DIES TRISTOS

[setneuf]

Bon dia noies,

No se si ja hi ha algún post sobre això però necessito parlar-ho amb altres embarassades...
Volia saber si ha algú més li passa que hi ha dies que voldries no estar embarassada durant unes hores i desprès tornar a estar-ho...
En general totes les dones fan comentaris ensucrats sobre el embaràs i a mi sincerament em fan sentir malament perquè jo tinc moltes ganes de tenir al meu fill, i de fet per això m'hi vaig quedar perquè volia, però hi ha dies que se'm fa dur i pesat estar embarassada.. no tenir el meu cos de abans, poder beure o fumar una cigarreta.. ho trobo a faltar i em poso una mica trista, i em sento culpable com si no fós bona mare perquè tothom diu que es sent millor i més dona que mai però jo la veritat entre les hemorroides, les cames inflades per la nit (i això que no hem puc queixar perquè no he tingut vómits ni marejos) i el cansament crónic que tinc em sento feta un drap!

jeje, amb això el únic que vull saber es si a algú més li passa....o si totes us sentiu meravellosament/felices de estar en estat.. ah! i em deixaba una cosa.....
totes teniu una vida sexual plena ara? (el meu home diu que m'estima, que estic més guapa que mai però.... poca cosa fem i jo la veritat que en tinc moltes ganes però ell sembla que les ha perdut)

PD: de cara estic més guapa que mai, no me engreixat gaire, i la nostra relació de parella és molt bona (puntualitzo perquè s'entengui que no és que estigui deprimida ni res per l'estil)
vinga animeu-vos a explicar les vostres experiències emocionals més enllà de les compres per al petit i de les visites al gine*

petons i abraçades

[mamilaia]

Hola maca!

Tranki, em sembla que totes hem passat x aqui, i això no vol dir res de res, hi han dies mes fluixos que d'altres, no et trobes gairabé fisicament i repercuteix animicament, l'embaraç es una etapa molt maca de la nostra vida i cal gaudir-la com a tal, xo no ens enganyem, no tot son flors i violes, tb es dur i es normal tindre dies que ens sentim xof...
Tema sexe... ho has parlt amb el teu home?? poder el que li passa es que es pensa que pot fer mal al bebe, o que tu no ti sents bé, o mil coses, els homes en aixo a vegades son una mica..."pardillos" i van una miketa perduts...
Parla-hi, tb quant te sentis malament animicament, es bó parlar-hi, despres et sentiràs millor.

No sé si t'he pogut ajudar d'algo, de totes maneres, cuida't i ptonets.

[clara9]

No pateixis, a mi em passa el mateix, segur que m'estimaré al meu petit amb bojeria, però l'espera es fa molt pesada (estic de 24 setmanes), el que dius, aquell cigarret...aquelles copetes de vi..., el cos que veus que es va fent cilindric i després la panxolina que va sobresortint cada cop més, el cansament, la tristor, la por... tinc amigues que em diuen que quan van estar embarassades es sentien meravellosament i molt dones... i jo penso que això es molt personal, a mi no em passa...
Pensa que almenys estem passant un bon embaràs, sense complicacions, ni marejos..., n'hi ha que ho passen fatal, pobretes!!!
Finalitat: Cuidar-nos per nosaltres i el nostre petit, ara ja hem de canviar el xip i saber que a partir d'ara la nostra vida ja no serà el mateix...però segur ens compensarà amb aquella personeta que hem volgut portar al món!!!
El meu home també em diu que estic mes maca que mai, però molts tenen una mica de por amb el tema sexual, parla-ho amb ell!
petons

[mamadiana]

Nena, em sembla que la majoria estem així!!

Jo fa molt de temps que tinc "l'antojo" de prendre'm una clara ben fresqueta, quines ganes.....
Hi ha dies que et topes amb la panxa per tot arreu, cada cop pesa més i tu vas més lenta... que fins i tot les iaies m'adelanten caminant pel carrer!!! Però que consti que la major part del tamps estic encantadíssima amb la panxeta! Pitjor ho passa una veïna meva que està de 36 setmanes i porta des de la setmana 8 en repòs absolut per amenaça d'avortament/part prematur...

Al meu home, amb el primer embaràs, li va passar que tot i tenir-ne ganes es va negar en rodó perquè deia que li feia cosa fer-li mal a la nena... mira que ho vam parlar amb el gine i tot, però ell va preferir que res de res (bueno, que hi ha coses que sí que es poden fer ). En canvi amb aquest segon ja ha perdut la por, només resulta una mica incòmode pel volum de la panxa...

[Amal]

Jo també em sentia una mica com tu durant l'embaràs. Veia a totes les embarassades super felices i jo amb unes ganes de parir per sentir-me un altre cop jo bojes. I tema sexe, el meu home es va declarar en vaga tot l'embaràs, deia que li feia mal rotllo saben que hi havia un petitó per allà dins Homes!
En canvi, un cop vaig parir, vaig veure que l'embaràs no havia sigut per tant, en canvi el postpart se'm va fer durillo. Continues sense tenir el teu cos d'abans i no tens l'excusa que tens un bebé a la panxa!

Molts ànims, quan arribi la primavera ho veuràs diferent

[setneuf]

Moltess gràciess a totesss!! es que estic rodejada de embarassades super happy i començava a pensar que era un bitxo raro
En general tinc més dies bons que dolents... i amb el meu home ja ho he parlat, ja.... i ho fem però he notat que menys que abans (no es un no rotundo tampoc) però es que jo ara que no puc anar tant al gimnàs doncs sento la necessitat de descarregar la energia amb alguna cosa i quan veiem que la cosa no flueix com abans perquè hi ha més volum, i la por a fer mal a la panxa i bla bla bla... doncs parem i diem: Bueno, no passa res, t'estimo molt! jejej

[txikismongetona]

Bones!!!!
Jo crec que això ens passa mes o menys a totes en segons quins moments!
A mi m'encanta estar embarassada, la veritat és que estic molt feliç i estic passant un bon embaras...pero això no vol dir que tingui dies de tot...
Trobo a faltar fer esport, és el que més trobo a faltar!Com no soc de beure ni de fumar doncs no tinc cap problema amb això...però lo be que m'aniria avegades deixar la panxa a casa i surtir a correr una estoneta o jugar un partidet de futbol com abans!!!
I a més la'latre dia a les prepart ens van dir que despres de la 40na encara no podriem fer el mateix que abans pq primer hem de recuperar el sol pelvic....pufffff sem va fer una muntanya!
Que consti que m'encanta estar embarassada, però trobo a faltar bastantes coses...ara em ve de gust fer tot el que tinc prohibit!Anar a un parc d'atraccions, anar a esquiar, muntar a caball.... Aixxxx però bueno, cada dia queda menys per poder tornar a fer aq cosetes!Jo m'animo així!!!

A més jo no se com porteu vatres el tema hormones...

I que en dieu del tema roba??Tot mha quedat petit i la roba de prenyi no m'agrada gens!!

tema sexe...pufff, la veritat és que cada dia costa més trobar una bona posturita!

[hela]

Hola a totes, m'uneixo aquest post per dir que jo també tinc dies de tot, ara porto uns dies que estic més baixa de moral, no per que n vulgui, nose es una sensació rara, hem venen preguntes com, que he fet, serà el momet adecuat...se'm pasa de seguida, però es un dilema moral a més estic a l'atur i penso i si no trobo feina?ufff, prefereixo no pensa-hi, i a sobre soc la primera del grup que es queda embarassada...
`pero bueno que aixo em dura una estoneta i sem pasa.
Sembla que tampoc soc la única boixa que pensa aixi, menos mal que som moltes.
Un petonet per totes i ànims.....

[Nuri g]

No estàs sola... Jo estic supercontenta des que he parit... tant, que no he tingut cap dia de baixon després del part... ni una sola plorera! Tenia tantes ganes de tornar a ser jo... mirar-me al mirall i no veure aquella cara inflada i plena de grans

Entre el mal d'esquena, l'adormiment de mans i el panxot i totes les coses que m'he tingut que privar, només estava contant els dies perquè neixes el meu fill.

Si, jo també m'he trobat amb moltes noies que han viscut l'embaras megafelices... però no ha estat el meu cas.
Crec que les homones no ens afecten a totes de la mateixa manera... perquè realment només he disfrutat de l'embaras en moments puntuals... les patades, les ecos on li veiem la cara...

No pateixis, no ets rara.

I s'obre el sexe... reconec que quan tens la panxa ja força gran, s'han de fer peripecies al llit... però si s'en tenen ganes no hi ha cap problema. I es molt saludable!!

[sandretaa]

Hola noies!!!
A mi m'ha passat una mica com l'Amal, durant l'embaras tenia moltes ganes de parir però bueno ho vaig portar força bé per tot el que em va passar, angines, res de sexe per risc, infeccions, infecció al ronyó, preeclampsia i els conseqüents edemes, pors de que a la setmana 35 nasques l'Eric que finalment va neixeer a la 37+5 per una cessaria programada degut a la presió que cada vegada era mes alta però un cop vaig tenir-lo em vaig adonar que no era per tant i es més ara vull tornar a estar embarasada tot i que evidentment he d'esperar-me i vull passar uns anyets, el post part esta sent molt més dur, no he perdut els kilos que vaig guanyar, m'ha quedat una panxa de 8 mesos (encara em pregunten per kuan em toca) em miro al mirall i no em reconec no em sentu a gust amb el meu cos i m'entra ansietat i l'ansietat em dona per menjar pitjor.... però despres veig al meu nen i pensu bueno tot se solucionarà.

[mel]

Jo tampoc porto gaire bé això d’estar embarassada encara que també estic molt il•lusionada i amb moltes ganes de tenir al meu petit. Mai he tingut nàusees ni vòmits ni cap tipus de malestar típic de l’embaràs, però per diferents motius em vaig passar el primer trimestre amb por d’avortament i ara, al segon, amb por perquè el petit no es mou així que com gairebé no el noto mai sé com estan les coses per allà dins. Així que em passo tot el dia amoïnada i, encara que no m’he engreixat gaire, em sento horrible i gorda. Des del tercer mes el meu marit ni em toca perquè no li agrado gens físicament, tinc una panxona gegant per estar de 5 mesos i de cos estic gairebé igual sembla que m’hagi empassat una síndria sencera, el meu marit no té por de fer-li mal al petit ni res, simplement no li agrado físicament i això fa que la meva autoestima es vegi bastant ressentida. És a dir, que entre hormones, restriccions de l’embaràs, baixa autoestima, falta d’interès sexual cap a mi i que a finals de desembre em vaig quedar sense feina estic bastant feta caldo. Però bueno cada dia penso que només em queden 3 mesos i mig per tenir el meu petit i segur que totes aquestes coses passen només que li vegi la carona.

Una abraçada i ens hem d’animar sigui com sigui, potser una copeta de vi de tant en tant ens alegria una mica.

[Annita]

Ei, nenes!!! MOlts anims a totes, eh! No patiu... l'embaras no es un llit de roses, pero es precios, únic, per mi, el millor k he fet a la meva vida!!! I totes passem mals moments, dies de bajón, hormones alterades al 1000%, inseguretats... pero al final tenim el nostre premi! El nostre cos, de mica en mica anirà tornant a ser el d'abans (Si més no, s'hi tornara a assemblar una mica ), i la nostra vida personal i sexual també... només hem de tenir paciencia i teni ben present k cadascuna de nosaltres som uniques i diferent, i k en cadascuna el proces es mes llarg o més lent, pero totes acabem tornant a ser les k erem!

Força panxoneeeeeeeeeessssssssssss!!!!

[setneuf]

Això, això a animar-nos
que els hi donguin als homes....... si no ho volen fer doncs hi ha moltes botigues plenes de joguines interessants
si tenim panxa.... doncs ens arreglem més els cabells i ens maquillem
si no podem fumar.... doncs olorem al company de feina del costat que ha sortit a fer un cigarro i encara sembla que el tingui encés
si ja no puc anar al gimnàs tan com abans... doncs i continuo apuntada i vaig de tan en tan a pujar-me a la bici estàtica mentre miro al tios que desprès imaginare amb les joguines

PETONS GUAPES*

i molts ànims MEL

[Annita]

Ole Setneuf!!!! Com m'ha agradat aquesta resposta teva!!!! A prendre nota, noies!!!

[brnc81]

I tant que hi han dies en que una no està tan feliç (o com dieu per aquí "ensucrada") com d'altres!
Jo em trobo en la recta final de l'embaràs i sembla que els darrers 2 dies se m'hagi fet una muntanya. També he tingut sentiments negatius per sentir-me així, com si fos mala mare, però coi! si em trobo malament, què he de fer?
He portat un bon embaràs, i ara doncs tinc més molèsties, mal als ossos pèlvic i púbic, acidesa, agrors, i crec que una petita hemorroide. Quan tot això ve en dos dies...ufffff!!
Amb tot, va a moments, i em segueixo sentit igual de feliç que abans!!

[naiara1980]

A mi també em passa el mateix, i això que jo estic de poquet... Ma cosina no fa més que preguntar-me si em sento màgica, doncs no, la veritat és que no.... em sento cansada, amb acidesa tots els dies, amb fastics els 3 primers mesos, amb unes cames plenes de venetes, amb uns pels, amb grans... màgica precisament no. Tinc amigues embarassades que estan radiants però jo no em sento així la veritat. I encara ara que comença a creixer la panxa almenys sé que sí que estic fent quelcom màgic, estic creant una vida. Sempre he dessitjat ser mare però va ser saber que estava embarassada (buscat eh) i entrar-me totes les pors del món. Por sobretot a no poder donar marxa enrera, por a si ara no tinc temps per a mi, d'on podré treure el temps per la nena.... uff són coses que et plantejes abans però que és ara quan et donen por.

Això no vol dir que no estigui feliç d'estar embarassada i que no em mori de ganes de veure a la petitona. Només que no m'està resultant fàcil, i per tothom no és un camí de rosetes, però val la pena

[NyiNyi]

Jo tb tinc dies de tot.. i tb m'he sentit culpable per tenir aquets pensaments, però crec que és normal!

El primer dia que vaig tenir nàuseas, ja vaig adonar-me que l'embaràs no seria per mi tal com m'ho havia imaginat, o tal com el volia passar.. vaig plorar de ràbia en pensar que em quedaven 8 mesos ven bons per endavant trobant-me malament! no hi veia final!
Ara, després de 2 mesos, ho veig diferent. Si que hi han dies que continuo encara tenint nàuseas, vòmits, marejos però he après a viure amb ells. Sé que durant una estona m'ho passaré malament, però després passarà.

El que he notat es que cada cop em costa més resistir-me a un bon vi a un sopar amb amics, o sortir a fer el cigarro com feia amb les meves amigues després d'un dinar.. (tot i que no era fumadora, però si socialment) i em costa pensar que un dia ho podré tornar a fer....

N'he parlat amb amigues, i casi totes em diuen que els hi va passar el mateix (inclús alguna no va deixar de fumar) però totes concideixen que encara que sembli que no arribarà mai el dia, arriba. I amb el temps, (i algun esforç per algunes) tornes a sentir-te tu!
I sobretot que l'experiència val la pena. Cap tornaria enrera després d'haver tingut els seus fills.

O sigui que, com deia la setneuf, hem d'intentar animar-nos!!!!! i disfrutar de l'embaràs!

[Inda]

Hola noies!!

Jo penso que de moment porto un bon embaràs, no em puc queixar (tot i que ara que han passat les setmanes trobo que estic mooolt millor que al principi). A vegades penso que encara queda molt, m'agafa un no sé què pensar que la panxa creixerà i potser sortiran les horribles estries, que potser jo comenci a no agradar-me i al meu Indo menys. Que em trobaré pesada, que començaré a necessitar menjar molt de pernil, de carpaccio, marisc... I quan tot això em passa pel cap no m'ho quedo per mi. L'embaràs és de tots dos, i tot i que nosaltres portem el pes (mai millor dit ) els hi podem fer còmplices de tot, i no només de les bones estones. Així vaig decidir fa setmanes compartir les meves pors amb ell. I creieu-me que, com a mínim a mi, em dona resultat. Parlem, em diu que soc tonta per pensar això, que sempre estaré maquíssima perquè dins meu anirà creixent el nostre fill, que ell m'ajudarà (com ho fa ara) no menjant allò que m'agradaria i no puc....i mira, sembla que no però em fa sentir millor.

Així, desprès de la boira, puc tornar a veure aquesta llum que ens fa sentir a totes que estem vivint un miracle. I això no és ser mala mare...estem vivint un canvi que, per molt que ho haguèssim imaginat, mai hauriem dit que seria així.

Molts ànims a totes i, sobretot, que nos se'ns quedi res a dins. Si hem de porar ho fem, així com quan hem de riure

[Pam]

A mi m'ha passat el mateix, ara sembla que començo a ser jo, però aquests primers tres mesos m'han matat. La vida m'ha canviat per complet, he estat de baixa i amb moltes estones al llit per no trobar-me bé, sense ànims, aixafada com una croqueta, amb vòmits, marejos i tot el que em sembla que es pot tenir. I és clar, he tingut pensament de tots colors i pensava: Que diuen aquestes mares embarassades que diuen que quan estan amb estat es troben molt millor.......Jo flipava...... A mesura que les coses van tornant al seu lloc, jo també sembla que estic més animada.

Abans de quedar-me embarassada no parava de llegir revistes, mirar robeta, les botigues de bebes...amb molta ilusió. Va ser quedar.me embarassada i no ho volia ni veure. El pensament que moltes dieu: Quin tipus de mare li ha tocat al meu fill? Però ara poc a poc, ja començo a tenir més ganes i curiositat per preparar les cosetes del meu nadó.
El que també em passa és que quan em miro al mirall no em reconec, jo tenia la panxa plana com una pos de planxar, una cintureta molt marcada, bé estava mes o menys bé, i això és el primer que m'ha desaparegut, també pateixo molt pels pits, he vist gent que després de donar de mamar els hi han quedat com figuetes ( )....

El meu pensament és: Des del moment que em vaig quedar embarassada, ja m'he començat a sacrificar pel meu petit i així penso que serà per tota la nostra vida. Que quedi clar, que ho faig amb molt de gust.

[NXE2011]

Jo no comparteixo la idea de que l'embaràs és tot com un núbol de sucre i de felicitat constant... en el meu cas, encara hem trobo malalemnt, i els primers mesos hi havia molts que era com si estigués malaltissima i hi havia moments que creia que no ho aguantaria...

Els meus pares hem van arribar a dir si no n'estaba convençuda i tot... Igual que vosaltres vull que quedi clar que estem feliços (tot hi que molt espantats amb el que arribarà) però clar, veure com hem trobaba, lo rapidissim que vaig perdre la figura, i la sensació de raresa amb el teu propi cos que encara la tinc no sempre és agradable!

Crec que poca gent pot dir que l'embaràs ha sigut tot perfecte, potser amb el temps ho idealitzes però a dia d'avui... per mi és una atepa bonica però no perfecte!