Gràcies, andalusa!

[Toia]

El dia 3 d'agost vaig parir la meva filla a la Clínica Girona. Tenia molt clar que volia fer lactància materna, per tant des del primer moment me la vaig posar al pit. Cada vegada que la petita tenia gana, ens havíem de passar una bona estona fent proves abans no aconseguíem que s'agafés (que fes la ventosa, perquè ens entenguem). La segona nit de ser a la clínica, la meva filla va demanar pit, i tot i que jo vaig provar les mil i una posicions, no hi havia manera que s'agafés bé. Al final, quan ella no parava de plorar i el meu company i jo ja estàvem ben nerviosos, vam fer venir l'infermera perquè ens ajudés. L'infermera, sense ni entrar a l'habitació, ens va dir si volíem un biberó. Jo li vaig dir que no, que volia que ens ajudés a "enganxar" la nena al meu pit. Ho va provar, sense gaire entusiasme, i quan ja ens anava a buscar un biberó, va entrar una altra infermera, i tota somrient ens va dir "qué está pasando aquí?" (a nosaltres ens va semblar que tenia accent andalús, però vés a saber, potser era extremenya, murciana, etc). Ens va dir si li deixàvem provar a ella, i evidentment li vam dir que sí. Em va agafar el pit per la base de l'aureola i li va posar a la boca de la nena, que va començar a xuclar a l'instant. Vam quedar al·lucinats! Amb qüestió de segons havia aconseguit el que nosaltres feia la tira d'estona que intentàvem! Va marxar, tan alegre com havia arribat, i al cap d'una estona (la meva petita encara mamava) va tornar i ens va fer una demostració amb l'altre pit, perquè veiéssim com ho havíem de fer.
A partir d'aquest moment, ja no vam tenir més problemes perquè la nostra petita s'enganxés sempre que tenia gana, i cada vegada dèiem "sort de l'andalusa!".
Ara ja han passat més de dos mesos, i la meva filla ja no necessita que jo l'ajudi per agafar-se al pit, però a vegades encara pensem en aquella infermera i ens sap greu no haver-li pogut agrair la seva ajuda. Si ella no hagués entrat a la nostra habitació, aquella nit segurament li hauríem acabat donant un biberó a la nostra petita, i hauríem marxat de l'hospital sense tenir la tècnica de la lactància apresa. I vés a saber com hagués acabat tot!
Per això, encara que ella no sabrà mai com li agraïm, aprofito el fòrum del SP per dir: GRÀCIES, ANDALUSA!!!

[xaviaska]

Sort que encara queda algun professional compromès amb la lactància materna... Quanta gent ha fracassat amb la lactància per no tenir l'ajuda adequada en el moment adequat!

[Ponioleta]

guapa, realment per sort de tant en tant en trobes amb infermeres així de maques!!

Quan jo vaig parir a St Pau també em vaig trobar una infermera super maca que va estar per nosaltres fins que el Bernat es va enganxar i es va posar a mamar. Jo estava feta pols del part, amb son i una mica descol.locada i a sobre no tenia els mugrons "durs" i el Bernat no s'agafava... Però ella va anat venint, donant-me consells, explicant-me com m'havia d'agafar el mugró perquè sortís una miqueta de calostre i el Bernat notés el gust etc, fins que ell es va enganxar (dels dos pits, que primer s'enganxava a un però a l'altre no).

[mireiafor]

Dóna gust quan hi ha persones que fan la seva feina amb alegria i professionalitat, si és en el sector sanitari encara més i si així t'han ajudat a tu i a la teva filla... els faries un homenatge!!

Jo tot i no tenir gaires problemes amb l'alletament vaig tenir molt de suport per les infermeres, molt bé per elles

[Yummymummy]

Jo vaig parir a la Sagrada Família de BCN i les infermeres em van ajudar moltíssim amb la lactància, vaig tenir molta sort perquè venia d'una cesària programada i no sabia com aniria el tema.

El pediatra que venia a veure la nena també em va animar molt.

[xaviaska]

Seria fantàstic si fessin un full d'agraïment a la clínica. Normalment tothom omple fulls de reclamacions, però els fulls d'agraïment fan molta il.lusió...

[Lluna_petita]

xaviaska, per molts anys per aquesta lactància, i que bé que us trobéssiu amb l'andalusa!!!
Ja veuràs com a partir d'ara encara disfrutaràs més de la lactància, és una cosa que no es pot explicar amb paraules, però que és tant i tant bonica!!!
Felicitats a totes les mamis que donem teta!!! i a tots els nens i nenes que la reclamen, perquè sense ells, no fariem res!!!

Un petonàs a totes

[neus10]

Hola noies! Jo vaig parir a l'Hospital de Calella amb cesàrea programada i, els dies de l'hospital van anar súper bé: totes les llevadores ens van ajudar moltíssim. Llàstima que després, un cop fora, no vaig trobar el suport necessari (tot i haver-ho demanat) i vaig estar dos mesos barallant fins que al final vaig haver de deixar-ho. La primera visita al pediatre em van dir que li donés complement i aquí va ser el fallo. La pediatre no em va donar cap consell només em deia que la nena havia de menjar. Ho he passat molt i molt malament (encara, al cap d'un any, em sento fatal).... però bueno, la nostra petita està preciosa!!! Això si, quan tingui el segon tot serà diferent.
Ànims a totes les que feu alletament i visca l'andalusa!

[Sita81]

Toia, quina alegria llegir-te!!!! Me n'alegro molt que "l'andalusa" us ajudés tant. Nosaltres a la Clínica Sagrada Família també vam tenir la sort de trobar-nos una gran professional que ens va ajudar moltíssim en com "enganxar" el peque al pit. Com diuen per aquí, quantes mares hauran abandonat la LMper no haver trobat l'ajuda necesària?

[Lluna_petita]

Toia, quina alegria llegir-te!!!! Me n'alegro molt que "l'andalusa" us ajudés tant. Nosaltres a la Clínica Sagrada Família també vam tenir la sort de trobar-nos una gran professional que ens va ajudar moltíssim en com "enganxar" el peque al pit. Com diuen per aquí, quantes mares hauran abandonat la LMper no haver trobat l'ajuda necesària?

Moltíssimes, Sita81, masses i tot diria jo, i mira que amb lo fàcil que és quan tens l'ajuda necessària, i com es pot arribar a disfrutar, jo estic molt contenta del grup de suport a la lactància que tenim aquí, pertanyen a la lliga de la llet, i a mi m'han ajudat en molts moments.