Marxar a viure lluny de la família, sí o no?

[etnia]

Hola noies!
A veure si em podeu donar la vostra opinió sobre aquest tema, o explicar experiències que ens ajudin a decantar-nos per una opció o l'altra. M'explico:

El meu home i jo sempre hem tingut al cap de marxar a viure fora de la ciutat (els dos ens hem criat en pobles, ara vivim a Barcelona pel tema feina). De moment ho hem anat deixant, però ara que estem pensant seriosament a començar a buscar el pensem que hauríem de fer un cop de cap, si no ja no ho farem mai.

Però al nostre voltant tothom ens diu que fem malament, perquè quan tinguem fills és dur no tenir la família a prop, i que si es posen malalts està bé tenir un avi o àvia que pugui ser a casa en 5 minuts i no haver de faltar a la feina dia sí dia no.

Bé, molt lluny de Barcelona tampoc no podem anar, perquè tenim la feina aquí. I a Barcelona l'única família que tindríem serien els meus sogres, o sigui que tampoc hi tinc la confiança que tinc amb els meus pares i no sé si ens voldrien cuidar els nens (de moment diuen que ells de nen no en cuidaran cap, però ho diuen en to de broma, perquè encara ho veuen molt lluny!).

En fi, que m'enrotllo com una persiana. Les que viviu lluny de la família l'heu trobat a faltar en aquest sentit? O trobeu que us heu "apanyat" la mar de bé? Què heu fet, tirar de cangurs? I les que teniu els avis a prop, penseu que no us n'hauríeu sortit sense ells?
En definitiva, penseu que ens estem complicant la vida amb la decisió de marxar?

Moltes gràcies a totes, qualsevol opinió serà benvinguda!

[Sandruky]

Hola etnia!
Jo t'explico la meva història...nosaltres quan vam voler comprar un pis vam veure que ho teniem complicat quedar-nos aprop de Barcelona i nos ens preocupava anar "lluny" a viure. Al final hem acabat a 1hora de Bcn (és on viuen els meus pares) i a 1hora també dels meus sogres. Diguem que estem "sols" aquí. Encara no tenim el i quan vingui ja ens espavilarem com poguem La qualitat de vida que tenim ara mateix no la canviava per viure a la ciutat
Espero que sigui el que sigui us vagi molt bé

[Laetitia]

nosaltres estavem en el vostre cas i al final ens hem quedat aquí bcn i ara que la Júlia té 21 mesos ja et dic que no sé que hagués fet sense la meva familia!!!! jo ara veig que prefereixo estar aprop de la familia i sapiguer que si està malalta o qualsevol cosa està amb gent amb qui tinc total confiança i gent a qui els hi puc avisar al moment que necessito ajuda, etc. que no pas viure fora o en una casa com voliem nosaltres. Jo no cambiaria la nostra decisió i si tornés enrera tornaria a escollir quedar-me a bcn.

[mariayfran]

Cada cas és diferent, i cada família és un món... però la veritat és que si no hagués tingut a la meva mare a prop, no sé com me l'hauria apanyat! Bé, si ho sé... hauria d'haver renunciat a moltes coses.

La veritat és que marxar a treballar amb la teva filla malalta és molt més reconfortant quan saps que algú la està cuidant com cal... a més de poder trobar moments com anar a la perruqueria, o al cine amb la meva parella... seria molt més complicat.
La meva experiència és que, en aquests dos primers anys de vida de la meva filla, la meva mare ha estat una peça clau que m'ha facilitat molt les coses...

[aral]

Hola,
Jo també sóc de les que penso que tenir la família aprop ajuda molt. En el meu cas jo he tingut i tinc molta sort de tenir els meus pares a prop, que m'ajuden moltíssim amb els nens, si estan malalts, si un dia volem sortir (ho fem molt poquet) amb el meu home, ... són allà i els deixes amb total confiança, i els nens encantats de la vida.

[bbya]

jo opino igual que la mariyfran, vivim a 45 minuts dels pares i 45 de la sogra, per tant, és molt dificil, però tinc a favor que la meva mare treballa al mateix poble on visc, i quan plega, es queda amb la nena 1 horeta, des de que marxa el meu home a treballar fins que entro jo per la porta.
La meva mare també ha estat una peça clau per a nosaltres!!

[JUDIT V]

Hola!

Jo sempre he viscut a pagès fins q em vaig casar q vaig anar cap a la ciutat.

Tinc els meus pares encara on han viscut sempre i que així sigui per sempre perquè anar allà és un relax encara q els tinc a una horeta de camí.
Als meus sogres els tinc a uns 20 minuts aprox pq encara q estiguin al poble del costat entre q marxen d'allà i arriben aqui segons l'hora i el trànsit els 20 minutets hi són ben bons...si no és més! Pq la sogra...si hi ha un contratemps necassita una horeta per arreglar-se i arreplegar el necessari...imagina si no és un contratemps!
O sigui q no és que tinguem a ningú gaire a prop...
L'Èric té 2 anys i 4 mesos i ens hem espavilat com hem pogut i a la feina no hi hem faltat mai encara...i que duri!
Jo crec q t'espaviles com pots. A més, encara q visquis a la mateixa ciutat dels pares i els sogres..BCN és molt gran. Pensa en l'estona q estan per arribar a casa teva i si marxes per anar a un poblet proper potser hi estan el mateix...
Ah! I una altre cosa...tant els meus pares com els meus sogres treballen!

Creu-me, ja t'espaviles, fes el que et vingui de gust ara, que amb un nen les decisions que téns al cap a vegades no es prenen per por...
A més, tant si marxes com si no, has pensat que mai sabràs el q hagués estat la millor decisió? Només experimentaras una de les 2 opcions, aleshores, mai sabras si marxant estaras millor o si serà quedant-te...

I si marxeu...sempre podreu tornar...qui no s'arrisca no pisca q diuen! Però això és cosa vostra...i de ningú més.

Molta sort i espero que prengueu la millor decisió! Ja ens comentaras que heu escollit!

Ah! I aquest comentari que els sogres diuen q no volen cuidar nens...si una avis ja abans de ser-ho diuen això...malament...

Petons!

[Menudeta]

Nosaltres vivim a 200 quilometres de les nostres famílies, estem sols a Barcelona. Jo fins el febrer no treballo i faré reducció de jornada. Què passarà quan la nena es posi malalta? doncs no ho sé, suposo que sortiré de la feina i ja recuperaré les hores. Ara no trobo ha faltar massa l'ajuda ja que no treballo i el meu marit plega a les 3 i ens organitzem bé. Algún dia en cas necessari la meva mare potser podria agafar el tren i venir però també ella cuida a les àvies. Si teniu flexibilitat a la feina és un punt a favor per marxar. A mi una cosa que hem sap greu és que ells no poden gaudir de la nena tant com voldrien.

quan comenci a la llar gauré de mirar de trobar alguna cangur per si de cas però en principi intentarem apanyar-nos sols.

També hem pensat tornar al nostre poble però mai ens decidim, per la feina i perque ja no hi sabriem viure allí potser...

Jo us animo a sortir de Barcelona.

[marilluna]

Per mi claríssim, família aprop i si poden ser els teus pares encara millor...

[soclamarga]

Nosaltres vam anar a viure a Lleida per qüestions de feina ara fa uns 5 anys, i ara tenim un nen de 18 mesos... i ja ens estem plantejant de tornar cap a la zona del vallès/baix llobregat, d'on som. A veure, en el nostre cas ens n'hem sortit molt bé fins ara, el meu home es va agafar reducció de jornada i ell es queda amb el nen al matí i jo a la tarda. Si algun dia ell ha habgut de treballar al matí hem agafat a una cangur, però amb un any i mig, només ha passat 4 cops, o sigui que tampoc ha passat res. El que és un pal és que tenim nebots petits i només els podem veure 1 o 2 cops al mes. Si fan una festa, o un concert a l'escoal, o una obra de teatre, o els vols anar a recollir al 'escola, o simplement tens ganes de veure'ls... no ho pots fer perquè estem a gairebé 2 hores en cotxe (d'anada, més després la tornada!). Cada 2 setmanes, maletes amunt, maletes avall (això em mata!!) I els avis, tiets i cosins, tampoc poden veure el nostre nen.... L'única avantatge de tenir-los lluny és que no se't poden presentar de cop i volta a casa! jeje

A veure, tot depen de la teva situació: i marxar de Barcelona no vol dir haver de marxar gaire lluny, de fet dius que estaríeu aprop perquè hi treballeu... doncs jo tampoc ho veig tan malament. Si esteu a mitja hora per exemple, o esteu ben comunicats amb tren o bus, doncs jo em sembla que ho faria, més que res perquè a mi barcelona no m'agrada per viure-hi. Ara, el tema tenia la feina a prop d'on vius també és un avantage que cal tenir en compte: jo ara estic a 10 minuts de la feina, i si passa algo o simplement quan plego de treballar, de seguida arribo a casa, que quan estava "per aquí" tardava hora i mitja amb transpor públic des de casa fins a la feina...

[macri.lg]

Per mi claríssim, família aprop i si poden ser els teus pares encara millor...

Amb els pares sol ser amb qui tens més confiança.. de totes maneres si preferiu marxar doncs serà el que decidiu, tant sols tenir en compte que s'ha de renunciar a algunes coses...

[maza]

Tot depen de la familia! Els meus pares viuen a 20 minuts de casa, i des del primer dia que vaig dir que estava esperant em van dir que ells no volien fer de cangurs, que tenien que viure la vida i no els atavalés. Tene 60 anys i els dos estan prejubilats!!
Els meus sogres viuen a 1 hora de camí, sort en tinc d'ells, quan la nena es posa malalta venen ells ha passar el dia a casa fent el gran sacrifici de llevar-se d'hora i sortir de Bcn sense trobar la pertinent cua!! Tb tenen 60 i prejubilats!!

Això de que com el pares ningú.... Francament hi ha pares i pares.... els meus no els busquis més que per una mica de visita i no atavalis. No demanis favors, no li demanis que t'ajudi a cosir algo, si et pot acompanyar algún lloc... REs de res!!! Vas marxar de casa, doncs a espavilar-te com ho van fer ells en el seu dia, que ja no ets una nena!

El meus sogres tot el contrari, quan anem a dinar els caps de setmana a vegades ens dóna taper amb menjar fet, si s'ha de cosir algo de la nena que jo no se com fer-ho m'ho fa sense queixar-se, es queden amb la nena tantes vegades com volguem i així nosaltres podem anar a fer un volt.... Ens han dit mil vegades de quedar-se la nena per la nit, perquè poguem sortir de cap de setmana (tot hi q encara no ho hem fet per cosa... però surt d'ells, no ho has de demanar)

Així que hi ha persones, i persones... Està lluny ho aprop, depen de les ganes que tingui cada u de colaborar!!!! I està clar que de tot se'n surt!! Amb pares o sense vas tirant endevant

Ara com la qualitat de vida del poble, res a a veure amb la capital... clar que nosaltres treballem els dos al poble, i això es una gran ventatge...

[ada82]

Jo visc a França des de fa 3 anys, a 1300 km dels meus pares i a 1600 dels sogres i estic esperant el meu primer fill. No sé com anirà i espero sortir-me'n però crec que si vosaltres heu d'estar millor, ho hauríeu de fer perquè sinó, més endavant ja no ho farem amb el peque i tot i sempre es troben solucions, d'una manera o altre. Si més no, això espero!! Ja t'explicaré què tal ens va d'aquí uns mesos!! Petons!

[charito]

Per mi tenir els avis a prop es una meravella, es qualitat de vida perque et dona una tranquilitat inmensa. Nosaltres tambe ens apanyem prou be, jo surto ben d'hora al mati i el recullo i el meu marit el porta, pero sempre hi ha situacions q cap dels dos arribem o q jo tinc metge o qualsevol altre historia a la tarda o el sopar de nadal de l'empresa... i els avis en un moment estan a la guarde. Tambe es una avantatge q puguin venir amb transport public perque ma mare no condueix.

El meu marit sempre deia de marxar fora de barcelona pero jo sempre li deia q quan tinguessim un patufo la logistica seria molt complicada i ara esta d'acord amb mi.

[MONTY]

...

[etnia]

Ostres noies, arribo i em trobo totes aquestes respostes! Moltes gràcies a totes!

Bé, més o menys m’heu confirmat el que ja em pensava, que estar a prop de la família té molts, moltíssims avantatges. I suposo que si per grat o per força no els tens a prop doncs també t’espaviles, és clar.

A prop dels meus pares, com diuen la marilluna o la macri.lg, ja m’he fet a la idea que no hi viurem mai, a no ser que un dia ho engeguem tot a rodar i decidim marxar ben lluny, perquè viuen a 200 km d’aquí. Ara, que tal com estan les coses, si ens quedéssim sense feina potser sí que faríem un cop de cap!

Judit V, tens molta raó, quan s’escull una manera de viure deixes d’experimentar la resta, o sigui que tampoc saps què hauria estat millor. Per tant, millor no mirar enrere i disfrutar de l’elecció, oi? M’agrada aquesta filosofia! Ah, i suposo que als sogres quan arribi el moment els caurà la baba com el que més (espero, vaja! ), però de moment van fent broma amb el tema.

Soclamarga, estic una miqueta com tu, que Barcelona tampoc m’agrada gaire per viure-hi. Bé, més que res, que no m’agradaria que els meus fills creixessin en un lloc tan gran. Suposo que perquè jo vinc d’un ambient molt diferent i m’agradaria que els meus fill poguessin tenir una infantesa com la que he tingut jo, que considero privilegiada. Una altra opció seria quedar-nos els primers anys, i abans que comencessin a l’escola, que ja serien més grandets, marxar. Però molt em temo que ens apalancaríem i llavors ja ens costaria més...

També això que comentes de tenir la feina a prop d’on vius em fa pensar que potser buscant una millor qualitat de vida al final n’acabarem perdent, si hem de fer un trajecte de tres quarts com a mínim cada dia fins a la feina...

Maza, noia, quina mala sort amb els teus pares, em sap greu. Està clar que (alguns) avis d’ara no són com els d’abans i volen fer més la seva! Bé, mira, sort que els sogres t’ajuden i hi pots comptar.

Ada82, ànims, segur que us en sortiu la mar de bé!

Bé, noies, us torno a agrair les respostes a totes. Cada una és una coseta més per afegir a la balança i per reflexionar-hi! Quan ens decidim per una cosa o l’altra ja us ho faré saber!

Petonassos a totes!

[Tutty29]

Jo tinc els pares i germans a 45 min d'on visc, al anar a treballar em ve de passada i els hi faig una visita.
Els meus sogres viuen a 30 min d'on visc jo.
Estic de 33 setmanes i no se com me les apanyare, haurè de comptar més amb els sogres.

[Irina]

Hola,

Jo penso que depen de la relacio que tinguis amb els pares i els sogres i depen de com sigueu vosaltres tambe.

Jo estic mooolt lluny dels meus pares i el meu home no te cap familiar, aixi que estem ben sols amb aquest tema. Tenim amics i una veina que sabem que ens poden donar un cop de ma en algun moment donat, pero potser en els dos anys i mig que te la meva filla hem hagut de recorrer als amics 3 o 4 vegades. Tampoc volem abusar i sempre ens les apanyem.

Per mi, l'ideal seria tenir els pares a prop (la relacio es molt bona), podrien ajudar en moments d'emergencia i tambe podrien veure la seva neta mes sovint. Quan venen de visita, s'estan com a minim 10 dies i s'estan a casa, clar... Cal dir, que tot i la bona relacio, al final notes que ja vols tenir el teu espai i tornar a la teva rutina d'abans... I no es que no molestin! m'ajuden MOLTISSIM!!! pero ells, al final tambe noten que volen estar a casa seva i tornar a la seva rutina...
El que ens agradaria a tots es poder estar a a prop i cadascu poder estar a casa seva. Pero ja et dic, que cadascu es molt diferent. Els meus pares saben estar "al seu lloc" i penso que serien d'aquells que encara que visquessin al pis de dalt, no estarien ficats a casa teva tot el dia...

[Ginger]

Irina, els meus pares tb són d'aquests, però els tinc lluny.

Nosaltres vam decidir anar a viure lluny, enmig de la natura, que era el que jo havia viscut de petita i m'encanta!!! El meu company és molt de la seva família i tb m'espantava una mica estar-hi massa a prop, pq alguna vegada he necessitat posar una mica de distància. El cas és que ara ens estem plantejant un canvi. Bé, de fet acabem de posar la casa a la venda (i pensa q és una casa q vam dissenyar nosaltres, vull dir que no ha estat fàcil) i aniríem a viure a la ciutat dels meus sogres, a Terrassa. Clar que tp és BCN, a mi BCN per viure-hi tampoc no m'agrada i Terrassa, la veritat és que té de tot i amb nens per casa penso que ens anirà millor poder anar a comprar a peu, etc (ara estem en una urbanització). Un altre factor és que nosaltres treballem més a prop de Terrassa que de casa nostra.

Tot plegat és complicat, però nosaltres je hem tirat bastant d'avis, a la mínima que l'Arlet està una mica pioca (cap a casa els avis). Ho tenim bé pq ell treballa a Terrassa i no li és inconvenient deixar-la a casa seva abans de començar a treballar.

A mi em fa ràbia que els meus pares estiguin lluny i la nena sempre hagi d'estar amb els sogres, però així és la vida. Els meus sogres l'estimen amb bogeria i tenen negoci propi, amb la qual cosa es poden muntar els horaris com volen, així que tenen disponibilitat sempre, i si han de baixar l'oficina un moment (que és a sota de casa seva) la porten i les noies de l'oficina, que només són dues, tb es tornen bojetes amb ella. Les dues solterones...

Total, que cada cas és un món. Jo crec que si els teniu a prop de la feina, però, tb us pot anar bé, pq quan calgui deixeu la nena abans d'anar a treballar i ja està! Ara, us recomano poble, no urbanització. A mi m'ha fet una llàstima, adonar-me que per als peques és millor marxar de la casa on som... Però bé, tb falta poder-la vendre, que la cosa està fatal fatal. El que sí que vull és que la nena comenci P3 a l'escola a Terrassa, ja. AIxò serà el curs vinent, no l'altre, així que encara tenim una mica de marge...

Ja ens explicaràs quina decisió has pres!

[etnia]

Moltes gràcies una altra vegada a totes per les vostres aportacions, noies!

Em sembla que cada vegada estic més feta un embolic, perquè no paro de pensar-hi i d'analitzar pros i contres! Segur que la millor opció és no donar-hi tantes voltes, tirar pel dret en un sentit o un altre i viure aquella opció al màxim, que totes dues tenen avantatges i inconvenients...

En fi... mil gràcies a totes! Muà