Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

[Nira]

Noe, res de pesada. Em sembla que totes les que hem passat per això ens sentim més o menys igual. Quan em toqui anar a fer-me les ecos ja us pegaré jo el rollo perquè segur que estaré histèrica. Ah! El que dius de mal d'ovari, a mi el que em fa alguna punxada que m'emparanoia és l'esquerra.

Gàrgola, me n'alegro molt de que la cosa tiri endavant. Espero que no entris per aquí per explicar-nos la teva experiència i sí només per a donar-nos suport.

[Noe]

Això això ., en aq post no t'hi volem, jajaja, només per donar-nos suport...

[masana]

., hem sap greu, i estic com tú. Jo vaig anar divendres a urgencies amb hemorragies i hem van dir que repos absolut, però no ha sevit de res, ahir hem van dir que era abort.
El que més hem fa patir, es que ara tindrem que esperar dos o tres mesos per poder tornar.

[Noe]

Em sap moooolt greu masana. De quantes setmanes estaves?
L'únic que et puc dir és que la part positiva és que l'hagis expulsat tu sola, i així potser no has d'esperar tant de temps...

Ànims, que el proper segur q anirà bé!!

[masana]

Gracies, estava de 6 setmanes.

[creueta]

masana, ho saps segur això dels 2 o 3 mesos d'espera?
perquè estant de tan poquet... m'estranya!

quan vas al ginecòleg? a veure què et diu ell...

[Nira]

Masana, a mi també em sembla que si ha anat tot tan ràpid no caldrà que t'esperis tant temps. A mi em van fer legrat i només vaig tenir que esperar-me 1 regla. Ara és el que més et preocupa, a que si? Quan us hi podreu tornar a posar, no?
Molts ànims i endavant, que aquí estem pel que necessitis.

[masana]

Creueta, dijous 18 tinc que tornar a fer-me la beta i una eco, li preguntaré segur.
El que passa es que jo soc molt ansiosa i ho tinc que tenir tot JA!
S'ha de tenir paciencia, hem diu el meu home.
Un peto

[masana]

ERG, explicam, després de l'abort, vas esperar a que et tornés a venir la regla i ja està? Doncs aixó sería només un mes.
Però, després de l'abort quant dies et va tardar en baixar la regla?
Gracies maca

[creueta]

ep masana, entenc que vulguis córrer... però poc a poc, tu, que la natura vol el seu temps!!!



a veure què et diu el gine... però sí, jo opino com les d'aquí, crec que després d'una regla, quan el teu cos hagi fet net, el més normal estant de tan poc és poder-s'hi posar un altre cop...

[masana]

Ostres, m'agrada molt aixó que hem dieu, gracies noies, ho tornarem a intentar al desembre.

[Visitant]

ei massana! jo estic amb el que diuen les nenes, el nostre cos ja està fent neteja, aixi que com a molt ens faran esperar una regla suposo! Espero vaja... Explica'ns que et diuen el dijous eh?

Anims reina, que ja li tenim el peu al coll! Ara que sabem que en sabem fer de cigrus, només ens falta una mica de sort i que tot surti bé

[MoniMoni]

Hola, masana

Siento mucho que lo hayas perdido,....a mí también me pasó a finales de agosto, y me dijeron que tendría que esperar a tener dos reglas.....cuando me hicieron el legrado tuve unas pérdidas que me duraron 3-4 días, y me dijeron que esperara a tener 2 reglas más......ya he tenido la primera, a finales de septiembre, y espero que a finales de octubre me venga la siguiente,......y me pondré en ello otra vez!!!......a mediados de noviembre ovularé.....a ver si hay suerte y me quedo a la primera...........
Yo estaba de 7-8 semanas cuando lo perdí......precisamente hoy he ido a una revisión con el ginecólogo (hay que hacerla cuando ha pasado la cuarentena después del legrado)....me ha dicho que todo está ya "colocado" en su sitio...........yo lo veo normal que nos digan de esperarnos 2 reglas, porque todo tiene que volver a recolocarse.......pensad que el útero se hace más grande y tiene que volver a ponerse como antes!!!.........

Por eso, Masana, no te preocupes, tú haz caso de lo que te diga el médico....no quieras correr mucho, no vaya a ser que no "agarre" bien el ovulito......

Espero que vaya muy bien....ánimos, ya verás que poco a poco se va superando y muy prontito estarás de nuevo embarazada.........

[Mafalda]

Hola,

jo vaig tenir l'abort la setmana passada.

Estava de 7+5 setmanes i havia de néixer el dia del nostre aniversari de casament, el 23 de maig.
El vaig perdre el dia que feia 5 anys que vam començar a sortir...

Ara mateix no tinc cap ilusió per tornar-me a quedar embarassada i no puc evitar anar comptant els dies com passen i quan veig alguna noia embarassada penso que jo també ho estava, però ja no ho estic.

Cada vegada que poso la tele i surt un embaràs, no puc evitar canviar de canal ... i he guardat els llibres que tenia a la tauleta sobre embarassos per no veure'ls. L'única cosa que em dóna consol és llegir-vos a vosaltres.

Si surto al quiosc, m'allunyo de les revistes d'embarassos i encara no sé què fer amb una camiseta de batista que em va regalar la meva mare el dia del meu aniversari... era la camiseta de la sort... i està guardada en un calaix i no sóc capaç d'obrir-lo...

Encara no he tingut valor per dir-ho a les meves amigues i intento mantenir la compostura quan algú em felicita pel meu embaràs , però em costa molt....

[Cristinna]

Ostres, masana, no sabía res... Molts anims, aquí estem pel que necessitis..!

[Nira]

Mafalda, entenc perfectament tot el que penses perquè jo també ho pensava. Ara queda la por de que torni a passar, de fer-me massa il·lusions i que no acabi bé, però també penso que hem de ser positives. Suposo que tenir el teu altre fill ajuda una mica, però tampoc no treu la tristesa que et queda.
No et puc dir res més, només que et donis temps per pahir-ho i tornar a il·lusionar-te, encara que ningú et treurà les males estones que has passat, això no ho treu ni un nou embaràs perquè encara fa que t'hi capfiquis més.
Una abraçada i endavant!!

[masana]

Gracies a totes, només tinc ganes de que passin els dies molt rapids i tonar-ho a intentar, tot i que ara no m'ho puc treure del cap ni deixar de plorar ...

[creueta]

ànims mafalda i masana!!!
mafalda, jo vaig fer el mateix: vaig amagar-ho tot: els ninos, els llibres, la roba premamà... ho vaig fer saber a tothom i em vaig dedicar a descansar i recuperar-me... mirant de pensar-hi el menys possible...

però cada dona ho afronta com pot, clar!

molta força a totes dues... i molts ànims a les que esteu que no sabeu què passa (gàrgoleta, això va per tu!!!)

[Cristinna]

Mafalda, molts anims, ja veurás com poc a poc tornes a recuperar la ilusió, i sempre pensa en positiu, ja t'has quedat una vegada, aixó significa que pots quedar-te i que només has de esperar una miqueta per poguer començar. Ànims guapa!!!

[formiga]

Hola Mafalda i Masana,

Em sento plenament identificada amb el que dieu. Jo també vaig posar tot el que tenia relacioant amb embarassos i nens en una caixa i encara no he tornat a tocar. Jo vaig haver d'avortar el mes de maig i ara ho estem tornant a intentar però sense sort.

Pel que fa a afrontar la gent que et felicita per l'embaràs, us he de dir que encara avui hi ha gent que m'ho pregunta: "Ai, m'havien dit que..."
Clar, com que no em veuen panxa (perquè pràcticament ja l'hauria hagut de tenir...) ells mateixos s'adonen que fiquen la pota.

Jo vaig anar directa al gra, però és cert que cada persona ho fa de la manera que pot. Una vegada dit ja no et tornen a treure el tema. Fins i tot, va funcionar amb algunes companyes de feina que fa poc que han estat mames i només tenen aquest tema de conversa!
Faig una crida des d'aquí a la moderació de les mames davant de les persones que no tenen fills, sobre les converses que tenen, perquè és molt dur.

Això d'esperar 2 mesos, a mi la llevadora em va dir, que ho diuen per curar-se amb salut, és a dir, et diuen dos com podien dir 1 o 6 mesos, però com que no totes som iguals i molt és difícil saber quan tornem a estar preparades per tornar a provar-ho... diuen 2 regles.