Els "terribles 2 anys"

[TXETA]

L'Aleix ara mateix té 2 anys i 5 mesos i estem en la plena etapa del que se'n diu "els terribles 2 anys", ja sé perquè li diuen així!!!! Des de mig estiu cap aqui està tremendo!!!! Té rabietes per qualsevol cosa, quan s'emprenya tira tot allò que té al seu abast, crida l'atenció constantment, no fa cas de res,... i un llarg etc! Per millorar la situació al setembre va començar l'escola bressol i la Jana naixerà a finals del mes vinent per si teniem poc...

A l'escola pega als nens i l'altre dia va mossegar sé que és l'adaptació (de fet he portat 6 cursos P3 així que d'adaptacions en sé una mica...) i sé que és una etapa, que la ha de passar i que tornarà a ser el meu dolç Aleix, ara em sembla que me l'han canviat, de vegades!

Procurem tenir paciència, quan tira les coses fer-li recollir, explicar-li que no es pega ni el mossega, però hi ha moments que em treu de pollaguera. Ahir vam anar a escoltar un conte i al final vam haver de marxar... vaig arribar plorant a casa! Clar, les hormones no ajuden gaire... i amb la sensació que ell podia més que nosaltres i que constantment se sortia amb la seva ( sé que de vegades ho fa però normalment no).

Tinc la sensació que si sóc massa exigent amb ell es rebota més i crida més l'atenció, però si el deixo i l'ignoro el que fa malament tampoc millora la seva conducta... aiiiii sé que és una etapa i que hem de tenir moooolta paciència, però hi ha dies que me'l menjaria!!!

Provaré amb gomets, reforçant-li les conductes positives i ignorant les negatives, espero que funicioni!

Només volia compartir amb vosaltres aquest post, com porteu aquesta etapa... i les que la heu passat, com la heu superat!!!! Tremolo quan neixi la Jana...

[Ítaca]

Hola guapa!!
Jo fa mesos que vaig obrir un post pq realment em sentia com tu... impotència total davant d'ella...
Ella´, de moment, no és massa de rabietes, però si de fer el q vol, i de no fer gens de cas...
No vull dir-ho gaire alt, però des de fa unes setmanes, li notem un canvi... com si estigués més "tranquila", però no sé... tinc clar q estem a una etapa durilla, i q tindrem dies de tot.
La Txell, ara ha agafat el costum de pegar, sobretot a mi... si l'agafo, em mira, zas... bufetada q em fot, i també pessigades (l'altre dia em va fer sang a la barbeta). Intento parlar-li molt sèria i dir-li q això no es fa, q no ha de pegar, però mentre li estic explicat, doncs em fot una o dos cleques més.
Tinc clar q la solució no és pegar-li, però ahir mateix (érem a casa els sogres i m'ho va fer) li vaig picar la maneta i clar, es va posar a plorar, però va parar de pegar-me... Jo no sé què fer amb això... Ja dic, q no m'agrada picar-li gens i després em sento una merda, però és q les paraules no funcionen amb ella... de fet li pregunto, vols q la mama s'enfadi amb tu? i em diu que SI...

La Txell començarà la llar el mes q ve... a veure com anirà...

[TXETA]

[xasevi09]

Hola noies,

Com us entenc, portem uns dies que déu ni do!!! Ha estat una mica malaltó i s'ha transformat, està super exigent, es nega a menjar el que no li agrada o el que no li ve de gust, fum alguna cleca a son germà i juga amb mi perquè no em vol fer petons o no vol que jo li faci coses que li havia fet sempre (ara vol que li faci el papa!!).Brrrrrr, espero que li passi aviat i que torni a ser el meu Xavi perquè així no m'agrada gaire i com dieu, m'acaba els patufets!!!

L'altre dia, va fumbre una clequa a son germà (que nomès té 7 mesos) i jo li vaig tornar (molt fluix però perquè experimentes la sensació). Com no, ell es va posar a plorar desconsoladament i desprès, com diu la Itaca, em vaig sentir com una merda. No li havia picat mai i em vaig sentir fatal... però sembla que a vegades parlis amb una paret, el meu es fa el sord i fa veure que no et sent!!

Bufff, ja m'he desfogat una miqueta, gràcies noies....

[petitaemma]

Noies, jo parlo sense la experiència encara, tenen 18 mesos i és com si tinguessin menys, ja que van ser prematures; però l'Ariadna ens apunta maneres Tinc una amiga que es mestra d'infantil i poques vegades, però quan ho necesito la truco i sempre em dóna bones idees, és la meva particular "Supernanny"
Doncs, lo que sempre em diu és que han de veure una conseqüència a les coses; és a dir, dir-li que no faci una cosa no ho entén, per què no ho he de fer? què pasa? si no pasa res... en el nostre cas, ara juga amb l'aigua i no funciona el: no tiris l'aigua (que es mullava de dalt a baix), ni dona-li a la mama; lo que funciona es: si tires l'aigua la mama la guardarà; si tires la joguina la mama l'haurà de guardar. Ara li ha donat per tirar el menjar quan no en vol més, li dic que si no en vol més em digui que no, però ella lo que fa es mirar-me fixament i deixa caure el trosset més enganxifós , doncs no m'inmuto (per fora) i li dic que si ho torna a tirar no li dono més i fa uns dies que no m'ho fa... segur que n'està pensant alguna altra
Potser estic dient una obvietat molt grossa o potser el no trobar-me exactament en la vostra situació fa que no serveixi de gaire... en fin, espero ajudar-vos una mica i a veure què diuen més mares! a més tenim moltes mestres, així que vinga a donar opinions nenes!

[glorieta]

En Pol encara no està en els terribles 2 anys, però apunta maneres... El tema del pegar ja fa temps que ens hi estem barallant. De fet ara només em pica a mi. Semblava que ho haviem aconseguit però ara hi tornem. La manera que vaig aconseguir que ho fes menys, va ser un "no" molt fort i ingorar-lo, és a dir, si em picava mentres el canviava el baixava del canviador i marxava de l'habitació, si m'ho feia mentres sopavem marxava de la cuina i va semblar que milloravem. Però ara portem uns dies... que hi torna i lo d'ignorar-lo no em funciona. I noies, ho confesso, jo m'hi he tornat alguna vegada i llavors ell plora desconsolat. I si , em trenca el cor i em sento fatal, però em faig la dura i li explico que ha passat, però crec que no ho enten del tot. Uff, és molt dificil...
però a vegades costa, oi?

[petitaemma]

Jo penso que lo de ignorar-los pot funcionar amb segons què, però d'altres coses, com pegar, mossegar... han de saber que no s'ha de fer; així que ha d'haver una conseqüència, per exemple com dius glorieta marxar de l'habitació; jo la ignoro si tira coses (mentre no li tiri a sa germana, jeje) o si plora per tonteries i és clar que realment no plora, jeje; i ho sol deixar de fer, però no han d'aprendre que la conseqüència sigui, ni que sigui fluixet, ni una bofetada ni un toc a la mà, no, no! a més s'acaba convertint en un cercle viciós i després no hi ha com parar-ho!

[Ítaca]

petitaemma tens raó, i jo també penso així... però, què fas quan ja no et funciona ni dir-li un NO contundent, ni ignorar-la ni res de res? jo porto mesos fent això exactament (és a dir, evitar tornar-m'hi) però arriba un punt q realment no saps a què més recórrer... i ja et dic, q em vaig sentir fatal eh!? però ella cada cop és més gran i per tant cada cop fa més mal
Jo també intento raonar amb ella, en plan, si fas això t'ho prendre, etc... q vegi precisament q hi ha una conseqüència amb la seva acció... però quan et pega, quina conseqüència li ensenyes? prendre-li una joguina? apagar-li la tele?... Ja ho he provat, i no serveix de res... bé, serveix pel mateix moment, però al cap de 10 minuts ja està, sant tornem-hi... és complicat tot plegat.

Sobre això que comentes del menjar, doncs pfffffffffffff, ja estic acostumada... cada cop q menja, acaba escupint el menjar, o se'l treu de la boca i el tira a terra o al plat... abans això em posava com una moto, ara, passo... ho intento vàries vegades i quan veig q ella segueix, m'aixeco i li trec el plat. Ahir mateix, no va dinar.

[petitaemma]

Clar, és lo que us deia, jo us aconsello una mica des de la ignorància però no és el mateix trobar-se a la situació
Però hauries de buscar una conseqüència inmediata... no sé, com marxar de l'habitació que deien... posterior en el temps no serveix amb aquestes edats... O trucar a la "Supernanny"!
Jo també, quan comença a fer pedorretes amb el menjar pasem a "otra cosa mariposa" i ho ignoro, perquè sino ho faria més encara

[glorieta]

Petitaemma, el millor és el que tu dius, que hi hagi una conseqüencia inmediata, però a en Pol encara no li serveix, no ho enten com que una cosa va amb l'altre, bé només en el cas que piqui amb una joguina, li prenc la joguina i la poso en un lloc on ell la vegi pero que no hi arribi, sino s'oblida de la joguina i n'agafa una altre. Quan fa algo mal fet, el primer de tot es posar-me seria, dir-li que no es fa, renyar-lo amb "la mama está molt enfadada, això no es fa,..." però ell em gira la cara i si li aguanto la cara em gira la mirada, com "això no va amb mi". Lo del menjar també ho faig, si fa molt el tonto ho tallo en sec ( he de dir, que això ben poques vegades, de normal menja molt i molt bé) però amb ell no puc fer, si fas aixo malament et trec una joguina, pq no arriba a aquets punt de raonament.
A poc a poc, crec hem d'anar buscant coses que serveixin per cada un pq cada nen és un món fins i tot amb això. I durant una època a en Pol li va servir molt i molt dir-li que allò no es feia i si ho tornaba a fer la mama marxaria. Ara ja he de canviar d'estrategia.
I si, el pegar, picar i demés no es ges bo ni per ell ni per nosaltres, però crec que tampoc no està de menys que vegin que allò que ells fan fa mal (que tenen una força..) i no com a et pego pq t'has portat malament sino com mira, això que li has fet a la mama fa mal, no?
No sé es molt complicat!
També crec que està molt bé posar aquestes coses en cómú, pq així podem agafar idees de coses que fan altres mamis que potser ens poden servir.

[Elbereth]

Ufff...els meus al novembre s'enfilen als 2 anys i no vegis quins "fums" que porten...
Los señoritos em porten a límits extrems!! Jo també em desespero quan no em foten ni cas, pero es que a sobre riuen!! Llavors entro en el modo pasota i si es volen pegar que es peguin. Quan un plora llavors em ve l'altre com dient: el tete està plorant, ajuda`l. Llavors l'acompanyo de nou a l'habitació i li dic que aixó no es fa, que li faci un petó. Es clar, el "pegador arrepentido" s'apropa per donar-li, pero el que està rabiós diu que tu tia petons. En el meu cas, dos pillastres, es bastant difícil...pero també faig servir la técnica mirall amb l'altre. Lo que SI es fa li faig amb un i l'altre mira embobat. Llavors ho vol fer. I com dieu, si, molta paciéncia, pero arriba un punt...em faràn un monument al poble!! Tema colors, bits i dibuixar es una font clau per calmar nervis. Els hi encanta fer formes i enganxar gomets. I entrem també en la etapa "vergonya". Quan s'apropa algú es posen moooolt tontos, no el miren, se m'enganxen, començen a dir coses que no s'entenen....en fi, tota una aventura!
I per les joguines be, aixó si ho comprateixen, sempre intento no tenir joguines iguals per marcar a cadascu la seva identitat. Apendre a jugar amb tot i amb tots.
Apa! vaig a fer-lis un vermutijo!

[TXETA]

Potser estic dient una obvietat molt grossa o potser el no trobar-me exactament en la vostra situació fa que no serveixi de gaire... en fin, espero ajudar-vos una mica i a veure què diuen més mares! a més tenim moltes mestres, així que vinga a donar opinions nenes!

El millor de tot és que sóc Mestra d'infantil!!!!! 6 añs a p3 i 1 a p4 i la teòrica me la sé... però és que em treu de les meves caselles sovint i actuo per impuls, o li foto el rotllo... i encara és pitjor perquè sé que no serveix de res...

Lo de causa-efecte li fem, però també és cert que et passaries el dia "amenaçant" i a vegades no pot ser ni pel moment ni pel lloc...

Continuarem compartint experiències, noies, que va mooolt bé! Per cert... avui està com una seda!! shhhhhh

[xica]

Una altra amb una nena de 2 anys i 9 mesos... hem passat un estiuet que déu n'hi do! el cas és que jo fa temps em vaig llegir el "llibre de com parlar per a que els fills escoltin i com escoltar per a que els fills parlin". Vaig trobar que estava bé en el seu moment, però jo no tenia canalla i el vaig aparcar. Aquest estiu me'l vaig tornar a llegir i en un principi vaig pensar que la nena potser era petita per fer servir les estratègies, però davant el panorama vaig començar a aplicar algunes cosetes i a veure, no és la panacea, però hi ha coses que han millorat (no li passa tant i si li passa li dura menys), com haver de marxar del parc quan ella s'ho està passant bé, aguantar les rabietes (sobretot quan està cansada o té gana ...) a casa i al carrer, jo a vegades em sorprenc i tot.

Ja us diré com va d'aqui 3 mesos que tindrà un germanet...

Bé, és una idea, espero que us vagi bé, si més no és un llibre que jo trobo molt recomanable.

Vagi bé i sort!

[casyopea]

Txeta, en Yago té 2 anys i mig i acaba de néixer el seu germanet. La veritat que ho estem passant una mica malament. Sé que es normal i que a sobre se li ajunta l'arribada d'en Noel... però en algun moment puntual li ha estirat dels cabells i em de vigilar moltíssim quan s'acosta a ell, no perqué li vulgui fer mal, però si perqué alguna vegada li ha fet sense voler. De fet un dia em va fer molta pena perqué el vaig renyar i realment se li va escapar, no va ser intencionadament, i la seva reacció va ser picar-se ell mateix al cap perqué realment es va adonar que li podia fer mal sense ell voler, i a mi s'em va trencar el cor de veure'l tan enrabiat amb si mateix...
La meva llevadora m'ha recomanat que fem servir flors de bach personalitzades i ja he contactat amb la mare d'una amiga meva que m'ajudarà i em dirà quines li puc donar i jo també en pendré, perqué també diu que van bé per la mare, que vulguis o no també ho passo malament amb la situació.

[gegar82]

Hola, noies sembla que estigueu parlant del Samuel, el Samuel té dos anys i cuasi 10 mesos i esta fatal!!! Ha començat el cole i com la Txeta d'aqui un mes tindra un germanet, jo ja tremolo perque si ara esta aixi quant vingui el germanet del que no vol ni sentir a parlar no se que passara.
Jo soc T.E.I i treballo amb nens petits, pero ultimament les situacions i les rabietes em superen, arriba un moment que entra en una espiral de plors i crits de la que no sap sortir, i el veus que esta rabios, l'altre dia no vaig poder aguantar mes i em vaig posar a plorar pensant el que feia malament i en que havia fallat per que el meu fill ja no es el "meu" fill.
He parlat amb la mestra i diu que el cole li va una mica gran perque es del decembre, que encara reclama molt l'atencio, pero que es bo que tregui la rabia de tantes situacions noves( coole nou sense la mama, ja que a la llar jo hi treballo ,aviat tindra un germanet...) espero que aviat torni a ser el Samuel de sempre.

[xasevi09]

Hola de nou,

El meu rabietes no en té massa, el que passa és que és mooooolt tossut. Per exemple ahir es va adormir a la migdiada sense dinar i quan es va llevar jo li tenia preparat el dinar. Em va dir que no en volia i jo li vaig dir que no podia estar tot el dia sense menjar, que s'ho havia de menjar... doncs imagineu-vos, perquè es manges una llangonissa vam estar dues hores (de rellotge) i el tio encara em deia "mama, estàs enfadada". Grrrrrr, em va posar dels nervis. A les 7 de la tarda va seure a la cadira i es va menjar la llangonissa, un plat de sopa, una fruita i un parell de galetes....

Quan ell diu no, és no i el que passa és que cada dia té més normes!!!. No se com ho arreglarem això...

[noviachuky]

M'apunto al club!

El rosset dolç a vegades sembla un "poseït rosset", el dissabte passat va fer la marranada de la seva vida, va vomitar pel carrer, la gent mirant i quasi assenyalant-nos amb el dit... quina vergonya.

També ho fa pq si, quan a ell no li agrada alguna cosa I LO PITJOR, TAMPOC SÉ COM ACTUAR.

En fi, suposo que haurem de tenir paciència i ja els hi passarà no?

Petons i ànims guapes

[petazetas]

Doncs la meva que està a punt de fer els 3 és quan està poc a poc deixant de tenir les rabietes.
A mi em passava com a vosaltres i RES servia, ni ignorar, ni cridar l'atenció, ni explicar... res de res.

Ara hores d'ara com a mínim si passa ja l'agafo i li dic un parell de cops escolta'm, escolta'm i com a mínim para i m'escolta, ja és molt, fins ara res.

També m'ha servit fer al revés, enlloc de dir-li no m'agrada que et portis malament, li diem "saps que? quan en portes bé estic molt contenta, per que et fas molt gran!" ei, i resulta, fa un somriure d'orella a orella per que és el que vol, si pot tenir la teva atenció i a sobre estàs contenta, és la seva felicitat extrema.

Ara molts dies s'aixeca pel matí dient-me "mama, estàs contenta amb mi?" i jo li dic moltíssim! i comença el dia amb una alegria diferent.

Hem pogut positivitzar la situació i li encanta que estiguis contenta d'ella i del seu comportament, i així n'és molt més conscient.
Els gomets van servir una temporada, però desseguida se'n cansen.

[Albaes]

Ostres noies,
m'apunto al carro! Jo també tinc un nen de dos anys i 3 mesos i comencem amb les rabietes... a més comença a plorar i no sap parar! es pot passar una estona estirat a terra i ni la pipa ni res, no hi ha manera de calmar-lo, acaba amb els meus nervis...
I ara una la última novetat: quan el renyes molt es pixa a sobre! Des de setmana santa que no porta bolquers i ho fa de conya, però quan el renyes i ell sap que ha fet alguna cosa mal feta, sobretot si li piques els dits, es pixa a sobre... Jo no crec que ho faci per fotre, em sembla que s''ofusca tant que se li escapa perquè li sap molt greu després i no li agrada gens anar moll... i no sé què fer, renyar-lo perquè s'ha pixat, no donar-li importància i canviar-lo... Algú s'hi ha trobat??

I ara tindrà un germanet d'aquí uns mesos, a veure com va tot... últimament els vespres estic més cansada i se m'acaba abans la pasciència... i em sap greu perquè no en té la culpa que jo vagi més cansada... És un pal això!

[cullareta]

Aqui una altra....... de fet estava buscant si hi havia algun post dedicat a aquest tema, pq avui ha sigut un dia dur.

En Julio no agafa rabietes, el seu problema és que no fa cas a ningú. Tot li entra per una orella i li surt per l'altra, a part de que está en la fase QUIERO / NO QUIERO....
Avui a la guarde m'han dit que s'ha negat a pintar, que no volia posar-se la bata, hi ha dies que no vol anar al pati, etc.... al cole no li donen importància i el deixen fer.... però a mi això no m'agrada gens.... Avui mateix, quan hem arribat a casa, ha començat a llençar coses i s'ha tirat a sobre de la seva germana q estava gatejant. Inmediatament l'he posat a la trona, li he posat al dinar i ha dit que no volia menjar....al final l'he portat al seu llitet i s'ha adormit sense menjar.

Nosaltres quan fa algo que no està bé el portem al racó de pensar, però no serveix de res.... als 30 segons diu que ja ha pensat i que no ho farà més, però als 2 min ja tornem a ser-hi! Hi ha tardes que en 1h hi ha anat 5 vegades a pensar...

Tmb, últimament, quan li porto la contrària hem fa uns crits i intenta mossegar-me (i a vegades ho aconsegueix!).

Amb el menjar nomès fa guarrades i no hi ha manera de que menji sol.... i amb la germaneta es passa molt, encara que sabem que se l'estima moltíssim!

És una situació molt frustrant....molt decepcionant. No puc dir que ja no me l'estimo, però amb aquest plan en Julio no m'agrada. Vull que sigui com abans!