Germans que no s'avenen?

[Lesmansdelapètal]

En veritat no sé com titular aquest post. L'escric per veure si em doneu idees o si algú de vosaltres està igual que nosaltres.
Tenim dos nens un de 8,5 anys i l'altre de 3,5. El gran es un nen molt responsable i si parles amb ell et dóna la sensació d'estar parlant amb un nen molt més gran, li encanta aprendre coses i tot ho pregunta. Treu molt bones notes, encara que estudia lo just i sempre estem a sobre amb els deures i la lliçó, però tot li queda molt ràpid. El problema és que ell ho sap i s'ho creu. Es força contestataire, tant aquí com a l'escola, una mica "chinchón" i rondinaire (de bebé ja li deiem "rondi")

L'altre és un bitxo rebitxo, més intel·ligent que la fam que fa el que vol quan vol i normalment sempre se surt amb la seva tant si és amb el teu consentiment con si no. És molt simpàtic i sempre somriu. Té una passió boja pel seu germà i fa sempre exactament el que fa l'altre.

Quin és el problema? que el gran no té gens ni mica de paciència amb el petit. La primera paraula que li surt davant del petit és no. Sempre li parla amb to de veu d'enfadat. No li deixa les coses (en canvi quan tu li dius vinga va deixa-li, llavors li deixa sense dir res), també és cert que normalment el petit li trenca les coses. Quan el petit està jugant a alguna cosa, el gran s'ho fa d'alguna manera que el petit acaba marxant i es queda el gran jugant sol al joc que l'altre jugava. I si no el gran sempre porta el joc al terreny i de la manera que ell vol, encara que l'altre no ho vulgui.
Tenim un tren de la Fisher Price, el Geotrax, que es pot muntar de mil i una maneres, el petit li encanta jugar amb aquest tren i ell comença a jugar a la seva manera. Doncs al cap d'una estona, quan ve el gran, ja ha canviat la pista i ja tot són crits perquè el petit posa un pont o perquè fa anar el tren d'una altra manera o perquè li posa un vagó de mes.

L'única manera en la que juguen els dos iguals, és a lluita i a lo bruto. I la història sempre acaba igual, que el petit que és el que en aquesta casa pega, li dón un mastegot al gran i l'altra ho magnifica per a que el castiguem.

Els vostres fills es comporten igual? Com ho podem fer per a que s'avinguin més amb 5 anys de diferència?

[Lisa_Cat]

Hola Maretameua!
acabes de descriure la relació que jo tenia amb el meu germà!!! ja ja ja m'ha fet gràcia, i això que nosaltres ens portem 3,5 anys! de petits ens barallàvem i discutiem per tot, fins i tot el meu pare havia de parar el cotxe i més d'una vegada ens feia baixar i feia veure que ens deixava...
en el nostre cas però, més endavant la relació va millorar molt, d'adolescents érem carn i ungla.
el meu punt de vista és que ara entre els teus fills hi ha molta diferència, però que a mida que vagin creixent s'aniran fent més còmplices.

[Lesmansdelapètal]

el meu pare havia de parar el cotxe i més d'una vegada ens feia baixar i feia veure que ens deixava...

jajajja això ho fem nosaltres si tenen un viatge molt pesat.

[nessy]

Tenim dos nens un de 8,5 anys i l'altre de 3,5. El gran es un nen molt responsable i si parles amb ell et dóna la sensació d'estar parlant amb un nen molt més gran, li encanta aprendre coses i tot ho pregunta. Treu molt bones notes, encara que estudia lo just i sempre estem a sobre amb els deures i la lliçó, però tot li queda molt ràpid. El problema és que ell ho sap i s'ho creu. Es força contestataire, tant aquí com a l'escola, una mica "chinchón" i rondinaire (de bebé ja li deiem "rondi")

L'altre és un bitxo rebitxo, més intel·ligent que la fam que fa el que vol quan vol i normalment sempre se surt amb la seva tant si és amb el teu consentiment con si no. És molt simpàtic i sempre somriu. Té una passió boja pel seu germà i fa sempre exactament el que fa l'altre.

Quin és el problema? que el gran no té gens ni mica de paciència amb el petit. La primera paraula que li surt davant del petit és no. Sempre li parla amb to de veu d'enfadat. No li deixa les coses (en canvi quan tu li dius vinga va deixa-li, llavors li deixa sense dir res), també és cert que normalment el petit li trenca les coses. Quan el petit està jugant a alguna cosa, el gran s'ho fa d'alguna manera que el petit acaba marxant i es queda el gran jugant sol al joc que l'altre jugava. I si no el gran sempre porta el joc al terreny i de la manera que ell vol, encara que l'altre no ho vulgui.
Tenim un tren de la Fisher Price, el Geotrax, que es pot muntar de mil i una maneres, el petit li encanta jugar amb aquest tren i ell comença a jugar a la seva manera. Doncs al cap d'una estona, quan ve el gran, ja ha canviat la pista i ja tot són crits perquè el petit posa un pont o perquè fa anar el tren d'una altra manera o perquè li posa un vagó de mes.

L'única manera en la que juguen els dos iguals, és a lluita i a lo bruto. I la història sempre acaba igual, que el petit que és el que en aquesta casa pega, li dón un mastegot al gran i l'altra ho magnifica per a que el castiguem.

Ai nena, sé que el post és antic, però COM HE RIGUT llegin-te, sembla tal qual que parlis de casa meva i dels meus dos "mals de cap"

De fet fins hi tot li he enviat al meu marit, només perquè vegi que no "estem sols"

Pasat el temps, com ho porten/porteu?

Digue'm que va ser una fase i la cosa ja va moooolt millor