Estic molt preocupada (plors)

[pandora]

Hola a totes,
sóc nova al SP, fa temps que us llegeixo però ara he començat a participar.
La nostra petitona ara té 11 setmanes, han estat 2 mesos duríssims, als 15 dies de vida va començar a plorar moltíssim nit i dia, els metges deien que eren còlics, fins que el dia que feia 3 setmanes la van ingressar amb rotavirus, va ser molt dur veure-la amb la via tan petitona, la vaig sentir plorar desconsoladament desde el passadís d'urgències mentres la tenien en un box per posar-li la via i fer-li analítica, se'm va trencar el cor, mai a la meva vida havia sentit aquest dolor que sembla que em trencava per dintre.
Des de llavors han estat setmanes terribles, la nena no parava de plorar, els metges deien que tenia la panxeta encara "malaltona", altres que eren còlics, hem fet molts viatges a urgències, li han fet anàlisis d'orina amb sondatge, ecografia del ronyó, radiografies..... MOLT DUR!!!!! quan va deixar de plorar tant, ara fa uns 15 dies, ens vam trobar que la nena no sabia dormir, segons el nostre pediatra estava totalment "desmarxada", ara encara plora perquè vol dormir i no pot.
Doncs ahir a la nit, plorant en els meus braços, no plorava gaire, tenia berrinche perquè volia dormir però res exagerat, de cop es va com encanar i com si anés a vomitar, la nit anterior va vomitar mentres plorava, tenia molts mocs i va vomitar la llet amb molts mocs, dons ahir semblava que anés a vomitar i de cop i volta es va quedar com desmaida, no reaccionava de cap manera, ens vam espantar molt, va durar una estona i es va quedar que semblava un nino, els músculs totalment tous, li penjaven els braçós i la mirada perduda i sense respirar, encara quan ho recordo ploro molt.

Estic molt espantada perquè la nena s'agafa aquests berrinches sempre i tinc por que torni a passar. Fem LM exclusiva i me la poso al pit moltíssim, per evitar que plori, no se si faig bé però és el que em diu l'instint.
A més a més porta uns dies que només vol teta i sembla que no tingui prou, crisi dels 3 mesos???

No se es que estic perduda i al meu voltant només hi ha nens que mengen, dormen, mai ploren i jo l'únic que vull es saber que la meva petitona està bé. Només pensar que torni a passar el que va passar ahir... buff!

[Alexia77]

Pandora, benvinguda al SP i felicitats per ser mare!
Quin ensurt! L'has portat al metge per comentar-li això que li va passar? Et diria que sembla una apnea, però és extrany amb 11 setmanes...
Pel que comentes del pit, i tant que fas bé en tenir-la al pit tot el dia! Jo al meu nen li dono el pit cada cop que em demana, i ja sigui per menjar o per consolar-se.
Bé, molts ànims!

[pandora]

Gràcies Alexia,
jo també vaig pensar que era una apnea, però he llegit que sol passar a partir dels 12 mesos, potser li van quedar moquets al coll i no podia respirar, però després no li van sortir, no se... demà trucaré al pediatre.

Tema pit, avui també estic preocupada pensant que potser de l'ensurt no tinc llet, sembla que no queda satisfeta..... ai quin patiment. M'està resultant duríssim tot plegat.

[BertaPuntí]

Hola pandora!! Vaja susto!! Jo crec que la crisis dels 3 mesos si que existeix,jo vaig arribar a dubtar de si tenia llet perquè no hi havia manera que en Quim dormis.... paciècia! Parla amb el pediatre pel tema de que es quedés com desmaiada.
I t'entec amb el tema del ingrès hospitalari, en Quim era més gran que la teva però també va agafar el rotavirus i va ser molt dur de veure com de es va deshidratar en 1 hora i semblava un nino! I això que cada dia durant una setmana el veia la seva pediatre!! Ara ja està, però va ser dur!! Vist una mica més enllà, els 3 primers mesos d'en Quim va ser mooooooooolt durs!! Però també es veritat que a partir dels 3 mesos en Quim va fer un canvi i .......... jo també!!

[pandora]

Gràcies Berta,

ara porto hora i mitja amb la nena al pit i no hi ha manera, s'adorm, deixa anar el mugró i al cap de 5 minuts tornem-hi, i així pràcticament desde que va neixer, amb l'afegit que ara amb fa por que plori pel que va passar ahir. EStic desesperada, molt trista i cada dia amb menys forces, m'està costant molt. La nena no dorm en tot el dia, plora, i jo estic esgotada, però sobretot molt preocupada.
Encara no se com no he llençat la tovallola amb la lactància, estic fent tots els esforços per continuar fent només pit.
Em tranquilitzat llegir que el Quim va fer aquest canvi, espero que la LAIA també el faci.
Ara està plorant en braços del seu pare i jo amb l'ai al cor, però bé haig de sopar.

[giuliette]

Hola Pandora, benvinguda al SP i felicitats per aquesta nena.

Jo no et puc ajudar, el meu petit té el mateix temps que el teu, i de moment (toco fusta) no ens passa això, però he llegit el teu missatge i se m'ha encongit el cor, nomès et volia donar molts ànims i tot el meu suport, i que si necesites res, ni que sigui xerrar, aquí estic.

Molts petons guapa ja ens diras ok?

[lila]

Els meus primers tres mesos (de la gran) també els recordo horribles (i això que diuen que el temps tot ho suavitza), però no, no ha suavitzat res, va ser HORRIBLE, ningú m'havia preparat per aquesta dependència total... jo pensava que el bebès menjaven-dormien-cagaven però en el meu cas no va ser així, la meva petitona menjava-plorava-menjava-plorava...i dormia uns vints minuts com a molt per tonar a començar de nou...

Així vam estar tres mesos-tres mesos i mig, llavors va començar a domir 45 minuts seguits, i quan li vaig agafar el truc, als 45 minuts que dormia la gronxava una mica al bressol o li feia copets suaus al culet i aconseguia que enganxés una altra tanda de 45 minuts més...

O sigui, que als 3 mesos va canviar però tampoc és que dormis la nit d'una tirada, eh...

Potser jo vaig començar a veure "la llum" als 6 mesos, quan vaig començar a introduir les farinetes (malgrat l'esgotament vaig fer LME per convicció fins els 6 mesos, i com que la meva nena no va voler mai biberó jo havia d'estar disponible per a ella les 24h del dia).

En introduir altres aliments (i el fet que la nena els acceptés súper bé) va fer que pogués començar a tenir vida "més enllà" (per dir-ho d'alguna manera) de la nena: la qual cosa vol dir dutxar-me amb calma sense patir, ananr al WC sense tenir la nena als braços, baixar a comprar...

Amb ella tot va ser molt gradual... i ens va començar a "agafar horaris de dormir" (9-10 hores seguides de nit i 1-2 migdiades d'una hora) a partir de l'any i mig aproximadament.

Ara, mai va patir cap "apnea" com la teva nena, ni la vam haver d'ingressar... això ha de ser encara molt més horrible.

Sento el rotllo.

[lluna 21]

Ostres Pandora, quin ensurt tot plegat !! no et puc aconsellar, però si que tinc una coneguda que
la seva nena es va passar quatre mesos plorant dia i nit, li van fer tot tipus de probes i tot sortia bé,
total que li van dir que la nena tenia l'estómac inmadur. La mare estava desesperada, de fet sempre em
diu que tot i que la nena ja té 3 anys encara recorda lo malament que ho va passar...
Jo tb provaria això que t'han comentat del foulard, com a mínim prova-ho que mal no li farà.
El que comentes de la llet, la meva llevadora em deia que tot i que ens sembli que no tinguem llet, si
que en tenim. Jo demà mateix li comentaria al pediatre lo de l'amnea...
Donar-te molts ànims i tot passa encara que ara et sembli que no.

[xica]

Bona nit!

Pandora, m'imagino el susto que vas tenir perquè a mi em va passar una cosa semblant. T'ho explico perquè potser et serveix d'alguna cosa.

La meva nena quan tenia 10 setmanes, a part de dormir només tandes de 30 minuts cada 2-3 hores, també va fer una "apnea". Estava "ballant" amb ella, movent-la una mica i va passar d'estar desperta i activa a "desmontar-se" ,sense to muscular i amb la mirada anada enrere. Estava sola a casa i em vaig espantar molt, vaig aixecar-la amunt ràpid per veure si tenia el reflexe d'obrir als braços o reaccionava, però no.. com dius tu, com un nino... ho vaig fer dos o tres vegades i res... al final me la vaig posar a la falda de panxa avall li vaog fer uns cops suaus a l'esquena i va reaccionar. Quasi em moro...
Vam anar a urgències i se la van quedar 3 dies fent-li un seguiment de respiració i cor, i altres proves i tot OK. Ens van dir que cada més, més o menys ingressaven un cas semblant amb nens d'aquesta edat aproximada.
Que si ens tornava a passar, el millor era fer el que vaig fer al final, possar-la a la falda de panxa avall, perquè la majoria de casos era que el nen feia petites deglucions que nosaltres no veiem perquè s'empassava, però que hi ha una vàlvula al pulmó que en aquestes edats és molt sensible i es tanca de seguida perquè les deglucions no s'hi colin. Si es fan moltes deglucions seguides, el pulmó està massa estona tancat i es queden sense oxigen. Al aixecar-la amunt i fer movinents bruscs no ajuda a tornar a agafar aire.

Bé, si us serveix d'alguna cosa és el que em van dir. En 2 anys i 9 mesos i no l'hi ha passat més. De totes formes, per estar més tranquils vam comprar l'AngelCare pel llitet (que detecta els sorolls i moviments i sona una alarma en cas d'apnea).

Noies, jo em vaig espantar molt, espero que a vosaltres no us passi mai, però si us passa i sabeu que hi han altres casos i com s'ha de reaccionar, potser no ho passeu tant malament.

Pandora, espero que la teva petitona ho deixi de passar malament i vosaltres pogueu estar més tranquils.

Sort!

[ursulxunxa]

Pandora,
molts ànims.
Tenir un nen petit malalt és esgotador, sobretot si és de tant poques setmanes que ha de ser un gran patiment.
M'imagino que la resposta de la xica t'haurà ajudat molt. A banda dels temes mèdics (que jo no et sé dir res), endavant amb la LM i dóna-li com a consol sempre que en vulgui. Pot ser esgotador però pensa que els nadons canvien molt ràpid de manera que d'aquí unes setmanes pot ser tot molt diferent. Com et deia alguna companya perquè no proves de posar-la a un fular? els calma moltíssim i tu tindràs 2 mans lliures. Ànims

[Rodoneta]

Hola Pandora,
T´escric per veure si et puc donar ànims.
Aquest últim episodi que descrius no l´hem viscut i ho hauries de consultar amb un metge, potser.
Però tot el que descrius abans d´aquest episodi, ho vaig passar amb el Xavi, també. Ara té 15 mesos i està més eixerit que un pèsol, però els primers tres mesos van ser una lluita.

Plorava moltíssim; seguíem un protocol de plor, no només era subjectiu, que plorés molt: les hores de plor superaven les que de mitjana un nen de la seva edat plora. També vam voltar per molts metges per aquesta i altres històries (en comptes de rotavirus, amb el Xavi va ser una fístula al melic, per on hi perdia orina) i el nen estava totalment desmarxat i no dormia les hores que li tocaven. De tant plorar, se´ns va herniar. No eren ni còlics, ni gana, ni cap “problema mèdic”, és que tal com tu dius, no es podia adormir. Com més cansat estava més li costava adormir-se i no hi havia manera de consolar-lo. Quan el seu pare i jo vam entendre el problema, ens vam armar de valor: la missió era que el Xavi dormís. Ho feiem tot, anar a passejar tantes vegades com fes falta (fins hi tot de nit), reduir els estímuls del seur entorn (ni teles, ni llums, etc.), portar-lo a coll amb el BabyBjörn, gronxar-lo al Moisès, amb l´assecador de cabells o l´extractor que el calmava moltíssim (molta gent se me n´enriu, però funcionava). Els primers tres mesos, ja et dic, ho vam fer tot. La qüestió era fer-los adormir. Vam anular totes les visites i compromisos per estar tranquils i ens tornavem les nits i els dies amb el seu pare, perquè estavem tots dos molt esgotats. Ara mateix no m´enrecordo exactament quin ritme seguíem, em sembla que als primers 3 mesos al cap de 1,5h d´estar despert ja el feiem tornar a dormir, i estavem alerta perquè enllaces els blocs de son de 40 minuts. Hi ha molts llibres que et poden ajudar a entendre el son d´un nadó, nosaltres em vam llegir molts. A base d´insistir i insistir, el nen va acabar agafant el ritme, i el que és més important, al cap dels tres / quatre mesos va agafar molt bons hàbits de son. Amb el tema del pit, no et puc ajudar gaire, potser, perquè jo ho vaig (haver de) deixar. Però jo diria que si la nena et demana pit, doncs pit. Si té gana, o li falta "mama" llavors sí que no dorm.

No sé, si t´ajuda o no, però ànims!, que un nen així és molt dur. I n´hi ha molts de nens que tenen aquest problema, no tots els nadons només “dormen, caguen i mengen”, i la gent a vegades fan comentaris que no ajuden gaire. Ànims!!!!!!
Rodoneta

[pandora]

Moltes gràcies a totes per les vostres respostes.
Hi ha una cosa que no vaig posar al missatge, ho vaig explicar en un post de "la nit", la nena fa 15 dies que no plora tant i tot i que ens costa moltíssim adormirla, per la nit quan ho aconseguim, mai abans de les 23h, dorm molt bé, avui desde les 23h fins les 10.30h, va fent pit, però normalment aguanta bastant, unes 5 hores, hi ha dies que demana cada 2hores i algun m'ha fet 8 hores del tirón. Fins fa 15 dies les nits les passavem en blanc, o sigui, que millorar hem millorat i la nena quan aconseguieix agafar la son dorm molt bé, això si només a la nit, durant el dia no més de 30 min i es desperta plorant i amb son i no hi ha manera que faci més migdiada, i tot el dia rondina, jo la veig cansada.

Fins que va fer les 9 setmanes va ser terrible, la nena si no dormia plorava, i com plorava!!!! tot el dia perquè no dormia pràcticament res.
Viva amb un nus constant a l'estomag, sortiem al correr amb la nena dormia i jo anava pensant tota l'estona que es despertaria i començaria a plorar, si teniem un dia bo no el disfrutava perquè ja esperava el dia dolent, ha sigut duríssim, he plorat més que en tota la meva vida, ara tot a millorat, el fet de dormir a les nits i estar descansada m'ha fet estar més positiva, però fins ara,.... buuuuf!!!! i el pitjor el sentiment constant de mala mare, de no saber fer-ho millor. Ara encara és dur perquè la nena es passa el dia desperta i plora bastant, però ja no tant i jo ho veig tot menys negre.
M'ha ajudat molt llegir el SP, quan tenia la nena al pit, i veure que sou moltes mares les que he passat pel mateix. Es que el comentaris de la gent del meu voltant també han estar durs, sembla com si tothom tingués la solució, tothom et dona consell, però ningú que no ho hagi viscut pot entendre el que es sentir plorar el teu fill nit i dia, psicològicament esgotador, i físicament... jo va arribar un punt que no tenia forces, sort de la meva mare que em portava el dinar i m'obligava a menjar.

Giuliette, gràcies pel ànims.

Lila, el teu missatge em dóna ànims per pensar que tot això tard o d'hora passarà, gràcies.

Cosma, tinc fular i motxila ergonómica, però no li agraden gaire, el cotxe si que s'adorm, a la motxila i fulard crec no li agrada perquè va cara al meur pit i no pot "tafanejar", però m'informaré si algú em pot ensenayr a "embolicar-la"

Lluna, gràcies pels ànims i per explicar el cas de la teva coneguda.

Xica, el teu missatge m'ajuda moltíssim, avui mateix trucaré al pediatre, però espero que la tornin a ingressar, una altre vegada no se si ho soportaria. Jo també la vaig "sacsejar", i he llegit que no s'ha de fer, moltíssimes gràcies per explicar el teu cas.


Ursulxunxa, gràcies a tu també.

Goga, pit és el que faig tot el dia, la nena s'agafa molt bé i guanya molt de pes, suposo que la lactància està ben establerta, el pediatre em diu que continuem igual, que gana no és, però potser si es que sigui molt glotona i volgui més, jo me la poso molt per tal de produir més.

Rodoneta, em sento molt i molt idenficada amb el que expliques, nosaltres estem igual, fins fa 15 dies fent torns a la nit, però al final no dormiem ni el meu marit ni jo, ens sabia greu per l'altre, ho feiem fatal i anavem els dos esgotats. Ara intento posar-la a dormir molt durant el dia, però comença a plorar i li costa molt, ara la tinc dormint i s'ha quedat ràpid, cosa rara, i no dura més de 30 minuts, si estigués contenta no em preocuparia, però la veig que necessita fer migdiades més llargues.

Gràcies de tot cor a totes.

[pandora]

Perdoneu que hagi trigat tant en tornar a entrar, és la que la petitona em té ocupada 24h
Us comento que ens va dir el pediatra per si alguna es troba, encara quan ho recordo se'm posa la pell de gallina. La nena va tenir un espasme del plor, pot ser per plorar molt o perquè es va espantar, ens va dir que es pot tornar a repetir, de fet és més freqüent en nens de mes de 9 mesos i fins els 3 anys.
Si es repeteix el més important és no perdre la calma, no "zarandear" al nen ni cridar (just el contrari del que vaig fer en aquell moment), bufar-li a la cara perquè reaccioni i mirar de tranquilitzar-la, abraçant-la suament, parlant-li, etc.
Ens va dir que pot tenir fins i tot convulsions i posar-se morada, així que noies si us hi trobeu, espero que no, ja sabeu com reaccionar. Jo encara tinc el susto al cos.
Avui la peque fa 3 mesos, sembla que tot va millorant, però quan té son plora molt, però molt, molt, molt.... i m'espanto per si torna a passar, fem molt pit però a vegades està de pit fins la bandera i acaba plorant als braços. Us va passar amb els vostres petitons?

[jugapa]

has provat d'embolicar-la amb un fular per a que es tranquilitzi? la meva plorava molt (res perillos, pero plorava molt) perque anava mal dormida tot el dia, i no podia dormir seguit. La llevadora em va ensenyar a embolicarla com un cuc de seda amb el fular (son uns nusos dificils de fer ,per aixo tels hauria densenyar algu en directe mes que jo ara per internet) , amb les cametes enlaire i posicio fetal, bracos arropadets i no es podia moure.llavors la posava al pit en aquesta posicio i per primer cop va comencar a guanyar pes i a domrir 2 horetes seguides de migdiada. Tenia 2 mesos. Els primers 2 mesos sels havia passat plorant pobra. Tens alguna llevadora o algu que en sapigui dembolicar recien nascuts amb fular? a ells els tranquilitza perque estan arropadets com a luter, no es poden moure, i al pit sadormen a linstant.

!

Cosma, una pregunta, això que dius que per primer cop va començar a guanyar pes, era per la posició? Tinc la meva petita de 4 mesos que no guanya pes, i em té molt preocupada. El pediatra no hi veu res estrany i diu que és poc menjadora, però a mi em té molt preocupada. No sé si és per la posició, però li vaig comentar a una llevadora i em va dir que si hi hagués mala posició em faria clivelles, o perquè sigui intolerant a alguna cosa.

[pandora]

Noies, sembla que portem uns dies pitjor, torna a plorar molt, no dorm gens en tot el dia, i plora perquè vol dormir però no hi ha manera.
Només dorm amb la teta, però amb la teta a la boca, quan li trec al mugró ja està plorant. Ara te 3 mesos i mig, estem ja molt desesperats, jo veig que es clarament perquè té son. Si sortim a passejar dorm una miqueta, però avui que ha plogut tot el dia ha sigut terrible, per sort (molta sort) a les nits dorm bastantes hores.
Avui ha fet caques verdoses i té molts gasos, no sé si poden ser còlics o qué, però el problema per dormir l'hem tingut sempre, a la nit cau després d'hores de teti i dorm força bé. Si de dia estigués contenta no em preocuparia, però està molt irritable i sempre té son.
Ara que comença a entretenir-se més aguanta més sense plorar, però es posa com una moto amb les joguines, sembla que estigui súper activa, però el que està es pasada de voltes i esgotada.
Alguna s'ha trobat?

[Carme74]

Hola Pandora,
Nosaltres vam passar-ho FATAL els primers mesos de la nostra petita fins que vaig descobrir aquesta filosofia:
http://www.happiestbaby.com/
Si busques dr.Karp al Youtube, veuràs com funciona. Prova-ho, de veritat, que va molt bé.
Una abraçada i molts ànims, que passar per això és terrible.

[montses]

Noies, sembla que portem uns dies pitjor, torna a plorar molt, no dorm gens en tot el dia, i plora perquè vol dormir però no hi ha manera.
Només dorm amb la teta, però amb la teta a la boca, quan li trec al mugró ja està plorant. Ara te 3 mesos i mig, estem ja molt desesperats, jo veig que es clarament perquè té son. Si sortim a passejar dorm una miqueta, però avui que ha plogut tot el dia ha sigut terrible, per sort (molta sort) a les nits dorm bastantes hores.
Avui ha fet caques verdoses i té molts gasos, no sé si poden ser còlics o qué, però el problema per dormir l'hem tingut sempre, a la nit cau després d'hores de teti i dorm força bé. Si de dia estigués contenta no em preocuparia, però està molt irritable i sempre té son.
Ara que comença a entretenir-se més aguanta més sense plorar, però es posa com una moto amb les joguines, sembla que estigui súper activa, però el que està es pasada de voltes i esgotada.
Alguna s'ha trobat?

Pandora, has probat amb un portabebès? vui dir que podries tenir-la constantment pegada a tu, i podria estar fins in tot enganxada a la teta amb comoditat!!! Parlo de portabebès ergonomics eh? que et permeten donar el pit amb discreció i la postura del nen es la correcta. Mira al post: viewtopic.php?f=27&t=11817&sid=13bf419bb1907c41c31923388a9252fa#p590942

[pandora]

Motses, Carme, gràcies pel vostres consells.
El portabebés no li agrada, tinc la manduca i fular i plora igual. De totes maneres vaig provant a estonetes que està tranquila, però aguanta molt poc i de seguida plora, per mi seria genial que li agradés perquè podria sortir a passejar i relaxar-me una miqueta, que estar tancada a casa és molt dur.
Ara portem una setmana que torna a plorar moltíssim i jo estic ja desesperada, portem 3 mesos i mig així, i quan semblava que la cosa comença a millorar tornem a estar igual. No se si és normal que plori tant.

[montses]

Vaja, quin panorama. Crec que hi habia un post al Socpetit de la nit amb un sistema diferent al Carlos Gonzàlez i al Estivill...a veure si t'ho puc trobar...

[montses]

Era aquest: viewtopic.php?f=17&t=12198