar per aconseguir-ho. I que si el fulanito se'n va cada nadal a esquiar als Alps serà per que té un papa i una mama que o tenen o guanyen molts diners. I això no els té per que fer infeliços si tu els dones carinyo i fas coses divertides amb ells.

Tampoc crec que per fer-los feliços haguem de donar-los tot el que volen i després pateixin les necessitats bàsiques de la familia. Hi ha casos que conec que porten un cotxe fantàstic, vesteixen a la última però mires la seva nevera i fa pena, i els nens només van de croquetes prefabricades, calamars a la romana, hamburgueses del McDonalds... això si, el nen té aquelles bambes de marca que valen 200€... I encara pitjor, hi ha families que li compren al nen les bambes de 200€ i llavors han de demanar diners als avis per que no arriben a final de mes. I això si que em sembla una burrada del tamany de Brasil.

Total, en definitiva hem D'EDUCAR els nostres fills, ni fer-los patir innecessàriament, ni donar-los tot el que volen.
Dit sembla fàcil eh?

[Julyet]

petazetas, tens raó, però per mi ensenyar-li a un nen el valor material/econòmic de les coses no és per res fer-los patir. En canvi sí que ho és deixar-lo sol plorant.

Per a mi les conseqüències realment dures de la crisis és que acabem amb la sanitat i educació pública, que gran part de la població no pugui accedir a una vivenda digna, bé, tot això, no cal seguir... però no ho és que haguem de racionalitzar en què gastem els diners dedicats a l'oci, això no em fa patir gens.

Per tant no entenc a què ve aquesta frase amb tan poc gust...

[papalloneta]

Jo no he aplicat mai ni el mètode Estivill ni cap altre, sempre he aplicat el meu propi mètode.... Així que no tinc res a favor ni en contra d'aquest senyor.
Però tal i com ha dit alguna companya abans, crec que l'esperit de l'article no és dir que és bo que els nens pateixin. Aixó és criticar les seves paraules a la lleugera, sense pensar en el qeu és diu.

L'esperit del text és dir que com a consequència de la crisi, molts pares no podràn satisfer tots els capricis materials dels petits, i aixó serà una ajuda per que aquests nens aprenguin a que no es pot tenir tot el que volen o demanen.
Hi ha molts pares que sempre han donat als seus fills tot el que han demanat (bambes, videojocs, roba, joguines....). Aquests nens no toleren un "no" per resposta, i quan algú els hi diu "no, aixó no pot ser", no ho saben afrontar... No toleren la frustració.
Com es diu a l'article, s'ha de perseguir l'èxit, però el cami és ple d'obstacles....

La meva opinió es que aquest article és encertat. Per culpa de la crisi, molts pares hauràn de fer el que en circunstàncies normals no farien, que és negar coses materials i prescindibles als seus fills. Per mi aixó és una bona cosa, els petits han d'entendre que no poden tenir tot el que demanes, que de vegades han d'esperar i de vegades no és possible.... I que consti que em refereixo a coses materials i no bàsiques. Al meu fill el cuidarè, vetllarè per ell, l'intentaré educar pq sigui una bona persona. li faré millions de petons i el que calgui... Pero no li regalaré 3 parells de bambes, ni dues consoles, etc.....

[neuetes]

A mi ja no em sorprén res d'aquest home...

I no sabeu que també s'atreveix a parlar sobre la lactància materna??? Mireu, mireu...

http://criatures.ara.cat/somlallet/2011 ... mment-4302

[Elidé]

Totalment d'acord amb tu, Papalloneta, jo interpreto el mateix!

[Sandie74]

No oblidem que els titulars els posen els periodistes pq siguin sensacionalistes. Potser hauriem de sentir les paraules reals de l´Estivill tal i com les va dir i el tò de veu!

[Ponioleta]

Ahir vaig llegir aquest titular a internet (ara no recordo a on) i vaig pensar "qui és el desgraciat que diu això?". Però vaig passar d'entrar i llegir l'article... i bingo! Només podia ser ELL...
Com diu sempre la Goga, jo també començo a sospitar que aquest home té algun tipus de trauma o algo que fa que odïi als nens...
Per cert, ma mare em fa comentaris per l'estil sobre el meu fill: que si ja va bé que plori una mica, que aprengui que la vida és dura... en fi


Per cert, boníssim l'entrada al blog de l'Alba Padró que has penjat, neuetes!!

[Tara]

Així doncs,els pares que eduquem els nens deixant lo material a banda,hem de patir aquesta crisi perquè els pares incapassos de dir un NO als seus fills per tal d´ educar-los,ho hagin de fer forçats per la crisi?Ho sento molt,però com ja ha dit la Violeta,qui ha d´educar els nens són els pares i no la crisi o la guerra( com diria algun avi " una guerra haurieu de passar " );la veritat,prefereixo que els pares posin seny a haver de patir massa més aquesta crisi que tan mal està fent,o haver de demanar una guerra per tal que el carrer no estigui ple de nens malcriats.

[Violeta]

Doncs noies...a mi em sembla tristíssim que uns pares necessitin la crisi econòmica per no donar als nens tot el que volen i així educar-los...els pares que no saben educar als seus fills amb el valor econòmic de les coses i l'esforç que s'ha de fer per comprar-les segurament no sabran educar els seus fills en altres àmbits en què la crisi no els afecti.
En la meva opinió, la frase lapidària no deixa de ser una altra pixada fora de test de l'Estivill, i en cap moment he mencionat el mètode que ven.
Tara, ens hem creuat, estic totalment d'acord amb tu.

[entrerius]

"La crisis salvará a los niños, seguramente los enseñará a sufrir, estarán educados en la frustración. El éxito es algo totalmente puntual, hemos de tender a buscarlo, pero el camino al éxito está lleno de frustraciones. Hasta ahora los niños lo tenían todo".

Això és tot el que diu l'article amb aquest títol, sobre el tema en qüestió........

El haver d'ensenyar als nens a acceptar un no per resposta i a tolerar la frustració és la feina dels pares, amb crisi o sense crisi. Pot ser els que tenim problemes per a acceptar la frustració som nosaltres, o els nostres pares que no ens l'han sabut transmetre.....
Pot ser la crisi serà una oportunitat per canviar els valors de la societat..... i pot ser els nostres fills, en conseqüència, se'n beneficiaran.... no més pot ser......

El que no m'agrada d'aquesta frase és la paraula "sufrir" juntament amb la de "salvar" ... sona com a "fonamentalista cristià".... hem vingut a aquest món a patir per poder ser salvats i redimits del pecat original........ no sé... que no s'ofengui cap cristià... però el patiment no té res a veure amb la "salvació", amb ser bona persona, amb tenir uns principis ètics i codi moral.

El tema de la lactància: ara no se si parla del fill o del microones......

[Alesta]

Independentment de si l'Estivill m'agrada o no, haig de dir que la frase porta tela!!!
No crec que la crisi sigui bona per a ningú i encara menys pels nens!!
Potser seria més encertat dir que "la crisi és bona pels pares que no saben educar als seus fills, perquè així ho hauran de fer" (educar-los vull dir).
Si la crisi ha de ser bona per ensenyar temes com la frustració, etc, potser que ens plantegem què hem estat fent fins ara! Jo he tingut la meva filla en plena crisi, però us asseguro que si l'hagués tingut en una època en la que tots ens haguéssim fet d'or l'hauria EDUCAT igualment. El fet d'estar en una època de bonansa econòmica no vol dir que tot s'hi val! És evident que si et sobren calers donaràs més capricis als teus fills, però també penso que potser cal fer que el nen/a es "curri" una mica el fet d'aconseguir aquests capricis (i no s'hi val allò de "si treus bones notes et compro una moto" que això no és educar, això és comprar al nen perquè estudii...bé, em podria allargar molt amb això i no cal...)
Un exemple molt tonto que em va servir a mi: Jo tenia uns 11 anys, la meva germana 10 i el meu germà 7. Nosaltres, com la gran majoria de nens, sempre demanàvem i demanàvem tot el que podíem i els nostres pares de vegades ens ho donaven i de vegades no... Un estiu estàvem tots tres en peu de guerra i cada dia exigíem que ens compressin una cosa o altra i quan no ho aconseguíem muntàvem uns bons sidrals. els nostres pares estaven al·lucinats amb nosaltres perquè mai havíem fet aquelles coses així que, després d'una setmana de suportar-nos així es van plantar i ens van explicar que guanyar diners costava molt i que les coses valien molts diners. Nosaltres féiem orelles sordes i ells van tenir una idea: si feiem les tasques que ens encomanaven (posar el nostre plat a taula, fer-nos el llit... i altres coses simples) ens posarien una moneda en una guardiola, i al final de la setmana veuríem què podíem comprar-nos amb el que havíem aconseguit. Doncs bé, una setmana després ens vam adonar que els diners costaven molt de guanyar i que s'havia de treballar molt per aconseguir-los. A mi, personalment, em va marcar moltíssim i des d'aleshores no vam tornar a pidolar de manera tan exigent mai més.
Els meus pares no estaven en crisis però ens van fer entendre que els diners no cauen dels arbres i que les coses no se'ns han de donar perquè sí. No ens va caldre patir per saber el que el sr. .Estivill vol que aprenguin els nens... Potser caldria educar als pares dels nens o, com que a això ja hem fet tard, caldrà educar aquests nens perque eduquin als seus, però a ser possible "SENSE CRISIS"!!!!

[Alesta]

El tema de la lactància: ara no se si parla del fill o del microones......

Molt bo!!!!

[Yaiza202]

Helloooooo wapis.

Pffffffffffffffff jo vaig intentar fer l'ho que deia per dormir, i no ho vaig poder fer, deixar-les patint al bressol perque si................tenen sentiments i si ploren es perque necesiten que estiguis amb ells, no entenen de disciplines, cada cosa te el seu moment i quan son aixi de petitons necesiten tot el carinyo dels pares.

Ademes la frase que ha dit no es molt acertada, no crec que sigui bo per ningu estar en aquesta situació. O sigui que si hi ha families que les estan apunt de fotre al carrer per no poder pagar la hipoteca, segons ell als nens els hi anira be de patir d'aquesta manera, no? Venga va!!!!! per mi que es tenqui en una habitacio amb clau i la tiri per la finestra, que ja esta be d'aquests comentaris, els nens no tenen perque estar sufrint.

Ja se sap que per aconseguir allò que vols as de lluitar molt, son pocs els afortunats que ho tenen tot, i no hi ha manera millor d'apendre que tenint uns pares que t'ensenyen l'ho important de la vida, donan-te uns valors i un gran aprenentatge.

D'aqui no res diria que es bo el maltracte per apendre....no et fot!!!!! Perdoneu pero esque aquest home no el soporto

[Ginger]

Quins nassos, aquest home!!!! A veure si em puc llegir els articles per opinar. Ja m'agradaria veure'l dient això amb fills, voleu dir que si fos pare diria-faria aquestes barbaritats?