Animals de companyia i nadó

[Jaleturu]

Hola a totes!!

porto uns dies donant-li moltes voltes a aquest tema, doncs estic ja de 36+3 i ja falta poquet pq arribi el patufet i nosaltres a casa tenim dues gates de 2 anys i mig. Són molt bones, tot i que clar, com són jovenetes tb són juganeres. A més una d'elles té el pèl ros i blanc i ens deixa la casa que deu n'hi do!

El que realment em preocupa és que quan portem el petit a casa no li facin alguna esgarrapadeta o vulguin dormir amb ell...algú de vosaltres s'ha trobat en aquesta situació?? la veritat és que ni se m'ha passat pel cap de desprendre'm d'elles, però tothom em fa uns comentaris per tenir les gatetes!!

Merci guapes!

*jale*

[petitaformigueta]

No tinc experiència amb gats peró per si et serveix d'alguna cosa t'explico el nostre cas.
Tenim un gos,(fa deu anys que convivim amb ell) i la veritat és que no ens podem pas queixar del comportament que ha tingut desde l'arribada del nou membre de la familia. Tan punt va néixer el petit li vam portar un bolquer i un jerseiet perquè es familiaritzés amb l'olor, i el primer dia que vam arribar de l'hospital tant bon punt vam entrar a casa li vam acostar el nadó perquè el reconeguès com a un més de la familia. Ara el nostre fill ja té un any i els hauries de veure (a ell i el gos) jugant, pensa que en cada joc l'únic que es queixa és el gos!!!!

Ah, un consell: no facis cas del que et digui la gent!!!

[aigua]

Nosaltres tenim 2 gats i la veritat és que cap problema, al contrari, el nen els persegueix, juguen amb la pilota... i si se cansen d'ell se'n van. És una sort tenir animals i nens, de veres.
Quan era un recent nat passaven bastant d'ell.
La gent quan ha de venir un nadó opina de tot. Tu fes els que vulguis que ets la seva mare

[Finita29]

Hola!! Jo també tinc un gos, i varem fer el mateix que lapetitaformigueta, i ens va anar molt bé. De fet, el gos s'ha tornat molt protector amb el nen i no deixa que els gossos s'hi acostin (i depen de quines persones tampoc).
També tinc una amiga que ha tingut un bebé (té un mes), i ella té tres gats i una gossa, i diu que li ha anat molt i molt bé, que ningú se li acosta al nen...
Pels comentaris de la gent, no pateixis, xq tothom ha de dir la seva. Jo també en vaig sentir de tots colors...que sí qué faria amb el gos; que l'hauria de regalar; que els gossos i els nens, són incompatibles....en fi, que passis de tot, i facis el que tu vulguis!!

[Jaleturu]

Ai que bé! moltes gràcies per les vostres opinions!!

provaré això del bolquer i la robeta...

de moment el que si que fa una d'elles és dormir a sobre del MaxiCosi :) (el tinc dintre d'una funda i la funda ja és plena de pèl :D)

*jale*

[Tutty29]

Hola Jaleturu!!Jo penso el mateix que les altres, no facis cas de la gent, jo estic de 27 setmanes i tinc un gat de aviat farà 2 anys i no tinc pas por que li pugui fer res, al contrari. Tothom hauria de tenir un animal de companyia, no saps la companyia que em fa el meu gat (el tinc des de que va neixer), és un membre més, fins i tot dorm amb mi!!

[Yaiza202]

el gat nostre te un any i desde q va vindre ja estaven les nenes i es va adaptar molt be aixi que esperem q quan arribi el petito no passi res, suposo que pasara d'ell fins que no creixi mes

[sivi]

No pateixis tant, jo tinc una nena que aviat farà nou mesos i un gatot que en fa tres que es amb nosaltres tot i que ell te cinc anys.
El gatot (i dic gatot perque pesa 6.800gr) deixa força pel, però si passes l'aspirador sovint i vigiles on pugen cap problema.
El meu dormia sempre al menjador i no el deixavem venir a les habitacions, però va ser neixer la nena es posava histèric quan la sentia plorar i al final el varem deixar correr lliure pel pis.
Es va apropiar d'una habitació, i ara porta un mes que dorm a l'habitació de la Berta sobre el bahul de joguines.
Quan la veu es deixa tocar o simplement marxa a amagar-se quan la veu que gateja cap a ell per que no li toqui la moral.
Nosaltres el varem deixar olorar tot el que anava arrivant a casa i un cop olorat ja passava de tot.
Quan va neixer la nena, el meu home li va dur roba i un bolquer i li va deixar al mig del menjador per que ell l'olores i així ho va fer.
Quan varem arrivar amb la nena li varem ensenyar i despres d'olorar-la va marxar passant de tot.
La gent et dirà de tot, però tu si vols tenir els gats endavant, son de la família,no?.
La meva sogre hem va dir que que en faria del gat, que entre el pel i que era tant gros, que si ofegaria la nena, que si l'esgarraparia, que el pel li faria agafar algun mal...al final li vaig dir que li faria el pròxim dia que vingués a dinar, i es varen acabar els comentaris.
Després de nou mesos et dic que la nena i el gat s'han adaptat i ara ell procura molt per la nena, si està a l'habitació i plora el gat hem ve a avisar... no necessito ni els intercomunicadors, ja ja ja!!!!

[Lisa_Cat]

Hola!
jo també tinc dos gats (castrats) i no hem tingut cap problema. al principi quan anavem portant els trastos llitet, maxicosi, cotxet, tot ho oloraven i s'hi posaven, però ara ja no es posen enlloc.
normalment nosaltres estem al menjador, si entren el Marc intenta perseguir-los però ells fugen així que el veuen. tenim una porteta petita i ells la poden saltar però el Marc no pot sortir. i MAI han intentat dormir amb ell, ni tan sols a la seva habitació, i quan el nen dormia amb nosaltres, ells dormien al menjador.
jo t'aconsello paciència... en el meu cas ma mare va ser la més insistent, fins que li vaig dir que els havia convertit en fricandó!! ja no va dir res més... tot i que ara de tant en tant encara surt el tema...

[atreya]

hola,
jo no tinc gat però si una gossa de 25 kg i he hagut de sentir de tot..............i la experiència està resultant genial, la nena ara té 10 mesos i està boja amb la gossa, la persegueix gatejant per tota la casa i la toca i l'abraça, fa molta gràcia i la gossa doncs es deixa fer pobre, és un tros de pa.
El meu marit sempre diu que l'amiga més fidel que tindrà la nena és la gossa, que no li fallarà mai i té raó.
un petó i felicitats pel teu embaras

[Grumeta]

Bones!

Doncs jo estic embarassada de 21 setmanes i tinc dos gats i una gossa a casa i un gos al taller del meu home, on també treballo. La gent pateix molt pel tema dels animals i tothom vol dir-hi la seva. Crec que, com amb tot, el més important és que estiguem informades i no ens deixem influenciar per les opinions dels altres. Els gats són una dolçura, i ja ens han demostrat que si algú no els fa bona pinta, marxen i punt. Com que algun d'aquests bitxos estranys que van a dues potes i són petitots (vaja, el que des del punt de vista dels gats deu ser una criatura) els ha intentat estovar, quan en veuen un entrar per la porta de casa, s'amaguen i punt. Si el veuen tranquil, a poc a poc intenten acostar-s'hi (són molt socials, s'asseuen tranquil·lament a la falda de tothom qui ve a casa i seu al sofà), i si el crio s'esvera, simplement marxen. Per tant, no em fa patir gens. Crec que l'important serà una adaptació lenta: que vagin olorant i veient l'habitació nova i es puguin anar adaptant a la criatura quan arribi. I la gent, que parli. I pels gossos... la de casa, poc entra a casa: tenim llogada una casa d'un sol pis amb un pati mega enorme, on els propietaris tenen un gos que és súper amiguet de la nostra, i passen tot el dia i la nit junts. I quan hi ha gent, és súper simpàtica i carinyosa: a la filla d'un cosí li fan por tots els gossos menys la nostra, perquè és tan tranquil·la i carinyosa, que es fa estimar molt! El que potser em fa més por és el del taller, perquè és un cadell i és molt juganer i esverat (vaja, el que li toca), i amb aquest potser sí que serà més complicat, però tampoc no es passarà la vida al taller, la criatura...

En fi, lo dit, informació i amor per aquestes bestioles que tant ens han acompanyat i donat fins ara. O és que ens plantejarem què fer amb el primer fill quan esperem el segon? Segur que s'esgatinyaran més els germans que no pas els nostres animalons amb els nostres fills...

[Yoliaska]

Hola!
Jo estic embarassada de 28 setmanes, i tenim una gateta de 2 anys, des que vaig dir que m'havia quedat, la comare i ma mare me van dir que em tenia que desfer de la gateta, i jo vaig dir que ni pensar-ho. Però igualment m'ha tranquilizat les vostres experiencies, perquè, encara que tinc clar que per als nens conviure amb un animal de companyia es beneficiós, al final et fan dubtar.
Gracies a totes i salutacions! (és el meu primer post...)

[leta]

Nosaltres tenim una nena de quasi 5 mesos i una gata de 1 any i mig. Vam haver de sentir de tot, també perquè la gata és joveneta i de vegades està una mica zumbada, però tot ha anat la mar de bé! Durant l'embaràs, la gata es posava a sobre les meves cames recolzada a la panxa i després, doncs bé, només un cop li va fer una esgarrapadeta estan al carro. Teniem una mica de por al posar-la a l'hamaca, perquè la nena es mou molt i la gata és molt caçadora i a la que veu moviments s'hi tira, però s'hi ha acabat acostumant i passa pel seu costat i l'ensuma A la nena li flipa veure la gata i la gata passa bastant d'ella, aixi que genial!
A més, tots els que ens han dit algo de no tenir el gat, no tenen animals de companyia... serà que no saben de què va el tema?

[Tutty29]

Visca els animals de companyia!!

[Grumeta]

Visca!!

[Irina]

Nosaltres tenim dos gats: un gatot blanc amb taques negres, gran com el de la Sivi i una gata negra com el carbo .
Es deixen fer de tot amb la Hana i tenen una paciencia inacabable. La Hana te molta cura amb els animals en general, ha apres a acariciar-los molt suaument i te passio per tots els animals!
Tambe tenim 3 gallines (en teniem 4 pero una guineu se'n va endur una... ). Creixer amb animals es una de les millors coses que he fet mai i que m'agrada per a la meva filla.
Visca els animals!!!

[azalais]

Jo tinc una gateta de 10 anys, porta amb mi desde el tres mesos. Encara que la gent em diu que l'haig de regalar que amb el nen no pot estar, la meva nena no s'anira de casa:-(( . Ella nota l'embaras, no s'hem possa a la panxa i em demana permis per pujar, abans s'hem tirava a sobre
Una coneguda em va dir que si tenia el gat a casa es que era una mala mare, li vaig enviar a... i tant tranquila.
Quan neixi el meu nen li presentarem i anirem resolvent mica en mica els posibles problemes, a més la llevadora ens ha dit que els nens que es crien amb animals son més sociables i es possen menys malats i tenen menys al·lèrgies.

[marteta75]

Hola!
jo tinc dos gats i encara no estic embarassada però el dia que m'hi quedi no els abandonaré pas! Els animals són molt llestos i "noten" que són nens i tenen més paciència. Jo des de petita que he viscut amb gats i gossos i es clar que de tant en tant m'havien esgarrapat però normalment era més culpa meva pq intentava jugar amb la mà i clar, al final pillava...
I com alguna de vosaltres ha dit, la gent que opina que els deixis no tenen animals de companyia.

[papallona84]

Hola a totes!

Nosaltres tenim un gos de 2 anys i la veritat q es el mimat de la casa...jejeje es molt bo i estem molt sobre d'ell ,ens l'estimem molt.
Ara que m'he quedat embaraçada estic una mica preocupada xq nose com reaccionara amb l'arribada del bebé xq es bastant gelos (esta acostumat a ser ell la estrella) i em preocupa q es torni molt gelos amb el nen...
Llegeixo q les q teniu gos us ha anat molt bé,espero q a nosaltres ens passi igual !Farem lo del bolquer i la robeta a ver com va...Vosaltres creiueu q es portaran be? Em preocupa molt aixo!
A ver el nostre gos es molt molt bo,pero si q es molt gelos (quan ve el nostre nevot a casa juga amb ell xo inclus deixa de menjar xq te gelos!).

[sandrix77]

Jo la veritat és q flipo amb la gent q diu segons q. O sigui, q tens un fill i has d'abandonar els teus animals de companyia? Mare meva, en quina societat vivim! Així estan les protectores, plenes d'animalets abandonats pq algú es va encapritxar un dia d'ells i després se'n va cansar. Com qui es cansa d'una peça de roba vella.

En fi, m'alegra veure q vosaltres no penseu així. No us deixeu influenciar! Si teniu animals cuidats (q van al veterinari i tal) i procurant q el pis estigui net pel tema dels pèls etc. no hi veig el problema no? Hi ha molta ignorància noies!